Malnoms castelluts

Els malnoms castelluts son una faena pendent.

Sempre dic demà ho faré, però es cert que cada dia que mor un castellut major es perd la possibilitat de guardar esta part de la historia.

Necessite ajuda per completar esta publicació, si algú vol deixar la seua explicació o malnom d’algun castellut ben vinguda siga.

Escoltant un programa de radio m’he animat a començar el recull de malnoms castelluts, serà una publicació sempre oberta per tal d’afegir tots els que vagen eixint.

Xica tu de qui eres?.

De moment tenim una llista de 778 malnoms castelluts.

Mira si falta el teu!!

Hem agrupat els malnoms per tipus segons fan referencia:

Animal
Carn
Carrers
Època
Estat
Estat d’anim
Estat físic
Ferramenta
Insecte
Lloc
Massos
Menjar
Mesura
Objecte
Ofici
Originari d’un altre poble o regió
Part del cos
Personatge
Utensili
Vegetal

Malnoms Castelluts

Recull de malnoms castelluts

Malnom	Castellut
Agostero	Luis “Agostero”, natural d’Agost, llaurador.
Agre, Agret	Pare i fill, molt aficionats al casino, el pare tenia molta afició a la “punyalada” un joc de cartes molt de moda en aquella època, el pare va arribar a dormir-se jugant. Pepito el fill també jugava a les cartes i a la bola, eren llauradors i propietaris.
Resina
Barata	el Tio Barata, llaurador i carboner en la muntanya.
Boego	Pepe Boego, pastor d’ovelles, el malnom li ve de que no sabia pronunciar “borrego” i deia Boego, estava casat amb la “Cagoneta”
Alguenya	Jesús “Alguenya” i Fabià “Alguenya”, el malnom les ve d’haver viscut en la finca l’Alguenya. Fabià també era conegut per “Mata Moros”. (Pipo)
el Madrileño	Florencio Martín Cappa, capità de la comparsa Cristians en 3 ocasions, 1982, 1993 i 2000.
el Mister
Torino	José bernabeu Juan “Torino”, als 26 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 01/04/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 18/09/1941 amb desterrament a Vilareal, va quedar en llibertat el 27/03/1945. Va tornar a ser detingut en octubre de 1942, va quedar en llibertat el 26/04/1945.
Samara	Juan Durà Rico “Samara”, als 58 anys va ser detingut durant la repressió franquista
Salsero	Camilo Payà Cerdà “Salsero”, als 40 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 02/12/1939, va morir en el reformatori d’Alacant el 04/01/1942.
el Orejas
el Gringi	Ximo el Gringi
Corrupio
Nàcher	José Bravo Pérez “Nàcher”, va nàixer el 19/02/1913, va ser condemnat a 12 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. En juliol de 1941 va obtindre la llibertat condicional, el 29/01/1944 li commuten la pena per la de 6 anys i 1 dia de presó. Va obtindre la llibertat definitiva el 26/03/1945.
Albertet	Antonio Leal Cerdà “Albertet”, als 42 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940, portava pres 2 anys, 10 mesos i 2 dies, va obtindre la llibertat condicional el 22-05-1943 i l’indult el 21-10-1947.
Bambú	Luis Quiles Esteve “Bambú”, als 38 anys va ser empresonat el 02/12/1939, va obtindre la llibertat definitiva 05/07/1940.
Barranc	Luis Prats Rico “Barranc”, als 22 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 20/01/1940, va obtindre l’indult el 08/04/1948, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945.
Bartolo	Maximino Pérez Morant “Bartolo”, als 37 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939.
Minxo, Mincho	el tio Minxo era mitger de la finca les Travesseres, en una ocasió Don Andrés, un veterinari andalús que vivia en Castalla va realitzar una castració a un mulo i ho va fer tan mal que van tindre que sacrificar al animal i el veterinari sen va tindre que anar del poble.
Obrer	Joaquin “l’Obrer” va emigrar a Àfrica, després a Ibi, a banda de ser obrer també era especialista en fer “Cuetes” dels sarments per utilitzar-los per fer foc pa cuinar en les cases.
Almeleta, Ametleta	Fill de la tia coixa del carrer Biar.
Toni Anquelina	El malnom li ve degut a que no pronunciava be, i quan se’l enviava a la drogueria a per “Trementiga”/”Trementina” ell deia “Anquelina”. Era fuster del Mestre Talent.
Talent	un fuster nomenat “Mestre Talent”.
Atalaies	un fuster nomenat “Mestre Talent”.
Aguera	Federico Aguera, era de Màlaga i repressentant de la fàbrica “Calzados Aguera, sl”, abans “Calzados Iberia”. Després de la guerra va tornar a Màlaga.
Garranxo	Àngel Cerdà Molina “Garrantxo”, als 40 anys va ser condemnat a 6 mesos i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 02/04/1939, va quedar en llibertat provisional el 03/02/1940. Va ser alcalde de Castalla entre agost i octubre de 1936.
Bertomeu	Francisco Cerdà Esteve “Bertomeu”, als 35 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat en juny de 1939, va ser afusellat i enterrat el 05/04/1941 en Alacant.
Ballaoret	José Juan Picó “Ballaoret”, als 35 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 13/11/1939, va obtindre la llibertat condicional amb desterrament a Zamora i la llibertat definitiva 23/02/1955. Va ser alcalde de Castalla. Xofer de l’Alcoiana, feia el trajecte Castalla – Alcoi, casat amb Patrocinio, filla de Tomas “Manases”
Jamaica	Francisco Berbegal Rico, Paco el del Jamaica. El Jamaica era un Pub “bar modern pa la seua època”. Un dels seus fills ha heretat el malnom Jordi el del Jamaica.
Albatera
Manases	Tomàs Manases
Gratiniano	Severino Juan Rico “Gratiniano”, als 32 anys va ser condemnat a 12 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 02/04/1939, va quedar en llibertat condicional i desterrament en Girona el 08/08/1943. Va obtindre l’indult el 14/3/1947.
Garrida	Isabel Rico Bernabeu “Garrida”, als 37 anys va ser condemnada a 12 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada el 11/11/1942.
Fuensanta	Marina Pérez Macià “Fuensanta”, als 28 anys va ser condemnada a 3 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. El febrer de 1949 se la va requerir pa desterrar-la de Castalla, però, es va negar al·legant que era viuda i tenia dos fills menors. Els seus pares, Fuensanta Macià Ponce i José Mollà Payà van ser afusellats.Remedios Pérez Macià “Fuensanta”, als 44 anys va ser insvestigada per la guardia civil, però hi ha informació que indique si va ser detinguda.Fuensanta Macià Ponce “Fuensanta”, als 60/70 anys va ser condemnada a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonada en juny de 1939, va ser afusellada el 21/07/1942.
Sepi	el Sepi
Gamberro	Emilio Cerdà Prats “Gamberro”, als 31 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 16/01/1940, va quedar en llibertat condional el 03/06/1943.
Regaera
el Factor
Peix	Celia la del Peix
Veneno
la Mort
la Manqueta
Moxet
Alcira
el Indus
Patiet	Pepeta el Patiet
Arrira	Pepe l’Arrira
Droguer	Tino el Droguer
Berenguela	Berenguela (Luis Berenguer). Berengue y Berenguela eren cosins i per a diferenciar-los en l’escola, a un li deien “Berengue” i a l’altre “Berenguela”
Pepico Elvira
Perdiueta
Marraixa
Monterón
Alcaldito	Pepito “Alcaldito”, casat amb Elia Payà, germana de José Payà (Pipo). El 18de juliol del 36, va ser detingut com altres tants, li van pegar una pallissa y el van tirar per les escales de l’ajuntament, donant-lo per mort, al dia següent va desaparèixer sense que s’assabentara ningú. Acabada la guerra, va aparèixer com Alferes Provisional, va continuar de militar, sen va anar voluntari a la División Azul, arribant a ser Capità, per circumstancies físiques va deixar l’exercit. El malnom li ve per que son pare va ser Alcalde de Castalla des del 9 de setembre de 1920, al 9 de setembre de 1922. (Pipo)
Trenet	Pepito del Trenet, Pedrito del Trenet.
Figueret	Francisco Amorós Rico va nàixer 21/02/1832.
De Hemeteria	José Rico Rico va nàixer 14/07/1841.
Galàn	Vicente Beneyto Berbegal “Galàn”, va ser capità dels Moros Grocs en 1943 junt a Adolfo Bernabeu Rodriguez “Margarita”.
Lleó
la Ventera	María la Ventera. Antonia vidal Esteve “Ventera”, als 59 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 13/09/1942. Va obtindre la llibertat condicional amb desterrament a Valencia el 16/02/1943, va obtindre l’indult el 12/02/1948.
la Panda	Lola la Panda
Julivert	Manolo Julivert
Garre	el Garre
el Bejo
el Muchacho
Alicantí
Belo
Tirone
Ramellets
Moret
la Cantaora	María la Cantaora
l’Astornell
el Millonari
el Xèrif
Cherivía, Cherivita	Antonia Beneyto Monllor “Cherivía” “Cherivita”, als 40 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada en juny de 1939, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948.
Chimet	Joaquin Jover Guillén “Chimet”, als 49 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 01/08/1939, va ser afusellat i enterrat el 05/11/1940 en Alacant.
Marlén	María Elena Sempere Guill
Carburo
el Roig de l’alficòs
Parrales
Colón
Pollastre
Bedu	Eduardo
Pantera
el Lobo	Treballava en una fusteria i al final de la jornada sempre udolava com un llop.
Alcoià	Rafael Carbonell “l’Alcoià”, s’apunta als Moros Grocs en l’any 1954.
Brossa, Brosseta	Pere Brossa
Nele	Luis Bernabeu, Membre de l’Agrupacio Santa Cecilia
Monesillo	Juàn Payà, Membre de l’Agrupacio Santa Cecilia. Vicente Rico Cerdà va nàixer el 20/03/1857.
Manquet	Pere el Manquet, Pedro Pérez Sanjuan Adorín Pérez.
Saboya	Francisco Rico Guill va nàixer el 10/06/1825. Francisco Rico Esteve va nàixer el 06/12/1854. José Rico Esteve va nàixer el 01/12/1858. José Rico Payà va nàixer el 10/01/1859.
Tonyes	Tere Tonyes, la dona del Petit. Va morir el 08/10/2025.
Tario	el Tio Tario, Toni Domenech Guill, va ser gelador en Punta Umbria (Huelva), vatindre dos bars, primer Las Cuevas i després El Singapur, al costat de Ca Farina (geladeria).
Alficòs	José Ramón Rico Rico “Alficòs” va nàixer el 25/05/1860. Eren mitgers de la finca Rechil en Tibi.
Del Portal	Francisco Vidal Rico va nàixer el 20/05/1851. Tomàs Vidal Rico va nàixer el 08/12/1843. José Vidal Rico va nàixer el 22/06/1863.
el Xinxe
Gitano	Toni el gitano
Ballestero, Ballestera	Venen de la finca la Ballestera prop de Terol. Angeles Verdú Juan “Ballestera”, als 25 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonada en novembre de 1939, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948.
Veta	Juanito Veta, germà de Mampara
Senyoreta	Pepe Senyoreta
Polla	Marisol i Paca la Polla
Capitan Pepino	L’home de Pilar la germana de Mari Torres la major, va ser capità en festes, tenia la costum d’anar pel matí a l’horta i portar pepinos pals convidats, i d’ahí li van traure el malnom.
Clotxina	el tio Clotxina
Pianillo	Ricardo Pianillo
Roch de Canals	Juan Canals Mira, que durant molts anys va tenir un restaurant on es feien moltes bodes i batejos. “Casa el Roch”
Moltó	Ricardo Juan Rufino “Moltó”, als 32 anys va ser empresonat durant la repressió franquista el 20/08/1941.
la Rocha	Francisca Pérez Vidal “la Rocha”, als 39 anys va ser condemnada a 8 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en novembre de 1941.
Porquera	Tomàs Porquera
