CASTALLA EN EL RECORD

Crònica d'esdeveniments: 1680, 1681 i 1688.

2012-02-09T14:22:00.000+01:00

Aquestos són alguns dels esdeveniments destacats que van passar a Castalla en:

1680

Creu Vermella, pónenese a expensas de Mosén Pedro Serrano en la separación de los caminos de Alicante y Petrel.

1681
Rogativas por sanidad a 7 de junio.

1688
Pont Nou, fabricado por la Ciudad de Alicante en el sitio denominado pont de madera, por haberse llevado las aguas el de Alcoy, situado junto a la cruz de rio.

Tempestad de aire, a 3 de abril, que derribó la Cruz de piedra de Sta. Bárbara y se hizo pedazos y otra que había en la torre del castillo que se puso a 16 de abril de 1687 por la langosta.

Anys ja publicats:

1463
1521 i 1529
1613 i 1624
1630, 1648 i 1671

ACCIÓ CATÓLICA I ELS CUPONS...

2012-01-30T21:54:00.001+01:00

Hola a tots, després de mesos sense publicar res, torne amb una entrada.

Abans desitjar-vos Bones Festes, Bona Nadal, Feliç Any.... I es que portem més de 6 mesos sense esciure res. I ja era hora. Els motius de no poder atendre al blog. Molts. Però hui no és dia d'explicacions.

Torne amb els cupons d'Acció Católica que vaig trobar navegant per la xarxa.

Aquestos cupons que corresponen a Castalla, van ser creats per Acció Católica a l'1953. Si busquem a la famosa Viquipédia trobem que:

Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església Catòlica. Fou impulsada pel Papa Pius XI, en l' encíclica Ubi Arcano. La seva finalitat és la de la pròpia Església: l'anunci de l'evangeli a tots els homes i ambients. No assumeix com propi cap apostolat particular afegit. De manera que el carisma propi és no tenir gens propi sinó prestar disponibilitat a totes les necessitats de l'Església en cada lloc. En formen part persones laiques que volen ajudar-la en les seves tasques pastorals

Ja a partir de l'any 1953 arran del Concordat entre el Vaticà i el Règim Franquista, aquest moviment començà a treballar per tota Espanya. Aleshores a Castalla també trobem restes d'aquestos fidels que van ajudar a la gent en problemes. Una d'aquestes accions es materialitzà amb els cupons que baix apareixen.

Els cupons manifesten la probresa de la Posguerra. Passada la dècada dels 40, la gent encara tenia que tirar mà d'aquesta ajuda per poder sobreviure. Es pot imaginar sens dubte el gran desastre econòmic que sofria el país en aquells moments: Un VALE d'aquestos era poder menjar uns dies. Què dur!

Continuarem investigan el tema vos deixe amb les fotos...

JORNADES DE PORTES OBERTES EL PUIG 2011

2011-07-06T23:09:00.000+02:00

Estimats amics, vos convidem a participar en les "JORNADA DE PORTES
OBERTES, EL PUIG 2011". El proper diumenge dia 10, per a més informació
cliqueu en l'enllaç de més avall.

http://www.alcoi.org/export/sites/default/es/informacion/general/noticias/descargas/Excavaciones_Puig_2011.pdf

PRESENTACIÓ DE V.BROTONS SOBRE ENRIC VALOR

2011-06-27T19:09:00.002+02:00

Hola,Vos deixe amb la presentació que va fer el professor Vicent Brotons de la Universitat d'Alacant sobre el nostre escriptor Enric Valor.
Enric Valor - per Vicent Brotons

Jaciments arqueològics a Castalla: L'Alqueria d' Almarra

2011-06-02T09:18:00.011+02:00

Hola a tots, tornem a publicar al blog, amb l'apertura d'una nova secció on parlarem de l'arqueologia al nostre poble i de la Foia.

En este cas compartirem amb vosaltres les diferents troballes que s'han produit ací a Castalla.

Hui parlarem de L'Alqueria d'Almarra:

El jaciment es situa sobre la plana central de la Foia de Castalla, prop del Riu Verd. Aquesta Alquería comprèn material ceràmic distribuït en un àrea bastant extensa, de 1,5 hectàrees. Dins d'aquest perímetre es van rescatar dues necròpoli de la mateixa època: El cementiri de Almarra I es va documentar un àrea de 320 m2, encara que s'estén prop de 3700 m2. Allí es van registrar 44 fosses de planta rectangular i cantons rodons de 39 inhumacions. Les dimensions de la mateixa oscil·len entre 30 a 40 cm de capçalera i 20 a 30 cm en els peus. L'orientació dels cadàvers segueix el procediment típic musulmà, cap al Sud-oest i els peus al Nord-est.

Respecte a la Necròpoli de Almarra IV els restes apareixen en 655 m2 però solament es va excavar 110 m2 i es va documentar 19 fosses individuals. D'altra banda és igual que la Almarra I, encara que es va registrar un edifici amb nivell de fonamentació de maçoneria, separada amb morter d'i amb unes dimensions de 25 m2. En el seu interior es va trobar una llar circular de 120 de diàmetre.

1 ALQUERIA DE ALMARRA (Castalla)

LOCALIZACIÓN : X= 705741 Y= 4274607 Situación: llano
Altura: 640 Desnivel -

DESCRIPCIÓN: necrópolis Extensión: 110 m2;

Estructuras: 19 inhumaciones individuales en fosa.
Se conservan cimientos de estructuras rectangulares. Además de una construcción de mampostería con cal.

ADSCRIPCIÓN CULTURAL Y CRONOLOGICA: Medieval (islamico) s. XII-XIII. Se han hallado fragmentos de cerámica tipo vasijas, jarras y jarritas y restos de fauna

BIBLIOGRAFIA E INTERVENCIONES: Segura Herrero, 2003. Se hizo una intervención de urgencia en 2001 bajo la dirección de Gabriel Segura Herrero.

Cartell de la Conferència al 2008 sobre aquest jaciment

SEGURA HERRERO, G.; HUESCA PEREZ, C (2002): “La alquería Islámica de Almarra y sus necrópolis: nuevos datos para el conocimiento del espacio rural musulmán de la Foia de Castalla en los siglos XII-XIII. RFMC: 200-206. Castalla.

Este article el podeu consultar a la Revista de festes del 2002, per si voleu conèixer més detalls sobre este jaciment i la seua troballada mentre estava en construcció l'autovia.

Salutacions

BALL D'ELECCIONS

2011-05-18T09:11:00.006+02:00

PUEDO PROMETER, Y PROMETO....
.... així començaven els discursos de Adolfo Suárez per a demanar el vot al seu partit (UCD) a les eleccions de 1977. Suárez, home valent, de vertader talent per a la política, arriscat i sobretot polític comprometut per la millora del seu país, va ser el referent del canvi polític al nostre país. A ell li va tocar capejar el temporal de la transició espanyola: una aposta dura que signifcà el canvi a tots els nivells de la gent d'Espanya. S'abandonava així la llarga nit del Franquisme per endinsar-se en un món totalment nou, en un mar democràtic. Ell fou el president democràctic espanyol al guanyar els comicis de l'any 1977. A ell i a l' equip, de diverses ideologies, que van treballar per establir la Constitució, els devem que el pròxim 22 de maig pugem anar a votar com a ciutadans lliures però amb deures i obligacions.

Hui a les tertúlies dels nou canals digitals, es parla sempre catàstrofe política. Siga el color que siga, superposen els interessos de Partit, en conte de resoldre de veritat la situació tant lamentable que tenim a Espanya. A este país la classe política ha perdut l'essència del PUEDO PROMETER Y PROMETO.
Ara, aquella apreciable reputació guanyada amb sang a la transició sembla desapareguda: Corrupció, interssos econòmics, manipulació i un llarg etc es manifesten a les mitjans de comunicació tots el dies. Aquell lema Suarià, s'ha transformat en: QUE PUEDO GANAR, SI ENTRO.

Ara la desconfiança amb la politica és un greu problema sociocultural que tenim a Espanya. Molta gent decideix no anar a votar perquè pensen que tot els polítics són iguals. Opine, que sempre hi ha de tot en tots els llocs. Però si es cert que la imatge del polítics esta molta danyada per tots els escàndols que esteem veent dia a dia.
Si voleu, vos convide a participar de un xicotet joc. A partir del diumenge comproveu quants Castelluts/des dels 7.000 censats han anat a votar. Si voleu podem ampliar-ho a nivell de la Comunitat. I encara seria més interessant aquest joc, si els resultats que tenim els pugerem comparar amb comicis anteriors. M'agradaria equivocar-me, però sóc prou pesimista sobre aquest assumpte. Pense que hi haurà un fort decens de la participació ciutadana a les eleccions. En fi, el dia 22 ho sabrem...

Altra característica d'eixes tertúlies, és que hi ha d'aquells que no contents amb la realitat actual, es dediquen a defendre: OTRO TIEMPO PASADO SIEMPRE FUE MEJOR. Que li ho pregunten als Castelluts del segle XIX, on el Turnisme i Caciquisme van fer malbé a la llibertat d'expressió. Quan el pa de cada dia dependia del Senyoret per qui treballaves, la llibertat i la política ja estaven sentenciades. "VOTA A EIXE A PARTIT O S'ACABA LA FAENA". Eixe bipartidisme va fer molt de mal a la història política d'aquest país.
Voldria vore aquells tertulians d'eixes noves cadenes digitals si visqueren en aquell temps. On estaria eixa llibertat d'expressió que critiquen tan hui en dia? I per cert, durant Franco tot censurat, per supost...
Baix teniu les fotos del lliberals castelluts reunits en el Partit de Baix al segle passat.

Malgrat tota aquesta situació que estem vivint els espanyols, hem de ser concients que per arribar on estem, el poble espanyol va tenir que sofrir una 1 República, 1Guerra Civil i 2 Dictadures (Primo de Rivera i Franco), Turnisme, Casiquisme..., i només en el segle passat.

Hem de saber valorar que no anar a votar suposa un acte de llibertat d'expressió, però també suposa tirar a la brossa anys i anys de sacrificis que s'han fet per obtenir la democràcia. I tot això també implica que nosaltres els ciutadans hem de decidir i hem d'exigir als governants com volem que s'actue al nostre poble, a la nostra regió i al nostre país.
La democràcia no és perfecta. Suárez ja ho deia:

"HEMOS HECHO CREER QUE LA DEMOCRACIA IBA A RESOLVER TODOS LOS GRANDES MALES QUE PUEDEN EXISTIR EN ESPAÑA... Y NO ERA CIERTO. LA DEMOCRACIA ES SÓLO UN SISTEMA DE CONVIVENCIA. EL MENOS MALO DE LOS QUE EXISTEN"

Però és el sistema que tenim. Ni en l'antiga Grècia podiem somiar les lliberats de la democràcia actual. Però de moment l'únic govern que permet la participació del poble en la política és el democràtic. Així que haurem de continuar buscant un nou sistema, si el hi ha.

SORT A TOTS/ES PER A LES PRÒXIMES ELECCIONS.

Salutacions

FOTOS DE LA MARE DÉU

2011-05-09T14:42:00.000+02:00

Hola a tots,

fa uns dies ens van escriure un correu electrònic per a vore si podiem penjar les fotos de la Mare Déu. Bé, aci vos deixe la presentació amb Picasa que també permet descarregar-les.

Salutacions i gràcies

CENTRE HISTÒRIC VIU

2011-03-23T17:29:00.003+01:00

Hui, he llegit el Crònica de Castalla. Sempre s’ha d' estar ben informat sobre el que passa al teu poble. Les notícies locals no donen per a escriure massa textos. Per això hi ha més fotos que lletres.

A tot això, no he pogut resistir llegir alguna, com per exemple la inaguració de l’exposició d’Enric Valor a Castalla. Fa temps que plantejavem al blog la possibilitat que està exposició arribara al nostre poble. Almenys podem estar contents perquè hui és una realitat. Aquesta es pot visitar en la Casa Cultura fins al 26 de març.

En relació a aquest assumpte de l’aniversari d’Enric Valor, alguns turistes em van plantejar una idea molt interessant sobre esta exposició. Ells comentaven que aquesta exposició la podría comprar l’ajuntament i ficar-la dins de la casa d’Enric Valor, al carrer Major de Castalla. Així es podría crear un casa-museu sobre l’escriptor. Una cosa semblant a la casa d’Azorín en Monòver.
Una opció interessant per al futur turístic i patrimonial del poble.

Per altra banda el dissabte el Centre Històric es tornarà més viu que mai. Ahí va la invitació que ens han enviat per a compartir en tot el món:

Castalla vol i es mereix un Centre Històric viu.

És per això que t´esperem el dissabte 26 de març per a que entre tots comencem a donar-li un poquet de vida al cor del nostre poble.

Hi haurà una taula redona en la que tindrem la sort de compartir experiències de lluita per la defensa d´un barri amb veïns del Cabanyal de València i del barri del Partidor d´Alcoi.

I després "refrigeri" i concertets a càrrec de grups castelluts.

Ens veiem al Centre Històric!

VÍDEO SOBRE LES PINTURES RUPESTRES DE LA SARGA (ALCOI)

2011-03-14T18:34:00.002+01:00

Aquest any, el blog vol col·laborar amb la difusió del patrimoni prehistòric de la nostra comarca amb aquest vídeo sobre les pintures rupestres de la Sarga.

CALENDARI 2011 DE LES PINTURES RUPESTRES DE LA SARGA (ALCOI)

2011-03-07T12:17:00.001+01:00

Un any més el Museu d'Alcoi obri les portes de les pintures rupestres de la Sarga amb visites guiades. Estes jornades de portes obertes, es realitzen un cap de setmana al mes. Per a descarregar el full informatiu, CLIK ACÍ

VALORACIÓ DEL CICLE DE CONFÈRENCIES DEL CASTELL DE CASTALLA

2011-02-28T10:29:00.004+01:00

Estimats,
El divendres va ser l’última xarrada del cicle de conferències sobre el castell de Castalla. En este cas la persona encarregada de tancar aquest acte fou el tècnic de patrimoni, Juan Antonio Mira Rico que va exposar les actuacions patrimonials al turó del Castell.

Una de les últimes actuacions va ser la excavació i consolidació de l’aljub de la vessant est, que vam tindre la gran sort de seguir en “directe”. Es podia dir que es va traure moltíssim material ceràmic de quasi totes les èpoques. Segons Juanan tot estava molt remogut i era quasi impossible trobar un seqüència estratigràfica bona. La veritat es que és molt difícil poder fer un estudi d’aquells materials tants remoguts. Al menys, es va trobar la pavimentació de l’aljub en un bon estat de conservació. Podeu trobar més informació al blog de l’àrea de patrimoni: http://arepaccastalla.wordpress.com/

Tinc la esperança que eixa excavació marque un precedent per a futures actuacions arqueològiques en Castalla perquè feia prou temps que en Castalla no es feia una intervenció arqueològica d’aquest tipus. A més a més, Castalla encara té moltíssima història que descobrir i que desenterrar, i està en les mans d’arqueòlegs i historiadors desxifrar el complex llenguatge de les restes enterrades anys enrere.

Reprenent el tema de les conferències, malauradament no vam poder assistir a totes les xarrades per altres compromisos socials. Però a les que vam anar vam comprovar tant el dur treball com la professionalitat de les persones que han participat en el projecte d’estudi, restauració i difusió de la història del castell. Així podem estar satisfets amb este cicle que ha permet conèixer encara més la història del nostre patrimoni.

La llàstima fou la limitació de alguns temes que afectaven a les conferències, es dir, es van centrar exclusivament en exposar la història del castell de Castalla des de la perspectiva medieval. Es compressible que aquesta etapa cronològica és la més estudiada i la més documentada del castell. I possiblement això influix alhora d’organitzar un cicle de conferències. Però haguera estat bé que algun conferenciant haguera tocat l’època antiga, perquè eixa part de la història també forma part del castell. Pense que no era tant difícil. Sobretot quan al llibre del Castell ha hagut investigadors que si ho han estudiat. És el cas del nostre castellut Kike Verdú, que va fer un estudi sobre l’època Íbera.

Per últim, m’agradaria trencar un llança a favor del centre històric. La majoria de les actuacions han sigut dirigides cap al castell o cap zones de relevància municipal, però que hi del nostre centre?
Tenim un castell molt bonic, molt ben restaurat i és sens dubte un referent de recuperació patrimonial. Però oblidem que tot aquell turista que ve a visitar-lo ha de passar pel Centre Històric. Qui no alguna vegada s’avergonyit de ser Castellut quan passa i veu com estat tot per allà dalt. Nosaltres sempre.

En este cas, no em referixc al Centre Històric del carrer Major i Plaça de l’ajuntament, que està restaurant-se. Que eixa zona segur que es quedarà molt “xula” quan s’acabe l’obra.

