La memòria viva dels Castelluts.
Este lloc intenta fer una radiogràfia dels aborigens del nostre poble i les seues arrels.
Cada dia que passa es perd la possibilitat de guardar esta part de la historia.
Si algú vol deixar la seua explicació o malnom d’algun castellut ben vinguda siga.
Escoltant un programa de radio m’he animat a començar el recull de malnoms castelluts, serà una publicació sempre oberta per tal d’afegir tots els que vagen eixint.
Els malnoms castelluts son una faena pendent.
Durant generacions, els castelluts han sigut coneguts tant pel seu nom com pel seu malnom. Aquest lloc recull centenars de sobrenoms, les seues històries, els seus orígens i la memòria d’un poble que ha fet de la paraula una forma d’identitat.
Quan Castalla era dels Castelluts tal com destaca la recopilació de la web, els malnoms eren una forma tradicional d’identificar les famílies de Castalla, ara els aborígens Castelluts tendim a diluir-nos entre els forasters que ja ens superen en número i estem perden el bateig de nous malnoms per falta d’arrels.
Este treball va començar l’11 d’agost de 2024.
Xica tu de qui eres?.
De moment tenim una llista de 1202 malnoms castelluts.
Mira si falta el teu!!
En ocasions els malnoms salten alguna generació per tornar a reviure a la següent.
Es normal que una persona tinga varis malnoms, uns per herència i altres per mèrits propis, depèn de les persones que el nomenen utilitzaran un o altres.
Alguns malnoms venen de fa 400 anys.
Els malnoms son viatgers, uns venen de fora per a quedar-se, altres estan de passada, alguns emigren i fan que trobem arrels castelludes per la resta del mon.
Hi han casos excepcionals en que el malnom passa del fill al pare i als germans:
Pana (original Claudio Prats), el tio Pana (el pare), Paneta (el germà)
Els fills de Pana, continuen portant el malnom de Pana i els fills de Paneta segueixen sent Paneta.
D’un malnom naixen rames noves.
Hi han varios grups de malnoms que son mes nombrosos i altres que son individuals i molt personals.
També tenen les seues adaptacions i variacions per tal de identificar a cada membre del clan sense perdre l’essència original;
- Poll, Pollo, Polla, Pollet, Pollastre.
- Cagó, Cagona, Cagoneta, Cagons.
- Xaparro, Xap, Xaparret, Xapi.
El respecte als ancians
Al arribar a certa edad a la persona se li otorgava el prefix «el Tio, la Tia» a mod de tractament familiar o de proximitat, una forma de reconeiximent i respecte popular cap a la persona a nombrar.
L’origen de l’ús de tio i tia
L’origen de l’ús de tio i tia com a prefixos de tractament davant dels antropònims (noms propis o malnoms) prové d’una evolució lingüística i social molt arrelada a les comunitats rurals i petites de l’àmbit mediterrani.
Aquest fenomen respon principalment a tres factors històrics:
1. L’etimologia i el respecte als ancians
Curiosament, la paraula tio no prové del llatí clàssic (on s’utilitzava avunculus o patruus), sinó del llatí tardà thius, manllevat del grec antic theios, que significava «diví» o «respectable».
En el món rural tradicional, quan calia adreçar-se a una persona major de la comunitat que no tenia cap títol formal (com don, senyor o capellà), l’enginy popular va estendre els termes de parentiu per a mostrar deferència.
Anomenar algú el tio Vicent o la tia Maria era una manera d’atorgar-li una jerarquia d’edat i respecte comunitari, equiparant-lo a un membre protector de la mateixa gran família que formava el poble.
2. La creació de modismes i malnoms populars
L’escriptor i filòleg Josep Tormo Colomina, en els seus estudis sobre l’Origen dels modismes antroponímics alcoians, explica que aquests prefixos es van acabar fusionant indissolublement amb malnoms expressius, satírics o descriptius generats pel poble:
Es feien servir per a fixar la identitat d’un personatge a través d’una mena de radiografia popular: les seues cabòries, defectes, origens o oficis.
El prefix actuava com una mena d’article honorífic col·loquial.
3. Del respecte rural a la germanor juvenil
Mentre que a Catalunya el terme de parentiu va derivar cap a oncle o tiet, el valencià va conservar tio de manera generalitzada. Amb el pas dels segles, el valor original de «respecte cap al vell» va patir una inversió pragmàtica:
Es va buidar del requisit d’edat i va passar a expressar proximitat, intimitat i complicitat absoluta.
D’aquí va saltar al castellà peninsular i a l’argot juvenil actual d’arreu de l’Estat, utilitzant-se simplement com un vocatiu equivalent a «persona», «home» o «amic» («Escolta, tio…»).
Els malnoms ajuden a distingir i identificar les persones
Imagina que tingues 31 Quicos i Quiques com es el cas;
- Quica Farol
- Quica la Mala
- Quico Blay
- Quico Box/Boig
- Quico Bullós
- Quico Caldo
- Quico Capuchi
- Quico Chaca
- Quico Chaleco
- Quico Dins
- Quico el Forcall
- Quico el Gordo
- Quico el Guardia
- Quico el Mudet
- Quico el Sec
- Quico el Xofer
- Quico la Gasolinera
- Quico l’Auelo
- Quico Litero
- Quico Marcelí
- Quico Margallón
- Quico Mirabuenos
- Quico Moló
- Quico Nas
- Quico Piletes
- Quico Pusa
- Quico Quiteria
- Quico singla
- Quicot
- Quiquet Caseta Leal
- Quiqueta Jesus
Grups de malnoms mes nombrosos
- Coixo
- Carmen la Coixeta
- Coixet de Cabanyes
- Coixet de German
- Coixo Matxaqui
- Coixo Pepiu
- Coixo Sarandero
- El Coixet del Litero
- El coixo de l’oli
- El Coixo del Teular
- El Coixo la Parra
- El Coixo la Parroja
- El Coixo Mollana
- El Municipalet Coixet
- La tia Tona la Coixa del carrer Biar
- Pardines Coixo
- Pere el Coixo
- Soria el Coixo
- Vicent el Coixo
- Roch
- El Roch
- La Rocha
- El Roch de Canals
- El Roch de la Chava
- El Roch de l’alficòs
- El Roch de la Pelailla
- El Roch de Milego
- El Roch del Ventorrillo
- Moreno
- La Morena
- Moreno
- Primitivo el Moreno
- El Moreno de Cantalaes
- Molí
- Quico Molí
- Gabriel Molí
- Pepe Molí
- Ximet Molí
- Casanys Molí
- Batiste Cap-larg Molí
- Vicent Molí
- Rafael Molí
- Miguelet el Molí
Viure en un Mas comportava portar-lo de malnom
El fet d’haver viscut en una finca ja es donava quasi totes les paperetes per a portar de per vida el nom de la finca com a malnom.