la Tierna	Ana García Verdú “la Tierna”, als 35 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonada el 27/11/1939, va quedar en llibertat condicional el 28/04/1943, i la definitiva per indult el 12/02/1948.
Corazón	Paco Corazon
la Torreta	Lola la Torreta. Isabel Torregrosa Mira “la Torreta”, als 27/35 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en novembre de 1939, van sobreseure el cas en agost de 1945, se li va comunicar en 1948.
Corazonet	Francisco Juan Rico va nàixer sobre 1800.
Corazón menor	Francisco Juan Rico va nàixer el 12/04/1821.
pospos	Tomàs Mira Durà va nàixer el 13/06/1823.
Petardo
Tarano
Caúa	Juan Caúa, membre de la familia Caolla
Canyonero
Cañizares	Francisco Rico Amorós va nàixer el 06/03/1814. Tomàs Rico Pérez va nàixer el 30/02/1841.
Perea	Francisco Mataní Guill va nàixer el 12/08/1853.
Pinotxo
Cau	Rosa la del Cau, Toni el del Cau i Tino el del Cau. “el Cau” Bar amb històries entranyables per a moltes generacions. Lloc d’encontre habitual per als jovens durant els anys 80 i 90.
Wivi
Ali	el fill menor de Cami i Esperança
De Esperanza	Juan Rico Rico va nàixer el 27/01/1827. Vicente Rico Rico va nàixer el 18/07/1829.
Alzira
Cotonyo
Pitet
Pitillo	Ramón Pitillo, fill de ramón l’estraperla
Barró	Valeriano Amorós Lopez (14-03-1952)
Barroso	Juan Rico Juan “Barroso”, als 26 anys durant la repressió franquista, va ser empresonat el 16/01/1940. José Rico Juan “Barroso”, als 23 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 16/01/1940, va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i la llibertat definitiva 27/02/1951. Era un atleta, treballava en Elda, venia a Castalla a peu per la serra a jugar al futbol, i després tornava a Elda, va arribar a jugar descalç a futbol.
Sementeri	Adela el Sementeri
el Ràpit
Mixana	Tomàs Mixana
Tomilro
Bambolla
el Ràpit
Aspirino	el Aspirino era un famaceutic, Farmacia Reus.
el Hombre del maletín.
Quica Tona	Francisca Bordera Cerdà “Quica Tona, Quintana”, als 54 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 11/06/1939, Va obtindre la llibertat condicional el 08/10/1944.
Quintana	Francisca Bordera Cerdà “Quica Tona, Quintana”, als 54 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 11/06/1939, Va obtindre la llibertat condicional el 08/10/1944.
Aspe	Juan Bautista Berenguer “Conill” i Quico Antón “Aspe” van ser fundadors i els primers capitans de la comparsa Maseros l’any 1929. Quico “Aspe i el seu fill Paco “Aspe”. Tenien una tendeta de queviures i un servici de Taxi. Joaquin “Aspe” gerà de quico tenia un taller de ferreria.
Cuols	una familia que va viure en la pedania d’Almarra
Andalusos, Andaluseta, Andaluset	Luisa Domènech i Fina Domènech dos germanes que van viure en Almarra. Vicent Martinez Mira l’Andaluset, germà de “Carmelo Chico”. Francisco Martinez Mira “Quico l’Andaluset”, un cristià de cap a peus des de 1969, amb 87 anys va ser el fester en actiu mes veterà fin el 2014. Llaurador i tractant de cavalls, també era conecgut amb el malnom de “Carmelo Chico” en referencia a un tratant important d’Alcoi.
el Lento
el Andaluz	Llaurador propietari que vivia en Almarra.
Morse	Pepe Morse
Manera, Maneta	Francisco Carbonell Pérez “Manera, Maneta”, als 23 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonat el 27/03/1940, va ser afusellat i enterrat el 17/12/1941 en Alacant. En març de 1944 el fiscal proposa la perdua total de bens lo que se li comunica als seus pares, però en abril de 1945 declaren el sobreseïment.
Suguru
Antolino	Es de dicava al camp i també al transport, anava en carro de Castalla a Villena.
Mareta	Antonio Pérez Cerdà “Mareta”, als 35 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonat el 02/12/1939, va ser afusellat el 06/03/1941.
Bibi
Bajoqueta
Balonaes	Pepe Balonaes
Bareta
Barraques	Pepa Barraques iaia de Assumpta i Rosa. Antonio Rico Mira va nàixer el 13/06/1846.
Basenilla	Pepe Soler un senyoret del poble
Batano	Pepe Batano, pares de llet de José Payà “Pipo”.
Berisot	Pere Berisot
Bibiana	Toni Bibiana, va ser municipal de abans de la guerra, tenia una veu molt clara, amb la seva trompeta feia els Bandols que s’escoltaven a més distancia i mes clar que amb els “Chupachups” (microfons).
Bigot	Pepe Bigot
Rabo, la Rava	Eva Rabo, Eva Bonastre. María Rabo. María Galvañ Sanjuan “Rabo, la Rava”, als 63 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada el 27/11/1939, va quedar en llibertat condicional el 14/10/1943, i la definitiva 30/12/1959. van sobreseure el cas en agost de 1945, se li va comunicar en 1948. Sen va anar a viure a Petrer.
Bill	Kiko Bill
Perolí
Minuto	el Tio Minuto
Bledo
Feixuc
Boira
Bomba	el Tio Bomba, venedor ambulant de tramusos i cacaus
Boch	Quico Boch, llaurador.
Bombon	Juanito Bombon
Bonança
Piorla	tio Piorla
el Ferrer	Tonet Garcia “el Ferrer”. José Pau Pau “Ferrer”, als 62 anys va ser condemnat a la pena de mort, però li va ser commutada per 30 anys de presó i al complir l 70 anys li van reduir la pena a 20 anys i 1 dia durant la repressió franquista, va ser empresonat el 08/10/1939, va obtindre la llibertat definitiva 30/07/1947.
el Verd	Pepe el Verd, tenia una inmobiliaria
Magatzem	Pepeta Magatzem
el Valent	Trinidad Martínez
Valentí	Francisco mira Mira va nàixer el 25/01/1846.
Bruno	Pepe Bruno. El Bruno, matxutxo, llaurador i en ocasions sen anava a gelar fora.
el Clot	Tonet el Clot. Juan “el Clot” Masero en l’any 1945. Bodí el del Clot
Borreta	Antonia Durà Mollà “Borreta”, als 35 anys va ser condemnada a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonada el 01/07/1939, va ser afusellada el 21/07/1942. Estava casada amb Vicente Esteve Gimeno “Meló” (39 anys) i era filla de Antonia Mollà Bernabeu “Borreta” (59 anys) que també van ser afusellats el mateix dia, estan enterrats en Alacant. Bautista Mollà Payà “Borreta”, als 42 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939.Francisco Mollà Payà “Borreta”, als 45 anys va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 20/05/1941, va eixir en llibertat el 05/11/1947.José Mollà Payá “Borreta”, als 35 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939, va eixir en llibertat condicional el 01/04/1944, van sobreseure el seu expedient el 20/06/1945 i se li va comunicar en 1948.Vicente Durà Mollà “Borreta”, va nàixer en febrer de 1921, als 19 anys va ser condemnat a 6 mesos i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 09/06/1940, va eixir en llibertat el 08/05/1945, el 26/05/1945 va tornar a ser detingut, va eixir en llibertat el 22/10/1946. Primer va ser barber i després fideuer, anava per les cases cuinant fideus, en els anys de la fam.
Bodí	Tomàs Cerdà Rico “Bodí”, als 36 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939, van sobreseure el seu expedient en agost de 1945.
Cabotons	José Guillem “el tio Cabotons” sergent dels Maseros en l’any 1946.
l’Atrevit	Maria “l’Atrevit” cantinera dels Maseros en l’any 1946.
el Retiro	Reme Pérez el Retiro
Raboseta	Ricardo Guillem
Llanda	Camilo Bernabeu, José Bernabeu. Aportació de Josep Bernabeu Mira: Pel que fa al malnom “Llanda”, veig que només l’atribuïu a Camilo i José Bernabeu, fills de José Bernabeu Rico. El seu germà, Joaquin Bernabeu Rico (el meu avi patern) també era Llanda, igual que dos dels seus tres fills Pepe (mon pare) i Joaquinet. La mare d’aquests dos últims llandes era Pepa Cerdà (la meva àvia paterna), coneguda al poble coma Pepa la “Pataca”. Joaquin Bernabeu vaser membre de l’Agrupacio Santa Cecilia
la Carretera	Consuelo la Carretera
Carreter	Vicente Bellot Durà va nàixer el 25/04/1845. Bautista Bellot “Carreter”, membre de l’Agrupacio Santa Cecilia.
Seco	Vicente Bellot Durà va nàixer el 20/05/1834.
Saura	Ramón Sapiña Galvañ “Saura”, als 23 anys va ser detingut durant la repressió franquista, el 11/1/1942 va ser absolt.
Saurito	Salvador Payà “Saurito”, membre de l’Agrupacio Santa Cecilia.
Manolo Domingo	Manuel Durà “Manolo Domingo”, membre de l’Agrupacio Santa Cecilia.
la Tenda	Isabel Vicent Mataix
Borra	Batiste “Borra”, Quico “Borra”, obrers de primera divisió, Quico sempre tenia la cara vermella i mai va gastar la jaqueta, ni en hivern, com a mol es tirava la blusa per d’amunt i les manegues pels muscles.
Molí	Vicente Rico Durà “Molí”, Moro Groc del segle XIX, capità de la comparsa el 1903. Rafael “el Molí”, l’1 de setembre de 1939 va guanyar la carrera ciclista de la volta als Masests. Francisco Bordera Bernabeu “Quico Molí” en 1932 entra a formar part de la comparsa dels Moros Grocs. En 1956 s’incorpora als moros Grocs Gabriel Rico García “Molí”.
Lorito	Tomàs Bernabeu “Lorito”, germà de “Toni els Burros” i Moro Groc del segle XIX
Burros	Antonio Bernabeu “Toni els Burros”, germà de “Lorito” i Moro Groc del segle XIX. Antonio Gimeno Bernabeu “Toni els Burros”, als 30 anys va ser condemnat a 6 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 07/10/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 23/07/1941 amb desterrament a Igualada també va estar en Copons i en Odena, va quedar en llibertat el 12/06/1945.
el Tio Malvat	Pere Candela “el Tio Malvat”, Moro Groc del segle XIX
Botifarra	Joaquin Rico Bernabeu “Ximo Botifarra”. Jose Rico Molina “Pepe Botifarra”. Agustí “Botifarra” vivia al carrer Convent, era mitjer de la finca “els Masets”, casat amb “la Viuda Alegre”.
La Viuda Alegre	Vivia al carrer Convent, casada amb Agustí “Botifarra”.
Bresquilles, Bresquilla	Bautista Bernabeu Pérez “Bresquilles”, capità dels Moros Grocs en 1942. Alejos Pérez Bernabeu “Bresquilles” i la seua esposa Milagros Cerdà Rico “Faldó” van ser capitans dels Moros Grocos en 1975. José Pérez Payà va nàixer el 08/12/1843. María Durà Albert “Bresquilla”, als 43 anys durant la repressió franquista, va ser empresonada el 02/12/1939. María Durà Pérez “Bresquilla”, als 45 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 06/06/1939, va obtindre la condicional el 25/06/1943, i l’indult el 21/05/1947.
Briales	José Rico Seva va nàixer el 01/07/1849. Toni Briales, treballador de la fabrica el punt, i després llaurador.
Bonico	José Durà Galvañ va nàixer el 06/03/1846.
Danielica	Lola “la Danielica”
Quicot	Francisco Mollà Fuster, fester de la comparsa Pirates.
Bullós	Manolo el Bullós
Baturro	Paco Baturro, també conegut per Paco el Bullós. De xicotet tenia un tipo molt desgarbat i el caminar cansí, de ahí li ve el malnom. Va ser llaurador, venia queviures, tenia una escola de xofer i després una fabrica de manipulació de metall
Caco	Luís Seva “el Caco”, tenien un forn de pa. Luis “el Caco” Masero en l’any 1947.
Wili	Luís va ser jugador de cartes, sobre tot jugava al monte.
Artem	Ricardo “Artem”, de la família “Mondingues”, va emigrar a America, fill de Conxa “el Caco” i Ricardo “Mondingues”.
Mondingues	Ricardo “Mondingues”, pare de Ricardo “Artem”.
Cagastaques
el Pas	Hermenegildo el Pas
Pallai
Cai	el tio Anselmo
Caldo	la tia Feliç Caldo, Mael Caldo, Quico Caldo. El malnom ve perque un avant passat estaven en la casa la Creu fent sequillos les dones i hi havia un xiquet que era molt caldos (el pare de la tia Feliç Caldo), i les dones deien m’ha quin caldo.