Si no que parlem dels barris propers a l’ermita i demés. Barris que encara es respira l’essència dels carrers del segle XV-XVI. Cases que parlen d’una història dels nostres avantpassats. Carrers estrets i laberíntics que fins fa unes quantes dècades encara estaven plens de vida social. Què a cas eixa part del poble no és de Castalla? No creeu que eixos també són barris que s’han de recuperar i no deixar-los “a la buena de Dios”?

Autoritats! segur que no podeu fer alguna cosa més a la part més antiga del Centre Històric? Ens tenim que resignar-nos a vore tot en terra?
Nosaltres almenys no.

EL COGNOM PÉREZ EN LA FOIA

2011-02-13T10:28:00.002+01:00

Hola a tots, mirant per internet vaig trobar este blog sobre genealogia:

http://percevales.blogspot.com

D'allí hem recuperat aquest fragment que s'exposa a continuació que parla del cognom Pérez de Castalla. Evidentment l'article continua analitzant este cognom en altres parts de la Foia però reitere que nosaltres hem agafat soles la referència a Castalla. Si algú li interesa llegir sobre este tema amb profunditat pot clikar el següent enllaç:

Nobiliaria en el Medio Vinalopó y en la Hoya de Castalla: Apellido Pérez

Revista del Vinalopó n°8, págs. 173-211.

Enrique Mira-Perceval Verdú y MªCarmen Rico Navarro

Los Pérez de Castalla

Enrique Mira-Perceval Verdú y MªCarmen Rico Navarro

El antecedente más antiguo que tenemos de los Pérez se halla en Castalla donde a mediados del siglo XV vivió un eminente notario, Don Juan Pérez Castelló, Señor de la Alquería de Sarganella, según establecimiento que le hizo el señor de la baronía de Castalla, Don Roger Ladrón de Vilanova, en escritura de 22 de octubre de 1465 ante el notario de Valencia Don Manuel de Esparza y por cuyo feudo le impuso una pensión anual de cien libras y que pocos años después su sucesor, Don Baltasar Ladrón, le redimió esta pensión, en escritura de absolución ante Don Andrés Bernat Esteve, en 18 de noviembre de 1473.

Don Juan Pérez Castelló edificó, con licencia de Don Baltasar Ladrón, un molino harinero llamado “dels Perezos” en el Pas o Parrocha. También fundó una capilla en la primitiva parroquia de la Sangre bajo la advocación del Ángel Custodio, cuyo retablo fue posteriormente a la nueva parroquia. En la actual ermita de la Sangre, el espacio que da entrada a la sacristía, se supone que estaría dedicada al Ángel Custodio pues en el centro de los arcos de la bóveda se encuentra el escudo de armas de la familia Pérez. Se trata de un escudo partido, 1º un cuervo, 2º un racimo de tres peras dispuestas en faja.

En Castalla a finales del siglo XVIII y principios del XIX aparecen otros Pérez en este caso denominados Pérez de Sarrió. Esta rama de los Pérez es bien conocida pues ha sido desarrollada en el Nobiliario Alicantino del Barón de Finestrat, pero en este nobiliario no dice nada referente a que se estableciera una rama en Castalla. La genealogía que hemos podido elaborar es la siguiente:

I. DON JOSÉ PÉREZ DE SARRIÓ, casó con Doña Mariana Gisbert. Tuvieron por hijos a:
1.- Francisco Pérez de Sarrió y Gisbert, nació en Ibi hacia 1806. En los expedientes de quintas de Ibi de 1824 figura con 18 años. Abogado. Casó con Josefa Rico Castelló. Tuvieron por hijos a:
1).- Pascual Pérez de Sarrió Rico, nacido en Ibi hacia 1839.
2).- José Pérez de Sarrió Rico, nacido en Ibi hacia 1841. Solicitó baja en el censo de Ibi en 1869.
3).- Ramón Pérez de Sarrió Rico, nacido en Onil hacia 1844.
2.- Mariana Pérez de Sarrió, nació en Ibi hacia 1800. Casó con Don José Damián Gisbert Rico, abogado, nacido en Ibi hacia 1802. Tuvieron por hijos a:
1).- Pascual Gisbert Pérez de Sarrió, nacido en Ibi hacia 1826.
2).- José Gisbert Pérez de Sarrió, nacido en Ibi hacia 1836 y fallecido en 1840.
3.- Isabel Pérez de Sarrió y Gisbert, casó con Francisco Amorós Llorens. El 16 de septiembre de 1866 fueron padrinos de la confirmación que realizó de 418 fieles el Ilmo. Sr. Don Miguel Payá Rico, Obispo de Cuenca. Tuvieron por hijos a:
1).- Hermenegilda Amorós y Pérez de Sarrió, casó con Don Vicente Torró y Donat, quien construyó en Castalla la ermita del Alfás de Torró dedicada a la Purísima Concepción y bendecida por Don Manuel Domingo el 4 de septiembre de 1873. Tuvieron por hijos a:
(1).- Don José María Torró Amorós, abogado, nacido en Castalla el 26 de octubre de 1858 y fallecido en la misma población el 26 de febrero de 1921. Juez Municipal de Castalla desde agosto de 1887 hasta agosto de 1896. Casó con Luisa Maestre Maestre, nacida en Petrer el 13 de febrero de 1871 y fallecida en Castalla el 26 de febrero de 1921, hija de Don Ramón Maestre Rico y Doña María Magdalena Maestre Pérez. Fueron abuelos de Doña María Luisa Torró Corbí, autora del libro Crónica de Castalla. Tuvieron por hijos a:
1a.-Vicente Torró Maestre.

100 ANYS D' ENRIC VALOR, ESCRIPTOR DE CASTALLA.

2011-02-01T18:21:00.002+01:00

Ara fa uns mesos vam comentar al blog la inaguració de l'exposició d'Enric Valor a València. Vam comentar a més que aquesta exposició intinerant arribaria a terres alacantines en 2011. Doncs bé, l'exposició ja està ací. Es va inagurar la setmana passada a Sala Cam d'Alacant, com bé apareix a la premsa:

Llavors, qui vullga visitar-la podrà fer-ho en horari de Dimarts a Dissabte de 18 a 21h i Diumenges i festius de 11 a 14h.

A més a més, s'ha confirmat que aquesta exposició arribarà a Castalla els pròxims mesos però amb un format més reduït. Així, que tendrem una exposició sobre Enric Valor a Castalla en el seu Centenari. Esteu atents!

A banda, Castalla en el record, li agradaria també homenatjar la figura de l'escriptor, visualitzant de nou el "nano" presentat fa dos anys a la setmana del cine de Castalla, on vam posar imatges a les paraules que Enric Valor va escriure sobre Cassana.

Finalment, vos deixe també dos vídeos que formen part d'un documental que va emetre la TV3 fa uns anys. El documental fa un recorregut per la obra de l'autor. Entre conversacions del mateix Valor i convidats es fa un repàs a les seues etapes: Primers escrits, rondalles, gràmatica, novel·les... A tot això, entre conversa i conversa, el documental ens mostra racons de Castalla i paisatges del nostre terme.
Un documental molt interessant.
Salutacions

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE EL CASTELL

2011-01-24T16:55:00.001+01:00

La Regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Castalla i el Servici Tècnic de Patrimoni Cultural han organitzat un cicle de confèrencies sobre el castell, aprofitant la publicació del llibre: El castell de Castalla. Arqueologia, Arquitectura i Història d'una fortificació medieval de frontera.

La conferència inagural serà a càrrec de José Luís Ménedez Fueyo, el pròxim divendres 28 de gener a les 20:00h. Aquest tractarà "Arquitecturas del poder feudal en la província de Alicante. La Domus Maior del Castell de Castalla.

Les conferències contirnuaran les pròximes setmanes:

Llibre sobre el Castell de Castalla

2010-12-28T14:11:00.002+01:00

Hui s'ha presentat al Marq el llibre sobre el Castell de Castalla. Aquest recull els resultats de les actuacions tant arqueològiques com arquitectòniques fetes allí dalt durant estes últimes dècades.

A més, conté diversos estudis sobre els materials que allí es van trobar en diverses èpoques, així com una recerca documental sobre la història del castell.

La coordinació del llibre la realitzada un equip multidisiplinar, cosa importantísima per a un treball com aquest: M. Bevià com a arquitecte, J.Ramón Ortega i José Luis Menédez com arqueòlegs i J.Antoni Mira com tècnic de patrimoni de Castalla.

A més, als diversos articles que componen el llibre, també trobem historiadors i arqueòlegs locals, com Federo Cerdà o Enric Verdú. Inclòs el fotogràf Josep Durà.

També hi han participat, membres de la Universitat, directors de museus i arqueòlegs provincials.

Este llibre, suposa un pas més en la difusió del nostre patrimoni i de la nostra història.

Enhorabona a tots!

Pd. M'imagine que ja ens avisaran per poder comprar-lo i fer-li un ullada, a vore que tal està.

BON NADAL I BON ANY 2011

2010-12-22T14:22:00.000+01:00

CONTINUA NEVANT (Fotos de la Castalla amb neu)

2010-12-15T19:28:00.001+01:00

Per a celebrar que arriba l'hivern, el 21 de desembre San Tomás, el dia més curt de l'any; he decidit penjar unes fotos que van enviar ara fa quasi un any, i que les tenia guardades per les carpertes del Meus Documents.

Segons em van comentar, aquestes fotos pertanyen a la nevada de l'any 1960, encara que pot ser que alguna siga de l'any 1926, quan va nevar molt, ja que estan mesclades a la carpeta. I sincerament no se diferenciar-les.

En el seu moment ja em vaig posar algunes. Les podeu vore de nou a este enllaç:

http://castallaenelrecord.es/2009/01/nev-del-gener-de-1960.html

Si algú ho sapiera cert quina foto és de l'any 1926, per favor que ho pose als comentaris, així les podrem identificar millor en un futur. Gràcies.

A vore si este any pròxim ens cau alguna nevadeta com les d'abans.

Salutacions.

CICLE DE CONFERENCIES SOBRE EL PATRIMONI A IBI

2010-12-01T09:58:00.002+01:00

Els nostres companys de la veïa població d'Ibi, en concret l' Associació El Simarro, han organitzat un cicle de conferències sobre el patrimoni d'Ibi.

Encara que el cicle esta enfocat per als Iberuts, alguns dels temes que es tractaran els confereciants abastaran assumptes relatius a la Foia, i de rebot a Castalla.

Per tant, es una forma de apropar-se a la història d'estes terres sota els estudis de professors de la Universitat d'Alacant, arqueòlegs, historiadors i erudits d'aquesta zona.

No perguau de vista, les intervencions dels professors Mauro Hernández i Natxo Grau. El primer tractará la Prehistòria des d'un punt més quotidià, i el segon ens aventurarà en les societats clàsiques que ocpuparen esta vall.

Ací vos deixe més informació sobre el programa d'activitats que es desenvoluparan fins al mes de març a l'arxiu municipal.

EXPOSICIÓ D'ENRIC VALOR A VALÈNCIA

2010-11-29T15:59:00.001+01:00

Hola a tots, després d'uns mesos un tant agitats, tornem a publicar al blog.

Esta volta, vull presentar-vos la nova exposició que s'ha creat a València sobre la figura del Castellut, Enric Valor.

La setmana passada representants d'aquest blog vam assitir a l'acte inagural a l'antiga universitat de València.

La presentació va ser a càrrec de la presidenta de Acadèmia València de la LLengua (AVL) que va recalcar el paper tant important que va tenir Valor i la seua obra per a la nostra llengua.

Seguidament el professor Brotons de la Universitat d'Alacant va fer una xicoteta conferència sobre Enric Valor.

Brotons que es gran coneixedor de l'obra valoriana, va fer un resum de la vida de l'autor de Castalla, però des de una aproximació molt personal. D'aquesta forma va contar alguna anècdota sobre ell i E. Valor que l'audiència va agrair.

Cal destacar que la gran assitència a l'esdeviment va fer que la Sala de Graus es quedara xicoteta, i gran part de la gent que vam acudir ens van col·locar on vam poder. Nosaltres vam estar a la porta d'accés i gràcies.
-Bona senyal, de que estiga ple! apuntava un dels organitzadors.

Després de la conferència es va passar a inagurar l'exposició sobre Enric Valor, nomenada: El Valor de les paraules.

La exposició reunix gran part de l'obra de Valor: Rondalles, novel·les, manuscrits.... Però també conté part dels aspectes més personals de l'autor. Així podrem vore l'escriptori original on escrivia amb la seua màquina Olivetti o el seu inconfundible barret. Inclòs es pot vore el quadre commemoratiu que el nombra fill predilecte de la ciutat de Castalla, signat a l'any 2000.

Per acabar l'exposició, es va donar a conèixer un catàleg editat per l' AVL on han participat més de 50 experts sobre Valor. Entre ells destaca el castellut Adrià Carbonell, que ha escrit un xicoteta ressenya sobre el llibre del Simposi que es va fer a l'any 1995 a Castalla sobre Enric Valor.

L'exposició estarà a València fins a mitjans de gener a la Sala Thesaurus de la Centre Cultural La Nau (Antiga Universitat de València). Després, es va comentar que l'exposició es translladarà a altres ciutats.

Però arribarà alguna dia a Castalla?

Salutacions

JORNADES DE PORTES OBERTES AL POBLAT DEL PUIG (ALCOI)

2010-07-21T14:09:00.005+02:00

Hola de nou, convide a tots aquells que no ixquen a Sant Jaume, a visitar el jaciment arqueòlogic del Puig (Alcoi). Allí, es podrà observar les noves restes que s'han trobat d'aquest interessant poblat Íber del segle IV a.c.

Als que no pugen anar, perquè estem de festa, des del blog organitzarem una visita un dia d'aquestos per visitar-lo. Qui estiga interessat que es pose en contacte en mi per email i ja quedem per a un dia.

Per arribar aquest jaciment, si vens de la Foia de Castalla, cal arribar a l'urbanització de l'Estepar, situada a la dreta, abans d'arribar al barranc de la Batalla. Ací teniu un mapeta del Google maps:

Ver mapa más grande

Salutacions

ARXIU VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL

2010-06-03T16:31:00.007+02:00

Hola de nou a tots, ara fa de més de mig any que vam comentar que el Ministeri de Cultura va publicar una web sobre els espanyols deportats als camps de concentració:

http://castallaenelrecord.es/2009/09/gent-de-la-foia-i-els-camps-de.html

Ara, de nou, el Ministeri torna a publicar una nova web sobre la Guerra Civil, però en este cas, les dades que ofereixen són relatives a les "Víctimes de la Guerra Civil i represaliats del Franquisme."

La web s'estructura de manera sencilla mitjançant el buscador i els apartats d'informació i contacte.

La veritat és que navegar entre les seues pàgines és prou fàcil. Malgrat això, la base de dades que conté tota la informació d'aquelles persones, deixa molt que desitjar.

¿Per què?

Perquè gran part dels noms d'aquelles persones amb els seus respectius cognoms es repeteixen en la recerca, com per exemple d'aquells ciutadans de Castalla. La causa de la repetició de noms i cognoms a la base de dades és pel simple motiu de l'utilització dels signes d'accentuació. Les mateixes persones apareixen amb accent, sense accent o amb la manca d'alguna lletra. D'ahí que una mateixa persona estiga més voltes en el llistat.

Pense que després del treball que s'ha fet i els diners que ha costat, haurien degut de cuidar aquest aspecte de la recerca.

Així i tot és molt interessant tenir "semi-accés" aquesta informació.

Salutacions

EL TOUR VIRTUAL DEL CASTELL DE CASTALLA

2010-05-31T10:58:00.007+02:00

Hola a tots, esta setmana passada la pàgina web de WWW.TODOCASTALLA.COM va acabar el projecte del Tour Virtual del Castell de Castalla.

Durant el procés de creació d'aquesta visita virtual, membres d'aquest blog vam tindre la sort de participar amb els aspectes històrics, i la veritat es que estem molt contents amb el resultat.

Però en este cas, l'èxit correspon al reponsable de la web Vicent LLedó Aguilar. Durant dos mesos va pujar a fotografiar el castell per a realitzar més de 4000 fotografies, unides en la recreació virtual. "Si el treball de fotografiar ja és costòs, encara ho és més el muntage de l'entorn 3D a l'ordinador", segons ens va comentar.
A més, mentre els internautes navegen, amplien, observen, contenplen i es mouen per totes les àrees del Castell, l'audioguia va explicant cada racó en el que estan. I és que el Tour ha inclòs les pistes de l'audioguia que l'empresa Read2visit va elaborar per les audioguies inagurades en març.

Així des de Castalla en el Record li donem la nostra enhorabona pel gran treball realitzat al seu creador Vicent i a la pàgina web de Todocastalla.com.

A banda hem de ser conscients que aquesta proposta serà sens dubte un punt clau per a la difusió del patrimoni de Castalla, ja que les visites virtuals arriben també altres construccions com el Convent, l'Ermita o l'Ajuntament. A tot això cal sumar, la importància d'aquest projecte pioner en Castalla que apropa els Castelluts de la xarxa a una nova forma de visitar els seus monuments.

