CRÒNICA D'ESDEVENIMENTS: ANYS 1613 i 1624
dilluns 15 de desembre de 2008
En aquest any ens parla de la façana de l'esglèsia:
se concordaron a 23 de mayo con Estaban Bufau, maestro de Murla
para que fabricase la portada de la Iglesia por precio de 500 libras
según auto por ante Honorato Corbí."
"San Francisco de Padua. Es votado por la villa en consejo general
por abogado contra la piedra el día 10 de marzo."
Segur que una cosa que pensariem seria que l'autor s'equivocaria al escriure el nom del Sant, ja que Francisco de Padua no és existeix al santoral. Més bé, diriem que voldria posar S. Francisco de Paula o San Antonio de Padua que si estan, però pensariem mal, perquè si està ben escrit . De fet hi ha moltes esglèsies dedicades aquest Francisco de Padua per tot el món, sobretot en Amèrica LLatina. Per tant aquesta situació ens dificulta arribar a una conclusió aproximada.
El que jo pense és que ha hagut una sincretització entre San Francisco de Padua i S.F. de Paula, es a dir, els dos són el mateix. És per això que en el 2 d´ abril celebrent els dos Sants la seua festa,-he vist alguns calendaris festius de pobles i el dia 2 celebren S.F. de Padua i no de Paula, i en altres vicercersa- encara que no estiga al Santoral actual.
La meua pregunta és: De quina forma es van arribar a confondre Paula i Padua, si aquestos pobles estan als extrems opostos de Itàlia?... S'hauria d'entrar en més profunditat sobre el tema
Si, algú té alguna idea més clara que ho comente.
CASTALLA VS ONIL
dilluns 8 de desembre de 2008
Hola estimats:
El nostre amic J.M. Disla, fa uns dies ens va escriure i ens va contar un episodi, un de tants, entre les relacions Castalla i Onil. I és que els "rifirafes" entre els dos pobles sempre han estat presents en la nostra història. De fet segur que heu escoltat alguna vegada comentaris com: "Els colivencs són uns bafaners sempre volen destacar i presumir" "Pos mira que els de Castalla que són tots uns viciosos i jugaors"
Hi ha molts més, però tampoc anem a generar ací la tercera guerra mundial.
Bromes a part, cal dir que a l'any 1945 es va organitzar un certamen de cant dedicat a la marjal d'Onil. En aquell concurs, com no, va anar a participar alguns de Castalla. La polèmica es fa servir quan un castellut fa recitar aquesta bonica poesia:
Querido pueblo de Onil,
mira que eres colosal
que se de un premio en un
certamen de cante a la marjal.
No se si serà marjal,
los siete palmos de tierra ,
que conreáis por milagro
a la falda de la sierra.
Porque la marjal entera, si pitágoras no falla,
lapiz i escritura en mano
los dueños son de Castalla.
Podeis cantarla y bailarla, serà honor
hermosa y vuestra, pero tocando a segarla
compañeros, eso es cosa nuestra
Y en tal de que agais las fiestas para disfrutar
nosotros hos damos permiso y fueros
para que nos sigais llamando
que somos los bacoreros.
Oy nadie os profana
en vuestra profesión vana
porque todos los de Onil,
teneis mucha tierra ALLÀ EN LA HAVANA.
En aquell moment, quasi estalla un conflicte bèlic. Però per sort ni es va arribar a agafar les armes ni la sang va anar a parar al riu, tan sols va haver intercanvi de paraules i no massa boniques. Segur que aquest episodi condionà encara més l' enfrentament entre les dos poblacions.
Salutacions i gràcies.
ELS NICOLAUETS
dilluns 1 de desembre de 2008
Estimats, a petició d'un internauta, que ens va recordar el dia dels nicolautets, hem decidit fer una article en relació al mateix.
Per a explicar esta festa hem recorregut a llibre de la Crònica de Castalla de Mª Luisa Torro Corbí, que al meu parèixer narra amb molt bé esta festivitat:
El dia 5 de diciembre, víspera de San Nicolás de Bari, iba el pregonero , al anochecer, por todo el pueblo, pregonando el siguiente bando:
vells i velles obriu les orelles
que el pobre gall està en treball
i la gallina de la veïna que
va pondre vint-i-quatre ous en aquell dijous.
Enviaren carta a València
I han portat resposta:
Tota gallina fora de porta que
no tinga pleit després de morta.
Mª Luisa ens parla de que va trobar altre bàndol molt semblant entre paperassa del segle XIX. Aquest és molt curiós, sobretot per la forma en la que s’ha escrit amb un ús del valencià barrejat entre castellà. El resultat és molt interessant. Ací el teniu:
A tots el veins, jovens y vells, Casats i fadrins,
viudes y viudes, Torts y seguits,
coixos y mancos, Bons y roins.
Com tots mosatros, S’ham reunit
Y estan conformes ham desisit
lo que en el bando anem a dir:
¿esteu conformes?, conformes si segun
costum tradisional,
que asi en Castalla ham observat
dema qu’es dia San Nicolau.
Tots eixirem al camp armats
y a tots els bichos que ixquen del pas
Per estar fora del seu corral,
a garrotades l’ham de matar,
Sense qu’es valga la caritat,
per mes qu’als amos els pegue mal.
De consiguient estem al cas
y tots donevos per avisats.
Pavos, gallines, chiquet, o grand,
pollastre o pato, ganso o pardal
tot lo que siga bo
de menjar córrega o bole,
l’ham de matar com fora
destiga del seu corral.
No vinguen luego a remolar,
perque ham de pendre tot el treball,
quan aixo es la festa qu’els escolans
al seu patró fan tots els añs.
Animo pues compañeros
lo mateix grans que chiquets,
acodim de bon mati sense
tindre por al fret,
armats de bastons y vergues
graneres o atre isntrument
per eixir en so de guerra
cap a llevant o ponent
a fer una gran matansa
de tots els animalets que per descuit
dels amos estiguen en el carrer.
Que despues, plena la alforja
de tot lo que arreplegem farem
una y gran bon olla
y junts mos la menjarem.
Ara demaneuli al Sant
que profit mos fasa. Amen.
"Por medio de estos pregones, dichos en la vispera de San Nicolás, se advertía a todos los habitantes de Castalla que tomasen las debidas precauciones para proteger y guadar a sus animales cerrándolos bien en corrales, fuera de alcance de los niños que en ese dia tenían permiso para apoderar-se de ellos."La relació de Sant Nicolau i la festa que es celebra ací a Castalla, és d'origen incert. Per a poder fer una aproximació històrica sobre aquesta festivitat, cal tenir present que Nicolau fou un sant molt invocat en tota Europa. Ell és protector dels perills, naufragis i incendis. I pratró de la llibertat dels presos, de la conversió dels lladres, dels forners, de les novies i solteres, estudiants, empresonats, prestadors ... i d'altres més.També és una sant defensor de les situacions de crísi econòmica (en els temps que corren ja podia ajudar-nos, no?). Junt això, té una gran vinculació amb els nens perquè en uns dels seus milacres en va "curar" a un grups d'ells, per això no és extrany pensar que la festa dels Nicolauets siga exclusiva dels més joves.
José Luis Bernabeu Rico al seu llibre: Los límites simbólicos de 1984, analitza aquesta festivitat:
"La fiesta que se celebra el 5 de diciembre tiene las características de las fiestas de los adultos como es el relajo de las costumbres y la permisividad en los actos infantiles, por ello la prevención a la población que se hace en el bando"
Representació del Sant amb els seus milacres