Calitxe	xofer de taxi
Almarra	Ginés Martínez “Almarra”, Moro Groc de principis del segle XX, capità en 1913 junt a Antonio Cerdà Pérez “Fermoses”. Familia de Almarreros, llauradors, la família del tio Ginés va emigrar a Albacete en l’any 1992, van montar un negoci de vins i altres negocis, sempre tornava a Castalla per festes de Moros i Cristians.
Calma	Francisco Bordera Francés Masero en 1929.
el Xarrell	Rafaél Pérez Masero en 1929.
el Sord de Llanda	Masero en 1929.
Cami	el pare d’Ali
Campana	Jose Campana
Campetxano
Xan	Juanito Xan, jugador de futbet sala en l’equip del Kelme, els partits eixien per la tele.
Canarra	Tenia un motocarro de 3 rodes. Quico Mira “Canarra”, a son pare li van posar “Canarra” per que en Onil hi havia un ambaixador de festes que li semblava molt i li deien Canarra, i simplement per això li van posar el malnom.
Canela	pare de Contxi Canela. “Jugador de pilota en els anys 60 – 70 i en una partida desprès d’una jugada èpica, algú des de la grada va exclamar !ala canela, ahi va!. Per preparar el cos abans de les partides de pilota valenciana, es feia un batut d’orxata, ou i conyac.”
Cansalà	Ernesto Cansalà. Bautista Bernabeu Juan “Cansalà”, als 23 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939, va ser afusellat el 07/03/1941. Van sobreseure el seu expedient en juny de 1945.
Cantó	Pepe “Cantó”
Gratiñiana	Vicente Juan Amorós “Gratiñiana”
la Callau	Leocadia Juan Leal “la Callau”, als 29 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en juny de 1939, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948.
Canuto	germà de Juan Rico Rico (Pota)
Xata	Isabel Bordera Bernabeu “Xata”. Capitana junt al seu fill Tomàs Sirvent dels Moros Grocs en 1947.
Canya	Pepe Canya
Carrapes	Juliàn Monllor Juan “Carraspes”, als 36 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/10/1940, va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i la llibertat definitiva 21/10/1946. Angelina “Carraspes”, vivia en el carrer Empedrat.
Caolla	Antonio Doménech “Toni Caolla”, va ser ambaixador de festes des de 1949 fins a 1967. Antonio Domenech Mira “Toni Caolla”, als 39 anys durant la repressió franquista, va ser empresonat el 01/04/1939, va obtindre la llibertat vigilada el 17/07/1943.
Cap de Ferro
Caparra
De Fermín	Vicente Rico Galvañ va nàixer el 03/08/1860.
De Vicente	Vicente Juan Rico va nàixer el 18/02/1820. Pedro Rico Mollà va nàixer el 05/04/1852. Antonio Rico Rico va nàixer el 07/04/1842.
Capllarg	Batiste Capllarg. Li deien Cap Llarg per que el seu cap no era redonet, sinó més bé allargat. Era administrador de les finques de la família dels Valorets.
Capot	panaderia Capot
Panaderico	José Mollà Conca “Panaderico”, als 30 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940. Va obtindre la llibertat condicional el 12/05/1943 i la definitiva el 10/01/1956.
el Marqués
Cacahuet
Caputxo
Barcelona	També conegut per “Caputxo”, de la familia del “Fasedures”, algepser i llenyador, quan tenia 9 anys ja portava ell soles el carro ple de llenya des de la serra fins el poble.
Motosierra
Cote
Balí	el Tio Balí, llaurador i transportista amb el carro de vi i farines de Villena.
Tamber	Luis Pina Sánchez “Tamber, Barril”, als 26 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 16/01/1940. Va obtindre la llibertat condicional el 03/06/1943 i l’indult el 21/10/1947.
Barril	Luis Pina Sánchez “Tamber, Barril”, als 26 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 16/01/1940. Va obtindre la llibertat condicional el 03/06/1943 i l’indult el 21/10/1947.
Barriguitas
Tirito	José Rico Coloma “Tirito”, als 37 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 16/01/1940.
Realet
Paquela
Barrina	Victoria Sàez Cerdà “la tia Barrina” “la Barrisa”,als 60 anys va ser condemnada a 20 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonada en juny de 1939, va obtindre l’indult el 14/11/1947, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948.
Barrisa	Victoria Sàez Cerdà “Barrina” “la Barrisa”,als 60 anys va ser condemnada a 20 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonada en juny de 1939, va obtindre l’indult el 14/11/1947, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948.
Guardieta	Eren dos guardies de camp, vigilaven les collites, uno era grandot i l’altre era menudet a un li deien “Guardia” i a l’altre “Guardieta”.
Guardia	Eren dos guardies de camp que vigilaven les collites, uno era grandot i l’altre era menudet a un li deien “Guardia” i a l’altre “Guardieta”. Lola el Guardia. tío Pepe el Guardia
Collons	María Collons
Popèl	Bautista i Ramón Pérez “Popèls”
Caranxa	Ramón Galvañ “Carantxa”
Miliet el llumener	Era llumener, l’avi de Ripi, Ripoll.
el Municipalet Coixet	Era un municipal de Castalla
De Rico	Vicente Rico Pérez va nàixer el 20/01/1845. Juan Bª Rico Pérez va nàixer el 24/06/1857.
De Tomàs	Antonio Rico Rico va nàixer el 10/01/1839.
Castanyeta	José Rico Payà va nàixer el 20/04/1860.
Carapany	Gaspar Bernabeu Payà va nàixer el 10/07/1849. Abel Orts, era retrasat mental, molt popular i volgut per tot el poble, amic de tots.
Carretilla	Paco Carretilla
Justo	Amparo Justo, tenia una tenda de teles. Angelet d’Amparo Justo, era corretger i reparador de botes de vi.
Escrivà	Toni Casa Escrivà, propietari de la Casa Escrivà.
Teular	Angel el Teular, tenia una fabrica de teules i rejoles, fundador de la compara Cristians, en companyia de Vicent Moltó i Luis el Caco.
Carril
Caseta	Pere Caseta Francisco Gimeno Rico “Caseta”, als 52 anys va ser empresonat el 06/04/1939 durant la repressió franquista.
Caseta Leal	Francisco Juan amorós “Caseta Leal”, als 34 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/03/1940, va eixir en llibertat condicional el 03/11/01943, va tornar a presó el 02/06/1945, va eixir en llibertat el 22/10/1946, sen va anar a viure a Alcoi, va rebre l’indult el 03/12/1946.
Casetes	Maria Casetes
el Safo
Sapo
Toico	Va regentar el bar dels Pirates quant estava en front del convent, y també l’Escarabat d’or.
Castalla	Reis Juan, locutora de radio en Alcoi, son pare era de Castalla i d’ahí el malnom.
Catí, les Catines	Maria Catí, a les filles les diuen les Catines. Victoriano Bernabeu Pérez “Catí”, va nàixer el 04/06/1904, va ser processat en 1940 durant la repressió franquista, el van deportar als camps de concentració nazis, va morir en Gusen l’01/09/1941.
Chao, Chauet	José Payà Bernabeu “Chao”, als 48 va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 15/01/1941, va obtindre la condicional amb desterrament a Badajoz el 11/04/1942, i la definitiva el 10/01/1947. Francisco Payà Bernabeu “Chao”, “Chauet”, als 36 va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940, va ser lliberat el 03/06/1943.
Catral	pare de Pepe Bigot. en 1942 José Rico “Catral” entra a formar part dels Moros Grocs. Juan Payà Rico “Catral” i Vicente Payà Sempere “Catral” eren germanas i van ser capitans des Moros Grocs l’any 1956 i 1960.
Centella	Paco Centella
Charli	Carlos el Sedalí, Mamen Berbegal, no son familia
Cilindro
Cirila
Clek
Coca	Fina Mataix de la familia “Coca”, vivien a la pedania d’Almarra. Juan Rico Bernabeu va nàixer el 17/01/1817. José Rico Vidal va nàixer el 09/03/1846.
Comadró	Francisco Durà Pérez “Comadró”, era l’home de Maria la Comare. Va ser capita dels Moros Grocs en 1931, 1948 i del 1932 al 1935 alternadament amb Emilio “Margarita”.
Salines	Ramón Vidal Rico “Salines”, va eixir de Moro Groc al 1928.
Conole	José Pérex Coloma “Conole”, va eixir de Moro Groc al 1928.
Comare, Comadrona	Maria Sempere Bellod “la Comare”. Ajudava a les parteres a donar a llum. Era germana de Paco “el Sequillero”, Manolo “Villena” i Francisco “Quico Tito”. Era la dona de Francisco Durà Pérez “Comadró”
Conill	Pepe Conill, Juan Berenguer “Conill”, Moro Groc de principis del segle XX. Antonio Berenguer “Toni Juan Conill” capità dels Moros Grocs en 1923. Juan Bautista Berenguer “Conill” i Quico Antón “Aspe” van ser els primers capitans de la comparsa Maseros l’any 1929.
Coque	el tio Yagüe
Quico Tito	Victoriano Sempere Cerdà “Quico Tito” va ser capità del Moros Grocs l’any 1959. Era germà de María Sempere Bellod “la Comare”. Va morir el 15/10/1958. Francisco Simón Sempere Cerdà “Quico Tito” mor als 61 anys el 25/11/1919.
Villena	Manolo Villena
Coqui
Costals
Coto	el Coto, fill de Paco la Serra
Cotra	Paca Cotra
Cotxerito	Juan Ramón Cotxerito
Coyote	Tito Coyote
Cubala
Cucat
Davitin
Pixera	Natalia Pixera, els pares havien viscut en la venta Pixera
de les Calces	tenia una merceria
del Taboll
Donjo	Mestre d’escola que li deien Don José
el Bessó, Bessona	Josefa Rico Bernabeu “Bessona”, als 47 anys va ser condemnada a 30 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonada el 02/12/1939, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948. José Juan Juan “Bessó”, als 30 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/06/1939, va obtindre la condicional el 16/02/1943, i la definitiva el 09/04/1951. José Rodríguez Pérez “el Bessó”, als 32 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat en juny de 1939, va ser afusellat i enterrat el 11/03/1941 en Alacant. el tio Besssó, algepser, sempre anava amb un mocador negre al cap, vivia al Racó de la Campana, després sen va anar a viure a Ibi amb el seu net Trino.
Bolat	Luis el Bolat, era un taxista. Juan Bª Rico Rico va nàixer el 19/03/1866. José Ramón Rico Rico va nàixer el 18/05/1861.
Filomena	Julián Gracía Guill “Filomena” en 1948 s’incorpora a la comparsa del Moros Grocs.
Caminero	Bautista Durà Guill “Caminero” en 1948 s’incorpora a la comparsa del Moros Grocs.
Beatriza	Isabel Bernabeu Mollà, neta de Gaspar Bernabeu Guill “Penaesa”
Margarita	Antonio Bernabeu Rico, era corredor de vins i fill de Gaspar Bernabeu i Margarita Rico, eren quatre germans, dels quals a una xica li deien Margarita con a sa mare, este va ser el motiu que li posaren de malnom “Margarita”, i als seus descendents van seguir anomenant-los “els Margarites”. Va morir el nou d’agost de 1904 als 64 anys. Joaquin i Emilio Sanchis de la família Margarites van ser capitans dels Moros Groc l’any 1926. També va ser capità del 1932 al 1935 alternadament amb Francisco Durà Pérez “Comadró”. Adolfo Bernabeu Rodriguez “Margarita”, va ser capità dels Moros Grocs en 1943 junt a Vicente Beneyto Berbegal “Galàn”.
la Bolà	Antonia Rico Bravo, esposa de “Quico Tito” i nora de Francisco Simón Sempere Cerdà, un dels fundaors de la comparsa “Moros Grocs” allà pel 1858.
el Caballero
Bravet	Francisco Bravo Rico va nàixer el 10/09/1852.
Bravo	Antonio Fuster Pérez “Señor Miguel, Bravo”, als 48 anys va ser empresonat el 26/09/1940 durant la repressió franquista, el 07/07/1945 va quedar en llibertat.
Senyor miguel	Antonio Fuster Pérez “Senyor Miguel, Bravo”, als 48 anys va ser empresonat el 26/09/1940 durant la repressió franquista, el 07/07/1945 va quedar en llibertat.