Abans, en l’escola no s’utilitzava el nom i els cognoms per a identificar-se, s’utilitzava el malnom, ja que era una forma inequívoca de saber qui era i d’on venia, o qui eren els pares.
Batiste el Revolcador, era el mitger de la finca.
Jo vaig conèixer després a Juanito el del Revolcador, al jubilar-se ell, es va fer càrrec el seu fill.
El mitger solia viure amb tota la seua família, i quasi tots el membres tenien alguna funcio en les faenes domestiques o del camp.
Portar de manom el nom del pare o de la mare
Era molt normal portar de malnom el nom del pare o de la mare, a voltes el d’algun germà o germana.
Paco Liria, a sa mare li deien Liria.
Maria Teresa «Camilo», a son pare li deien Camilo.
Juan «Braulio», a son pare li deien Braulio.
Els Palomos, el malnom els ve per que a una de les filles li deien Paloma.
Adolfo «Margarita», eren quatre germans, dels quals a una xica li deien Margarita con a sa mare, este va ser el motiu que li posaren de malnom «Margarita» als tres germans, als seus descendents van seguir anomenant-los «els Margarites».
També trobem malnoms per a identificar grups de persones
Podríem dir que ve a ser com el nom de les esquadres de les comparses, amb un nom artístic identifiquen inequívocament a un grup de persones per a sempre;
- la Cartulina: quadrilla d’homens que feia el recorregut els caps de setmana, de anar de bar en bar per fer-se un vermutet amb tapeta. de l’època de; el Singapur, Rascalio, el Central (Pepe i Pura) , el Gran Casino, el Trenet, el Rama
- el Trenvia
Esquadres festeres
- Maseros:
- Afluixa la Faixa
- Les Desastraes
- Mariners:
- Piches Loques
- la Pipa
- les Hawaianes
- Pirates:
- Tranquilets
- Cristians:
- Orinals Atòmics
- Moros Grocs:
- Alí Ben Bufat
- Moros Vells:
- Al Inem Anirem
- Moros Mudejars:
Trobem malnoms de tot tipus segons fan referencia
- Animal
- Carn
- Carrers
- Època
- Estat
- Estat d’anim
- Estat físic
- Ferramenta
- Insecte
- Lloc
- Massos
- Menjar
- Mesura
- Objecte
- Ofici
- Originari d’un altre poble o regió
- Part del cos
- Personatge
- Utensili
- Vegetal
Malnoms Castelluts
Recull de malnoms castelluts
| Malnom | Castellut |
|---|---|
| Agostero | Luis "Agostero", natural d'Agost, llaurador. |
| Coyote | Tito Coyote |
| Cubala | |
| Cucat | De la familia Caseta Leal, picapedrers. |
| Davitin | |
| Pixera | Natalia Pixera, els pares havien viscut en la venta Pixera. Lluisot de la venta Pixera. Tio Luis Venta Pixera. Agricultor i treballador de la finca la venta Pixera. La Venta Pixera (sovint retolada als mapes oficials com Venta Flores) es troba a la zona nord del terme municipal de Castalla, a la vora de la carretera CV-811. |
| de les Calces | tenia una merceria |
| Mercedes | Vicente Mercedes. Persona de confiança de D. Joaquin Rico, guarda del coto “les Fermoses”. |
| Taboll | Tio Jose el Taboll. Fill de José de la finca el Taboll. |
| Colasa | Tio Colasa, llaurador i també transportava vi en el seu carro, mitger de la finca la Parroja. |
| Donjo | Mestre d'escola que li deien Don José Ripoll, l'home de Maria Teresa "Camilo" i pare de Ripi. |
| el Bessó, Bessona | Josefa Rico Bernabeu "Bessona", als 47 anys va ser condemnada a 30 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonada el 02/12/1939, van sobreseure provisionalment el seu expedient en agost de 1945 i se li va comunicar en 1948. José Juan Juan "Bessó", als 30 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/06/1939, va obtindre la condicional el 16/02/1943, i la definitiva el 09/04/1951. José Rodríguez Pérez "el Bessó", als 32 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat en juny de 1939, va ser afusellat i enterrat el 11/03/1941 en Alacant.  El tio Besssó, algepser, sempre anava amb un mocador negre al cap, vivia al Racó de la Campana, després sen va anar a viure a Ibi amb el seu net Trino. |
| Bolat | Luis el Bolat, era un taxista. Juan Bª Rico Rico va nàixer el 19/03/1866. José Ramón Rico Rico va nàixer el 18/05/1861. |
| Bolà | Tona la Bolà |
| Filomena | Julián Gracía Guill "Filomena" en 1948 s'incorpora a la comparsa del Moros Grocs. Filomena, llaurador, el pare venia aigua llimó pel carrer. |
| Caminero | Bautista Durà Guill "Caminero" en 1948 s'incorpora a la comparsa del Moros Grocs. |
| Beatriza | Isabel Bernabeu Mollà, neta de Gaspar Bernabeu Guill "Penaesa". |
| Trino | El Tio Trino, tenia una tenda de teixits. |
| Parroja, Parrocha | Ginés la Parroja, llaurador. |
| Rong | Gaspar el Rong, era el pare dels Xaparros. |
| Margatón, Margantón | Quico Margatón. Llaurador, família dels Marjalencs, va estar de mitger en la finca Margantón. |
| Margarita | Antonio Bernabeu Rico, era corredor de vins i fill de Gaspar Bernabeu i Margarita Rico, eren quatre germans, dels quals a una xica li deien Margarita con a sa mare, este va ser el motiu que li posaren de malnom "Margarita", i als seus descendents van seguir anomenant-los "els Margarites". Va morir el nou d'agost de 1904 als 64 anys. Joaquin i Emilio Sanchis de la família Margarites van ser capitans dels Moros Groc l'any 1926. També va ser capità del 1932 al 1935 alternadament amb Francisco Durà Pérez "Comadró". Adolfo Bernabeu Rodriguez "Margarita", va ser capità dels Moros Grocs en 1943 junt a Vicente Beneyto Berbegal "Galàn". |
