LA FOIA DE CASTALLA

 
Actualment parlar de la Foia de Castalla, és parlar del conjunt cultural, paisajístic, topogràfic i geogràfic que configura la zona on habitem. S'ha d'aclarir que aquesta identitat no és "legal", ja que l'administració no reconeix, a efectes de legislació i de govern, aquesta designació; perquè nosaltres som i pertanyem a la comarca de l'Alcoià. A pesar de tot això, la tradició ens ha deixat aquest nom topinímic en la memòria del poble.


El terme de la Foia de Castalla és un nom compost pel accident geogràfic que delimita els termes de Tibi, Castalla, Onil i Ibi, encara que no sabem massa bé el perquè va adquirir Castalla, encara que hi ha diversos articles que parlen d'això, i que plantejaré en la pròxima entrada. Gràcies als que han participat als comentaris que m'han fet memòria sobre el tema.

Ara bé, des de Castalla en el record hem trobat referències documentals del segle XIX, que ja ens parlen de la Foia. Aleshores es podria dir que és un topònim vell, i que segurment estaria en boca de la gent anys enrrere. Per això no seria extrany trobar algún document més antic amb aquest terme.


La nostra recerca ens portat al Diccionari Geogràfic Universal de 1831, del qual els autors són una societat de literatos: S.B.M.F.C.L.D. Allí ja va aparèixer el concepte de Foia de Castalla, i la van definir com:

CASTALLA (HOYA DE), distr. de Esp., en
la prov. de Valencia part, de Jijona , que comprende
muy cerca de 3 1/4 leg. de E. a O., con-
tadas desde la canal de Alcoy , hasta lo mas alto
de la Algueña, y algo mas de N. à S desde
la montaña de Biscoy hasta la venta de Giran;
confina con les términos de Alcoy, Bañeres,
Biar, Petrel, Agost, Alicante y Jijona. En este
corto terreno repartió el Criador con abundancia ,
cuanto puede desear un labrador instruido
y laborioso : llanuras con suficiente riego, cuestas
de diferentes tierras y facilidad para variar
las producciones ; montes donde hay yeso , cal,
alabastro, sillares, mármoles y madera, fuentes
copiosas y cristalinas que amenizan y fertí-
lizan al suelo. Es muy estrecho en la parte occ.,
reducido allí al vallecito de la Algueña, que tiene
apenas 1/4 de leg. de ancho; pero luego se
dilata hacia el E. y S. Tiene al N. la sierra de
Onil y los montes que se siguen hacia el E.,
que son el Cabezo de Fabanella , nombre que
tuvo una aldea corta que no existe; Montbari
y Biscoy opuesto á este,y en la parte meriodional
tiene el carrascal de Rico y Cibés de Corvó,
quedando entre estos y Biscoy la obertura oriental,
llamada la canal de Alcoy; queda como cortado el
carrascal de Rico hacia O., y tuerce en arco
hacia el pantano de Tibí, formando aqui
el muro izquierdo del rio , y se une con los
montes que estan a la derecha.
Estos van siguiendohacia al N.con los nombres de Maig-
mó, Serratalla y Carrascal de Castalia, que
está al O. de esta villa, y cierra la hoya de su
nombre. En el término de Onil brotan por varios
ojos y fuentes las aguas que reunidas muy
pronto en riach., corren de N. O. a S. E. , y au-
mentadas con las que bajan de Ibi y Tibí , van
al pantano, y de allí á la huerta de Alicante.

Font: Google Maps
Google books

Més Info

P.d.: A partir d'ara res de ser de l' Alcoià, anem a declarar la Foia de Castalla una nova comarca independent, jejeje. Bromes a part, dir que aquest terme s'ha familiaritzat tant en les últimes dècades, que he arribat fins i tot a escoltar als forasters parlar de "la Comarca de La Foia de Castalla". En fi, hi ha gent per a tot.

Salutacions

Deixa un comentari