el Cabrero	Jose Ramón, Pepito el Cabrero. Juan “el Cabrero” Masero en l’any 1945.
de les Cabres	Angelet “de les Cabres”, pastor de cabres en el barri del Xorro, es dedicaven a la venda de llet, eren de la comparsa Mariners.
Carrutxa	Tomàs Esteve Bernabeu va nàixer el 10/10/1858. Antonio Durà Rico va nàixer el 03/04/1849.
De Irene	Juan Bernabeu va nàixer el 07/05/1842.
Manasetes	José Durà Pérez va nàixer el 08/06/1820. José Durà Rico va nàixer el 25/08/1845.
Pistolo
el Cagó	Fina la Cagona, la mare de Jordi el Xatet. Pasqual el Cagó.
el Calé	Pasqual el Calé
el Coixo	Vicent el Coixo. Pere el Coixo (Pedro Rico Mira)
Mollana	el Coixo Mollana. Ismael Brotons Guillén “Mollana”, als 35 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 13/07/1939. va quedar en llibertat condicional el 16/04/194.
el Colivenc
Puli	Tenen una empresa familiar que es dedica a pulir pisos, i de ahí ve “el Puli”, al pare i als fill els diuen els Pulis
el Colorao
el Conde	en l’epoca de la novela del Conde de Montecristo, va caure malalt (anys 60), i els amics quan anaven a visitar-lo li deien que parexia el conde. Repartidor de begudes i menjar per a l’hosteleria.
Corretger	Camilo Bernabeu Gisbert “el Corretger”, va ser capità junt a la seua esposa María Dolores Guill Juan “Panto”
el Drapero	Arreplegava draps, cartro i xatarra amb un motocarro de 3 rodes
el Farinero
Micapà	Francisco Mira Rico va nàixer el 10/11/1828.
De Berbegal	José Rico Payà va nàixer el 11/10/1848.
De Celestina	José Mira Rico va nàixer el 06/03/1861.
Sirereta	Francisco Payà Mira va nàixer el 27/01/1849. José Mira Rico va nàixer el 22/02/1858.
Rey	Francisco Pérez Mira va nàixer el 02/10/1828.
Reyet	Francisco Pérez Monllor va nàixer el 21/01/1851.
Rey Pepe	José Esteve Juan va nàixer el 25/04/1831.
Gallo	Francisco Castelló “Gallo”. “el Gallo” era un xiquet que vivia en una finca en Catí a principis de 1900 i quan pujavent els caçadors d’Elda sa mare els fregia un conill, els feia l’esmorzar i el sagal agarrava el tapet de la taula i torejava un pastor alemà que hi havia en la finca, als caçadors els feia gracia i animaven al xiquet a que torejara, i son pare va dir este sera un segon “Gallito”. Al fill del “Gallo” li deien Paco el Forn, per que que treballava en el forn de Safanoria, pero quan va entrar a treballar en una fàbrica les dones van començar a dir-li “Gallo” com a son pare i Gallo se li va quedar. Entre 1950 i 1954 Els Moros Grocs van llogar un localet a mode de bar al carrer Mig per tindre un lloc pa reunir-se, Francisco Castelló “Gallo” va ser el primer conserge del bar a canvi de 10 pesetes a la setmana. Al pare del “Gallo” Batiste Higinio Castelló Payà, el coneixien per “la pila bateix” de tants malnoms que posava, també era conegut per “el Tio Castelló”, la seua esposa era Águeda Esteve Payà. “el Gallo” va ser un torero del anys 1904.
el Gato
el Gordo de Sarganella
el Grande
Roquet	Emilio Rico Bodi “Roquet”, als 36 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 02/12/1939, Va obtindre l’indult el 18/04/1947. Juan Rico Bodi “Roquet”, als 42 anys va ser condemnat a 3 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista
el Llarg	Toni el Llarg, Antonio Bernabeu Bravo “Llarg” els seus pares van fer la promesa de que si es lliurava de de la mili li pagarien la capitania, en 1925 va ser capità del Moros Grocs.
el Loco	José el Loco. Javi el Loco, no son familia
el Mante
el Manxego	Juan el Manxego
el Manyo
el Mardà	Vicent el Mardà
el Misteri	Ramón el Misteri
Moro	José Gimeno Prats “Moro”, als 25 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 22/12/1939. Va ser afusellat i enterrat en Alacant el 05/11/1940, el 22/06/1945 declaren el sobreseïment.
el Morondo
el Mosso	Juan Pérez Candela “el Mosso” Masero en l’any 1947.
el Mut
Negre	Emilio Mollà Guill “Negre”, als 25 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939. Va ser afusellat el 21/07/1942. Va portar a José Guill a l’Ajuntament, on va ser brutalment maltractat per unes dones, i després va disparar sobre ell amb un revòlver, causant-li la mort.
el Noi	Juanjo el Noi
Sensio	Bautista Ramón Monllor “Sensio”, als 41 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/04/1939.
el nostre Senyor
el Palero	Salvaor el Palero avi de Contxi Canela
Piluca	Miguel “Piluca”. Son pare tenia una fabrica de nines a Castalla “Muñecas Piluca”.
el Papis	Luis “el Papis” el del Trinquet Nou
Pataco, Pataca	Tenia un negoci de sifons al carrer Bovians. Pepa la Pataca, Pepa Cerdà. José Cerdà Durà “Pataco”, Moro Groc del segle XIX va nàixer el 07/05/1861. José Manuel Cerdà Canals “Pataco”, va nàixer el 01/01/1893, va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/10/1939. Va ser regidor a l’ajuntament. Va obtindre la llibertat condicional el 03/06/1941 i la definitiva el 02/10/1947. El 02/09/1942 se li va permetre viure de nou a Castalla. Amparo la Pataca, germana del Pataco, casado amb Perfecto, van emigrar a Madrid en 1940, tenien dos fills, Amparo i Perfecto.
el Petar	Venedor ambulant de petards
Petiuet	el Tio Petiuet
el Petito
el Pistolero	Julian Garcia-Ajofrin Cutillas, sergent dels Maseros a partir de 1974.
el Poll	Mael el Poll. Ismael Esteve Castelló “Poll”, als 25 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, va ser empresonat el 01/08/1939. Se li commuta la pena per la de 30 anys de presó. Van sobreseure l’expedient en 1945.
Pollet	Ramón Esteve Castelló “Pollet”, als 36 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 19/07/1943.
Pollet de les Eres	José Esteve Mollà “Pollet de les Eres”, als 22 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 09/10/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 26/07/1943.
el Pollo
de les Eres	Angelina de les Eres.
Lloberos	Antonio Leal Rico va nàixer el 10/01/1843.
Jesus	José Pérez Mira va nàixer el 14/05/1840.
Rebollat, el Rebo	Francisco Rico “Rebollat”. José Esteve Durà “Rebollat” va nàixer el 10-03-1841. Vicente Juan Rico “Rebollat” va nàixer el 17-03-1829.
el Retoret
el Rile
el Roig
el Sagristà, Sacristà	Alfonso el Sacrista
Russo	Jesus el Russo, llumener
el Saco	Javier el Saco, tenia una tenda d’electrodomestics
el Sec	Francisco Rico Vidal va nàixer el 08/12/1817.
Sequet	Quico el Sec, ciclista dels anys 30.
Bornai	Juan “Bornai”, ciclista dels anys 30.
Baldo	Luís “Baldo”, ciclista dels anys 30.
Lucero	José Vidal Diez va nàixer el 19/03/1811.
Dolç	Luís Rico Sempere “Dolç”, ciclista dels anys 30. Ricardo Rico Bodí “Dolç” oncle de Luís Rico.
el Senyoret	Ernesto el Senyoret, pare de Matarredona
el Sequillero	Paco el Sequillero era germà de Maria la Comare
el Tele
Tendre	José Bellot Verdú va ser escombrador d’albres. Marisol “la Tendra” Masera en l’any 1965.
el Soberano	Torero de Castalla, el seu fill José Emilio Cerdà Parreño “el Sobe” va ser president de la Comparsa dels Moros Grocs en 2002 i reelegit el 2004.
el Sucarrat, el Suca
el Surdo	José Vicent “el Surdo”, son pare va ser alcalde d’Almarra
el Tete
el Tibero	Carlos el Tibero
el tio Xaparro, Chaparro	al fill major Joaquin, se li va quedar el Xap, Ramón Xaparret i a Paco Xapi. Joaquín Pérez Mollà “Chaparro” Moro Groc en 1940.
el Vaquero	Paco el Vaquero, tenien vaqueries pa vendre llet
Monjo	Pepe el Monjo, exercia de mestre a la plaça de l’esglesia, al 1929 Castalla no comptava amb col·legi públic, la majoría de xiquets que aprenien a llegir i escriure o feien a casa o en locals dels mestres. El xiquets que vivien als masos rebien clases de mestres itinerants. María Monjo
Fermoses	Antonio Cerdà Pérez “Fermoses”, moro groc al segle XIX, capità en 1913 junt a Ginés Martínez “Almarra”. Tomás Pérez Rico va nàixer sobre 1800.
el Vell	tenia una tendeta, no se si serà el mateix Silvino Amorós Rico “el Vell” que solia pendre notes en cuaderns com a cronista aficionat, però, molt meticulós.
el Vicari
Tendeta	Juan Bª Rico Pérez va nàixer el 04/06/1825.
Viscayo	Segons diuen no necessitava a ningú per animar-se, solia dir “Vixca jo” i va acabar derivant en “Viscayo”, els seus origens son manxecs, no biscains. Antonio Leal Rico va nàixer el 07/03/1845. Pedro Leal Rico “Viscayo”, va nàixer el 17/11/1904/1906, va ser condemnat a 6 anys de presó, i dresprés per altres causes a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat varies voltes, la primera el 08/10/1939.
el Xap
Fino	Francisco Pérez Mira va nàixer el 04/06/1843.
el Xato
el Xavo
Roch de la Chava, la Xava	José Rodríguez Vega “Roch de la Chava”, als 26 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 21/02/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l’indult el 17/12/1947.
el Xele
Rojo Mató	Manuel Bernabeu Bordera “Rojo Mató”, va nàixer el 14/02/1903, va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l’indult el 29/10/1948.
Xino, Chino	José Payà Berbegal, li van posar el Xino perqué era molt negatiu, i solia contestar amb un “xi noo”, locutor de ràdio i televisió. Va ser capità dels Moros Grocs junt a la seua dona Salud Torregrosa Miró “Mola” i els seus fills i nets en l’any 1983. José Payà Berbegal “el Chino”, va nàixer el 24/04/1914, va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 26/11/1939, va obtindre la llibertat el 17/08/1943, va tornar a preso el 02/06/1945 i la llibertat de nou el 22/10/1946.
el Xixonenc	tenia el bar Bovians
el Xorro	Pepet el Xorro. Toni “el Xorro” Masero en 1929. El malnom fa referencia a que vivien per la font del Xorro
el Xuli
el Xulo	Paco Pérez Juan “el Xulo”, un carter de correus molt entranyable. Els sagals que es creuaven amb ell li preguntaven “hi ha carta?”, i ell sempre contestava demà.
els Cabolos
el Peneque	S’incorpora als Maseros en 1941.
Penàguila	En 1931 va ser sergent en els Maseros.
els Dalton	els germans de Transportes Rico
els Palomos	En la casa del carrer Dr. Sapena 15 a una de les filles li dien Paloma, i ha rel daixò a tots els demes membres li començaren a dir els Palomos.
els Valorets	el pare d’Enric Valor i Vives va ser durant molts anys jutge de pau a Castalla, als seus descendents els anomenen Els Valorets.
Espardenyera	Marieta l’Espardenyera, fabricants d’espardenyes
Espardenya	Sixto Rico Candela “Espardenya”, als 39 anys va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 10/05/1939, va quedar en llibertat el 05/10/1940.
Espavila
Fabia, Flavia	Ginés Leal Rico “Fabia, Flavia”, als 45 anys li fan fer un consell de guerra el 11/11/1942, però va quedar absolt. Antonio Leal Rico “Fabia, Flavia”, als 50 anys li fan fer un consell de guerra el 11/11/1942, però va quedar absolt.
Estanqueret, Estanquero	Juliàn Cerdà Esteve “Estanqueret”, als 41 anys va ser detingut durant la repressió franquista, empresonat el 10/10/1940, li fan fer un consell de guerra el 05/05/1941.
Cabo	Vicente Pérez Rico va nàixer el 15/06/1821.
Estif
Estilver
Estraperla	Julia la estraperla, en realitat era la germana la que es dedicava a l’estraperlo. Anava en la Castallense (autobus) als pobles del voltant (Elda, Petrer, …) a vendre sequillos, madalenes i altres pastes tipiques de Castalla.