| la Bolà | Antonia Rico Bravo, esposa de "Quico Tito" i nora de Francisco Simón Sempere Cerdà, un dels fundaors de la comparsa "Moros Grocs" allà pel 1858. |
| el Caballero | Vicent el Caballero. |
| Serola | Manolo Serola. Cunyat de Pipo, treballador de camp, després en Lustro, se'n va anar a viure a Montpellier, no li agradava el malnom. La Serola és el fruit de l'atzeroler (Crataegus azarolus), un arbre fruiter de la família de les rosàcies. En castellà, aquest fruit es coneix com a acerola. Característiques de la serola: • Aspecte: És un fruit menut i pomaci (semblant a una pometa petita), d'uns 2 a 3 centímetres, que pot ser de color vermell, groc o blanc quan està madur. • Gust: Té una polpa carnosa amb un gust dolç i lleugerament àcid. • Propietats: És molt rica en vitamina C i flavonoides. Variants del nom: Segons la zona del territori valencià, s'empren diferents variants fonètiques per a referir-se a la mateixa fruita: • Serola (pronunciat amb o oberta). • Sorolla (pronunciat amb o tancada), que és la forma més estesa al País Valencià. • Atzerola, que és la forma estàndard general en català. Descriu una persona que té un caràcter aspre o sec, s'utilitza la frase feta «ser aspre com les seroles», fent al·lusió al gust d'aquest fruit quan encara no està completament madur. |
| Bravet | El tio Bravet, Francisco Bravo Rico va nàixer el 10/09/1852. Llaurador i obrer, diuen que era el millor pastador d'algeps. |
| Estanislao | Sr. Estanislao. Propietari en l’horta Valenciana, camuflat en Castalla durant la guerra, natural d’Albacete, diuen que va ser el primer que va xillar en Castalla “s’acabat la guerra, Viva Franco” i va ser en la placeta els Casinos i damunt va arrancar les cartells polítics de la façana del partit Comunista i altres. |
| Cordera | Maria Cordera, conserge de la casa soler en la plaça Major. |
| Morrete | Pascual Morrete. Llaurador i transportista en carro, se'n va anar a viure a Alcoi. |
| Bravo | Antonio Fuster Pérez "Señor Miguel, Bravo", als 48 anys va ser empresonat el 26/09/1940 durant la repressió franquista, el 07/07/1945 va quedar en llibertat. Tio Ricardo Caseta Bravo. Llaurador en la Caseta Bravo. |
| Senyor miguel | Antonio Fuster Pérez "Senyor Miguel, Bravo", als 48 anys va ser empresonat el 26/09/1940 durant la repressió franquista, el 07/07/1945 va quedar en llibertat. |
| el Cabrero | Jose Ramón, Pepito el Cabrero, va ser barber, rellotger i joier. Juan "el Cabrero" Masero en l'any 1945. |
| de les Cabres | Angelet "de les Cabres", pastor de cabres en el barri del Xorro, es dedicaven a la venda de llet, eren de la comparsa Mariners. |
| Carrutxa | Tomàs Esteve Bernabeu va nàixer el 10/10/1858. Antonio Durà Rico va nàixer el 03/04/1849. Batiste Carrutxa. |
| De Irene | Juan Bernabeu va nàixer el 07/05/1842. |
| Manasetes | José Durà Pérez va nàixer el 08/06/1820. José Durà Rico va nàixer el 25/08/1845. |
| Pistolo | el Pistolo, família dels Marjalencs, llaurador. |
| el Cagó, la cagona, la Cagoneta, els Cagons | Fina la Cagona, la mare de Jordi el Xatet. Pasqual el Cagó, sagristà del convent, germà de Fabrilo. Domenech Cagó, llaurador i transportava pins de la serra en carro per fer caixes. La Cagoneta era dona de Pepe Boego. |
| el Calé | Pasqual el Calé |
| Felisianet | Treballava en les espardenyes, i amb la seua dona van ser netejadors de la fàbrica de sabates. |
| el Colivenc | |
| Puli | Tenen una empresa familiar que es dedica a pulir pisos, i de ahí ve "el Puli", al pare i als fill els diuen els Pulis |
| el Colorao | |
| el Malalt | El Malalt. Gendre del Tio Fernando l’enterraor, per la seua malaltia es dedicava a fer rifes de, gallines, corders o vajilla, en una ocasió va rifar un bicicleta marca “Marti” que li va tocar al Tio Quico la Serra. |
| el Conde | en l'epoca de la novela del Conde de Montecristo, va caure malalt (anys 60), i els amics quan anaven a visitar-lo li deien que parexia el conde. Repartidor de begudes i menjar per a l'hosteleria. |
| Corretger | Camilo Bernabeu Gisbert "el Corretger", va ser capità junt a la seua esposa María Dolores Guill Juan "Panto" |
| el Drapero, Trapero | Joaquin Dura "el Drapero". Arreplegava; draps, cartro, xatarra i espardenyes avisant amb bona veu a les dones, li va anar prou be i va fer un cine, el Cine Capitol, tots dien el Cine el Drapero. |
| el Farinero | Toni el Farinero, era barber al carrer de les Ferreries, el malnom li arriba per part del pare que va ser soci del molí de farina de Castalla. |
| Micapà | Francisco Mira Rico va nàixer el 10/11/1828. |
| De Berbegal | José Rico Payà va nàixer el 11/10/1848. |
| De Celestina | José Mira Rico va nàixer el 06/03/1861. |
| Mirabuenos | Quico Mirabuenos. Treballava en la finca Mirabuenos (ubicació: 38.588484, -0.653150). |
| Sirereta | Francisco Payà Mira va nàixer el 27/01/1849. José Mira Rico va nàixer el 22/02/1858. |
| Rey | Francisco Pérez Mira va nàixer el 02/10/1828. |
| Reyet | Francisco Pérez Monllor va nàixer el 21/01/1851. |
| Rey Pepe | José Esteve Juan va nàixer el 25/04/1831. |
| el tio Castelló | El tio Castelló i la tia Aguedeta eren matrimoni. |
| la tia Aguedeta | La tia Aguedeta i el tio Castelló eren matrimoni. |
| Gallo, Galla | El tio Gallo la dona era la tia Galla, el malnom li venia del seu home. Llaurador, també portava vi de Castallafins a Alacant amb carro.