El Tour és una ferramenta molt útil per aquelles persones que no poden pujar al Castell, els quals el poden vore des de la butaca de casa amb tot claredat. A més, també té aplicacions didàctiques i educatives tant per als escolars com per als universitaris. A l'escola el Tour fa comprendre una perspectiva d'educar en valors com la conservació del patrimoni arquitectònic o com entendre la seua història amb l'estudi de Castalla. Per altra banda, els universitaris poden contemplar virtualment aspectes més precisos del món acadèmic, com per exemple: de quin tipus de material esta fet el tapial, com han rehabilitat el castell, com era el territori que controlava el castell... etc..

En fi, per a vore el resultat final d'aquest projecte, és millor que feu click baix i comproveu vosaltres mateixa el Castell en 3D. Us ho recomane 100%.

TOUR DEL CASTELL DE CASTALLA

Salutacions

LA BATALLA DE CASTALLA DE 1813 A LA TAULA

2010-05-07T10:52:00.007+02:00

Hola a tots,

L'altre dia el meu estimat amic Andrés em va parlar d' un joc de taula que hi ha sobre la Guerra de la Independència en la nostra població. Al voreu no vaig poder resistir buscar informació a Internet, i en conseqüència fer una entrada al blog perquè el joc és molt curiós.

Bé, resulta que a l'any 1994, Ludopress Alea va publicar un joc d'estratègia anomenat "La sombra del águila", dissenyat per José Antonio Vargas-Zúñiga.

Aquest joc és de tipus operacional i referit a tres batalles de la Guerra contra els francesos: Alcañiz 1809, Maria 1809 i Castalla 1813. La duració per torn és de 30 minuts i està pensat per a 2 jugadors.

El joc tracta de recostruir les estratègies militars i les tàctiques de defensa que van tindre lloc en aquella batalla de Castalla de 1813. Segons paraules de la web www.corsariohierro.es es tracta d'un joc de:

Resultat poc clar, on l'hàbil Suchet es va retirar ordenadament quan es va convèncer de la impossibilitat de desallotjar les posicions altes dels aliats. Batalla balancejada on els francesos disposen de tres divisions i un agrupament d'infanteria, els aliats, dues divisions espanyoles i tres britàniques. Terreny preparat per a gaudir de la guerra de moviments.

Aquestos moviments s'han de fer mitjançant les fitxes que tenim a la fotografia de baix. Cada fitxa correspon a una part de l'exèrcit que va participar en la batalla. A més, han de col·locar-se en una posició concreta del mapa, tal i com diuen les instruccions, perquè no totes tenen el mateix valor. A més a més, s'han d'ubicar segons es va produir aquell enfrontament. Pareix un poquet complicat de jugar, així que es recomanable llegir-se bé el manual abans de començar.

Vos deixe l'enllaç on es pot vore com es juga una partida pas per pas. PARTIDA.

El meu company Víctor del blog Horywargames també ens va facilitar una pàgina on hi ha més informació sobre el joc. Ací l'enllaç per si voleu visitar-la.

A vore si ens animem uns quants del poble i en feem una.

Salutacions

pd. Perquè després diguen que els d' història som frikis.

EXPOSICIÓ DELS MASOS DE CASTALLA

2010-04-14T12:07:00.008+02:00

Hola a tots, hui m'agradaria destacar l'exposició que han preparat des de la Casa de Cultura sobre "Els Masos de Castalla".

Aquesta mostra és molt interessant perquè es podran vore fotografies del segle passat on viure en el camp era una forma de vida més dins de la societat. Malgrat això, hui en dia aquesta costum s'ha perdut per complet i els que encara viuen al camp són gent ja major o joves escasos. Per això, aquesta exposició intenta mostrar com era aquella forma de vida a tots els que no va poder conèixer-la, com és el cas de la meua generació.

A banda, el material fotogràfic mostrarà com eren aquells masos, i diem eren, perquè moltes d'aquestes cases estan endorracades en l'actualitat. Segurament ací no cal posar exemples perquè els que som de la zona sabem quins masos han desaparegut per complet. Ara tan sols queden les restes i vestigis d'una història passada. Una llàstima!

Aquesta mostra ve acompanyada d' unes activitats molt participatives i dedicades al poble en general. Segons el programa hi haurà una conferència a càrrec de Carlos Martín, professor de la U.A. on es parlarà del Mas i el paisatge. Per altra banda, tendrem dos taules rodones en les que participaran gent del poble: propietaris de masos, experts en el tema, maseros, tècnics, historiadors...i tractaran el passat, el present i el futur d'aquestos del masos.

Si voleu descarregar el tríptic i obtindre més informació, punxeu ACÍ

Per últim donar la meua enhorabona a tots els que han fet possible aquesta exposició, i que sens dubte els membres de Castalla en el record la visitarem amb molt de gust i intentarem participar a les taules redones.

Enhorabona a tots per esta iniciativa de difondre part de la nostra història un tant perduda!

Salutacions

LA SARGA 2010: PINTURES RUPESTRES

2010-04-08T14:39:00.005+02:00

Hola a totes i a tots:

Abans de tot comentar que els meus estudis han impedit que el blog funcione de forma dinàmica, cosa que continuarà igual amb entrades esporàdiques pel treball que tinc. Cert és, que m'agradaria dedicar-li més temps a la nostra història però vaig prou liat i ara mateix és impossible . De totes formes, segur que els nostres col·laboradors de la pàgina que apareixen a la secció d'autors ens escriuran algunes entrades perquè practicament no ens han mostrat la seua capacitat escriptora. Segur que alguna cosa interessant tenen que contar... Ànim historiadors!

Després d'aquest incís, vos penje el calendari per poder visitar les pintures rupestres de la Sarga en este 2010.
Les jornades de portes obertes d'aquest any, continuen igual que en les passades edicions. El únic canvi és en la regulació de l' horari. Ara hi hauran visites guides a les 11h, 12h i 13h tant dissabte com diumenge als dies indicats al calendari.

Vos esperem per allí.

Salutacions

MÉS INFO CONTACTAR AMB EL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'ALCOI

AUDIOGUIES DEL CASTELL DE CASTALLA

2010-03-03T14:59:00.005+01:00

Hola a tots, hui s'ha inagurat oficialment les audioguies del Castell de Castalla. L'acte s'ha desenvolupat a la Sala de Plenaris de l'ajuntament on Andrés Ruiz (tècnic de turisme), Susan Mckenzie (Regidora de Turisme), Jordi LLinares (representant de l'empresa Quality Tours) i l'alcalde J.Luis Prats han oferit una roda de premsa als diversos mitjans de comunicació. En general s'ha comentat la importància de la creació de les audioguies perquè suposa la culminació d'un any de treball i tota una inovació en este sector. Aquest projecte pioner en la Foia de Castalla ha tingut un pressupost aproximat de 6000 euros, i oferirà la possibilitat, tant als turistes com als Castelluts, de visitar el Castell de forma tranquila i lliure amb les explicacions del Audio-vídeoguia en valencià, espanyol i anglès.

La gent de Castalla podrà disfrutar gratuïtament d'aquest servici durant els dies especificats per la oficina de Turisme. Però de forma normal s'haurà de pagar una entrada al castell de 3 euros (2 euros per pensionistes i estudiants) que inclourà la dita audioguia. També s'ha inagurat en la Casa dels Majordorms, a l'ermita, un "centre de recepció de turistes", on es podran adquirir les entrades al Castell i les audioguies. Amb tot això, els diners recaudats aniran destinats a Assosiacions Socio-sanitaries segons ha comentat la regidora Susan.

PER A MÉS INFORMACIÓ CAL DIRIGIR-SE A LA WEB DE LA OFICINA DE TURISME DE CASTALLA O LA PÀGINA OFICIAL DE LES AUDIOGUIES DE LA EMPRESA READY2VISIT

Per últim l'alcalde, ha presentat de nou, perquè ja es va fer a a Fitur, la guia gastrònomica del poble Castalla. Aquesta guia conté els diversos plats típics d'ací de la Foia, a banda de algunes novetats culinàries. Podeu passar per la oficina de Turisme si en voleu alguna.

La nostra enhorabona a tots, tant pel llibre gastròmic, com per apostar per un turisme "més modern" amb les audioguies del Castell.

Salutacions

GOODBYE CENTRE HISTÒRIC!

2010-02-17T09:33:00.003+01:00

Hola a tots, l'altre dia vaig estar per allà dalt feent una ullada a vore com estava el Centre. Jo diria que igual o pitjor, sembla que les cases han começat abandonar la seua vida terrenal per a passar a una vida d'enderrocs... La situació continua sent lamentable.
Fa un temps, a una de les reunions que vam acudir a l'ajuntament, el Sr. alcalde va comentar que anava a treballar-se en un projecte de rehabilitació del Centre Històric, el que s'anomena un Pla Especial. Però, a dia de hui, no hagut ni ninguna informació per part de l'ajuntament en aquesta qüestió. Així vaig preguntar a la gent que puga saber d'aquestes coses i de moment no saben res.
D'aquesta forma l'objetiu de la següent entrada és recordar aquell compromís que es va dir. I estaria molt bé fer una nota de premsa on es comentara que està treballant-se o no està fet o no es farà aquest projecte. Però passar per allí dalt i pensar amb certa esperança que es puga fer alguna cosa al Centre, i que després no es parle res ni es comente res, quan es un projecte molt més ambició que el del Carrer Major, és un tant sospitós. Per això planteje este preguntes:

Algú sap si aquest projecte es farà endavant?
Per què no hagut ni una xicoteta notícia als diaris?
Si tan important és aquesta intervenció perquè no se li ha dit al poble igual que el remodelació del Carrer Major?

Si algú sap alguna cosa que ens la conte. Gràcies.

Crònica d'esdeveniments: 1680, 1681 i 1688

2010-02-03T11:35:00.006+01:00

Després de cert temps sense publicar res en este apartat, continuem esta secció de anècdotes de diversos anys, i que no explicaré de nou perquè ja ho he fet en entrades anteriors. Esta volta feem referència als esdeveniments de Castalla durant els anys 1680, 1681 i 1688 .

1680

"Creu Vermella, pónese a expensas de Mosén Pedró Serrano en la separación de los caminos de Alicante y Petrel."

1681

"Rogativa a sanidad a 7 de junio."

1688

"Pont Nou, fabricado por la ciudad de Alicante en el sitio denominado pont de madera, por haberse llevado las aguas el de Alcoy, siutado junto a la cruz de rio"

"Tempestad de aire, a 3 de abril, que derribó la Cruz de piedra de Sta. Bárbara y se hizo pedazos y otra que habia en la torre del castillo se puso a 16 de abril de 1687 por la langosta"

Salutacions

Ja publicats:
1463
1521 i 1529
1613 i 1624
1630,1648,1671

BLOG CAMPANES DE CASTALLA

2010-01-25T11:22:00.008+01:00

Hola estimats, fa algunes setmanes que volia escriure sobre este tema però no he pogut. I es que des d'ací de Castalla en el Record volem donar la enhorabona als creador de la web "Campanes de Castalla". Tot un luxe per a la història del nostre poble. Felicitats!

Nosaltres vam fer algun article de les camapanes amb informació del Gremi de Campaners de València ja fa temps. Però després de llegir el fantàstic blog sobre les Campanes que ha elaborat Juan Carlos Candela, hem de reconèixer que els nostres escrits sobre el tema es queden curts.
Aquest blog va iniciar les seus publicacions fa uns mesos però no ha sigut fins estos dies quan li hem pogut fer un ullada en profunditat.

El grau de coneixement que té l'autor sobre les Campanes del nostre poble, naix de la seua experència, afició i sobre tot pasió que demostra a les seues paraules. Certament es comprova que part de la història de les Campanes del poble ha estat paral·lela al passat del nostre company. I és que si algú té qualsevol dubte sobre la gran relació amb aquest món tant desconegut de les campanes, pot observar les fotos on estan treballant els seus amics (Pallisa, Torres, Tomás, Víctor, "els retors"....) i ell, a les diferents campanes que té Castalla durant diversos anys. Molt interessant són les fotos! Convide als lectors que li facen una ullada!

A banda també, aparèixen documents originals de pressupostos, factures i textos del moment que parlen sobre la qüestió. Així, aporten una información històrica un tant valuosa per a les futures generacions de Castelluts que vullgen investigar sobre el tema.

Per últim, felicitar de nou als creadors per aquest tasca de difusió sobre aquesta cultura de les campanes i oferir-nos des de Castalla en el Record si necessiten ajuda sobre quasevol assumpte.

Salutacions

Campanes de Castalla

*Les fotos ha sigut extretes del mateix blog.

RECORDANT ENRIC VALOR: Deu anys sense el guardià de les paraules

2010-01-13T14:56:00.005+01:00

<<... I dins d'aquella completa pau i plenitud, va florir per fi el raríssim roser de la felicitat...>>

Gràcies Enric

Vilaweb
El Punt
Pica'm
Can Carrasca
Cucarella
Informacion (biblioteca Enric Valor a la Seu Universitària de la Ciutat d'Alacant)

ABC
Europapress
20minutos

FOTOS DE LES ÚLTIMES NEVADES

2010-01-11T14:17:00.006+01:00

REUNIÓ REMODELACIÓ DE LA FONT VELLA-PORTAL D'ONIL

2009-12-23T11:01:00.007+01:00

Carrer Major. Anys 80.

Ahir dimarts a les 20:00 h. representants d'aquest blog vam acudir a la reunió informativa tal i com l'ajuntament ens va citar. Allí ens vam reunir unes 35 persones: botiguers de la zona, grups polítics, representants d'associacions, de col·lectius, de blogs, professionals de la arquitectura, tècnics del mateix ajuntament, però sobre tots veïns dels carrers afectats.
Les primeres paraules de l'alcalde van ser clares: "L'ajuntament actuarà des de de la Font Vella fins al Portal d'Onil, per a millorar l'accesibilitat d'aquesta zona, tal i com ja s'ha fet a la plaça L'Hostal". Aquesta decisió política d'actuar en aquesta area, també es motivada per les condicions tant precàries de la pavimentació d'aquella zona. Esta informació, segons Prats, té el suport dels diversos tècnics municipals que mostren unes conclusions evidents d'actuació. A banda, l'alcalde va deixar clar que aquesta inversió no repercuteix en la hisenda de l'ajuntament perquè el pressupost econòmic prové del Pla Confiança que l'equip de Camps ha desenvolupat ací al nostre territori. Per tant, no podem afirmar allò que diu el genial Xavi Castillo: "Això ho page jo", més bé el contrari: "Això ho paga tot la Generalitat Valenciana", però que al cap i a la fi, eixos diners venen dels nostres impostos, així que entrem en el peix que es mossega la cua.
Al mateix temps, va comentar que per a la remodelació s'ha "convidat" a tres gabinets d'arquitectura a que presenten un projecte d'actuació per eixos carrers. Projecte que ha d'ellançar amb la recent rehabilitació de la plaça de l'Hostal. Aleshores, l'ajuntament escollirà un d'eixos tres, sense que hi hagen altre tipus de propostes. Crec que en poques paraules volia dir que es mostra un accés restringit a altres opcions, es a dir que l'adquisició no serà una participació de caràcter públic. (Jo em pregunte: Això es pot fer a un ajuntament?). Després d'aquestos comentaris, el Sr. Prats va manifestar la seua inquietud de recollir suggeriments sobre aquesta remodelació, i a partir d'eixe moment, va cedir la paraula als allí presents.

Els veïns van començar a suggerir qüestions relaciones amb els carrers. De forma general, podem recollir totes eixes idees en estes reflexions: Un carrer Major exclusivament per als vianants, cosa que dificulta aparcar el cotxe, i per tant resta llocs d'estacionament, a més de tancar uns dels carrers que més trànsit té a Castalla perquè és una de les eixides principals del Centre. O un carrer Major on es milloren les voreres, la calçada i l'accessibilitat sense variar massa l'estat actual. Dues opcions, contemplen xicotets detalls, que ara no descriurem, com el soterrament de la llum o la introducció del gas. Inclòs es va parlar de la millora dels embornals de tots carrers per qüestions olfactives.

A tot això l'alcalde apuntava als seues fulls totes estes idees.

Per a nosaltres era un tant difícil aportar alguna solució d'aquest tipus, ja que no vivim allí, i per tant no coneixem les condicions exactes que suporten els veïns. Però el que si podíem esbrinar era com i de quina forma es pensava actuar. De fet, moltes de les preguntes que vau enviar al blog no es van preguntar perquè amb les aportacions de la resta de la gent van ser contestades per l'alcalde.

