Escrita per J.C. 23 de novembre de 2009
Este document és tan bo que no he pogut resistir-ho, havia de penjar-lo urgentment, ja que expresa moltes de les nostres paraules que usem molt sovint i que no ens adonem de les barbaritats que diem. Mireu, mireu:
Si voleu completar-lo amb alguna expressió mes deixeu un comentari.
A la web de Vicent Marco podeu trobar més expressions valencianes sense traducció.
També pot interessar-te Paraules castelludes.
Paraules valencianes
Guía rápida para sobrevivir en la COMUNIDAD VALENCIANA Con esta sencilla guía de traducción, usted podrá sobrevivir en la “Terra de l’arròs”
| Expressió valenciana | Significado |
|---|---|
| Ieeep! | Hola |
| Au! | Adiós |
| Mecaguenlafigatatia | 1 Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo. 2 Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve. |
| Mecaguenlamarequelhaparit alfilldeutaeixe | Discrepo con su punto de vista y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar. |
| Ves a fer la má | Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias. |
| Ieeeeeep fill de puta, a on vas? | Saludo a un conocido. |
| ‘Nem a fer-mo’n una | Vamos a tomarnos una cervecita. |
| Serà per diners, collons | Yo invito, variante de “xe, això ho pague jo”. |
| A ras de figa | Minifalda. |
| Rinxoparrús | Falda aún más pequeña que la minifalda. |
| Per collons | Necesariamente, por necesidad. |
| Ves i gita’t | No diga usted tonterias. |
| Si la vista no m’anganya… porte una bona castanya | Referente al estado de embriaguez. |
| Ho pixes o t’aclarixes | Tomamos vino o cerveza. |
| Nyàs! | Cuando le das algo a alguién (empléese la expresión mientras se le da). |
| Nyàs coca | Zas, en toda la boca |
| Mesinfot | No me importa demasiado. |
| Mesinfots | Habitantes de la “terreta”, nativos. |
| Sangonereta | Tragón. |
| Amollar | Soltar donde se pueda, dejar caer. |
| Figamolla | Llorona. |
| Panfígol | Persona tranquila. |
| Figamustia | Sosa, aburrida. |
| Sumba-li | 1 Echar a correr. 2 Pegarle a alguien. |
| Lluny | Lejos. |
| Molt lluny | Muy lejos |
| A fer la mà | Muy muy lejos. |
| Ausaes, ‘gonia que dónes! | No acaba de caerme bien usted. |
| T’agüela quan pixa fa clotet? | Ya vale con el cachondeo, gracias. |
| Pixes alt i fas clotet | Alto de miras. |
| La figa ta tia rosega kikos | La hermana de tu madre tiene mal humor. |
| Tinc el piu encès en flames | Cariño, esta noche vamos a tener relaciones. |
| Tira més un pèl de figa… q’una maroma de barco. | Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie. |
| Fardatxo / sarvatxo | Bicho grande. |
| Agarra-li el morro a la burra | ¡Tranquilizateeeee!. |
| Milhomes | Muy chulo, pero que no tiene ni media ostia. |
| Anar com cagalló per sèquia | Ir sin rumbo fijo. |
| Alça el rabo, perdigot | Espabilate, vamos. |
| Si t’arree una nyespla, voràs | Amenaza. |
| Agarra’t que ve | La vamos a liar. |
| Amageu les carteres | Llegada de alguién inesperado. |
| Me caguen (Deu / Dénia / Den / La figueta / L’hòstia) | Espresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo. |
| La mare que va! | Exclamación. |
| Cap de suro | Cabezón, tonto, bobalicon. |
| Apardalat | Que no se entera de nada. |
| La figa em fa palmes | Guapo me gustas. |
| Hi ha mes dies que lloganisses | Aún queda tiempo. |
| Vas a la mar i no trobes aigua | Despistado. |
| Ves i toca’t els collons | Hagame el favor de no molestar. |
| Animal de sequia | Bruto. |
| Com si cagares, però “pac a” dins | 1 Eso es una tonteria. 2 Imposible. |
| Això es bufar en caldo gelat | o tiene usted nada que hacer en el asunto. |
| Taperot | Tonto. |
| Me cague’n la mare que’m va parir | ¡Caramba!. |
| Ah, redéu! | ¡Madre mía!. |
| Xé que bo! | Me gusta. |
| Açò? Açò? Açò es massa, tu! | ¡Que barbaridad!. |
| Tu ni tens vergonya ni la coneixes | Es usted un poco madrileño, caramba. |