Francisco Castelló "Gallo", tio Gallo. "el Gallo" era un xiquet que vivia en una finca en Catí a principis de 1900 i quan pujavent els caçadors d'Elda sa mare els fregia un conill, els feia l'esmorzar i el sagal agarrava el tapet de la taula i torejava un pastor alemà que hi havia en la finca, als caçadors els feia gracia i animaven al xiquet a que torejara, i son pare va dir este sera un segon "Gallito".
Al fill del "Gallo" li deien Paco el Forn, per que treballava en el forn de Safanoria, pero quan va entrar a treballar en una fàbrica les dones van començar a dir-li "Gallo" com a son pare i Gallo se li va quedar.
Entre 1950 i 1954 Els Moros Grocs van llogar un localet a mode de bar al carrer Mig per tindre un lloc pa reunir-se, Francisco Castelló "Gallo" va ser el primer conserge del bar a canvi de 10 pesetes a la setmana. Al pare del "Gallo" Batiste Higinio Castelló Payà, el coneixien per "la pila bateix" de tants malnoms que posava, també era conegut per "el Tio Castelló", la seua esposa era Águeda Esteve Payà. "el Gallo" va ser un torero del anys 1904. |
| el Gato, el Gat | |
| Gracia | Tia Tona Gracia |
| Pilatos | Pere Pilatos. Se’n va anar a viure a Alcoi. |
| Sac | Pepe Sac. Tenia tenda de comestibles, armeria i també era prestamista, era d’Ibi, es diu que va prosperar en la venda de pólvora per a la construcció dels túnels d’Alcoi-Alacant. |
| el Grande | llaurador, home de Carmen la Senieta, en guerra va estar a Rússia en l’escola de pilots. |
| Senieta | Carmen la Senieta casada amb el Grande. Pepet Senieta. Llaurador, administrador de les propietats de Leonardo Jover, família dels Raconeros, el malnom era perquè vivia en la Senieta l’auelet. |
| Roquet | Emilio Rico Bodi "Roquet", als 36 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 02/12/1939, Va obtindre l'indult el 18/04/1947. Juan Rico Bodi "Roquet", als 42 anys va ser condemnat a 3 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista |
| el Llarg | Toni el Llarg, Antonio Bernabeu Bravo "Llarg" els seus pares van fer la promesa de que si es lliurava de de la mili li pagarien la capitania, en 1925 va ser capità del Moros Grocs. Barber en la casa del cabrero, despres es va possar pel seu conte, era molt alt. |
| el Loco | José el Loco. Javi el Loco, no son familia |
| el Mante | |
| el Manxego | Juan el Manxego |
| Manxe | Eliseo Manxe, es va dedicar a la carnisseria amb la família, però despres se’n va anar a treballar a la fàbrica de calçat. |
| el Manyo | |
| Mazarrón | Pepito Mazarrón. Mestre nacional, el malnom es per que vivia en el port de Mazarrón bon jugador de futbol. |
| Mardà | Vicent el Mardà. Pepe Marda. El major de la familia dels Xufos, llaurador. |
| Mardanet | Pepe Mardanet. Va viure la infància en la finca les Barraques. |
| el Misteri | Ramón el Misteri. Tenia una mercería en la plaçeta el Carreter que atenia la seva dona, arreglava televisors i radios, també era llaurador i representant de fils i tèles, va estar vivint en Barcelona, després es va quedar en Castalla, el malnom li ve per que en una ocasió visitant clients de la zona de Crevillent i Elx va coincidir en la representació del Misteri d'Elx i va poder assistir a l'event. Ramón era un amant de la musica clasica i barroca, va quedar tant meravillat que al tornar a Castalla sempre que podia contava lo espectacular que era el Misteri, i tanta volta ho va comptar que Ramón el Misteri se li va quedar. |
| Moro | José Gimeno Prats "Moro", als 25 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 22/12/1939. Va ser afusellat i enterrat en Alacant el 05/11/1940, el 22/06/1945 declaren el sobreseïment. |
| el Morondo | |
| el Mosso | Juan Pérez Candela "el Mosso" Masero en l'any 1947. |
| el Mut | |
| el Mudet | Quico el Mudet. Treballador del camp. |
| Negre | Emilio Mollà Guill "Negre", als 25 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939. Va ser afusellat el 21/07/1942. Va portar a José Guill a l'Ajuntament, on va ser brutalment maltractat per unes dones, i després va disparar sobre ell amb un revòlver, causant-li la mort. Paco el Negre, fill de Soledad la Sarandera, llaurador i molt aficionat a jugar al futbol. El negre Mollana, germà de Ismael Brotons Guillén "Mollana", va treballar en França on també va intentar ser ciclista. Pahueta Negre, llaurador, en guerra era miliciano. |
| el Noi | Juanjo el Noi |
| Revolcador | El Tio Batiste el Revolcador, era mitger de la finca. Jo vaig conèixer després a Juanito el del Revolcador, al jubilar-se ell, es va fer càrrec el seu fill. |
| Sensio | Bautista Ramón Monllor "Sensio", als 41 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/04/1939. |
| el nostre Senyor | |
| Palero | Salvaor Palero avi de Contxi Canela, es dedicava a buscar aigua i a fer pous, després va continuar l'ofici el seu fill Canela. Rafelet el Palero. Casat amb la Tia Crecencia Flabia. |