La primera, era relacionada amb el tema de l'arqueologia. Més que res, era saber si es pretenia realment alçar de nou el paviment, cosa que l'alcalde va deixar clar que NO. Va afegir que tan sols es cobriria en algun tipus de material més resistent, com el famós "granito" de la plaça l'Hostal, "que està fet a Castalla i dona treball al poble" segons les seues paraules. Per tant, sinó no hi remoció de terres serà difícil que encontren alguna troballa arqueològica. Situació que tindrà vigilada el tècnic de patrimoni en el cas de que trobem alguna resta material durant les obres. Tal i com vau comentar basant-vos a la Llei de Patrimoni.

La segon pregunta feia referència sobre la Plaça de L'Hostal. Preguntàveu si es pretén fer la mateixa "chapuza". Per a gustos colors. Es va comentar que la remodelació depèn exclusivament del projecte que trien i per tant no sabem quin serà l'aspecte final. Altre inconvenient de la reunió era aquest. Es parlava de un projecte que no era tangible, cosa que dificultava la comprensió d'aquesta finalitat de l'ajuntament, ja que havies de imaginar-teu, i la imaginació de cada un, dona per a molt... Davant aquesta situació, es va demanar al Sr. Prats que una vegada creades les tres propostes i en poder de l'ajuntament, que es convocara una reunió explicativa de les opcions perquè la gent mirara que anava a fer-se en realitat. A pesar que aquesta sol·licitud va ser repetida vàries voltes per allí reunits, l'alcalde ho va anotar als seus fulls però no va arribar a un compris clar de mostrar aquestes propostes al poble. Reiterava que l'equip de governa era qui decidia. Està clar la postura de decisió, però nosaltres si podem opinar, no? Sinó per a que servia la reunió? Per a que no ens espantem quan vegem les màquines excavant de nou el Centre? Estar preparats per al que ve? O si que hi havia una intenció clara de recollir suggeriments ? Creem que estaria molt bé fer dita reunió.

La tercera i última que vau enviar, estava relacionada amb les clavegueres. Comentàveu que l'obra de la Plaça del Cau, quasi costa el doble per culpa del mal estat de les canonades del subsòl. Si no recorde mal (no em donar temps a agafar-ho) el pressupost per aquesta obra estava sobre uns 700.000 euros. De totes formes, això apareixerà als diaris i als butlletins oficials i als cartells del Pla Confiança , allí ho podreu mirar millor. L'alcalde va fer referència aquest assumpte afirmant que les canonades no anaven a tocar-se massa i que s'ajustaran moltísim al pressupost original que aporta la Generalitat. Vorem si ho aconsegueixen.

Altres preguntes que van sortir durant la reunió, van tractar temes com el terminis previstos per al començament de les obres. De moment, no ho tenen massa clar quan s'iniciarà el treball en aquesta zona, però si que es va advertir que es pretén fer-ho a trams per evitar que coinsidisca amb Festes o Setmana Santa. Però així i tot, les obres afectaran alguna festa: "Si s'ha de desviar algun acte pel carrer Mig es farà" manifestà l'alcalde. Per tant hem de ser conscients que una vegada comencen les obres, les molèsties en esta zona del poble seran més que considerables. Davant aquesta reflexió ens preguntàvem: és tant necessari reorganitzar aquesta area? Tant mal està esta zona per alçar carrers un any sencer? Per què no s'enfoquen eixos diners a altres zones del Centre Històric més degradades? Aquestes qüestions que ens assaltaven per moments, tampoc es van preguntar perquè el Sr. Prats ens va parlar d'alguns projectes que estan al aire i ens va respondre a elles. Sense vindre massa al fil de la reunió, va comentar que està treballant-se a la Foia Catalina per a fer "aula de la natura en la natura". D'esta forma es recupera un projecte que fa més deu anys que es va plantejar i que pareix que hui en dia ja és viable econòmicament. També va afirmar que aquesta fase de la construcció inclou una restauració de la façana manierista de l'església. Proposta interessant per a conservar el patrimoni.

Però sens dubte el tema que va callar totes les meues preguntes és el conveni amb la Universitat d'Alacant per a desenvolupar un Pla Especial al Centre Històric. Ens va dir que en breu es signaria aquest acord que marcarà les pautes en la reestructuració a aquella zona. Estem d'enhorabona, un intent clar de ficar-li mà al Centre Històric i deixar-lo en condicions. Tal i com apareix al film una"Rubia muy legal": "Un chascacadedos por el equipo de Gobierno". (Cursilades que em venen de sobte). La veritat és que ens vam alegrar quan va comentar que anava a fer-se a aquest Pla Especial. Per fi es va comprendre, que abans d'actuar allí dalt s'ha de valorar una intervenció integral de tot el Centre, i no fer "parxes" temporals. D'aquesta forma, les inversions econòmiques del Pla Confiança han d'anar destinades altres projectes, ja que aquest Pla encara no està fet i per tant és difícil una actuació integral. Però aquest Pla Especial no està exempte de dubtes. Com per exemple qui són els redactors? Es treballarà a l'adaptació de PGOU realitzada al 2008? Que hi ha del PGOU? (no s'ha tornat a comentar res) Està aprovat? O no està aprovat? Es farà un catàleg de Bens del Centre Històric més detallat perquè es puga conservar millor el patrimoni? Hi haurà intervencions arqueològiques? En fi són preguntes que ens haurem de fer més prompte o més tard.

Per a conclure i com a valoració final recupere d'una entrada anterior una bonica frase del "Último Catón" de Matilde Asensi:

Las cosas hermosas, las obras de arte, los objetos sagrados, sufren, como nosotros, los efectos imparables del paso del tiempo(...) a lo largo de los siglos, las acerca también a la vejez y a la muerte. Sin embargo, ese tiempo que a nosotros nos marchita y nos destruye, a ellas les confiere una nueva forma de belleza que la vejez humana no podría siquiera soñar en alcanzar...

BON NADAL I FELIÇ 2010

Pd. Si he oblidat alguna cosa podeu posar-la als comentaris. Gràcies.

Salutacions.

BON NADAL I FELIÇ 2010

2009-12-23T00:44:00.010+01:00

CENTRE HISTÒRIC I NEU

2009-12-16T16:15:00.003+01:00

AHIR 15 DE DESEMBRE DE 2009. EL CASTELL NEVAT I LES OLIVES MADURANT.

Hola a tots, hui és un dia alegre, o almenys hauria de ser així. No és soles pel paisatge nadalenc de les nostres serres sinó també perquè hui he rebut una carta del M.I. Ajuntament. La carta ve signada pel Sr. J.Luis Prats Hernández, el nostre alcalde. En aquesta, convoquen als representants d'aquest blog a una reunió en l'Ajuntament el pròxim dimarts on es tractarà la remodelació de la Plaça de la Font Vella fins al Portal d'Onil, per a millorar l'accessibilitat al Centre Històric. L' objectiu que preten l'Ajuntament es recollir informació i les inquietuds que té el poble sobre aquest assumpte.

La veritat és que en un primer moment m'he quedat desconcertat. Interiorment no sabia on encaixar esta carta. Davant reflexions interiors personals, he reaccionat. He comprés que almenys les conferències del passat estiu que vam realitzar conjuntament amb el blog Quina Castalla Volem? han tingut una resposta institucional, no lligada exclusivament al quefer diari de la política. Per tant, cal valorar positivament l'interès de l'ajuntament i dels seus màxims dirigents en convocar aquest blog a la reunió. És un pas endavant, sobre tot per a nosaltres que mai hem participat en un acte com aquest. I sens dubte que estarem encantats de col·laborar en aquesta prosposta que afecta al urbanisme de Castalla.

Aleshores està clar que acceptem la invitació, ja que ens jugem part del nostre patrimoni i per això volem estar presents. A més, al participar en el procés de consulta popular- si es pot dir així- intentarem defendre un projecte on convisquen el passat històric però també el progrés del nostre poble. Una tasca difícil en estos temps.

A banda, convide a tots els nostres lectors que si volem aportar alguna idea o qüestió sobre el tema de la remodelació que envien les seues reflexions al correu: info@castallaenelrecord.es o posar-ho als comentaris. Els representants del blog si tenen la ocasió de exposar-ho a l'ajuntament en la reunió, ho faran gustosament.

Ja informarem.

pd. Vos deixe en unes fotos de neu sobre Castalla i el Centre Històric que li van "de categoria" a este fred.

NEVADES DEL SEGLE PASSAT

Salutacions

PARAULES VALENCIANES

2009-11-23T23:54:00.008+01:00

Este document és tan bo que no he pogut resistir-ho, havia de penjar-lo urgentment, ja que expresa moltes de les nostres paraules que usem molt sovint i que no ens adonem de les barbaritats que diem. Mireu, mireu:

Salutacions

PUBLICADA LA ORDENANÇA PATRIMONIAL DE CASTALLA

2009-11-23T14:14:00.007+01:00

Hola estimats, fa poc ens van enviar al correu aquest edicte que va aparèixer al bulletí oficial de la província d'Alacant amb nº 199 i que mostra la Ordenança Municipal del Patrimoni Cultural de Castalla. Aquesta "guia" és el resultat de l' esforç de l'àrea Patrimonial de l'Ajuntament respecte a una política cultural oblidada durant molt de temps. A més, és un clar signe de progrés en aquest camp tant desconegut ací al poble, i sobre tot suposa un avanç i una esperança a totes aquelles persones, associacions, entitats i col·lectius que van promoure i promouen la intervenció i conservació dels nostres bens culturals, que al cap i la fi són la ferma expressió de la nostra història i el nostre passat.

El text mostra una normativa local prou completa que fins ara Castalla no tenia. El document apareix detallat des de la pàgina 19 fins a la 25 del mateix bulletí. Ací teniu l'index que resumix els diferents punts però si voleu consultar-lo i llegir-lo tranquilament, baix teniu l'enllaç:

ORDENANZA MUNICIPAL DEL PATRIMONIO CULTURAL DE CASTALLA

- INTRODUCCIÓN
- ÁMBITO TERRITORIAL DE APLICACIÓN
- ÁMBITO DEL ELEMENTO CATALOGADO
- PROCEDIMIENTO PREVIO A LA SOLICITUD DE LICENCIA
- PROYECTO TÉCNICO. OTORGAMIENTO DE LICENCIA
DE INTERVENCIÓN
- DOCUMENTACIÓN A PRESENTAR TRAS FINALIZAR LA INTERVENCIÓN
- LICENCIA DE OBRAS EN ÁREAS O ESPACIOS DE PROTECCIÓN ARQUEOLÓGICA O PALEONTOLÓGICA
- HALLAZGOS EN OBRAS FUERA DE LAS ÁREAS O ESPACIOS DE PROTECCIÓN ARQUEOLÓGICA
- EDIFICACIONES ANTIGUAS NO CATALOGADAS
- GRADOS DE PROTECCIÓN
- TIPOS DE ACTUACIÓN
- ACTUACIONES PERMITIDAS EN EL PATRIMONIO INMUEBLE INCLUIDO EN EL INVENTARIO GENERAL DEL PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO Y EN EL CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
- ENTORNOS DE AFECCIÓN
- CATEGORÍAS DE LOS ESPACIOS O ÁREAS DE PROTECCIÓN
ARQUEOLÓGICA Y/O PALEONTOLÓGICA
- NO APLICABILIDAD DEL RÉGIMEN FUERA DE ORDENACIÓN
- DEBER DE CONSERVACIÓN
- RUINA
- USO DE LOS BIENES DE TITULARIDAD MUNICIPAL
- MEDIDAS PARA EL FOMENTO DEL PATRIMONIO INVENTARIADO Y/O CATALOGADO
- BENEFICIOS FISCALES
- INFRACCIONES Y SANCIONES
- ZONAS NO CATALOGADAS A PROSPECTAR ARQUEOLÓGICAMENTE
- SUBROGACIÓN LEGAL

MÉS INFORMACIÓ AL BULLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA D'ALACANT. CLIK ACÍ.

Pd. A l'associació d'amics i veïns del Centre Històric: este document marca entre altres coses les pautes d'intervenció al poble, i per defecte del Centre. Per tant recomane que li feu una ullada ben gran, si es que no ho heu fet ja.

Salutacions

CRÒNICA D'UNA VESTIMENTA

2009-11-02T15:52:00.006+01:00

Hola a tots, fa uns mesos em vaig quedar amb les ganes d'escriure una reflexió sobre l'audio-visual que els Moros Grocs van presentar el 29 d'agost a l'auditori com a acte de clausura del seu 150 aniversari.

El títol del vídeo: "Crònica d'una vestimenta" descriu molt bé el film. La narració tant en imatges com en so abasta tota la història dels Moros Grocs des de la curiosa perspectiva d'un vestit. El gran treball que s'aprecia de documetació, selecció, tractament i el·laboració, es veu recompensat amb una brillant i fantàstica recreació "audio-visual" que sumergeix l'espectador en l'ambient fester sempre vinculat a la història de Castalla durant els segles XIX i XX.

La projecció va despertar en la sala una explosió de sentiments festers: el públic va tornar als seus records més profunds ja que les imatges evocaven moments passats de la festa, i era observable en l'expressió de molts dels assitents eixe somriure alegre i còmplice, que descrivia: "jo vaig viure eixe moment". També era apreciable en molts rostres la ilusió de vore les quatre dies de festa d'altres anys, des de l' auditori, reclinats a les butaques, sabedors que en pocs dies estarien disfrutant dels actes festers tal i com veien a les imatges. A més, la continuació de seqüències oferia un sentiment de simpatia, al reconéixer molts dels llocs i personatges que en cap moment eren actors professionals, sino festers espotanis que formen part de la història dels Moros i Crisitans de Castalla. Amb tot això, arriba un final apoteòsic que va deixar un bon sabor de boca i un riu de carcallades festeres.

Quant a la fitxa tècnica, tot i ser un projecte amb un presupost molt baix i adaptat a recursos tecnològics bàsics, s'ha cuidat molt l' execució i sobre tot el detallisme.Bona prova d'això és la genial composició musical inspirada en els ritmes àrabs nord-africans però en aquest cas fets a Castalla. La veu en off, també és un dels elements més destacables sense envejar res als muntatges professionals. A més, cal reflectir la gran capacitat de l'equip respecte a la condensació del material trobat, ja que hi havia moltíssim i per tant s'havia de triar el que més s'adapatara a cada època. Per últim, comentar que es va trobar a faltar un poquet més de publicitat a nivell local perquè segur que a altres castelluts els haguera agradat veure-ho. De fet, els organitzadors ho van reconèixer, i van explicar que la seua precipitació es va deure a la voluntat de conclure l'any commemoratiu abans de festes.

En resum, pense que és un audio-visual creat per als Moros Grocs però no exclusivament, ja que reflecteix un testimoni que a aquells que no som moros també ens comomou perquè il·lustra part de la història del nostre poble.

Hem de suposar que el tamany és un incovenient per pujar-ho a internet, i per tant el vídeo no està penjat a ninguna web en la xarxa, o almenys no l'he trobat. De totes formes imagine que faran alguna còpia i les repartiran perquè la gent que no va poder anar en aquells dies de "prefesta" doncs li faja una ullada.
Enhorabona a tota la comissió del 150 aniversari dels Moros Grocs. Un gran treball el realitzat que recomane, com si d'un llibre es tractara, la seua "lectura obligatòria".

Salutacions.

VÍDEO FOTOS ANTIGUES

2009-10-25T17:11:00.004+01:00

Hola amics, en estos mesos us hareu adonat que les entrades s'han reduit. Resulta que per altres motius no puc dedicar-li tots els meus esforços a la web. Així i tot interarem difondre la història del nostre poble com ho fet fins ara i el millor que pugam. A més a més, en este mes d'octubre hem incoporat a Juanjo estudiant també d'història de la Universitat d'Alacant. Benvingut! Que segur que ben prompte debutarà amb alguna entrada relacionada amb la història del nostre poble.

Hui vull proposar-vos que mireu aquest vídeo de You Tube, realitzat per fermoses baix el títol: "Castalla, pel nostre passat". Des d'ací expressar la meua enhorabona al seu autor per transmetre la nostra cultura a través d'un canal tant popular com aquest. A més, donar-li el nostre suport des de Castalla en el record perquè continue amb aquesta bonica tasca de difondre la nostra història, i si necessita alguna cosa, saber que estem a la seua disposició, i també a la del poble.

Salutacions

GENT DE LA FOIA I ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZI

2009-09-28T11:20:00.013+02:00

Hola estimats, hui parlaré sobre aquells espanyols deportats als camps de concentració nazi. Un tema molt delicat, inclòs per als nostres dies.

El Ministeri de Cultura ha creat un nou projecte digital que recull en un base de dades la informació d'aquelles persones que van ser deportades durant els anys 1940-45 a camps de concentració nazi. Este document tant interessant funciona vía on-line i el podeu consultar ací:

Espanyols deportats a camps de concentració

Esta base de dades ens dona informació de més de 8.000 persones que va ser deportades. L'estudi el van realitzar Benito Bermejo i Sandra Checa després de molt temps investigant en arxius nacionals i internacionals. Els seus resultats es van publicar al llibre Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), editat pel Ministeri de Cultura en 2006. Aleshores tota eixa informació es va digitalitzar en un catàleg que es pot consultar online.