Faldó	L’auelo d’Arturo el de les motos, Emilia i els de Perez Cerda, tenia un bar i anava sempre en un faldó de la camisa per fora atenent les taules i els clients li deien que dus el faldó per fora. Toni “Faldó” va ser un ciclista dels anys 30. Vicente i Paco Cerdà Rico “Faldons” van ser Moros Grocs en 1941. Alejos Pérez Bernabeu “Bresquilles” i la seua esposa Milagros Cerdà Rico “Faldó” van ser capitans dels Moros Grocos en 1975.
Farina
Farol
Farra, Farreta
Faseura, Fasidura	Manin de Germanin, sembla que li agradaven molt les fasedures i els seus tios li van posar així.
Saique	José Francés Juan “Saique” es va incorporar als Moros Grocs en 1941 quan tenia 12 anys.
Ferrete	els tres fills de Juan el de la Ferreteria
Fiscalia	empresari, feia obres públiques
Fletxa	el tio Fletxa
Fumà, Fumat, Fumi	a l’avi de Lola Rico Rodríguez, li deien Fumat per que quan va nàixer era molt moreno. Vicente Rico Mollà “el Fumat”, als 36 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 17/07/1939, va ser afusellat i enterrat el 15/11/1939 en Alacant.
Furtagossos
Gadafi
Ganyà
Geniva
Gorrí, els Gorrits	Pepe Gorrí i María Jesús Vidal, vivien a la pedania d’Almarra
Vidala	Tomàs Payà García va nàixer en 1839.
Gotera	Fontaner, supose que li ve d’uns còmics que apareixien dos personatges (Pepe Gotera y Otilio).
Guillo
Guilleta	Vicente Rico Pérez va nàixer el 22/11/1840.
Guitarra
Huevo duro
Jero	Vicent Galvañ Domenech
Jesucristo	Crespo
Albardera	que feia albardes per als burros i mules
Albañil	José Cerdà
John	Llumener
Jolivert
Jota
Kenedi	el de Helados Avidesa, al costat de ca Pana
l’Arrossera, l’Arrossero	Ginés “l’Arrossero” també conegut com “Pasos largos” es dedicava a fer algeps amb el seus fills i el seu germà David “l’Arrossero”. Virgilio Pérez “l’Arrossero” llaurador i Masero en 1929.
l’Escombrador
l’esquiladora	Paca l’Esquiladora
l’Onzelleta
la Bellota	Camen la Bellota, ve del seu cognom Bellot
les Bellotetes	Familia acomodada, propietaris de finques.
la Blanca	tenia una tenda de roba
els Marianos	tenien i encara la conserven una carniceria, taxis, retratistes, Juan Blanco era portaveu de les embaixades de Moros i Cristians
el Blanc	Tona el Blanc
Blanes	Francisco Rico Esteve va nàixer el 17/08/1827.
la Bola, les Boles	Toni la bola o Toni les Boles era fill de la Tia Joaquina i Toni l’Auela. Al faltar son pare va seguir el negoci de la cantina dels jugadors de Bola amb sa mare la Tía Joaquina.
la Botitgeta
de la Bola	José Guill Rico va nàixer el 22/12/1863.
la Coixeta	Carmen la Coixeta, tenia una tenda de xuxes a on ara estan els moros verds
la Faixera
la Gargola
la Indieta
la Llebre
la Reina
la Rotllera
la Sal	Pepe la Sal
la Sang	Pere la Sang, fontaner
Sarandera	“la Sarandera”
Sarandero menor	Tomàs Rico Rico va nàixer el 24/05/1842. José Ramón Rico Rico va nàixer el 01/12/1859.
Sarandero mayor	Tomàs Rico Rico va nàixer el 09/08/1819.
Sarandero	Juan Bª Rico Rico va nàixer el 20/01/1853. Francisco Rico Rico va nàixer el 02/04/1850.
Sastre	Joaquín Rico Rico va nàixer el 18/11/1859. José Bellot Rico va anixer el 10/07/1823.
Febrer	Tomàs Rico Pérez va nàixer el 02/03/1810.
la Sénia	Juanma el de la Senia Torro. Vicent Juan Mira Masero en 1929.
la Serra	Paco la Serra, el pare del coto. Germàn la Serra.
Novelda
Pepíu	José Tomàs Rico Guill “Pepíu”, va nàixer el 27/09/1902, va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 11/04/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 19/03/1944 i l’indult el 10/10/1948.
Gordo	Pepito el Gordo
Lilo	Pepito Lilo
la Sucra, el sucre
la Tigra	Paquito la Tigra
la Venta	Julio la Venta
De la Viuda	Toni la Viuda, també conegut per Toni Fletxa. Pedro Pérez Rico va nàixer el 16/03/1835.
la Xina	Dolo la Xina
la Xoco	Isa la Xoco, filla de Maria la Xocolatera
la Xocolatera	Maria la Xocolatera
Xocolater	Francisco Durà Rico va anixer el 21/05/1844.
l’Auela	Toni l’Auela junt amb la seua dona la Tía Joaquina regentaven la cantina de jugar a la bola.
Laver
Senent	Francisco Esteve Cerdà va nàixer el 18/08/1829. Manolo “Senent” Masero en 1929.
Líria	Paco Líria
Litri
Llauro
Llonganisa
Llúpia
Lulú
Andreuet	Andrés Brotons Durà, music i Moro Groc de cap a peus.
Balubera	Juan “Balubera” o Juan “el Music”, xofer de l’Alcoiana que es va despenyar en el Barranc de la Batalla, sen va anar a viure a Valencia, era comercial de sabates i roba pa xiquets.
Machín	Joaquin Bernabeu Berbegal, va ser refundador de la comparsa Cristians en l’any 1964 uns anys desprès també va desfilar de Moro Groc
Macoca	Sembla que quan es quedava dormint al sofa la dona li deia, “m’ha quina Macoca”
Madriles
Mampara	Germà de Juanito Veta
Mandarina	Manolo Mandarina
Mano	Un fill de Luis el de la Torreta
Mans
Manteta	De xiquets per anar a l’escola en dies de fred, s’abrigaven amb una manta y els veïns per saber quina hora era preguntaven “han passat ja les Mantetes?”.
Manyaco, Manyaca	Roberto el Manyaco. Dolores Juan Bernegal “Manyaca”, als 33 anys va ser condemnada a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonada l’ 01/04/1939, va ser afusellada i enterrada el 20/07/1940 en Alacant. En abril de 1945 el fiscal proposa la perdua total de bens lo que se li comunica al seu marit Antonio Bernabeu Bernabeu, però en juny de 1945 declaren el sobreseïment, se li comunica als familiars en 1946. Jose Juan Berbegal “Manyaco”, als 40 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 02/12/1939, va quedar en llibertat el 03/07/1945. Virgilio Juan Berbegal “Manyaco”, als 43 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat en 1939, va complir condena en Algèria, sebla que va escapar per què el 25/05/1948 s’ordena la crida i cerca. Luis Juan Berbegal “Osos / Manyaco”, als 23 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/04/1939. Va obtindre la llibertat definitiva el 22/10/1946.
Manyana	Al seu avi li deien Kiko Madruga, a son pare pa diferencialo li van dir Kiko Manyana, i a ell li diuen Paco Manyana
Madruga	Era el pare de Kiko Manyana i l’avi de Paco Manyana.
Marxena
Masa	Bautista Fuster Alfàs “Lenin, Masa”, als 25 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 16/01/1940.
Lenin	Bautista Fuster Alfàs “Lenin, Masa”, als 25 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 16/01/1940.
Matagueles, Mata Agueles
Aguelet	tio Pepe “l’Aguelet”, llaurador, emigrava en la sega a Aragó i en la poda a Àfrica. Tenia molt geni i era molt formal, republicà, va salvar la vida a molts detinguts de la presó de Castalla, al acabar la guerra li van fer un reconeixement pel seu esforç.
Devanit	Francisco Leal Rico “Devanit”, als 29 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939, va ser afusellat i enterrat el 19/08/1941 en Alacant.
del Forcall	José Durà Pérez va nàixer el 19/03/1837. Francisco Rico Juan va nàixer el 10/05/1824.José Gisbert Guill “del Forcall”, als 29 anys va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista.
de Chima	Francisco Rico Payà va nàixer el 30/03/1834.
el Forcallet	Tomàs Vidal “el Forcallet”, l’1 de setembre de 1933 va guanyar la carrera ciclista de la volta als Masests.
Matxaco, Machaco	Lluís Guill “Matxaco” va ser un ciclista castellut que va brillar en la postguerra, convertint-se en un símbol de l’esforç i la passió pel ciclisme. El fet que li dediquessin un carrer és una mostra del profund afecte i l’orgull que el poble sentia cap a ell. Hermenegildo Guill Leal “Maxaco”, als 30 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 23/11/1940, va quedar en llibertat condicional el 23/07/1941 i la definitiva el 21/04/1945.
Machaqui	José Esteve Juàn va nàixer el 15/05/1837.
Masaera	Antonio Esteve Rico va nàixer el 15/08/1819. francisco Esteve Rico va nàixer el 04/04/1813. Teresa Leal Rico “Rasahera, la Masaera”, als 22 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada en juny de 1939, Va obtindre la llibertat condicional el 30/05/1945. Van sobreseure l’expedient en agost de 1945, se li va comunicar en 1948.
Rasahera	Teresa Leal Rico “Rasahera, la Masaera”, als 22 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada en juny de 1939, Va obtindre la llibertat condicional el 30/05/1945. Van sobreseure l’expedient en agost de 1945, se li va comunicar en 1948.
De la escala	Juan Esteve Rico va nàixer el 03/01/1827.
Escaleta	Gaspar Bernabeu Payà va nàixer el 14/06/1840.
Melalça	Isa Melalça
Meló	Segons m’han dit, “meló” era una forma afectuosa de dir “Xa mira que ets torpe”. Tomàs Esteve Rico va nàixer el 15/12/1839. Vicente Esteve Gimeno “Meló”, als 39 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonat el 01/08/1939, va ser afusellat i enterrat en Alacant el 05/11/1940. Casat amb Antonia Durà Mollà “Borreta” que també va ser afusellada i enterrada en Alacant. Antonio Esteve Gimeno “Meló”, va nàixer el 10/7/1907, als 33 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 21/01/1940, va quedar en llibertat el 03/07/1945, i el mateix any el van tornar a detindre i jutjar.
Melona	Avantpassat patern, avi o besavi de Pep durà “el de les fotos”, de xicotet era menudet i tenia panxeta, al mirar-lo li deien que semblava una meloneta, al fer-se major li deien melona, que es un melo gran. Vicente Durà Esteve va nàixer el 23/06/1845. José Durà Mira “Melona”, als 31 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonat en juliol de 1939. En 1944 estaba en la presó de Carabanchel. María Durà Mira “Melona”, als 28 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en juny de 1939, en juny de 1945 declaren el sobreseïment, se li comunica en 1948.
Mesilo
Pancheta	Juan Sarganellas Rico “Pancheta”, als 22 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940. van sobreseure el cas en agost de 1945.
Mela	Carmen Bernabeu Juan
Miga	Jose Luis Berbegal Rico va nàixer el 02/08/1949
Milego	Bautista Sempere Vidal “Milego”, als 58 anys va ser detingut durant la repressió franquista, i posteriorment posat en llibertat.
Roig de Milego
Mola	Manolo Mola, fester de la comparsa Pirates. Toni Mola. Juan Bª Rico Rico va anixer el 10/11/1831. Antonio Verdú Candela “Mola”, va nàixer el 13/03/1913, va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. Va obtindre l’indult el 09/01/1946. José Verdú Candela “Mola”, als 31 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. Va ser afusellat i enterrat en Alacant el 12/07/1940. En abril de 1945 li comuniquen a la viuda la pèrdua total de bens, però el 10/06/1945 declaren el sobreseïment. Manuel Verdú Candela “Mola”, va nàixer en 1916, va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. va quedar en llibertat el 06/06/1946.
Morgan	Tomàs el del Sogall
Tomasot	Pere “Tomasot”, germà de “Toni Penaesa” i “Batistot”
Batistot	Bautista Bernabeu Leal “Batistot”, germà de “Toni Penaesa” i “Tomasot”. Sen va anar a viure a Alcoi i l’1 de setembre vestit de Moro Groc pujava en la bicicleta i pedalava fins arribar a Castalla pa desfilar en les festes.