| Piluca | Miguel "Piluca". Son pare tenia una fabrica de nines a Castalla "Muñecas Piluca". |
| Piletes | Quico Piletes. Treballador del camp. |
| el Papis | Luis Guill Candela "el Papis" el del Trinquet Nou. Va pasar de ser peó d’obra a ser contractista d’obres. |
| Burro - Taco | Vicent Burro - Taco, fill del tio Vicent Pelavius. |
| Pataco, Pataca | Tenia un negoci de sifons i venda de vi al carrer Bovians. Pepa la Pataca, Pepa Cerdà. José Cerdà Durà "Pataco", Moro Groc del segle XIX va nàixer el 07/05/1861. José Manuel Cerdà Canals "Pataco", va nàixer el 01/01/1893, va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/10/1939. Va ser regidor a l'ajuntament. Va obtindre la llibertat condicional el 03/06/1941 i la definitiva el 02/10/1947. El 02/09/1942 se li va permetre viure de nou a Castalla. Amparo la Pataca, germana del Pataco, casada amb Perfecto, van emigrar a Madrid en 1940, tenien dos fills, Amparo i Perfecto. Marisol Cerdà García "la Pataca", de l'escuadra "les Madames" de la comparsa Pirates. |
| el Petar | Venedor ambulant de petards. |
| el Pelat | Tomàs el pelat. Treballador de camp, pare de Tomata i home de Tona Rabo. |
| Petiuet | el Tio Petiuet |
| Petaqueta | Petaqueta. Esquilador del tio Tomàs, era tartamut i no solia parlar molt. |
| el Petito | el Petito, llaurador. |
| el Pistolero | Julian Garcia-Ajofrin Cutillas, sergent dels Maseros a partir de 1974. |
| el Poll | Mael el Poll. Ismael Esteve Castelló "Poll" estava casat amb Isabel Torregrosa Mira, als 25 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, va ser empresonat el 01/08/1939. Se li commuta la pena per la de 30 anys de presó. Van sobreseure l'expedient en 1945. Consuelo el Poll. El Tio Ramón el Poll, llaurador. Ramón Poll, fill del Tio Ramón, va ser municipal en guerra, després va treballar en la cantera. Jaume el Poll, fill de Ramon el Poll també treballava en la cantera com son pare. Ramón el Poll, este era fill de Ramon Salinas i família dels polls anteriors, treballador de la fàbrica del punt. Emilio Poll, va treballar en la fàbrica del calçat i després en la industria del moble metàl·lic. |
| Pollet | Ramón Esteve Castelló "Pollet", als 36 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 02/12/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 19/07/1943. |
| Pollito | Paco Pollito, germà de Emilio Poll. |
| Pollet de les Eres | José Esteve Mollà "Pollet de les Eres", als 22 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat el 09/10/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 26/07/1943. Buscadors de rovellons, caragols i pebrella a la serra. |
| el Pollo | |
| de les Eres | Angelina de les Eres. |
| Lloberos | Antonio Leal Rico va nàixer el 10/01/1843. El Tio Pere Lloberos. |
| Fadrins, Fadrils | Els Fadrils dels Noguers |
| Fadrinets de Catí | Els Fadrinets de Catí. |
| Tortet | El Tortet de Cabanyes, llaurador de la finca Cabanyes. |
| els de la tendeta dels Grosos | |
| Jesus | José Pérez Mira va nàixer el 14/05/1840. |
| Rebollat, el Rebo | Francisco Rico "Rebollat". José Esteve Durà "Rebollat" va nàixer el 10-03-1841. Vicente Juan Rico "Rebollat" va nàixer el 17-03-1829. Paco camioner i taxista, Ricardo obrer, Joaquin obrer i també xofer. |
| el Retoret | Pepe Miró "el Retoret" de la comparsa Cristians. Pepet el Retoret. El malnom li ve per la afició que tenia de xicotet a jugar a fer mises. |
| el Rile | El Rile. Fill de Toni el Gitano. |
| el Roig | |
| el Sagristà, Sacristà | Alfonso el Sacrista Micalet el Sacristà. Van emigrar a Madrid. Toni Sacristà. Mestre obrer. |
| Russo | Jesus el Russo, llumener |
| el Saco | Javier el Saco, tenia una tenda d'electrodomestics |
| Sec | Francisco Rico Vidal va nàixer el 08/12/1817. Pepet el Sec. Llaurador i carreter de Sant Vicent on triava el algeps blanc, també va ser porter al cine del tio Ventolera. Quico el Sec. Familia dedicada a la fabricació d’Algeps, aficionat a la caça del conill. Ricardo el Sec. Treballava en l’algepsar, jugador de la Bola i varies voltes capità dels mariners. Eugenio Sec. Contratista d’obres, herència de son pare de la època de l’agelps de pastera. |
| Sequet | Quico el Sec, ciclista dels anys 30. |
| Bornai | Juan "Bornai", ciclista dels anys 30. |
| Baldo | Luís "Baldo", ciclista dels anys 30. |
| Lucero | José Vidal Diez va nàixer el 19/03/1811. |
| Dolç | Luís Rico Sempere "Dolç", ciclista dels anys 30. llaurador, administrador de les terres de la Casa Torices, va tindre un comerç de queviures i finalment va emigrar a Elx i va obrir un magatzem de pinsos. Ricardo Rico Bodí "Dolç" oncle de Luís Rico. |
| Dolcet | Ricardo Dolcet, era xofer. |
| Pere-Rosa | Eliseo Pere-Rosa, el malnom li ve dels seus pares. Tenia una serreria de fusta, reparava i fabricava carros. Va ser alcalde de Castalla del 11/08/1965 fins al 06/07/1972. |
| Esquerrilla | el tio Esquerrilla, carreter d'algeps de castalla a aAlcoi, cabo d'escuadra de la Comparsa els Mariners, va fer de cabo en l'enterro de la tia Casilda. |