| Ves i tira a fer la mà! | Vuelva usted a Madrid, gracias. |
| Ni xixa NI LLIMONÀ | No servir para nada o poca cosa. |
| Tindre poca espenta | No tener iniciativa. |
| Tot per l’aire! | ¡Caracoles! ¡albricias!. |
| Tira-liiii | Continúe usted. |
| Juga, juga i voràs… | Aplicable a multitud de situaciones. Suele terminar con: “L’hostia que t’emportes”. |
| Collons | Testículos. Generalmente se usa para todo, Al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma. |
| Menges més que el tio Sangonera (que va morir d’una fartera) | Come usted mucho, ¿no?. |
| A manta! | En cantidad. |
| Borinot | Torpe, bruto. |
| Au cacau | Hasta luego Lúcas. |
| Si te pegue una bocinà te rebente com una mangrana | ¿Puede usted dejar de molestarme?. |
| M’a queee eres…, m’a queee t’agrà… | Hay que ver, hay que ver… (expresión de reproche). |
| Ha pegat un esclafit | Ha explotado. |
| Fuig del mig, hòstiaaaa¡ | Apartese por favor… |
| Quina fotracà de… | ¡Caramba, hay una gran cantidad de…! |
| Nyàs coca | Zas, en toda la boca |
| Fora baix que cau terreta | Apresurese, pongase a salvo |
| Arre burro que m’estaque | Vayamos un poco más rápido. |
| Alça que arrastra | Pon más de tu parte, que estoy llevando yo toda la carga. |
| Mudat | Arreglate, vistete de domingo. |
| Destrellatat | Persona de la que no puedes esperar nada bueno. |
| Coentor | Mal gusto para vestir. |
| Bac | Es lo que pasa cuando te caes al suelo. |
| Quina basca | Este calor es insoportable. |
| Fotre que potrós estàs | No seas quejica. |
| Xino xano | Poco a poco. |
| Vas de gaidó | Se aprecia tu estado de embriaguez. |
| Estàs de gaidó | Se te nota molesto. |
| Quasi se’m retira | Dios mio que susto me he llevado, (usado solo por señoras). |
| Ompli i no rentes que’s pal mateix | Sirvame otra copa en el mismo vaso por favor. |
| En un tres i no res | Si parpadeas te lo pierdes. |
| En un credet un cabasset | Que cunde mucho. |
| Estan bones i hi han poques | No pienso repetirlo, la proxima vez presta más atención. |
| Sí, però, poc | 1 Que te lo has creido. 2 Parecido a !Sí hombre¡ |
| Arrea i fila | Por favor, dejame en paz. |
| Figa amb dens | Eres un ingenuo. |



5 respostes
M’alegre que vos agrade el vocabulari, jejeje. Té paraules molt bones!!!
Salutacions
Que bo¡¡¡…jeje, en alcoi circula un mail paregut, d´expresion mol tipiques de la comarca, si el trobe t´envie una copia.
Atès l’interés del VOCABULARI DE SUPERVIVÈNCIA, n’he enviat còpia a alguns amics filòlegs. Entre ells es troba el departament de valencià de la Universitat d’Alacant (de debó, no és broma). Aquí us deixe còpia del mail on figura com a adjunt:
Benvolguts amics,
Per si és del vostre interés, el meu poble, Castalla, manté una pàgina d’informació general de la qual us evie l’enllaç: http://castallaaldia.blogspot.com/
Dintre, té uns apartats entre els quals hi ha la secció històrica, amb l’enllaç: https://castallaenelrecord.es/ El duu, molt bé, un xicon d’allò més seriós que fa un parell de dies hi va penjar un vocabulari de supervivència per a aquells que vulguen sobreviure en una visita a les valls del nord (Banyeres, Biar, Castalla, Ibi, Onil, Tibi, Beniarrés, etc). Com sé que esteu molt ocupats i no podreu visitar la pàgina, atès el seu interés us envie còpia adjunta del vocabulari. Agrairia el vostre consell sobre si seria convenient enviar-ne còpia a l’Institut d’Estudis Catalans.
De res.
Atentament
Francesc
Volia fer una reflexio.
Tinc entes que l´exprecio:
Mecaguen Denia, ve de cuant els pirates berberics asaltaven i saquejaven aquestes terres despres d´atracanr els seus vaixells a l´esmentada poblacio, i eren avistats els llauradors corrien a la veu de MECAGUEN DENIA i alguns feien lespresio mes exagerada dient mecaguen denia puta.
igual no es cert pero a mi axi marribat.
a.g.
XDDDD