Mosia	fill de Tasaro
Metèria	Conxa Rico Bernabeu “Metèria”
Mota, Motes	Pepica Mota, Ricardo, Ismael i Luis Bernabeu eren germans i coneguts amb el malnom de “Motes”. Francisco Guill Bernabeu “Quico Mota” naixcut al 1922. Als 31 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939. va quedar en llibertat condicional el 03/03/1945, el 22/06/1945 declaren el sobreseïment.
Motxi
Motxo	el tio Motxo, el sogre del Fumi, el pare de Angels. Segons em conta Àngels, a son pare li diuen “Motxo” perquè al seu rebesavi ja li deien “Motxo”. En Onil a les persones surdes li diuen “Motxos” i sembla que algun avantpassat era surdo i d’ahí que li posaren de malnom “Motxo”. A sa casa el Motxo és son pare i al pal de fregar li diuen el drap de llavar el piso. En quasi totes les cases de Castalla li diuen Motxo al pal de fregar el piso (la fregona), però, en sa casa esquiven dir-li Motxo a aquesta ferramenta i prefereixen dir-li el drap de fregar el piso. En el joc de la pilota valenciana, al jugador que utilitza la ma esquerra li diuen Motxo.
Música
Nadal	la venta Nadal
Balbotín	de la familia dels “Nadalos”, llauradors, jornalers i quasi ciclista profesional.
Nini	Javier Rico Cerdà
Niuet	Joande el de Maniquis Sempere
Oliveta	Salvador Llinares i Quiles
Oliva	Oliva el pintor
el Pintoret	Àngel Gironés Císcar “el Pintoret”, als 44 anys va ser condemnat a 3 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/10/1939, va obtindre la llibertat condicional el 27/02/1941 i la definitiva el 03/10/1942.
Païnya
el Primo	Antonio Rico Cerdà “el Primo”, als 43 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 11/11/1942, va obtindre la llibertat condicional el 20/12/1943 i l’indult el 13/05/1948.
Pallisa, Palliseta	José Mira Sempere “Pallisa”, va portar el banderí dels Moros Grocs des de 1955 fins a 1986. Francisco Rico Rico “Palliseta”, als 26 anys va ser processat per la justícia militar en 1939.
Pana	helados Pana
Empletaor	Alejo Cerdà Cerdà “Empletaor”, als 57 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/04/1939, se li commuta la pena per la de 12 anys de presó, va obtindre l’indult el 16/02/1948. Va ser Tinent Alcalde i Alcalde fins setembre de 1936.
Pantorrilla, Panto
la Dula, el Dos	Soledad Rico Bodi “la Dula, el Dos”, als 24 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada l’ 01/07/1939, va quedar en llibertat condicional i desterrament en Alcoi el 01/04/1944. Se li commuta la pena per la de 12 anys de presó. Va obtindre l’indult el 23/10/1947.
Pardalí
la Matona	María Pérez Vidal “la Matona”, als 35 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonada el 10/01/1940, va quedar en llibertat condicional el 06/07/1943 i la definitiva el 05/11/1947. Va donar allum en la presó. Sen va anar a viure a Penàguila
Pardal	Ricardo Guill Jimeno
Pasqua, Pascua	Milio Pasqua. Pepe “Pasqua” Masero en 1929. Trinitario Durà Vidal “Pasqua”, natural de Sant Vicent del Raspeig va nàixer el 03/01/1921 un consell de guerra el 11/11/1942 el va absoldre durant la repressió franquista.
Pasqualot	Pedro “Pasqualot” Masero en 1929.
Rinyita, Riñita	Germàn Leal Juan “Riñita”, als 50 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l’indult el 17/12/1947.
Pedro Piqués	Masero en 1929.
Pouet	Pasqual Esteve Paya Pasqual “Pouet”. La seua familia havia viscut en la finca “La casa el Pouet” en la carretera de Saix.
Pastera	Toni Pastera
Patxi	fill de Maria Casetes
Peixo
el Roig de la Pelailla
Boleta
Pelavius	Vicent Pelavius. Juan “Pelavius” també conegut per Juan el “droguero”. El besavi per part de mare de Eva i Agnès “les Quadraetes” tenia la costum quant li feient alguna mal passada de dir “si t’agarre es pele viu”, i d’ahí li van traure “Pelavius”.
el Bulto
Mitjabarra, Mitja Barra	María Esteve Castelló “Mitjabarra”, cantinera en 1912 en la comparsa dels Moros Grocs. María Esteve Castelló “Mitja Barra”, als 39 anys va ser condemnada a 12 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en novembre de 1941. Joaquín Payà Juan “Mitja Barra”, als 37 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939. van sobreseure el cas el 12/04/1945, se li va comunicar el 10/08/1948.
Facunda	Pura Bernabeu Durà “Facunda”, cantinera en 1912 en la comparsa dels Moros Grocs. Josefa Antonia Bernabeu Durà “Pepica la Facunda”
el Chato de la Facunda	Constantino Bernabeu Durà “el Chato de la Facunda”, als 27 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939, va obtindre la llibertat condicional amb desterrament a Igualada el 22/12/1943 i la llibertat definitiva 28/02/1951.”
Penaesa	Gaspar Bernabeu Guill, un dels primers Moros Grocs. El seu fill Antonio Bernabeu Leal “Penaesa” era l’encarregat de tocar Diana, la seua música anava despertat al poble en els dies de Festes de Moros i Cristians. Va morir el 19 de març de 1914 als 67 anys.
Perrili
la Pita	Paula Pérez Payà “la Pita”, als 63 anys va ser condemnada a 20 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonada el 11/06/1939, va quedar en llibertat condicional el 14/10/1943, i la definitiva 30/12/1959. Sen va anar a viure a Ibi.
Penaera	Remedios Leal Cerdà “Penaera”, als 55 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en juny de 1939, va quedar en llibertat condicional el 05/02/1944, van sobreseure el cas en agost de 1945, se li va comunicar en 1948. Sen va anar a viure a Petrer.
Pescailla	Toni el Pescailla, el major dels germans del bar Stop
Perkins
Perol	Tomàs Perol, Tomàs Cerdà Rico “Perol” va ser Moro Groc en 1946
Petit	L’home de Tere Tonyes
De Teresa	Francisco Rico Bellot va nàixer el 30/05/1854.
Peüquet
Peüc	Vicente Payà Rico Masero en 1929, capità en 1955.
Blai, Blay	Ximo “Blai”, Joaquin Bernabeu Masero en 1929. Tio Pere Blai, una familia nombrosa especialista en confeccionar articles d’espart, també feien possiblement el millor vi de Castalla, tota la familia es va criar en la cova que tenien en l’Espartosa.
Selverico	Antonio Rico Cerà va nàixer el 14/08/1861.
Sebastiana	Juan Bª Rico Guill va nàixer el 02/12/1843.
Peus	Juanito Peus
Chamingat	Francisco Rico Rico va nàixer el 06/06/1855.
De Jertrudes	Francisco Rico Rico va nàixer el 01/10/1860. José Rico Rico va nàixer el 17/02/1854.
Pic	fill de Carpio
Pico
Plascaves	Adolfo el del pla de les Caves. Francisco Miró Juan “Plascaves”. Pepe “Plascaves” Masero en l’any 1947.
Orms	Juan “els Orms” Masero en l’any 1947.
Bessó de la Torreta	Mitger de la finca la Torreta amb son pare, després una volta casat va ser mitger en la Casa el Pi de l’Alfàs. Baixava de la muntanya de la Torreta a festejar en bicicleta sense farol (com tots en aquella època), però, es que eixe camí era infernal
Berengue	Juan Berenguer “Berengue” Masero en l’any 1947. Berengue y Berenguela eren cosins i per a diferenciar-los en l’escola, a un li deien “Berengue” i a l’altre “Berenguela”. Va ser fuster i altres coses més, finalment industrial, també li deien Juan “el de les Vaques” perquè son pare va muntar una vaqueria en el Racó de la Campana.
Asturiano	Miguel Alfonso García Lorenzo, capità dels Moros Grocs l’any 1957.
Pof
Polvora	Vicent Berbegal
Pometa	Francisco Rico Bernabeu “Pometa”, als 37 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista.
Poma	Vicente Rico Bernabeu “Poma”. Sergio “Poma”. Francisco Rico Bernabeu “Poma”, Moro Groc des de 1914. Va ser capità junt a Bautista Castelló Payà “Tio Castelló” en l’any 1928, també va ser capità en 1958 junt a Ramón Bernabeu Derdà “Sitara”. Tino Leal “Poma”, un music imprescindible a Castalla, va morir als 89 anys, tocava el clarinet i el saxo en la banda Santa Cecilia, l’Onix, pels anys 60 va ser membre dels grups musicals “Los Diamantes”, “Ceci y los Tigres”. Irene “la Poma” angel de la rodella en els Maseros l’any 1947.
Por
Porcot	Antonio Villanueva Bornay “Porcot, Pascot”, als 36 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. va ser afusellat el 06/03/1941.
Pascot	Antonio Villanueva Bornay “Porcot, Pascot”, als 36 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. va ser afusellat el 06/03/1941.
Pusa	Concepción Alfàs Sempere “Puseta”, als 29 anys va ser empresonada el 13/06/1940 durant la repressió franquista, va ser absolta el 11/11/1942.
el Manquet	Adorin el Manquet, el mal nom li ve per que son pare era manco, va emigrar a França i deprés sen va anar a viure a Alacant.
Pusero, Pusera	Vicente Alfàs Sempere “Pusero”, als 29 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. va ser afusellat el 06/03/1941. Gràcia “Pusera”Treballava en la Fonda del iaios de “Pipo”.
Bitxo, Vixo
Pota	Juan Rico Rico
De Juan	Tomás Pérez Rico va nàixer el 16/09/1829
Poteta	fill de Juan Rico Rico (Pota)
Pototo
Potxolo	fill de Maria Casetes
Puça	Juanito Puça
Miringuini
Pujante	Teresa Pujante
Putxero
Quadrao, Cuadrao	Francisco Rico “el Quadrao”, al seu avi ja li deien “el Quadrao” perque estava fort i quadrat. A les besnetes Eva i Agnès les diuen “les Quadraetes”.
Quixal
Quilo
Raboses	els avis d’Assumpta Mira Esteve i Rosa Mira Esteve.
Reconera	Dolores Pérez Juan “Reconera”, als 33 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 06/06/1939, Va obtindre la llibertat condicional el 20/12/1943 i l’indult el 12/07/1951.
Racó	L’avia d’Assumpta i Rosa primer li deien Pepa Rabosa, desprès Pepa Barraques i finalment Pepa racó.
Rama	besavi de Francisco Fuster, Paco Rama, la 6ª generació de rames, “Bar Rama”. Tenia un bar que i al que no es portava be li deia !es pegue una ramà..!
Rambo	Tonyin Cascales
Rameta	Paquito Rameta
Meta	Juan Fuster Bernabeu “Meta” va morir el 05/09/1984
Ramper
Rana	Pere Rana
Rampullet	Tomàs Prats mira va nàixer el 13/04/1856.
Raneta	Tomàs Vidal Mira va nàixer el 11/03/1836.
Rallat	Francisco Amorós Rico va nàixer el 08/09/1829.
Canonigo	José Amorós Esteve va nàixer el 15/05/1816.
Rastoll	Adela la Rastolla la dona de Aristo.
Rata	Mael Rata
Rati	Vicent Berbegal el Rati
el Berbe	Antonio Berbegal Rico (el Berbe), va treballar en l’ajuntament tota la vida
Rejola	Salva Rejola
Ripi	fills de Donjo. Diminutiu del seu cognom, que es Ripoll
Rovellons, Rove
Rovira	Joaquín Rico Vidal va nàixer el 08/08/1840.
Taina	Era el pare de “Cap de Ferro”
Runi
Safanòria	Pepe Safanòria. En el carrer Amoroses, nº 6 estava el forn de Safanoria
Samarroca	Antonio Eliodoro Bernabeu Durà “Samarroca”, va ser alcalde de Castalla. Va ser detingut durant la repressió franquista i va morir en la presó d’Alcoleja el 10/06/1939.
Mentirós	Constantino Bernabeu Sanjuan “el Mentirós” va morir el 23/02/1930. Quico i Constantino “els Mentirosos” els dos eren fills de Francisco Bernabeu Guill i este a la volta era germà de Gaspar “Penaesa”. Francisco Bernabeu Sanjuan “Quico el mentiros” va ser capità del Moros Grocs en 1922.Federico Bernabeu Leal “Rojo, Mentirós, Panaera”, als 22 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l’indult el 29/10/1948.
el Nabo