| el Senyoret | Ernesto el Senyoret, pare de Matarredona |
| Stalin | Era discapacitat mental. |
| Domador | Eugenio Domador, natural de Cocentaina, xofer i domador de cavalls de Pepe Soler, es va casar en Castalla i sen va anar a viure a Elx. |
| el Sequillero | Paco el Sequillero era germà de Maria la Comare. Roig el Sequillero. Va ser Banderí durant molts anys de la comparsa dels Mariners, llaurador i després guàrdia, com anècdota es que per a poder ser capità en festes, va vendre un bancal. |
| el Tele | |
| Reverte | Reverte. Llaurador de la família Xeixes, va treballar amb el Tio Paco el Bullós. |
| Tendre | José Bellot Verdú va ser escombrador d'albres. Marisol "la Tendra" Masera en l'any 1965. El Tendre. Llaurador i conegut per bon empeltador tan ell com son pare. |
| Soberano | Soberano Taranyina. Panader, el malnom li ve de que estàn en Andalucia volia ser torero. El Soberano. Torero de Castalla, el seu fill José Emilio Cerdà Parreño "el Sobe" va ser president de la Comparsa dels Moros Grocs en 2002 i reelegit el 2004. |
| Sucarrat, el Suca | Sucarrat. Treballava amb son tio Canya en la fàbrica de nines, es fill d’Eugeni el domador de Pepe Soler, natural de Concentaina. |
| el Surdo, Zurdo | José Vicent "el Surdo", son pare va ser alcalde d'Almarra  Pepe el Zurdo. Llaurador en Almarra, la família tenia tenda de comestibles en el poble. El Tio Surdo, de la família els Mollanes, regentava la venta La Paloma, al fer-se major va perdre el cabet i tenia la obsessió d'espentar els autobusos de l'Alcoiana, creia que si no els espentava no podien moure's. |
| el Tete | Ismael El Tete. Industrial del cartó amb la seua dona i el seu fill Jorge. |
| Creïlla | El Tio Creïlla. |
| contribución | Ricardo contribución, sen va anar a viure a Alacant. Luis Contribución, oficial de Ricardo, estava casat amb Dolores Pau. |
| el Tibero | Carlos el Tibero |
| Xuano, Chuano | Tio Xuano el Vaquero, pare de Paco Vaquero. |
| el tio Xaparro, Chaparro | al fill major Joaquin, se li va quedar el Xap, Ramón Xaparret i a Paco Xapi. Joaquín Pérez Mollà "Chaparro" Moro Groc en 1940. |
| Vaquero | Paco el Vaquero, tenien vaqueries pa vendre llet. Pepe Vaquero. Llaurador, venia llet en sa casa, el seu fill continua la tradició. Paco Vaquero. Fill del Tio Xuano el Vaquero, va morir al front. |
| Monjo | Pepe el Monjo, exercia de mestre a la plaça de l'esglesia, al 1929 Castalla no comptava amb col·legi públic, la majoría de xiquets que aprenien a llegir i escriure o feien a casa o en locals dels mestres. El xiquets que vivien als masos rebien clases de mestres itinerants. María Monjo |
| Fermoses | Antonio Cerdà Pérez "Fermoses", moro groc al segle XIX, capità en 1913 junt a Ginés Martínez "Almarra". Tomás Pérez Rico va nàixer sobre 1800. Joaquin Rico de les Fermoses. Vivia en les Fermoses (ubicació: 38.555566, -0.720452) i nomes baixava al poble els dissabtes i diumenges amb el carro i la seua mula blanca. Solia acollir a gent que quedava inútil per a treballar i les duia a la seua finca, També va ser un any Alcalde en 1919. |
| Vell | Tio Vell. Tenia el "Bar el Vell" molt típic a Castalla, hi havia un llibre on arreplegaven totes les coses bones i roines que passaven al poble, era com una crònica. Tenia una tendeta, no se si serà el mateix Silvino Amorós Rico "el Vell" que solia prendre notes en quaderns com a cronista aficionat, però, molt meticulós. Hormesilda el Vell, dona de Juan Francés, polític d’Onil, acabada la guerra, va emigrar a Africa, quan l’home va morir ella va tornar a Castalla i es va tornar a casar. |
| el Vicari | |
| Tendeta | Juan Bª Rico Pérez va nàixer el 04/06/1825. Pepe la Tendeta. Tenia una tenda de comestibles en la placeta Magdalena, de ahi el malnom. |
| Viscayo | Segons diuen no necessitava a ningú per animar-se, solia dir "Vixca jo" i va acabar derivant en "Viscayo", els seus origens son manxecs, no biscains. Antonio Leal Rico va nàixer el 07/03/1845. Pedro Leal Rico "Viscayo", va nàixer el 17/11/1904/1906, va ser condemnat a 6 anys de presó, i dresprés per altres causes a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonat varies voltes, la primera el 08/10/1939. El tio Pere el Viscayo, era pastor. Salvador Viscaio, posader i ramader. |
| el Xap | |
| Fino | Francisco Pérez Mira va nàixer el 04/06/1843. |
| el Xato | |
| el Xavo, Chavo | Ricardo Rodriguez "Chavo". |
| La Xava, Chava | La tia Xava. |
| Roch de la Chava, la Xava | José Rodríguez Vega "Roch de la Chava", als 26 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 21/02/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l'indult el 17/12/1947. Va ser pintor de brotxa grossa. |
| el Xele | |
| Rojo Mató | Manuel Bernabeu Bordera "Rojo Mató", va nàixer el 14/02/1903, va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l'indult el 29/10/1948. |