Buscant en la base de dades vaig trobar referències de gent de la Foia de Castalla que van acabar en aquestos llocs tant infernals. Per això vos he fet una relació d'aquelles persones ordenada per pobles de la Foia i que vos adjunte baix. De totes formes si entreu a este web i clickeu sobre cada nom, la base ens ofereix informació adicional sobre la persona seleccionada. Tal informació correspont al nom del camp de concentració on va estar, duració, pressó, deportació... Una informació realment dura.

Nom	Població	Estat	Data
BERNABEU PÉREZ, Victoriano	Castalla	Mort	01/09/1941
JORDÁ RICO, Leopoldo	Castalla	Mort	27/04/1942
SEMPERE PÉREZ, Juan	Castalla	Alliberat	03/05/1945
VICENT BERENGUER, Fernando	Onil	Mort	01/06/1941
PÉREZ PASTOR, Ángel	Ibi	Alliberat	01/05/1945
PINA PÉREZ, Antonio	Ibi	Mort	08/12/1941
MORATO FELIÚ, Emilio	Tibi	Mort	02/09/1941

Esta documentació susposa un escaló de coneixement més sobre la història d'Espanya i la seua relació en la Segona Guerra Mundial. Tot i que Espanya no va jugar cap paper important ja que ni hi va participar a la guerra, el règim totalitari de Franco es va acostar a posicions feixistes i nazis perquè compartia part de la ideològia. Bona mostra de esta situació és aquest document que vincula el projecte Hitlerià amb l'Espanya Franquista. Aquella política ens va afectar també ací a la Foia i el resultat foren 7 víctimes que patiren els abusos nazis.
Tota una barbaritat que hem d'aprendre perquè no torne a passar.

Salutacions

PARAULES CASTELLUDES

2009-09-24T08:23:00.007+02:00

Estimats, després de la resaca festera i de les vacances d'estiu tornem a la marxeta. Hui vos deixe amb acudits, refranys i frases fetes a Castalla més comuns o que més he escoltat, perquè hi ha molts més, i si algú en coneix alguna més i vol afegir-la que la pose als comentaris.

Donar gràcies a qui va enviar ja fa temps, algunes d'aquestes paraules i la seua reflexió.

Refranys

Boira en el Maigmó, aigua en el fogó.
Boira en Biscoi, aigua en el bascoll.
Cuando el Maigmo se pone la montera, llueve aunque Dios no quiera.
El que no té memòria ha de tenir cames.
Mentres va el carro fa ruido
On estàs? En la panxa del bou on no neva ni plou.
Debaes ningun frare pega cabotades
On no hi ha cap tot són cues.
De fora vindran que de casa ens tiraran.
A gos flac puces en ell.
Com el boticari de Castalla sense pots i sense ungüents.
El que no té vespra no té festa.
On has passat l’hivern passes l’estiu.
Arrancà de cavall i parà de somera.
No deixes les sendes velles per les novelles.
De nit tots el gats són pardos
Més val fum que escartxa.
Home refraner, gos i malfaener.
En setembre qui tinga blat que sembre.
Juliol ni dona ni caragol.

Paraules

FORACA: Llar
La meva avia sempre deia per referir-se a la pinta de pentinar els cabells la paraula BATIDOR, el batidor del monyo.
MASIANA:vol dir dóna fadrina d'edat madura. Creia que s'hauria d'escriure amb dues "S", ara trobe que anava errat, "MASIANA" crec que està bé, ja que la "I" hi fa de semiconsonant.
MOSSEGALÓ: per "rata penada o rat penat". No figura en cap diccionari, ni tan sols a L'Enric Valor o al Ferrer Pastor. Tot i que crec que és d'ús comarcal. Sembla tenir el mateix origen del llatí que en castellà: mos (rata) cegalò (cec).
BONEGAR: és molt més usual a Castalla que "renyar", que és el més comú a la resta de les comarques
SIMAVE: Només l'he sentida a Castalla, i crec que té un sentit similar a "a lo millor", tot i que sembla una deformació fonètica de "si a ma ve".
TENIR UNA MEMÒRIA DE TÍSIC: només ho he sentit a castelluts.
TENDUR, taula redona molt usual a les cases, sobre tot a Castalla on es juga a la baralla. Aquesta paraula que identifica el mobiliari no s’escolta a la resta del País.
SITARA: Paret molt fina que separa habitacions o compartiments. A pesar de tenir a Castalla un carnisser en aquest nom, la paraula no fa referència a menjar.

Salutacions

LA FOIA BAIX LA PLOMA DE JOAN FUSTER

2009-08-10T18:07:00.002+02:00

Hola estimats, en una de les meues visites a la xarxa vaig trobar aquest article que es va escriure l'any 2001 sobre Joan Fuster i la Foia de Castalla. L'autor del text és Emilio Soler, del Diari Información, que ens mostra la visió de Fuster als 60 sobre la Foia.
Vos deixe l'enllaç: Click ací
També vos deixe un enllaç sobre la biografia d'aquest escriptor de Sueca. Click ací.

"De Cassana a Castalla"

2009-07-11T12:24:00.004+02:00

Estimats ací vos deixe el Nano que vaig fer per a la quinta setmana del cine de Castalla. El vídeo és senzill i fàcil de fer, per això animar-vos perquè el pròxim any es presenten més treballs.
Respecte al concurs de nanos d'aquest primer any, la temàtica era "Castalla en 60 segons", tot un repte per als aficionats del cinema. Per a crear-lo vaig pensar en l'obra d' Enric Valor que descriu Castalla a através de la ficció de Cassana. Però el més difícil no era extraure el contigut literari sinò adaptar tota la seua descripció a 60 segons. Pense que l'adapatació va quedar decent, encara que em vaig quedar en ganes de superar la tanca del minut reglametari i continuar una bona estona. En fí, a la pròxima serà. Espere que vos agrade.
Salutacions

"L'ALTRA HISTÒRIA DE CASTALLA" per M.S. Hernández Pérez

2009-06-23T15:16:00.011+02:00

Arran de la notícia anterior he trobat un artícle, que no té desperdici, al llibre de festes de l'any 1984, on el catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Alacant, Mauro S. Hernández Pérez, ja es feia ressò de la importància de conèixer i valorar el nostre patrimoni, que és sens dubte molt ampli. Ara falta la qüestió més important que és la conservació de les restes de la nostra història. En estos 25 anys ja hem perdut una gran part d'eixe patrimoni: fins on estem disposats arribar?

L'altra història de Castalla
Mauro S. Hernández Pérez

Molt sovint creem que la història d'un poble consisteix en contar la vida d'un personatge important o en descriure grans palaus, esglésies o castells. Res d'acò falta a Castalla: Importants personalitats han nascut a la ciutat, com és el cas de I'erudit Francisco Cerda i Rico, bibliotecari real de Carles III i Secretari del Consell d'Índies en temps de Carles IV. El numero de jaciments prehistòrics i antics, com ha demostrat F. Cerdà, és alt, en especial els de l'Edat del Bronze. Existeixen per altre costat construccions de gran valor artístic, com I'Ermita de La Sang, l'església, el palau de l'Ajuntament o la Casa Vermella y un castell que a pesar de la indiferència de molts, es mante en peu amb els seus murs cristians, alçats sobre altres àrabs i aquest sobre els romans i ibèrics, mentres l'estrèpit de les batalles de la Guerra de la Independència a principis del segle XIX eren immortalitzades per un pintor francès.

Tota aquesta història podria ocupar moltes pàgines. Es la història tradicional.

Però hi ha altra història, no menys important. És la història dels manxegos i andalusos que deixant les seues terres s'han integrat en la nostra, o la dels nostres veïns, que abans i ara s'en anaren en busca de nous horitzons econòmics.

És història la del llaurador que lluita a diari contra les gelades i secades, que va desecar l'antiga llacuna de l'Amarjal, que va alçar bancals per tota la serra per a procurar-se una subsistència, el pastor amb l'única companyia de les seues cabres i ovelles, o la del carboner, o de les dones que fan conserves per a l'hivern, o que fan encaix de boixets o vestits per a nines.

Formen part de la història el picapedrer anònim que va llaurar les pedres de les belles cases del carrer Major i és també història l'artesà més humil que va alçar, a voltes amb mes estima que saviesa, a base de pedra, fang i fusta les cases del Barri Antic.

És història el setrill on es posava l'oli, l'espart en que es feien les espardenyes o els cabassos,la fusta en que es fabricaven les cadiretes de vora el foc.

Constitueix la història les Festes de Moros i Cristians, però també les feliçment recuperades Carnestoltes, Ninots de Mitjant Quaresma, Sant Pasqual, Sant Francesc, Les Danses, etc.

Totes aquestes tradicions i objectes deuen conservar-se, abans de la seua definitiva i implacable desaparició, com es deu conserver el paisatge urbà evitant el derrocament sistemàtic tant de les cases nobles com les mes humils, ja que unes i altres formen part de nosaltres mateix. Es fa necessari que a la nova Casa de Cultura de Castalla, conserve tots aquells objectes que heretats dels nostres pares, hui careixen de sentit pràctic, però sense els que nosaltres tampoc tendriem sentit com a poble, i seriem iguals a altres molts, amb els mateixos electrodomèstics i les mateixes festes.

Espere que aquestes paraules facen reflexionar a tots els internautes que navegen per ací. A mi almenys sí m'ha fet replatejar-me algunes coses.

Des d'ací el meu humil reconeixement al professor Mauro S. Hernádez per les seues aportacions al món acadèmic, sobre tot a les pintures rupestres post-paleoltíques d'aquesta zona. I també per les seues magistrals classes sense apunts a la facultat d'història de la UA.

Salutacions

ONIL PREOCUPAT PEL SEU PAISATGE URBÀ, I A CASTALLA QUÈ?

2009-06-22T22:47:00.000+02:00

Hola a tots, ahir llegint el cormarcal.net vaig vore aquesta notícia relativa a Onil i els seus edificis històrics:

El ayuntamiento de Onil busca fondos para recuperar el paisaje arquitectónico urbano

El 19 de junio se acaba el plazo para que los ciudadanos que lo deseen presenten propuestas

Desde el Ayuntamiento de Onil, se ha informado que al amparo de una subvención convocada por la Generalitat Valenciana, ha sido iniciada la redacción de varios instrumentos de gestión y protección del paisaje, con la finalidad de poder acceder a la captación de fondos de financiación destinados a actuaciones para la recuperación paisajística, medioambiental, de recursos naturales o acciones de gestión municipal tendentes al mantenimiento, mejora y recuperación del paisaje arquitectónico urbano...

La recuperación del edificio y el futuro uso del mismo está en estos momentos en manos de todos los ciudadanos de Onil, dado que hasta el próximo día 19 de junio podrán colaborar con el equipo redactor del PROGRAMA DE PAISAJE PARA LA RESTAURACIÓN DEL CONVENTO DE NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT Y SU REUTILIZACIÓN COMO MUSEO, en el que se deberán definir una serie de actuaciones tendentes a la reconstrucción y puesta en valor de este edificio...

CONTINUAR LLEGINT LA NOTÍCIA COMPLETA

Quan ho vaig vore em va passar per la ment preguntes com:

Ací per què no hi participació ciutadana igual que allí?
L'ajuntament de Castalla no pot buscar diners igual que els colivencs per a recuperar el nostre paisatge arquitectònic urbà?
O els diners que hi han els inverteixen en altres obres "més necessàries"?

Amb la notícia aquesta vull reflectir que Castalla no soles té un bonic Castell que visitar, té moltísimes coses més. Esta bé, la rehabilitació de la façana de l'església però no hem de parar-nos ahí. A vore si poc a poc posem el nostre patrimoni en valor perquè la gent de Castalla el puga disfrutar i els forasters que visiten el nostre poble tingen un turisme de qualitat. I és que al cap i a la fi, si els nostres veïns poden, per què no nosaltres?

XARRADA DE JUAN MANUEL DAVILA

2009-06-04T15:08:00.007+02:00

Hola estimats, aquestes últimes setmanes he estat liat i no he pogut escriure sobre el tema del Centre Històric. Bé, la valoració personal de l'última xarrada es podria catalogar positivament perquè permet fer una crítica constructiva a nivell d'actuació.

El conferenciant, Juan Manuel Davila, va exposar de forma clara i senzilla els problemes actuals que travessen els Centres històrics dels pobles, que en molts aspectes compartim al nostre. A més, la visió de com està actuant-se a altres llocs, em va omplir d'esperança perquè vaig comprendre que el nostre Centre si es pot conservar. Si en altres llocs funciona, per què no al nostre?
Els diferents exemples que el professor Davila va mostrar durant la seua exposició, van manifestar que els "Cascs Antics" tenen molts problemes, i més encara si volem viure amb les comoditats actuals. Aleshores els seus plantejaments van demostrar que aquesta relació de conservació-comoditat, es pot superar al Centre com bé va oferir als seus exemples visuals. Però per això, s'ha de concebre el Centre Històric de Castalla com un conjunt d' elements, per actuar de forma integral i no com un peça que arreglar amb intervencions temporals i provisionals.

Ara bé, es podrien convocar 50.000 mil conferències i portar a nombrosos especialistes de nivell internacional i experts en el tema, però sempre tot quedarà en mans de l'ajuntament del moment, dels "nostres polítics" i, sobre tot de la seua voluntat alhora d'actuar. Al cap i a la fi queda més bonic i més "vistós" fer una pista de pàdel o arreglar un carrer, que crec que no era urgent, que fer una intervenció de forma contundent a la part més antiga de Castalla perquè aquesta zona no es deteriore per complet. Tot en esta vida és una llista de prioritats.
Però ahí va la meua puntaeta, que pot indignar a molts, però per a ser justos, cal fer un toc a tots els Castelluts/-des, perquè després ens queixarem de que no ens queda patrimoni ni "casc antic", quan hem sigut els primers que no hem mostrat cap interès per la situació d'aquella zona. Valga l'exemple de l’assistència a les xarrades. A la resta gràcies.

Vos deixe amb la foto de una de les cases que van caure en la placeta de Santo Tomás de Villanueva i el carrer Contador, i que evidentment ja no està. Aquesta ja ha passat al record de Castalla, mai millor dit.

Salutacions

PROGRAMA: PROTEGIR EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC LOCAL

2009-05-22T18:59:00.005+02:00

Hola totes i a tots, ahir vam obrir el cicle de 2 conferències sobre el centre històric que hem organitzat el col•lectiu Quina Castalla Volem i el blog Castalla en el Record, amb la col•laboració de la Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla. El títol de la conferencia d'ahir era ”Protegir el patrimoni arqueòlogic local: el marc legal i administratiu”, que tractava com conservar el patrimoni arqueòlogic a un centre històric usant la legislació existent, ja que hi ha mecanismes legislatius que la gran majoria de la gent desconeixem, i que devem almenys tenir-los present en la defensa del patrimoni.
Des de les nostres postures també ens interessava difondre que a banda de les cases que cauen en el Centre, existeix un altre patrimoni, que és l’arqueòlogic que està al subsòl i que a Castalla de moment no està protegit.
Per això li vam plantejar el tema a Juan Carlos Márquez Villora, perquè com a tècnic de patrimoni ens interessava la seua opinió i les aportacions que ens puga fer des de la seua experiència d’arqueòleg municipal.
Pense que la intervenció ens va ilustrar de manera brillant sobre un patrimoni molt desconegut però sí protegit per la llei. Tots sabem que parlar de la lleis un divendres per la nit és un tema un tant àrid, però amb el seu dinamisme, el confereciant ens va fer referència a la amplia legislació.
Destacar que és va parlar de dos figures de protecció que recull la llei: una és el BIC (bé d'interés cultural) que a Castalla és el castell. I la segon és el Bé de Rellevància Local, que a partir de la informació del Diari de Castalla, esta setamana s'han declarat amb esta protecció el Convent l'esglèsia.
Per acabar, des de Castalla en el Record, volia agrair a tots els assitents la seua presència ahir a la Casa de la Cultura, per l'interés mostrat en la conservació del nostre patrimoni.

El pròxim dimarts tendrem una nova cita amb Juan Manuel Davila " Centres històrics: Entre la renovació i la recuperació" a les 20 30 en la Casa de la Cultura.

Salutacions

Programa protegir el patrimoni arqueològic

Publish at Scribd or explore others: School Work social politica

XARRADES SOBRE EL CENTRE HISTÒRIC

2009-05-18T21:52:00.005+02:00

DESMONTANT EL MERCAT MEDIEVAL DE SANT ISIDRO

2009-05-18T09:24:00.010+02:00

Este any la fira de Sant Isidre ha sigut tot un èxit!. Són paraules que escoltarem durant tot la setmana en boca de la gent del poble i del mitjans. La veritat és que en questos temps de crisi, el impuls del comprador compulsiu ha disminuït a llarg de l'any, però quan ha arribat la fira estic segur que ens hem oblidat per un moment de la situació financera i ens hem comprat alguna coseta. I és que, qui va a ressistir-se a les "paraetes" del carrer major totes plenes d'articles multicolors?

