PER QUÈ CASTALLA I FOIA DE CASTALLA?

 
Hola estimats, vaig estar parlant en l'anterior entrada sobre la Foia de Castalla, però em vaig oblidar un poc de l'origen toponímic, fins que un comentari meu va recordar. Així que esta entrada estarà exclusivament dedicada a l' origen. D'aquesta forma intentaré recollir tot el que s'ha escrit i publicat, tant em paper com en digital, sobre d'on prové el nom de Castalla. Així que si algú s'adona de que hi falten textos que parlen del tema, que em faça un toc i que l'envie al correu, si vol. Per últim, recordar que podeu participar als comentaris. Gràcies. (Els articles estàn ordenats per data de publicació).

Foro de Celtiberia (2005). És una valoració personal d'un internauta que participa a aquest foro. Els seus arguments no són massa aplicables al cas de Castalla, encara que la nomena com exemple. És un text massa enfarragós i poc científic, que intenta explicar el topònim Castulo, i posa d'exemple Castalla:

"El topónimo Castulo aparece documentado en Italia por primera vez en la Edad Media, lo que no significa que no pueda ser anterior, de hecho tiene que ser anterior, como se verá (...) "
(vore fragment que falta. Clik)
"En relación con esta familia están las formas Castalla (Alicante) y Cazalla (Sevilla, Murcia, con st > z), con desplazamiento acentual (llanas). Según Pidal remiten a la forma romance Castella, con e abierta > ie, etc., o sea, en última instancia remiten al latín castellu. Pidal explica la a de castalla, en lugar de castella, como interpretación árabe de un sonido e abierta y aduce como prueba sólo otro caso (Moratalla). Sólo dos ocurrencias son insuficientes para defender un paso e > a por arabización, ¿dónde están los diminutivos en –alla por –ella? No hay más. Luego Moratalla y Castalla deben ser formas antiguas conservadas, autóctonas. Moratalla debe ser abundancial de *Murata + al = muratal con sufijo derivativo –ia, con a etimológica proveniente del adjetivo verbal o participio “muraTA", no un diminutivo en –ella. Para Castalla (*Castalia) propongo también un derivado en –ia de un original *cástar- / *cástal- > Castália, con desplazamiento acentual por la distinta cantidad silábica que adquiere al unirse con –ia (Híspalis / Hispália; Cástara / Castália). Así tampoco Castalla, ni Castilla, son diminutivos, cosa que más o menos se intuía. Lo que ha hecho el castellano es darles un tratamiento de diminutivos (Castiella, Moratiella > Castilla, Moratilla), sustituyendo –alia por el más productivo –ella (por ejemplo); tal vez se trate de un caso de ymela (Hispalia > Sevilla; *Castalia > Castilla); tal vez convenga revisar el concepto de inflexión por ymela y ver si –alia no podría haber dado –elia, etc. sin el auxilio de la ymela (el latín castellu podría ser un caso de inflexión de un *-alio, en lugar de un diminutivo de castru)."

Més info

Publicació de Juan Luis Roman del Cerro al Diari Información 2003. Posa de manisfest una explicació de toponims mususlmans.

Llibre de festes (2002): El document ens mostra algunes reconsideracions sobre el topònim, de la mà del cronista oficial d'Onil: Ramon Sempre Quilis.


Llibre de festes de 1984. Adrià Carbonell ens proposa un estudi lingüístic sobre el nom de Castalla.


En 1982, Maria Luisa Torró Corbí al seu llibre de la Crònica de Castalla, ja va aventurar l´origen i fundació de Castalla. A les pàgines 23 i 24 ens parla de la fundació. Però en el capítol de la descripció geopolítica, a mesura que explica la història, ens va argumentan el per què del nom de Castalla. ( He penjat soles les pàg de la fundació perquè com era d'esperar no anava a posar tot el capítol, ja que son més de 20 fulls. Així qui vullga llegir-lo, sap que el té en aquestes pàgines)

Emilio Valdés al llibre de festes 1980, ja va reflexionar sobre l'origen del lloc on vivia i el seu entorn.

Pd. Recordar que si algú sap de quasevol article relacionat, us demanaria per favor que l'envie al correu electrònic.

Gràcies i salutacions

Deixa un comentari