| Xino, Chino | José Payà Berbegal, li van posar el Xino perquè era molt negatiu, i solia contestar amb un "xi noo", hi ha una altra versió que diu que el malnom li ve pel seu físic. Locutor de ràdio i televisió. Va ser capità dels Moros Grocs junt a la seua dona Salud Torregrosa Miró "Mola" i els seus fills i nets en l'any 1983. José Payà Berbegal "el Chino", va nàixer el 24/04/1914, va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 26/11/1939, va obtindre la llibertat el 17/08/1943, va tornar a preso el 02/06/1945 i la llibertat de nou el 22/10/1946. |
| el Xixonenc | tenia el bar Bovians. |
| el Xorro | Pepet el Xorro. Toni "el Xorro" Masero en 1929. El malnom fa referencia a que vivien per la font del Xorro. Pere el xorro, família dels Pasqualots, llaurador. |
| el Xuli | |
| el Xulo | Paco Pérez Juan "el Xulo", un carter de correus molt entranyable. Els sagals que es creuaven amb ell li preguntaven "hi ha carta?", i ell sempre contestava "demà". Rafael el Xulo. |
| els Cabolos | |
| el Peneque | S'incorpora als Maseros en 1941. |
| Penàguila | En 1931 va ser sergent en els Maseros. |
| els Dalton | els germans de Transportes Rico |
| Sant Antoni | Pepeta Sant Antoni, familia de llauradors. |
| Patinyo | Patinyo. Familia dels Colaors, treballador de camp. |
| la Paloma | Bienvenida la Paloma, esposa del Tio Vicent el Forcall, van estar de posaders en la venta la Paloma després d'anys de mitgers en la finca el Forcall. Vicent la Paloma, abans era Vicent el Forcall, llaurador per problemes de salut es va posar de ventero en la Paloma, el seu fill Vicente era molt mentirós. |
| els Palomos | En la casa del carrer Dr. Sapena 15 a una de les filles li dien Paloma, i ha rel daixò a tots els demes membres li començaren a dir els Palomos. El pare era el Doctor Adolfo Sapena Escolano (1880-1930). En 1977 en agraïment pels seus servicis de metge, Castalla li va fer un monument amb bronze del seu bust, està enfront de la "cafeteria El Cau". Fill de D. Juan Beneyto (director general del Periodisme) i Dª Elvira Sapena (5ª dona de D.Juan reconeguda per la seua humanitat i simpatía al poble), tenien residencia en Madrid, el malnom era perque a la filla li deien Paloma. |
| Valorets | el pare d'Enric Valor i Vives va ser durant molts anys jutge de pau a Castalla, als seus descendents els anomenen Els Valorets. Pepe i Enric Valor Valorets: Pepe professor mercantil i corredor de Bolsa, Enric professor mercantil i de valencià, també escriptor, viuen en Valencia però son de Castalla i tenen propietats al poble. |
| Samanet | Samanet. Llaurador, natural de Tibi, el malnom li ve de haver estat treballant en la finca “Samanet”. |
| Espardenyera | Marieta l'Espardenyera m'auela paterna, brodava prendes, es va casar amb Antonio Bernabeu Durà "Toni Samarroca m'auelo patern", van tindre 6 fills:
|
| Espardenya | Sixto Rico Candela "Espardenya", als 39 anys va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 10/05/1939, va quedar en llibertat el 05/10/1940. |
| Espavila | Vaig escoltar una anècdota fa molts anys, deien que Espavila i Toni l’Auela van anar a servir junts (fer la mili), i no volien que allí es coneguera els seus malnoms. Un dia fent unes maniobres algun superior li va dir “más rápido, venga espabila”, i ell va contestar “ jo soc Espavila i a este li diuen Toni l’Auela”, pensava que'l company l’avia delatat, i deixa forma tota la companyia es va assabentar dels seus malnoms. |
| Besó del tio León | El Besó del tio León, casat amb la filla de la tia Fuensanta, es diu que era xofer de la Calavera (vehicle empleat en temps de guerra per raptar a persones i després assassinar-les). |
| Panoli | Vicenta Panoli. Era d’Onil casada amb Adolfo Catalina de Castalla. |
| Fabia, Flavia, Flabia | Ginés Leal Rico "Fabia, Flavia", traballava en el camp i venia llenya. Als 45 anys li fan fer un consell de guerra el 11/11/1942, però va quedar absolt. Antonio Leal Rico "Fabia, Flavia", treballava en el camp. Als 50 anys li fan fer un consell de guerra el 11/11/1942, però va quedar absolt. Luis Flabia, llaurador. |
| Estanqueret, Estanquero, Estanquer, Estanc | Juliàn Cerdà Esteve "Estanqueret", als 41 anys va ser detingut durant la repressió franquista, empresonat el 10/10/1940, li fan fer un consell de guerra el 05/05/1941. Després de la guerra va emigrar a Paterna, després a Vilamarxant. Pepe Estanquer, fill de Julian Estanqueret, caçador, treballava l'espart, mai va tindre estanc. Ell li va posar el malnom a Pipo. El tio Batiste l'Estanquer, com sabia llegir i escriure el van fer Sargent en la guerra Carlista a l'exercit Reial. Vicentet l’estanc. Organitzava la confraria dels Llovisets, era qui escrivia cartes a les que estaven en el front ja que ni novies ni mares sabien escriure. |
| Cabo | Vicente Pérez Rico va nàixer el 15/06/1821. |
| Ramón | Cayetano Ramón, es dedicava a la venda de llet i carn. |