Romero	Luis Sempere Bellot “Romero”, als 41 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 01/04/1939, Va obtindre la llibertat condicional el 24/10/1943 i la definitiva el 24/10/1943.
Panaera	Federico Bernabeu Leal “Rojo, Mentirós, Panaera”, als 22 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l’indult el 29/10/1948.
Rojo	Federico Bernabeu Leal “Rojo, Mentirós, Panaera”, als 22 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l’indult el 29/10/1948.
Osos	José Berbegal Guill “Osos”, als 21 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 27/05/1939. Va morir en Castalla el 01/05/1945. Luis Juan Berbegal “Osos / Manyaco”, als 23 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/04/1939. Va obtindre la llibertat definitiva el 22/10/1946.
Marruenda
Collaes	el tío Collaes
Sandalio	avi d’Assumpta i Rosa “les Sandalies”
Sarganella	Pepito Sarganella
el Cine	Sento el Cine
Setrill	pare de Isidre
Sitara	Ramón Bernabeu Cerdà va ser Moro Groc en 1946, va ser capità junt a Francisco Rico Bernabeu “Poma” l’any 1958. Tabé va ser capità l’any 1967.
Son
Tabaco, Tabaquet	Josep Lluis, El meu rebesavi, Tomàs Rico, nascut el 10/04/1839, era ja de malnom Tabaco, així com el meu besavi, Toni Rico (1870 – 1925). Va tindre 7 fills, dos d’ells, els més menuts, Camilo Rico Galvañ (Tabaco), i Salvador Rico Galvañ (Tabaquet, el meu avi 1910 – 1996).Sembla que’l van batejar amb el malnom de “Tabaco” perquè anava caminant amb la seua quadrilla a treballar a una finca i apunt d’arribar s’adona que no portava tabac, i sen va tornar al poble a pel seu tabac. tinguem en compte que abans es desplaçaven caminant, imaginat el tram de Castalla a Planises. Camilo Rico Galvañ “Tabaco”, als 34 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 12/08/1940. Va obtindre la llibertat condicional el 14/03/1946. Salvador Rico Galvañ “Tabaquet”, als 28 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, va ser empresonat el 16/07/1939. Li van conmutar la pena de mort, van sobreseure l’expedient en abril de 1945.
Talego	Hermenegildo Esteve Amorós “Talent”, als 34 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 01/08/1939. Va morir en Valencia en 1948.
Talent	Jose Ismael Esteve Mollá
Arol	Eulogio Arol, llumener de la fabrica de sabates, va emigrar a França i al tornar sen va anar a viure a Alacant.
Anibal	de la família de Pepe el Ferrer, va emigrar a Getafe (Madrid).
el Contable	Toni el Contable, era contable de la fàbrica de farines, sen va anar a viure a Alacant.
Catalina	Emilio Bernabeu “Catalina”, espos de Dolores Prats Bravo. Adolfo Catalina, va ser xofer i majordom de la familia Torró.
l’Índio, India	Salvador Domènech Mataix “l’índio”va guanyar una carrera ciclista en Alacant en els anys 30. En 1944 s’apunta als Moros Grocs. En 1962 va ser capità del sMoros Grocs. Teresa la Índia va morir el 03/11/2025
Carajo	Antonio Garcia “Carajo” era cunyat de Arturo Cerdà Rico. En 1945 van ser capitans dels Moros Grocs.
Taranyina	José Cerdà Pérez va nàixer el 06/12/1819.
Tarugo
Palloc	Antonio San Juan Rico va nàixer el 14/10/1832.
Tasaro	el pare de Mosia
Tavà
Telman	Jugador de pilota valenciana, pare de les bessones Maria José i Mariluz “la Lusa”
Tiburó	luis Fuster “el Tiburó”
Tobogàn	Manolo Tobogàn
Tomata	Arturo Tomata. Antonio Tomàs Bordera Galvañ “Tomata”, als 20 anys va ser empresonat el 01/04/1939 durant la repressió franquista.
Tomatito	L`home de María Rabo.
Llaviretes
el tío Deu
Torri	diminutiu de Torria
Torrià	Paca Torrià
Torriano	Salvador Berbegal Sempere “Torriano”, als 23 anys va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 14/04/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 25/07/1946, va obtindre l’indult el 21/09/1951. Sen va anar a viure a Elda en octubre de 1941. Damiàn Berbegal Mira “Turriana, Torriano”, als 40 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. Va obtindre la llibertat condicional amb desterrament a Alacant el 19/03/1946.
Turriana	Damiàn Berbegal Mira “Turriana, Torriano”, als 40 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. Va obtindre la llibertat condicional amb desterrament a Alacant el 19/03/1946.
Vatio	un fill del “Campetxano”
Ventolera	Miguel Ventolera
Ventorrillo	Pedro Sanjuàn Castelló “Ventorrillo”, als 59 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 01/04/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 22/05/1943, va obtindre l’indult el 06/05/1947. Pedro Sanjuán Ramón “Ventorrillo”, va nàixer el 30/09/1911 va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat en juny de 1939. Va obtindre la llibertat condicional el 12/11/1945, va obtindre l’indult el 29/10/1948. Sen va anar a viure a Alacant.
Vertedera	Manolo Vertedera
Xarles
Xeixa, sexa	Manolet Xeixa. Ramón Xeixa.
Amparito i després Paquito	família del tio Ramón Xeixa.
Xicote
Xiquito	Toni l’escombrador
Xop, Chop	Elvira Xop, Segons el seu fill Javier Rico (Nini, també conegut com a Briales) la familia de s’ha mare eren molt alts, tan alts com un xop, i d’ahí li ve el mal nom. Anselmo Xop, era molt gran, amb el seu burro es dedicava a portar llenya per als forns de pa, mulero del tio Sixto en l’Alfàs.
Xorrillos	Pep Xorrillos, fill de Batiste cap llarg va ser el successor de son pare com a administrador. Juan Bernabeu Pérez va nàixer el 10/04/1835.
Xulla, Chulla	Paco Xulla, Marieta Xulla. Francisco Mira Amorós va nàixer el 15/03/1822. Francisco Mira va nàixer el 12/05/1803.Pedro Mira Juan “Chulla”, als 38 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/10/1939, va ser lliberat el 02/10/1945.
Empeltador	Alejos Cerdà “Empeltador”, va ser alcalde accidental de Castalla des del 17/09/1936 fins al 13/10/1936 i efectiu fins el 25/02/1937
Botella	Antonio Carbonell “Botella”, ciclista dels anys 30. Pere Botella, carreter de pedres i fusta, després va ser llaurador, els fills es van convertir en lleters “els Lecheros”, tenien el corral de vaques al final del carrer Punta la Penya, a la part de baix de la carretera.
Colaor	Rafael Rico Bernabeu “Colaor”, als 27 anys va ser condemnat a 3 anys de presó durant la repressió franquista.
Colmer	Antonio Rico cerdà “Colmer”, als 23 anys va ser condemnat a 12 anys de presó durant la repressió franquista.
Canalejas	Francisco “Canalejas”, ciclista dels anys 30.
Corro Gros	Isidro Sempere Vidal “Corro Gros”, als 48 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939, va obtindre la llibertat condicional el 24/10/1943 i la llibertat definitiva 19/12/1947. Va ser regidor i alcalde de Castalla.
Caputxinet	Pepe “Caputxinet”, ciclista dels anys 30.
Caputxi
Maera
Rascalio
Litero	Salvador “Litero”, ciclista dels anys 30.
Xufo	Antonio Pérez “el Xufo”, ciclista dels anys 30.
Pinzellos	Quico “Pinzellos”, ciclista dels anys 30.
Pintat	Francisco Leal Bellot va nàixer el 04/10/1832.
el Camarada	Pascual Payà Rico “el Camarada”, als 26 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 05/01/1940, va ser afusellat i enterrat el 19/08/1941 en Alacant. Pascual Rico Payà “el Camarada”, als 26 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 05/01/1940, va ser afusellat. (es possible que els dos Pasquals siguen el mateix)
Pinguino	Mamen la Pinguina, Tino el Pinguino
Alta	Pepa l’Alta
Bosli	Pepe
Tonglis
Butxaquetes	Pepe Butxaquetes
Tintorer	Pepito el Tintorer
Pito	José Pérez Pérez va nàixer el 12/07/1827.
Granero	Juan Vidal
Santiaguet
el Sajeño	tenia un bar al carrer de les Ferreries, suposse que seria el mateix Sajeño que va obrir després el “bar Stop”.
el Carreret	Emilio Bernabeu Bernabeu “el Carreret”, va nàixer el 28/11/1916, va fugir a Mèxic abans que l’empresonaren durant la repressió franquista.
Goyo	Antonio Guill Serrano
Sabanet, Sabano	Sabas Rico Fuster “Sabanet”, als 32 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 23/01/1939, Va obtindre la llibertat condicional el 20/12/1945.
Sabater	Pepet el Sabater, José Barceló, va ser cantant d’òpera i sarsuela. Moro Groc del segle XIX. (Hi ha una casa de camp al peu de la serra Tella tocant el barranc de Xulla que li diuen “la caseta el Sabater”, esta caseta la va restaurar Pinotxo).
Cantalaes	Tomàs Bravo Rico “Cantalaes”, als 28 anys va ser condemnat a 20 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 26/02/1940, va ser indultat el 13/01/1948.
Gatxamiga	Antonio Gimeno
Belet	Juan Belet, oficinista, acabada la guerra sen va anar a viure a Valencia amb el seu fill.
Banyó, Bañó	el Tio Banyó,llaurador i carnisser, es feia ell mateix el seu vi.
Peruli	Tomàs Cerdà Rico “Peruli”, va anixer el 25/02/1921 va ser empresonat durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940. L’11/11/1942 va ser absolt per ser menor de edat quan van ocorrer els fets de que se li acusava.
Peralta	Tomàs García Ramón “Peralta”, als 32 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 07/10/1939. Se li va commutar la pena per 30 anys de presó. Van sobreseure el cas el 22/06/1945, se li va comunicar en 1948.
Roch	José lino Rico
Piorla	Ricardo Amorós Castelló “Piorla”, als 46 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939.
Pesiga	Rosa Juan Vidal “Pesiga”, als 36 anys va ser detesa durant la repressió franquista en juliol de 1939.
Sinmiedo	torero de Castalla, germà de “Perene”
Chicote	Juan Durà Cerdà
Matildeta	tio Pepe Matildeta
Balija	Tomàs Mira Durà va nàixer el 15/05/1847. Sen va anar a viure a Ibi, on va ser municipal fins que es va jubilar.
Ulsaros	Francisco Rico Guill va nàixer el 08/12/1824.
Blanura	Ramón Beneito va nàixer el 14/05/1840.
Balijeta	José Mira Durà va nàixer el 15/03/1853.
Metxa	Inés Metxa
Moreno	Jaime Rico Bernabeu “el Moreno” va nàixer el 20/08/1825. Vicente Rico Rico “el Moreno” va nàixer el 09/07/1838. Agustín Rico Beneito “el Moreno”, als 47 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 18/04/1939. Va ser afusellat i enterrat en Alacant el 05/11/1940. Va ser segon tinent d’alcalde de Castalla des de març de 1937 fins la “alliberació”. Va ser alcalde de Castalla del 2 de abril al 3 de novembre de 1937, afiliat a la C.N.T. Agustí “el Moreno” sen va anar a viure a Ibi, tenia una tenda de teles, va tindre tres fills; Agustí, Pepe, Joaquin i Carlos, este últim es va fer advocat (advocat del dimoni), se’l coneixia com “el coixo de l’oli“, per un problema que tenia al caminar, va deixar a més d’una familia arroinada.
el Rei	Pedro Rico Mollà “el Rei” va nàixer el 25/07/1833.
el coixo de l’oli	Carlos, era advocat (advocat del dimoni), se’l coneixia com “el coixo de l’oli“, per un problema que tenia al caminar, va deixar a més d’una familia arroinada.
Alegria	Pepe “Alegria”
Capellà	Joaquín Pérez Rico va nàixer el 15/08/1825.
Fransino	Tomàs Rico Rico va nàixer el 07/10/1818. Juan Rico Rico va nàixer el 24/06/1852.
Saturnino	Pere “Saturnino”. Pedro Durà “Saturnino”. Juan Frances Domenech “Saturnino”
el Soviet
Tomba
Perene
Tremendo	avi de Josep Bernabeu Mira per part de mare (Joaquin Mira). El malnom també el va heretar un dels seus tres fills, Tomàs, germà de s’ha mare (Solita) i oncle.