Per cert, este any l'ajuntament ha apostat per un mercat medieval de tapes i bars. La gran quantitat d'establiments de la plaça major fins la casa del fester estaven dedicats a menjar, supose que pensarien que com en Castalla no hi ha bars, doncs anem a portar-ne. De totes formes sempre és inspirador fer-te un polp a la gallega recent bullit o omplir l'estómac per 3 euros amb un xatet de vi i un tros de vaca, és tot un recurs anticrisi. Però d'ahí a un "bocata" de salxixes Frankfurt o un Kebap típic medieval, se'n va un poc, no?. Encara que tot i el menjar, este any estic content. Les visions d'altres anys amb paraetes de xocolate negre, de llet o blanc, o panís de "vuelta i vuelta" hem deterioraven tot el meu concepte d'Edat Mitjana. Per un moment em venia al cap si la dacsa i el xocolate eren productes típics europeus medievals... clar com els veus en una fira medieval! Però després de recapacitar ja vaig recordar que aquestos productes els vam portar els espanyols que van "descobrir" les "Ameriques", i per tant no podien ser d'aquest període. Records passats, este any no he tornat a repensar en aquesta situació perquè no hi havia cap "puesto"al mercat, "menos mal". Però com tot té un però, doncs este any tampoc NO he pogut escapar de vore tota una fauna de penjolls de tot tipus, classe i material, o diferents figures de fades que volaven al ressò del vent. Quan les he vist pensava que estaven invocant el conjur de la Queimada:" Mouchos, coruxas, sapos e bruxas. Demos, trasgos e diaños, espritos das nevoadas veigas. Corvos, pintigas e meigas, feitizos das menciñeiras..." lnclòs he pogut identificar quadres i coixins del Piolin i Mickey, però que fan els personatges de la Warner i la Disney a una fira medieval? Boing!

Jo després de molt pensar i pensar he arribat a la conclusió de que anomer-li "Fira Medieval" és per dir-li algo, "vamos "per fer més "bonica" esta festivitat, ja que de medieval, medieval té poc. Baix la mascara de l'època medieval l'atractiu turístic d'aquesta fira és voluminosa. Això observat des d'una perspectiva econòmica, em pareix correctíssim. En els temps que corren el màrqueting i la publicitat són fonamentals si es pretén vendre un producte. Si aquesta tàctica es pot aplicar al nostre poble doncs millor que millor. Els beneficis que reporta a la indústria de Castalla en motiu de la fira medieval i la resta de expositors són considerables, es pot parlar de que obri mercat, o almenys s'intenta. I em reitere en la meua postura a favor de la reactivació econòmica dels negocis a Castalla, tant de cotxes i altres expositors que veuen en aquesta fira una oportunitat de mercat, que tanta falta fa avuí en dia.

Però ara posem-nos des d'una òptica històrica cultural. Quin sentit té anomenar mercat medieval a una fira on la gran majoria dels productes no recreen aquesta època? Arribarà un moment que els nostres fills pensaran que les "làmpares" de llum totes decorades amb motius celtes, molt xules, són medievals? Jo sincerament no vull que arribe eixe moment. Més que res perquè l'ús de Mercat Medieval és un concepte que hem recreat la societat actual com una forma de negoci per al qui ven i una forma d'oci per al qui compra. Jo espere que la societat pense que aquest tipus de fires són reconstruccions NO històriques, encara que es guarde l'aspecte. I si en el cas, de que es pretenga fer-ho històricament , que ho facen però cuidant l'essència del "Medievo".

Simplement pretenia fer una reflexió d'una realitat que tenim davant del ulls i que a vegades no veiem, sobre tot perquè s'usen termes històrics molt "a la ligera" que no corresponen amb la seua funció.

Salutacions

Pd. "Chapó!" a la "pareta" de l'espart. Un producte usat ja en la prehistòria i tant comú a la mediterrània havia d'estar en aquest mercat medieval .

Reportatge sobre Castalla

2009-04-29T10:25:00.009+02:00

Hola amics, hui vos parlaré de un canal via internet que tracta la cultura de forma amena i comprensible.

El canal patrimonio és un projecte que funciona per internet i que es va fundar al 2006. Aquest es dedica a emetre online tots els esdeveniments de caràcter patrimonial i cultural, així com notícies, vídeos i demés activitats del territori espanyol. De esta forma les noves tecnologies es posen al servici de la promoció i difusió del patrimoni i la cultura.

Pense que este tipus de idea és una clara aposta de futur. La implicació del Internet en el nostre dia a dia és sens dubte indiscutible. I és per això que aventurar-se en un projecte del tal magnitud en els temps, on la cultura pareix estar fora de joc, és d'admirar. Pense que en este cas la relació entre Cultura-Patrimoni-Difusió-Internet funciona a la perfecció. La meua enhorabona als responsables d'aquest canal. (arribar a aquesta connexió és un dels objectius d'aquest blog, esperem que els nostres esforços vagen en aquest camí.)

El canal va fer un xicotet vídeo - reportatge sobre Castalla. Ací vol deixe perquè li feu una ullada, si no podeu entrar ací:

Com heu vist el vostre poble des de fora?
Creu que el vídeo ha definit el que és Castalla?
Afegiriu alguna cosa?
o en llevariu alguna?

Salutacions

Pd. El so del vídeo es perd a menut. Els que el van fer, es veu que van tindre problemes.

LA RABOSA I EL COMPARE LLOP

2009-04-22T19:46:00.007+02:00

Hola gent!

Rebuscant entre llibres he trobat una rondalleta del poble.
No m'ha resultat del tot indiferent, ja que encara que no sóc receptor directe, si que he escoltat a gent que diu que el seu avi o avia l'ha contava quan eren menuts.
El llibre on l'he llegit s'anomena "Los límites simbólicos. Hombres de la Foia de Castalla i la Vall de Xixona" de José Luis Bernabeu Rico, de Tibi.
Allà va la rondalla:

Això va anar i era una raboseta i un comparellop, i el comparellop li diu a la raboseta:
- Te'n vens a menjar figues?
- Quan?
- Demà de matí
- On?
- A la figuereta d'un "auelo"
- "Bueno", be.

Al sendemà, va el comparellop i li diu:
- Raboseta, vinga anem!
- "Miranyàs" el bovo! Ara que ja he anat jo, i me les he menjat totes!
- Xica calla! mentirosa, anem i berenem!
- No t'ho creus? "Pos" fica, fica la mà en la gatereta i voràs tots els peçonets
- Ah! mala sorra, ja t'apanyaré jo a tu!

El comparellop, va pensar com li la tenia que tornar a la raboseta, així que va altre dia i li diu:
- Raboseta! Te'n vens en mi?
- On?
- A la boda de mon tio
- "Bueno" be, on és?
- Molt lluny, per allà per la lluna
- I com anem si jo no puc pujar?
- És igual! Jo, com tinc ales, es pujaré a l'esquena
- Be comparellop, i quan és?
- Ja t'avisaré jo raboseta

Arriba el dia de la boda, es muda ben mudà(da) la raboseta i, hala!, allà va el comparellop a buscar-la.
- Puja raboseta!

I cap amunt, cap amunt que van els dos, i portaven un bon "rato" pujant i el comparellop li diu:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com una era

I seguixen pujant, cap amunt, cap amunt, i el comparellop pregunta:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com una sarandeta

I el comparellop cap amunt:
- Raboseta, veus terra?
- Un rogle com el replanell de la mà

Al ratet:
- Raboseta, i ara? veus terra?
- No, ara no veig res!

Seguixen pujant i li diu el comparellop:
- Raboseta, veges qui es te que emparar que ja hem arribat!

Li pega una "aspercoida" el comparellop a la pobra, la tira cap avall i la raboseta diu:
- Pallús o segat, pallús o segat,
" si escapo i no muero
no quiero más bodas del cielo!"

"Cuento" acabat
ja s'ha arrematat
el que vulga més històries
que se'n vaja al terrat!

LES 3 CAMPANES DEL CONVENT

2009-04-21T14:57:00.014+02:00

Hola de nou amics. Este dissabte 25 d'abril, com ja bé sabreu, a Castalla es celebrarà la festivitat de San Francesc. En este cas no és el d'Assis, sinó el de Paula.

Aquest Sant va viure al segle XV, i fou el fundador de la "Ordre del Mínims". La seua vida la dedicar a la vocació de la humilitat a través de la seua ordre, encara que també va ser diplomàtic de la Santa Sede a França. Inclòs va realitzar diversos prodigis i miracles, i es per això que en 1513 fou beatificat i set anys després canonitzat. El dia exacte de la seua festivitat és el 2 d'abril.
Ara bé, a Castalla San Francesc de Paula (ja es va comentar a aquesta entrada) es va votar com a "patró" del poble a l'any 1624. De fet, la seua ordre, d'arrels Franciscanes, era la que regentava el convent. Aquesta devoció ha perdurat fins a l'actualitat, i es per això que el dissabte el Sant ix en processó pels carrers de Castalla. Però la meua intenció de hui no era parlar-vos d'aquesta festa.

El motiu d'aquesta entrada és que tots els anys quan arriba aquesta data al meu cap ressona el trencadís soroll de les campanes del convent. (supose perquè visc a prop). Aleshores la meua curiositat, m'ha fet buscar informació sobre aquelles. I novament he navegat per la pàgina dels campaners de la catedral de València. (ja ho vaig fer en les campanes de l'ermita). Allí al seu inventari he comprovat quines són les campanes que hi ha al Convent, i és per això que faré un breu resum de les tres hi apareixen:

- Sant Esteve: data de 1990. La seua epigrafia ens indica que està dedicada a San Esteve amb l'escut del poble, la data i qui la va fondre. En este últim cas foren els germans Portilla.

- Sagrado corazón de Jesús: es va crear al 1943 per Manuel Roses. Té incisa la data i l'autor, junt al seu nom i una creu.

- San Francesc de Paula: data de 1990 i també la van fer els germans Portilla. Al igual que la seua germana té, l'escut de Castalla, la data, el nom que rep i la signa dels qui la van fondre.

De forma general, s'ha de dir que són campanes molt recents, i és per això que no tenen trajectòria històrica considerable. Aquest cas no passa amb la de l'ermita que és del segle XVI. A més la valoració que les dona el gremi de campaners, va més enllà, ja que afirma: " Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la." Pense que a pesar de no tenir tanta importància com altres, aquestes 3 campanes s'han de cuidar i conservar com a patrimoni del poble que són.
Per últim per a saber més detalls d' aquestes 3 campanes, entreu a l'enllaç de baix.

Biografia del Sant
Campanes del convent

Alguna dia tornaré a aquesta pàgina de campanes perquè és molt interessant. Ja la pròxima posaré les de l'esglèsia.

Que ho passeu bé als focs de Sant Francesc. I alerta en no cremar-vos.

Salutacions

"Repensar sobre la Guerra Civil"

2009-04-07T14:02:00.008+02:00

Com era d'esperar el professor Santacreu de la universitat d'Alacant no ha decebut en la presentació del llibre:

"UNA PRESÓ AMB VISTES AL MAR. EL DRAMA DEL PORT D'ALACANT, MARÇ DE 1939"

El gran estudi que abasta el llibre pretén respondre a la pregunta del per què es va arribar a la situació tràgica del Port d'Alacant durant els últims dies de la Guerra Civil. Per a respondre esta qüestió els diferents articles, escrit per diferents autors, que composen el llibre aborden estudis rigorosos, testimonis fidels i aportació de documents inèdits.
Amb tot això damunt de la taula, Santacreu plantejava la idea de Repensar sobre la guerra civil, ja que les noves informacions que hi ha actualment conviden a una revisió estructural del origen i desenvolupament de la Guerra. A més a més, l'autor comentava que amb aquest llibre es recorda la memòria de totes aquelles persones que es quedaren al port esperant als vaixells que els portaren a l'exili i que finalment no ho van aconseguir. Aquest projecte també vol desmentir tota propaganda que va fer el règim franquista, a través dels mitjans de comunicació, ja que amagà el tràgic succés que es va produir el 31 de marc al 1 d'abril de 1939. Als documentals del que seria el Nodo no va aparèixer cap imatge al respecte.

Per últim Santacreu ha exposat que el 99% de la bibliografia sobre la guerra civil, tracta la ocupació de Madrid (28 de març), com el fi de la guerra, però què va passar fins el dia 1 d'abril quan Franco va fer públic el seu famós comunicat del final de la guerra? Què va passar durant eixos dies al Port d'Alacant? Sembla que els autors hagen oblidat que l'últim reducte republicà a la Península Ibèrica fou Alacant que va caure el 1 d'abril.

Per a finalitzar el professor de la UA, ha contestat a la pregunta referida als aeròdroms com una forma també de marxar a l'exili, però que en tot cas, fou una solució que tenia un alt cost i que va ser utilitzada per poca gent.

Ara ja tans sols ens queda llegir el llibre per descobrir el fruit del treball científic-històric, però estic conveçut que no decebrà en absolut a tots aquells que els agrade la història.
Pense que amb aquesta publicació s'ha fet un acte de honradesa i de memòria a aquelles persones que patiren durant els últims dies de la República l'adversitat i la desgràcia al Port d'Alacant

Salutacions

Tornem a "España Directo"

2009-04-02T11:59:00.004+02:00

Ahir 1 d'abril al programa de "España Directo", Castalla va tornar a reviure la polèmica de l'estat d'algunes cases del centre històric, i sobre tot també de la contrevèrsia de les intervencions de l'ajuntament. Per això, les afectades de les cases d' allí dalt i el Senyor José Luis Prats, alcalde de Castalla, van parlar sobre les seues postures a les càmeres de televisió.

Pel que a mi respecta, he dir que actualment estem millor que l'any passat (però no massa) en la qüestió patrimonial del poble i del centre, ja que l'ajuntament ha contractat un tècnic de patrimoni ("algo és algo"). Com bé es comentava a Quina Castalla Volem? el nou tècnic és Juan Antonio Mira Rico. M'alegre que un historiador que ha treballat molt els assumptes de patrimoni a nivell acadèmic i professional s'encarrege d'aquesta tasca. (Necessitem gent competent en el tema).
Per altra banda hem de reconsiderar que després de les revindicacions, sobre tot pel gran treball del blog Quina Castalla volem?, pareix que haja una reacció dels dirigents polítics, i per tant, sí es manifesta un interés des del consistori per la màteria patrimonial. Però jo em pregunte:

Les mesures actuals són suficients?
Caldria fer un Pla Integral ja?
Hem de continuar deixant caure les cases?
Les deixem caure totes i fem un Centre més actual i modern?
O apostem per una política de rehabilitació?
Es continuarà creant parcs de formigó?
O s'optarà per crear edificis públics per a donar vida al lloc?
O simplement es construiran vivendes de protecció oficial?
Què fem amb els elements del patrimoni protegit: Retaules, escuts...?
S'hauria d' excavar mitjançant campanyes arqueològiques al centre?

Crec que aquestes preguntes s'han de plantejar per a vore que volen els habitants de Castalla al seu Centre Històric. La veritat que és un tema molt delicat.
Vos deixe amb el *vídeo. Podeu entrar i vore'l tot complet en: http://www.rtve.es/alacarta/todos/abecedario/E.html

*El vídeo com la sintonia són propietat de Rtve, del programa "España Directo".
* Disculpeu la mala qualitat del vídeo.

Segurament ens tornarem a vore després de la Setmana Santa.
Passeu unes bones vacances.

Salutacions

Crònica d'esdeveniments: 1630, 1648 i 1671

2009-04-01T17:10:00.006+02:00

Continuant en esta publicació que té anècdotes de diversos anys, i que no explicaré que és perquè ja ho he fet, pose els relatius a:

1630

"Lámpara de plata para el Altar Mayor i Pié del Viril fabricados este por 50 libras y aquella por 74 a expensas de Onofre Bernat. Consta por una manda de sus testamento ante Honorato Corbí dia 4 de junio. Otra lampara de plata para el convento a expensas del mismo. Consta por ante Lucas Juan, Notario."

1648

"Peste en este Reino y en las villas cirncunvecinas. No entra en esta parte por intercesión Patrón Titular de la misma. Tiene Mosén José Mellado un apestado que por encima de las paredes del huerto entró en su casa y bo se comunica la peste a nadie."