Si trobes a faltar el malnom de la teua família, pots enviar un comentari i serà inclòs a esta fantàstica llista de castelluts que van deixar la seva empremta en la història del poble.

Si algú vol aportar informació o si per el contrari vol que eliminem qualsevol registre, pot deixar un comentari amb la aportació de dates qu’estime convenient.

Podeu escoltar el programa de radio en pròxima parada radio à punt.

Agraïments

Li done les gràcies per les seues aportacions a:

Josep Bernabeu Mira, gràcies a ell hem superat els 400 malnoms.

Josep Lluis Bernabeu Rico, rebesnet de “Tabaquet“

Quico Mira “Canarra“, gracies a ell hem superat els 500 malnoms castelluts.

El podcast de Marta Pérez Bellot “Arrossero” “Veus de pedra“

Alfons Garcia Bernabeu “Mentiros, Asturiano“, amb ell hem superat els 600 malnoms castelluts.

També vull agrair a tots els castelluts que al preguntar-los pel seu malnom m’han explicat el seu origen.

Fonts:

Memòria personal.

Memòria col·lectiva.

Cementeri de Castalla.

Llibres de festes, la historia de Castalla està escrita gràcies als llibres de festes.

El llibre del 130 aniversari dels Moros Grocs.

El llibre del 150 aniversari dels Moros Grocs.

El llibre del 75 aniversari dels Maseros.

Universitat d’Alacant, arxiu de la democràcia “Represaliats pel franquisme a la ciutat de Castalla“.

Llibre de José Payà (Pipo) “Cosas y hechos, Más de 1000 “mal noms” o apodos de Castalla y familias populares“

Quan portava 738 malnoms Quico Canarra em va mostrar esta joia escrita pel castellut Pipo.

He incorporat els que no tenia i he ampliat informació que desconeixia.

9 respostes

Mila ha dit:

març 28, 2026 a les 3:50 pm

Berenguela (Luis Berenguer)
Berengue y Berenguela eren cosins i per a diferenciar-los en l’escola, a un li deien “Berengue” i a l’altre “Berenguela” (el meu pare)

Respon
1. castalla ha dit:
  
  abril 4, 2026 a les 7:27 pm
  
  Moltes gràcies Mila per la teva aportació.
  Una abraçada.
  
  Respon
Josep Bernabeu Mira ha dit:

abril 12, 2025 a les 3:00 pm

Pepito “el Tintorer”, “el Granero”, “Santiaguet”, “el Sajeño” (tenia un bar al carrer de les Ferreries), “Ovi” (OvidioVidal), tio Vives (Rafael Vives), “Goyo” (Antonio Guill Serrano), Pepet “el Sabater” (José Barceló, va ser cantant d’òpera i sarsuela), “Roch de Canals” (no Roig de Canals, com ho teniu escrit al web, malnom de Juan Canals Mira, que durant molts anys va tenir un restaurant on es feien moltes bodes), “Gachamiga” (Antonio Gimeno), “Roch” (José Lino Rico), “Sinmiedo” (torero de Castalla, germà de “Perene”), “Chicote” (Juan Durà Cerdà), tio Pepe “Matildeta”, Tomàs “Balija” (Tomàs Mira), “tio Poma” (Tomàs Rico), tio Pere Saturnino” (Pedro Durà). Salutacions. JB

Respon
1. castalla ha dit:
  
  abril 12, 2025 a les 3:12 pm
  
  Moltes gràcies Josep Bernabeu per la teva aportació.
  Quasi tots els que has aportat els havia escoltat, però, no els recordava.
  
  Gràcies a tu hem superat els 400 malnoms Castelluts.
  
  Respon
  1. Josep Bernabeu Mira ha dit:
    
    maig 21, 2025 a les 4:22 pm
    
    Gràcies a vosaltres per mantenir viva la memòria de la gent del poble. Abraçada.
    JB
    
    Respon
Josep Bernabeu Mira ha dit:

abril 12, 2025 a les 2:59 pm

Hola de nou, repassant la llista de malnoms, he trobat a faltar alguns que jo tinc molt presents de la meva infància a Castalla com Miliet “el Llumener”, Inés “Mecha”, el “Moreno”, Berengue, el “Soviet”, “Tomba”, “Perene”… Si en recorde algún més ja us ho diré. Salutacions.

Respon
Josep Bernabeu Mira ha dit:

abril 12, 2025 a les 2:59 pm

Hola he estat mirant la secció de malnoms castelluts i he trobat a faltar el malnom”Tremendo”, que era el meu avi per part de mare (Joaquin Mira). El malnom també el va heretar un dels seus tres fills, Tomàs, germà de ma mare (Solita) i oncle meu. Pel que fa al malnom “Llanda”, veig que només l’atribuïu a Camilo i José Bernabeu, fills de José Bernabeu Rico. El seu germà, Joaquin Bernabeu Rico (el meu avi patern) també era Llanda, igual que dos dels seus tres fills Pepe (mon pare) i Joaquinet. La mare d’aquests dos últims llandes era Pepa Cerdà (la meva àvia paterna), coneguda al poble coma Pepa la “Pataca”, altre malnom que no he trobat a la vostra llista. Si teniu algun dubte o voleu algun aclariment, estic a la vostra disposició. Salutacions cordials.

Respon
Josep Lluís ha dit:

agost 15, 2024 a les 6:33 pm

Jo també vaig fer un recull de malnoms castelluts, però sense tindre la informació de l’origen d’ells. Sí que et puc dir el del meu avi.
TABACO / TABAQUET: El meu rebesavi, Tomàs Rico, nascut el 1839, era ja de malnom Tabaco, així com el meu besavi, Toni Rico (1870 – 1925). Va tindre 7 fills, dos d’ells, els més menuts, Camilo Rico Galvañ (Tabaco), i Salvador Rico Galvañ (Tabaquet, el meu avi 1910 – 1996).

ALTRES MALNOMS RECOLLITS: Garranxo, Caranxa, Carapany, Bill, Rati, del Taboll, Penaesa, Torrià, Campana, Mola, el Roig, el Negre, el Xulo, Xarles (el meu avi patern), Taranyina, la Llebre, Pallissa, Caolla, el Llarg, el Soberano, Rama, Pana, Pota, Pelavius, Furtagossos, Manyaco, Líria, Bullós, Albatera, Catral, el Xato, Bajoqueta, Quilo, el Mosso, Bomba, Alzira, Poma, el Xixonenc, el Colivenc, el Bolat, Calitxe, el Viscaio, Litri, el Papis, el Vaquero, el Cabrero, Barranc, Pastera, el Gato, Canya, el Manxego, el Manyo, la Blanca, Rovellons, Farina, el Farinero, Capot, el Vell, la Coixeta, Canarra, Caparra, Racó, Farol, Coca, Macoca, Bresquilles, la Torreta, l’Escombrador, l’Onzelleta, l’Esquiladora, el Petito, Llúpia, el Gordo de Sarganella, Borra, Boira, el Bessó, Pujante, Llauro, Rastoll, Capllarg, Miga, el Pistolero, Xulla, el Poll, el Pollo, el Gallo, el Mut, Calé, Ganyà, Xorrillos, Geniva, Manteta, Meló, Melona, Son, el Sec, Bibiana, Aspe, els Palomos, Por, l’Arrossera, Coqui, el Xavo, el Cagó, de la Venta Pixera, Canela, el Xino, la Indieta, Motxi, Sitara, la Rotllera, Machín, de les Calces, el Noi, el Saco, el Surdo, Petit, Faldó, Cantó, Peüquet, Pasqua, el Moro, el Vicari, la Botitgeta, Música, la Sarandera, tio Mota, Alficòs, Llanda, el Retoret, Clek, el Misteri, Bonança, el Colorao, el Sucarrat, Jolivert, el Corretger, Puça, Caputxo, Oliveta, Fiscalia, Botifarra, Telman, Peixo, el Mardà, Cagastaques, el Pataco, el Rebollat, Guitarra, Calma, el Tibero, el tio Xaparro, Pantorrilla, Quadrao, el Vell, Païnya, Campetxano, el Drapero, Carretilla, Catí, Pototo, Putxero, Setrill, Xicote, el Xuli, la Faixera…

Respon
1. castalla ha dit:
  
  agost 17, 2024 a les 12:56 pm
  
  Moltes gràcies Josep Lluis per la teva aportació.
  
  Vaig a preparar una taula on es puguen fer recerques.
  
  Respon

Malnoms castelluts

Agraïments

Fonts:

Entrades relacionades:

9 respostes

Deixa un comentari Cancel·la les respostes