1671

"Centenar 1º de la Iglesia Parroquial es celebrado. Pila bautismal, en ella se pona una copa de alambre con tapa de lo mimo a 28 de marzo"

Els llums (lámparas) que queden tant en l'esglèsia com al convent crec que són d'època recent. Algú ho sap? Crec que en la Guerra Civil es va pedre tot el mobiliriari dels dos temples religiosos, a no ser que algú en aquells moments de Preguerra agafara els materials i els guardara. Ho dic perquè sé que més d'un Castallut va protegir i custodiar elements de Sants i altres peces durant el conflicte bèl·lic.
Repecte a la Pesta, segons Antoni Furió al seu llibre "Història del País Valencià" en la pàgina 324, si és cert que entre el període de 1647-1652 es va produir per tot el territori valencià successius brots pestífers. En aquesta situació, Castalla no va estar al marge, i és per això que trobem notícies d'aquest brot al nostre poble.
Ja per últim trobem un notícia sobre la commemoració del primer centenari de l'esglèsia. No sé, si l'actual copa de la pila bautismal es la que correspon a aquest any. Crec que també és una recreació de la que hi havia, però no estic segur del tot.

Anys ja publicats:

1463
1521 i 1529
1613 i 1624

Salutacions

Estudio Historia ¿Y qué?

2009-03-28T15:06:00.004+01:00

Hola estimats, hui he publicat una reflexió que em vam passar per correu eletrònic sobre estudiar història. Sé que no té res a veure en Castalla, però el text em va resultar tant familiar que he tingut que penjar-lo. Va per aquells que han estudiat, estudien i estudiran Història.

Salutacions

¿No estáis cansados de pensar eso cada vez que alguien lo pregunta? Nosotros ya estamos cansados…

...cansados de que digan que esta carrera se regala en las tapas de Danone.
...cansados de que nos expliquen que un siglo... no siempre son 100 años.
...cansados de que nos pregunten si tenemos salida profesional
… Tú eres ingeniero y también estás conmigo en la cola del inem ¿no?
...cansados de intentar diferenciar las "c" de la carolingia (o carolina) o las “s” las “u” y las “n” en la letra procesal.
...cansados de que todos nos miren raro por no saber una pregunta amarilla del trivial pursuit
...cansados de que cualquiera te discuta una explicación histórica porque leyeron “no se que” en Muy Interesante (o similar)
...cansados de que te digan: ¿historia? y ¿eso para que sirve? Los más listos se contestan: para dar clase ¿no?
...cansados de intentar diferenciar los tipos de raedera del complejo industrial musteriense. ...cansados de que nos miren mal en la cafetería cuando hablamos sobre el conflicto patricio-plebeyo.
...cansados de que nos pregunten por los hechos de una fecha en concreto
... ¿qué paso el 2 de julio de 1875, a primera hora de la mañana?
... y cuando miras con cara de indignación contesten... ¿pero tú no estudiabas esto? ....cansados de que aludan a Indiana Jones cuando hablas de arqueología (Si Gordon Childe levantara la cabeza…)
...cansado de que te recuerden novelas históricas: que no señores, que lo del Código da Vinci ¡¡No es Historia!! ...cansados de que todo dios compare tus asignaturas con las suyas empezando con un "eso no es nada en..." o similar. Haz un ensayo de 4 o más hojas en base a dos párrafos del trasporte de grano en la España del siglo XIX y cuéntame…
...cansados de que nos miren raro porque, borrachos, discutimos sobre las relaciones de vasallaje medievales.
...cansados de que nos llamen frikis: ¡Nosotros no subrayamos obviedades!
...cansados de que nos llamen aburridos: Debatir sobre los motivos de la caída de la Unión Soviética o el Imperio Romano es MUY DIVERTIDO.
...cansados de que nos digan ¿Estudias Historia?, ¿Pero qué historia?
...cansados de que te miren con cara rara cuando te ven salir la biblioteca con 9 libros distintos de 400 páginas mínimo (tras haberle pedido el carnet a un amigo para sacar más de 5) para hacer una mierda de trabajo de 7 PÁGINAS…
...cansados de que los libros tipo "historia de la historiografía, para alumnos de historia" ¡estén en la biblioteca de arquitectura!
…cansados de que nos llamen raros por identificar la diosa de la escultura (ver imagen xD). …cansados de que nos discutan si la Historia es una Ciencia. Por todo esto y mucho más…

¡Reclamemos con honor nuestro lugar en el mundo! Porque sabemos que no hay profesión como la nuestra, en la que puedas aprender desde la formación de un filo en una roca de silex, hasta las variaciones económicas del siglo XX. Porque nosotros albergamos la sabiduría de 3 millones de años de especie humana y la utilizamos metiendo cerveza en nuestro cuerpo en cafetería. Porque aprendemos de lo que leemos, y señores, en Historia leemos mucho.
¡Que Clío os sea benévola!

LLIBRE I CONFERÈNCIA SOBRE LA GUERRA CIVIL

2009-03-24T11:15:00.004+01:00

DIMARTS 7 DABRIL A LES 12.00 HORES

AL SALÓ D'ACTES DEL I.E.S. DE CASTALLA

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

"UNA PRESÓ AMB VISTES AL MAR. EL DRAMA DEL PORT D'ALACANT, MARÇ DE 1939"

A CÀRREC DE JOSÉ MIGUEL SANTACREU

L'ACTE INCLOURÀ LA CONFERÈNCIA:

"REPENSAR LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA"

PER

JOSÉ MIGUEL SANTACREU SOLER, PROFESOR DE L'ÀREA D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DEL DEPARTAMENT D'HUMANITATS CONTENPORÀNIES DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

EL PLA DE LES CAVES (de dalt)

2009-03-16T09:53:00.013+01:00

Situat a 661 metres del nivell del mar, el Pla de les Caves (de dalt) és un antic mas que pertany a la familia Soler. Tradicionalment els castalluts hem fusionat el nom d'aquest mas. Segur que alguna volta hem pronunciat el topònim del "Plascaves". En fi, pense que els dos noms són totalment compatibles, un és el oficial dels mapes i l'altre el de la tradició popular.

Les seues parets han contemplat la vida agraria des da fa diversos segles
enrrere. Una dels documents que parla d'aquest mas apareix al llibre de Mª Luisa Torró "Crónica de Castalla". A la pàgina 164 del mateix, trobem referències a les distintes ermites que existien al poble. En concret parla que el 18 de març de 1817 D. Gerónimo Jover va beneir la xicoteta ermita del Pla de les Caves dedicada a Sant Josep. De fet, encara està l'ermita, queda constància la volta (bóveda) amb teula blava brillant. A l'nterior no ho sé com està, no vaig poder entrar, és privat i s'ha ded demanar permís.
Per tant com a mínim aquesta masia data del pimers anys del segle XIX. Segurament segles abans ja existiria algún tipus de caseriu en aquella zona, preludi del que fou l'actual mas.

La visita al lloc és un passeig agradable per l'antiga via del ferrocarril, això si, has de soportar el soroll dels cotxes de l'autovia. A més els anys i la climatologia passen factura, i és per això que la via en alguns trams no està en condicions.
Mentre caminava per allí em vaig plantejar la possibilitat de si l'ajuntament o el organisme competent no podria rehabilitar i adaptar-la com una via verda des de Castalla fins al Maigmo. De esta forma es podia crear un ramal des de la circunvalació "M 30" a la altura del "Teular" en direcció "Fontes" perquè la gent del poble puguera disfrutar-ho. En fi, crec que són idees accesibles, no?

Per últim destacar que el "Plascaves" està prou deteriorat, cosa que passa amb quasi tots els masos de la població, però almenys encara conserva les seues parets. Com diria un professor meu, estan en franca decadència, sobre tot perquè la seua etapa d'esplendor agricola ja ha passat. A més ha perdut la funció socioeconomica per la qual va ser construida.

L'actual societat és totalment urbanita, les persones pensem que l'època de cultivar ha quedat enrrere i ens dediquem més a sobreviure amb les noves tecnologies i amb els últims avanços digitals (estic generalitzant). Ara quan passem pel Plascaves tant sols veem que un mas abandonat, deteriorat, deixat... però no ens adonem que en un passat no molt llunyà aquesta finca, i moltes altres, foren un punt d'encontre dels nostres iaos (o avanpassats), on passaven les llarges nits a la vora de la "foraca" i amb un "quinqué" contant antigues històries, ja que no existia ningú tipus de electromèstic a que fer-li cas. Aquestos masos també jugaren un papel important en la vida cuotidiana perquè els seus cultius eren els que alimentaven a les seus families, per això tractaven la terra amb tota estima.

Què ha sigut d'aquella vida? Ara tans sols la podem vore a través de les sèries i telenovel·les que ens recreen aquella vida en les nostres pantalles de plasma. Alqueria blanca?.

Hem avançat tecnològicament però hem perdut l'essència del contacte humà, no?. Reflexioneu.

Salutacions

PINTURES RUPESTRES DE LA SARGA

2009-03-09T15:15:00.010+01:00

Hui vos convide a que visiteu les pintures rupestres de la Sarga en Alcoi. Ací teniu el calendari de jornades de portes obertes del 2009.

Per fer una xicoteta ressenya del lloc, diré que estes pintures es van descobrir al 1951 per uns excursionistes alcoians. Anys més tard foren estudiades per experts en aquest camp i comprobaren que són molt importants per a establir la cronologia dins del art rupestre del neolític. Destaca sobre tot el estudi i els plantejaments del catedràtic Mauro S. Hernádez Pérez de la U.A., gran expert en aquest àmbit. Ací teniu les seues publicacions (perquè qui vullga produnditzar) : Llibre de La Sarga, Valoració del llibre. I sino, podeu accedir a la web del museu d'Alcoi on explica què és la Sarga i per què és tant important.
Destacar també que en 1998 fou declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

Com és un jaciment molt important per art prehitòric, i aprofitant a més que està prop de Castalla, a 10 min, doncs he cregut que estaria bé que es visitara. Adjunte la part final del tríptic per aquells que els interese i no saben anar. També podeu dirigir-vos al museu arquològic d'Alcoi.

Salutacions

Jaume I i Castalla

2009-03-03T09:58:00.008+01:00

Estimats lectors, en estes setmanes he estat fullejant alguns documents sobre Jaume I. Em vaig sorprendre quan vaig trobar a la bibliografia una xicoteta resenya molt interessant de Ramón Sempere Quilis sobre Castalla i el rei Jaume. Per no fer una tranliteració reproduiré el document íntegre per tots aquells que no l'hagen pogut llegir. A vore que vos sembla.

Ramón Sempere Quilis, "Jaume I enamorado de Castalla, amplía privilegios a la Foia". Publicat en Crònica de la XXII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València. València 1998.

El Rey Don Jaime i Enamorado de Castalla por Ramon Sempere Quilis

Publish at Scribd or explore others: Academic Work CASTALLA

El document venia acompanyat de fotos de dos pintures de Jaime I i de Martí el Humà, a més hi havia un anexe dels documents originals però que nos s'han pogut insertar.

A partir de la lectura d'aquest document, i tenint en ment la foto sobre la plantá del seu reial em van vindre al cap preguntes com:

Va estar Jaume I en aquest lloc tal i com diu la plaqueta a l' hort del Real?
O simplement és una llegenda urbana?
Es diu l'Hort del Real per això?
Hi ha més proves que ho corroboren?
Què diu la seua Crònica sobre Castalla?
I les altres Cròniques?

En fi què penseu sobre el tema? Teniu més informació? Podrieu plantejar respostes?

Continuarem tratant este assumpte.

Salutacions

pd. Espere que vos pique la curiositat i participeu.

ARTÍCLE SOBRE EL RIU VERD

2009-02-11T09:48:00.007+01:00

El passat gener al diari ABC, ens va tornar a reviure la problemàtica del transvassament d'aigua Tajo-Segura. Ara bé, una columnista anomenada Arantxa Rica va recordar que aquest debat de l'aigua no és gens actual, ja que durant segles els habitats de Castalla, Tibi, Mutxamel i Onil ja van tenir alguna renya per l'aigua del riu.

De esta forma, per si caduca l'enllaç i no es pot vore, reproduiré les paraules textuals de Arantxa Rica al diari ABC, del dia 26 de gener del 2009 . Però vos deixe l'original entrada per a qui vullga accedir: LLEGIR TEXT AL DIARI ABC PER ARANTXA RICA

Segons l'autora:

"El derecho de uso de las aguas del trasvase del Tajo-Segura tiene en jaque de guerra a las comunidades de Castilla-La Mancha, la de Murcia y a la valenciana desde hace ya algunos años. Aunque la problemática es de indudable actualidad, se trata de un continuo en la historia del levante español, según se desprende de los datos de las crónicas históricas.

Bien conocida fue la llamada huerta alicantina, situada entre los términos de Alicante, San Juan, Mutxamel y El Campello. Sin embargo, sus agricultores se vieron envueltos en numerosos conflictos con sus vecinos de Castalla, Tibi y Onil por las aguas del río llamado entonces Cabanes, más conocido como Montnegre en la actualidad.

El rey Alfonso X de Castilla, en el siglo XIII, hizo merced «in perpetuum» de todas las aguas naturales que nacen en el término de Castalla y de las pluviales que discurren por el mismo y este río a «los caballeros, mercaderes, homes buenos, sabidores de mar, fijos-dalgos» y demás cristianos de que se pobló la ciudad después de conquistarla de los moros, según la crónica de Viravens y Pastor. Como consecuencia de esta donación, las citadas aguas fueron repartidas entre los nuevos pobladores de Alicante.

Pantà de Tibi per Cabanilles s. XVIII

El reparto del agua

Así se dividió el riego en 336 hilos de las vivas y naturales y 336 partidores de las pluviales. Los propietarios utilizaban unas y otras respectivamente cada 21 días, turno que se anotaba en un libro en el que constaban los nombres y el agua que había correspondido a cada uno de ellos.

Ese libro se extravió durante las guerras que sostuvieron en el siglo XIV los reyes de Castilla con los de Aragón por la posesión de Alicante y los hacendados de la huerta acordaron un Consejo General para acordar de nuevo la distribución del agua, según los derechos adquiridos. Sin embargo, no tardaron en surgir los problemas sobre los derechos de uso. Así, algunos agricultores enajenaban la propiedad de las aguas por separado de las tierras, lo que ocasionó no pocos perjuicios, ya que algunas de las tierras se quedaban sin riego y para obtenerlo debían pagar elevadas sumas de dinero.

Por otra parte, los terratenientes de Castalla, Tibi y Onil hicieron algunas presas para regar sus propiedades, lo que impedía que el agua llegara a la huerta alicantina. Un laudo arbitral puso fin al litigio y ratificó los derechos de los regantes de la huerta alicantina.

No obstante, pocos años después los terratenientes citados se desentendieron del convenio y «distrajeron» de nuevo las aguas, según explica Viravens.El Concejo de Alicante volvió a protestar y los derechos se volvieron a ratificar, aunque los terratyenientes haciendo una vez más caso omiso continuaron con sus prácticas.

Los usuarios legales presentaron una demanda ante la Audeincia de Valencia, que el 2 de mayo de 1550 ratificó el acuerdo y sentenció «todas las aguas debían correr libres por el río hasta la huerta sin poder construirse por nadie embarazo alguno que destruyese el curso natural».

Los cultivos aumentaban, no así el agua. Un vecino de Mutxamel, Pedro Cano Izquierdo, ideó crear en la garganta que forman dos cerros en Tibi una presa: el pantano de Tibi. Esta obra cambió las condiciones de riego, aunque no consiguió frenar las disputas por el derecho a utilizar las aguas del río. A pesar de los fallos judiciales y sanciones, se siguieron construyendo presas ilegales. En 1697 una sospechosa voladura dejó durante largos años inhabilitado el pantano.

Los ecos de «La Nave»

En 1848, el periódico alicantino «La Nave» se hacía eco y en un artículo exponía que para remediar los males de la huerta era necesario destruir cuantas presas abiertas ilegales hubiera.La apertura del pantano para disponer del agua fue también causa de controversia. En 1877, la situación llegó a tal límite que un juzgado exigió al Sindicato de Regantes que entregara los instrumentos necesarios para mover la paleta.

Desde el siglo XIII la antigua huerta alicantina, en la comarca de L´Alacantí, se vio envuelta en numerosos litigios con las localidades vecinas por el uso del agua del río Montnegre y del Pantano de Tibi

Un paraje de la característica marjal alicantina"

Vista actual del pantà de Tibi

ESTEM FENT TASQUES DE MANTENIMENT

2009-02-05T19:18:00.000+01:00

Disculpeu les molèsties.

SANT BLAI I CASTALLA

2009-02-02T22:26:00.009+01:00

En la tradició cristiana la festivitat de Sant Blai sempre ha sigut conmemorada el 3 de febrer (després de la Candelària). El mite ens diu que aquest Sant va nàixer a Sebaste (actual Turquia) al finals del segle III d.c.. Allí va exercir com a metge, fins que es va proclamar bisbe d'aquella regió, i així dedicà la seua vida al cristianisme. Fou considerat dins de la religió com una figura molt importat perquè segons la llegenda podiar sanar a la gent, ja que tenia un don diví. D'aquesta forma, gran part de la seua vida la destinà a guarir i atendre a la gent.
Posteriorment per la llei de persecució als cristians de Dioclesià, les tropes romanes l' arrestaren i el translladaren a la presó. Allí fou torturat perquè desmentira la seu Fe, cosa que no va confesar. Per aquest motiu a l'any 316 el condemnaren a morir decapitat. Amb tot això es va convertir en un dels últims màrtirs del cristianisme recent.

El cas, és que Sant Blai ha arribat als nostres dies com el protector de les malalaties de la gola, sobre tot perquè en vida, va salvar un xiquet que es va ennuegar amb una espina de peix.
Aquesta acció comportà dos mils anys després que a Castalla, -i a molts altres llocs-, cada 3 de febrer es vaja a misa a beneir els típics "rollos". Amb aquesta bendicció és preten recordar aquell acte piadós. Per això a través del simbolisme de menjar-se un rollo consagrat, les goles dels creients estaran protegides i sanes, ja que Sant Blai les cuidarà i les preservarà d'alguna possible malaltia.

Dia de Sant Blai Anys 50 a l'església de Castalla

Per acabar destacar que la festivitat de San Blai també es pot observar al nostre refraner. Hi ha refranys que fan referència a moltes i diverses situacions d'aquest esdeveniment. Vos deixes unes quantes:

Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos.
San Blai passat, Nadal acabat.
Sant Blai mullat, cigonyes aviat.
Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut.
Por San Blas tus ajos sembrarás.
Si llueve por San Blas, el último día de frío será.
San Blas nevado, invierno acabado.
San Blas sereno, busca leña y haz brasero.
Cuando por San Blas helará, 30 días más el invierno se alargará.
Por San Blas ajete, mete uno y sacarás siete.
Si hiela por San Blas, treinta días más.

Si algú coneix més refranys pot escriu-los als comentaris.

Espere que disfruteu del "rollo beneït", però aneu en conte en no ennuegar-se, per si les mosques...

Salutacions

Info: wikipedia
catholic
refranys
refranys El periodico
Blog: Cuardeno de apuntes de Pedro Villar

"ESPAÑA DIRECTO", CASTALLA I EL CENTRE HISTÒRIC

2009-01-23T18:18:00.007+01:00

Hola estimats, ahir al programa de "España directo" de RTVE van parlar de l'estat del Centre Històric de Castalla, i la situació de alguns veïns d'aquella zona. Com és un tema que estes setmanes ha estat en boca de la gent del poble, dels polítics, dels blogs i dels mitjans de comunicació, doncs ací vos deixe el troç de 5 minuts del vídeo, que un internauta m'ha enviat perquè tots el pugen vore. També es pot observar ací.

Salutacions i gràcies als colaboradors

INTRODUCCIÓ A LA LLEI DE PATRIMONI VALENCIÀ

2009-01-14T14:10:00.010+01:00

Hola estimats, fa unes setmanes en la entrada de la Casa Rocha em vaig comprometre a donar un visió molt light de la nostra de Llei de Patrimoni Valencià. I per tant aquesta entrada en parlarem esquemàticament perquè la gent tinga una idea general; però sobretot el que pretenc es que almenys puga digerir una llei com esta.

A més, en tot el tema de la situació al Centre Històric no vendrà mal, fer una ullada a la legislació.

La Llei de Patrimoni Valencià (http://www.cult.gva.es/dgpa/leydepatrimonio.htm) naix en 1998, a l'ombra de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1986, que durant molts anys fou la que legislà ací a les nostres terres fins que es va crear la autonòmica, que és la que ens regim actualment.. És per tant un normativa bastant recent, però que al meu parèixer cobreix algunes deficiències que té la nacional. Al 2004 i al 2007 es van introduir algunes modificacions.

Espere no cansar-vos massa.

Intro

Publish at Scribd or explore others:

Salutacions

QUINA ILLA VOLEM?

2009-01-12T09:33:00.009+01:00

Ahir vaig fer una ullada al nostre blog amic Quina Castalla volem?. Al igual que ells, jo també em plantege per què al Centre Històric les cases continuen caent-se o demolint-se sense que l'ajuntament sàpia com i de quina manera s'ha d'actuar. Jo pensava que esta situació s'havia superat després de les movilitzacions culturals que van promoure els nostres amics, com les diverses confèrencies d'especialistes en la màteria, i l'oferiment de suport tècnic i qualificat a l'hora de desenvolupar un Pla Integral. I sobre tot per la promesa política que va fer l'alcalde al plenari de l'1 d'0ctubre del 2007, on anuncià que el Pla ja estava en procés de creació i que prompte es posaria en marxa.

Els anys van passant, i els edificicis al Centre va desapareixent. Encara me'n recorde de l'antic ajuntament amb la finestra gòtica. D'allí no es va conservar res que jo sàpia. Ara és un bonic parc de formigó. Almenys em puc sentir agraciat perquè l'actual govern ha decidit no fer-ne més.
Però jo em plantege, és millor fer cases de protecció oficial? Per a mi, per als especialistes i per al Centre construir cases és igual d'amenaçador si no es produeix correctament.
Esta situació es pot canviar, començant amb la creació i aplicació d' un pla que regulara no sols les activitats constructives sino que també s'encarregara de la protecció i preservació de l'entramat urbanístic. No vaig a posar exemples i casos de com es podria millorar perquè ja els van recollir en un manisfest al blog Quina Castalla volem?.

A banda d'això seria més que necessari crear un Servici Municipal d'Arqueologia que actuara al centre, el qual desenvoluparia tasques d' estudi arqueològic i excavació, contemplades a la Llei de Patrimoni Valencià de 1998. Però el problema és que l'ajuntament no està massa per la labor, ja que això suposaria invertir uns diners. (I com estem en crisi doncs no hi ha, no?)

Al cap i a la fi, el que s'ha de fer és trobar un equilibri patrimonial dins del Centre Històric.

Ací teniu les fotos de la demolició del Racó de les Penyetes que vaig fer durant la meua última visita al Centre Històric en desembre del 2008.

Cada vegada està pitjor. Cada vegada que puge observe que algun vestigi de la història del poble desapareix (de l'últim que em vaig adonar,va ser del retable ceràmic de Santo Tomás de Villanueva en la seua plaça. Em queda l'esperança que l'agafara algú per conservar-lo i guardar-lo, perquè si no ja l'haurem de vore en fotos). I és per això que cada vegada que baixe em senc més decebut. Per tant torne a repetir, crec que ja va sent hora d'encontrar un equilibri patrimonial al Centre Històric. Volem un Pla Integral ja.

Com autor de Castalla en el Record, manifeste el meu suport al col·lectiu Quina Castalla Volem en aquest tema del Centre Històric. I si puc ajudar des de la meua breu experiència arqueològica o a través del blog, doncs ho faré.

Hui signaré doble

J. Carlos

NEVÀ DEL GENER DE 1960

2009-01-07T19:42:00.008+01:00

Hola estimats, després d’unes setmanes de festa nadalenca, tornem a posar-nos en marxa.

Esta primera entrada del 2009 complau a un internauta que em va enviar unes fotos de la nevà de Castalla al gener de 1960. Els vells en els que he parlat diuen que va ser una de les grans nevades que recorden a Castalla. Em contaven afirmacions tan contundents com estes:

" el talló de neu arribava fins als 5 metres per lo menos", "va estar nevant al menos dos dies". "em vaig cansar de llevar neu per a poder entrar a casa, a tot això un fred que es moria, sino sé com em vaig morir de pulmonia".

La naturalesa humana, inconcientment, pel pas de temps tendeix a la exageració quan intenta narrar algun fet passat. (Segur que algú en esta vida ja ho ha fet, doncs imaginat els més vells). Pense que a vegades la dramatització aporta emoció i intriga al relat, però també cal tenir-ho present si ho usem com un testimomi oral. Però a pesar d' això, mirant les fotos no es descabellat creure que la neu podria arribar a eixa altura en alguns llocs.

Respecte a que feia un fred que pelava, segur que era cert, perquè ara mateixa no a nevat però la tramuntana bufa de valent i el fred ens invadix al poble. Per això estes fotos són perfectes per aquesta setmana quan ara mateixa els termòmetres s'acosten als 0 graus. A vore si en un poc de sort cau una nevaeta però que siga xicoteta (no com la de les fotos), perquè com em dia un home major molt fredoler:

“Más vale un humo que escarcha”.

Moltes gràcies

pd. Hi ha més però les posaré en altra ocasió

Salutacions

BON NADAL I FELIÇ 2009

2008-12-24T19:32:00.003+01:00

CRÒNICA D'ESDEVENIMENTS: ANYS 1613 i 1624

2008-12-15T14:29:00.005+01:00

Any 1613

En aquest any ens parla de la façana de l'esglèsia:

"Los magnificos Marcos Serrano, José Esteve, Juan Cerdá y Juan Amorós,
se concordaron a 23 de mayo con Estaban Bufau, maestro de Murla
para que fabricase la portada de la Iglesia por precio de 500 libras
según auto por ante Honorato Corbí."

Any 1624

"San Francisco de Padua. Es votado por la villa en consejo general
por abogado contra la piedra el día 10 de marzo."

He estat estudiant el significat d'aquest succés però no he arribat cap conclusió clara.
Segur que una cosa que pensariem seria que l'autor s'equivocaria al escriure el nom del Sant, ja que Francisco de Padua no és existeix al santoral. Més bé, diriem que voldria posar S. Francisco de Paula o San Antonio de Padua que si estan, però pensariem mal, perquè si està ben escrit . De fet hi ha moltes esglèsies dedicades aquest Francisco de Padua per tot el món, sobretot en Amèrica LLatina. Per tant aquesta situació ens dificulta arribar a una conclusió aproximada.
El que jo pense és que ha hagut una sincretització entre San Francisco de Padua i S.F. de Paula, es a dir, els dos són el mateix. És per això que en el 2 d´ abril celebrent els dos Sants la seua festa,-he vist alguns calendaris festius de pobles i el dia 2 celebren S.F. de Padua i no de Paula, i en altres vicercersa- encara que no estiga al Santoral actual.
La meua pregunta és: De quina forma es van arribar a confondre Paula i Padua, si aquestos pobles estan als extrems opostos de Itàlia?... S'hauria d'entrar en més profunditat sobre el tema

Si, algú té alguna idea més clara que ho comente.

Pròxims: 1630 i 1638

CASTALLA VS ONIL

2008-12-08T11:55:00.005+01:00

Hola estimats:

El nostre amic J.M. Disla, fa uns dies ens va escriure i ens va contar un episodi, un de tants, entre les relacions Castalla i Onil. I és que els "rifirafes" entre els dos pobles sempre han estat presents en la nostra història. De fet segur que heu escoltat alguna vegada comentaris com: "Els colivencs són uns bafaners sempre volen destacar i presumir" "Pos mira que els de Castalla que són tots uns viciosos i jugaors"
Hi ha molts més, però tampoc anem a generar ací la tercera guerra mundial.

Bromes a part, cal dir que a l'any 1945 es va organitzar un certamen de cant dedicat a la marjal d'Onil. En aquell concurs, com no, va anar a participar alguns de Castalla. La polèmica es fa servir quan un castellut fa recitar aquesta bonica poesia:

Querido pueblo de Onil,
mira que eres colosal
que se de un premio en un
certamen de cante a la marjal.

No se si serà marjal,
los siete palmos de tierra ,
que conreáis por milagro
a la falda de la sierra.

Porque la marjal entera, si pitágoras no falla,
lapiz i escritura en mano
los dueños son de Castalla.

Podeis cantarla y bailarla, serà honor
hermosa y vuestra, pero tocando a segarla
compañeros, eso es cosa nuestra

Y en tal de que agais las fiestas para disfrutar
nosotros hos damos permiso y fueros
para que nos sigais llamando
que somos los bacoreros.

Oy nadie os profana
en vuestra profesión vana
porque todos los de Onil,
teneis mucha tierra ALLÀ EN LA HAVANA.

El ventorrillo i al fons la marjal. Anys 70.

En aquell moment, quasi estalla un conflicte bèlic. Però per sort ni es va arribar a agafar les armes ni la sang va anar a parar al riu, tan sols va haver intercanvi de paraules i no massa boniques. Segur que aquest episodi condionà encara més l' enfrentament entre les dos poblacions.

Salutacions i gràcies.

ELS NICOLAUETS

2008-12-01T13:03:00.010+01:00

Estimats, a petició d'un internauta, que ens va recordar el dia dels nicolautets, hem decidit fer una article en relació al mateix.

Per a explicar esta festa hem recorregut a llibre de la Crònica de Castalla de Mª Luisa Torro Corbí, que al meu parèixer narra amb molt bé esta festivitat:
El dia 5 de diciembre, víspera de San Nicolás de Bari, iba el pregonero , al anochecer, por todo el pueblo, pregonando el siguiente bando:

Senyors abogats, fadrins i casats,
vells i velles obriu les orelles
que el pobre gall està en treball
i la gallina de la veïna que
va pondre vint-i-quatre ous en aquell dijous.
Enviaren carta a València
I han portat resposta:
Tota gallina fora de porta que
no tinga pleit després de morta.

Bàndol Sant Nicolauets, finals dels 70

Mª Luisa ens parla de que va trobar altre bàndol molt semblant entre paperassa del segle XIX. Aquest és molt curiós, sobretot per la forma en la que s’ha escrit amb un ús del valencià barrejat entre castellà. El resultat és molt interessant. Ací el teniu:

De orden del senyor Alcalde es fa saber:
A tots el veins, jovens y vells, Casats i fadrins,
viudes y viudes, Torts y seguits,
coixos y mancos, Bons y roins.
Com tots mosatros, S’ham reunit
Y estan conformes ham desisit
lo que en el bando anem a dir:
¿esteu conformes?, conformes si segun
costum tradisional,
que asi en Castalla ham observat
dema qu’es dia San Nicolau.
Tots eixirem al camp armats
y a tots els bichos que ixquen del pas
Per estar fora del seu corral,
a garrotades l’ham de matar,
Sense qu’es valga la caritat,
per mes qu’als amos els pegue mal.
De consiguient estem al cas
y tots donevos per avisats.
Pavos, gallines, chiquet, o grand,
pollastre o pato, ganso o pardal
tot lo que siga bo
de menjar córrega o bole,
l’ham de matar com fora
destiga del seu corral.
No vinguen luego a remolar,
perque ham de pendre tot el treball,
quan aixo es la festa qu’els escolans
al seu patró fan tots els añs.
Animo pues compañeros
lo mateix grans que chiquets,
acodim de bon mati sense
tindre por al fret,
armats de bastons y vergues
graneres o atre isntrument
per eixir en so de guerra
cap a llevant o ponent
a fer una gran matansa
de tots els animalets que per descuit
dels amos estiguen en el carrer.
Que despues, plena la alforja
de tot lo que arreplegem farem
una y gran bon olla
y junts mos la menjarem.
Ara demaneuli al Sant
que profit mos fasa. Amen.

"Por medio de estos pregones, dichos en la vispera de San Nicolás, se advertía a todos los habitantes de Castalla que tomasen las debidas precauciones para proteger y guadar a sus animales cerrándolos bien en corrales, fuera de alcance de los niños que en ese dia tenían permiso para apoderar-se de ellos."

La relació de Sant Nicolau i la festa que es celebra ací a Castalla, és d'origen incert. Per a poder fer una aproximació històrica sobre aquesta festivitat, cal tenir present que Nicolau fou un sant molt invocat en tota Europa. Ell és protector dels perills, naufragis i incendis. I pratró de la llibertat dels presos, de la conversió dels lladres, dels forners, de les novies i solteres, estudiants, empresonats, prestadors ... i d'altres més.També és una sant defensor de les situacions de crísi econòmica (en els temps que corren ja podia ajudar-nos, no?). Junt això, té una gran vinculació amb els nens perquè en uns dels seus milacres en va "curar" a un grups d'ells, per això no és extrany pensar que la festa dels Nicolauets siga exclusiva dels més joves.

José Luis Bernabeu Rico al seu llibre: Los límites simbólicos de 1984, analitza aquesta festivitat:
"La fiesta que se celebra el 5 de diciembre tiene las características de las fiestas de los adultos como es el relajo de las costumbres y la permisividad en los actos infantiles, por ello la prevención a la población que se hace en el bando"

San Nicolau, protector dels mariners

Representació del Sant amb els seus milacres

Per a finalitzar, destacar que els experts han afirmat que aquest personatge és el vertader Santa Claus, el qual no té res a vore en la figura que promociona una coneguda empresa de refrescs de cola. Curiositats i anècdotes que fan que la seua llegenda augmente i es consolide, cada any més, en zones on no existia aquesta tradició; i sinó posem el cas de Castalla: en nadal ací sempre a predominat la tradició dels Reis Macs, però en estes últimes dècades estic escoltant als més menuts demanar els regals i els joguets al Pare Noël. Estem perdent les nostres tradicions per un impuls consumista en aquest món globalitzat??? O és què per a progressar hem d'adaptar-nos als nous contextos internacionals i adoptar així noves festivitats??? Reflexioneu...

Salutacions