| Sargentillo | Tio Sargentillo. Era llaurador i carreter de llenya per a forns amb la seua burreta. |
| Estif | |
| Roca | Toni Roca. Família dels Bibianes, fuster, jugador de trinquet, se li deia també l'Aranya perquè retornava les pilotes que anaven pegades a la paret. |
| Estilver | |
| Murisia | Luis Murisia. Agricultor i després panader. |
| Campellet | Rafael el Campellet. Llaurador. |
| Pilars | Rosa de la Casa els Pilars. Viuda, família de llauradors, el seu fill es El Roch. |
| Menesiet | El tio Menensiet. Agricultor, vivia en una caseta amb horteta darrer la Font del xorro, alguns xicons li furtaven fruita i hortalisses. |
| Estraperla | Julia la estraperla, en realitat era la germana la que es dedicava a l'estraperlo. Anava en la Castallense (autobus) als pobles del voltant (Elda, Petrer, ...) a vendre sequillos, madalenes i altres pastes tipiques de Castalla. Pilar estraperla. Com el malnom indica, es dedicava a l’estraperlo, era molt valorada perquè en temps de postguerra, hi havia molta gent que menjava gracies a ella. |
| Faldó | L'auelo d'Arturo el de les motos, d'Emilia i dels de Perez Cerda, tenia un bar i anava sempre en un faldó de la camisa per fora atenent les taules i els clients li deien que dus el faldó per fora. Toni "Faldó" va ser un ciclista dels anys 30. Es dedicava al negoci de les bicicletes, després a les motos i hui en dia els seus descendents es dediquen al negoci dels cotxes. A son pare el va matar un matxo romo que tenien d'un pall de coces. Vicente i Paco Cerdà Rico "Faldons" van ser Moros Grocs en 1941. Alejos Pérez Bernabeu "Bresquilles" i la seua esposa Milagros Cerdà Rico "Faldó" van ser capitans dels Moros Grocos en 1975. Els Faldons: Pares; Antonio Cerdà Pérez - Concepción Rico Bernabeu Fills:
|
| Farina | Pepe Farina, tenia una geladeria mab les seues filles Etelvina i Leocadia, també venia gelat pel poble amb un carret i el cap de setmana amb un Mehari teronja venia gelat per les casetes de camp. Quan va naixer era molt moreno i li van posar de malnom Farina a mod de sarcasme. |
| Farol | Llaurador i taxista. Quica Farol. Filla de llauradors, viuda de Vicente Farol, modista de dones. |
| Farra, Farreta | |
| Vinagre | Vicentet Moltó Vinagre. De la família els Moltons, obrers. |
| Faseura, Fasidura, Fasedura, Fasegura | Manin (que ve de Germanin), sembla que li agradaven molt les fasedures i els seus tios li van posar així. Eren barreneros i també venien llenya. Pepe Faseura, barrenero a les canteres i també mitger a la finca Carrión. Ginés Faseura, llaurador. |
| Saique | José Francés Juan "Saique" es va incorporar als Moros Grocs en 1941 quan tenia 12 anys. Pepe Saique. Fill de Pascual el Sabater, va ser un del primer en jugar al trinquet, dedicat a la industria. |
| Ferrete | els tres fills de Juan el de la Ferreteria |
| el Vate | El Vate, llaurador i carreter. |
| Carrión | Tia Dolores Carrión. Dona del Tio Quico el Forcall. El malnom li ve d'aver viscut en la finca Carrión. |
| Villa | Pepet la Villa, majordom i persona de confiança a la casa de D. Vicente Torro. |
| Fiscalia | Vicent Fiscalia, Treballava en la finca de Sarganella, del tio Tomàs Deroca. Després va passar a ser contractista d’obra de carreteres. El malnom ve dels anys que feia transport de llenya o altres coses i si veia passar a la “fiscalia” per tal de fer inspeccions, ell avisava per les pobles que passava. |
| Fletxa | el tio Fletxa |
| Fumà, Fumat, Fumi | Fernando Fransino era el pare dels Fumats, a l'avi de Lola Rico Rodríguez, li deien Fumat per que quan va nàixer era molt moreno. També diuen que es dedicava a netejar foraques i xumeneres, d'ahi també pot ser que li vinga el malnom. Vicente Rico Mollà "el Fumat", als 36 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 17/07/1939, va ser afusellat i enterrat el 15/11/1939 en Alacant. . Tenia 2 fills:
|
| Furta gossos | Fill d'Anselmet la Rocha |
| Gadafi | |
| Ganyà, Gaña | Ganyà pare. Paco Ganyà. Rafael Ganyà, el del bar el Moset, ara es un kebap al costat de la cafeteria Mediterraneo. |
| Galgo | Luis Galgo, llaurador, encara que també va treballar a la fàbrica d’alcohol, després se'n va anar a Madrid. El malnom li ve per que de xiquet tenia les cames llargues, encara que de major no va ser un home alt. |
| el Tio Facundo | Fuster, pintor i escultor. |
| Gàpita | José Rico - Pepe Gàpita, encara que era de Castalla, primer va estar en Valencia i després en América i també en Àfrica, en Valencia va muntar una fàbrica de xapes “Chapas Rico”. |
| el Tio Gastero | El Tío Gastero, mitger en la Finca la Lloma el Carro, treballador en l’almazara d’oli de Milagro el Tort, el seu fill era conegut com "el Torero" encara que no torejava. |
| Geniva | El Tio Geniva venia pel carrer cacaus i tramusos. |
| el Torero | El Torero, fill del tio Gastero, casat amb Consuelo Torera. Llaurador, del barri del Xorro, representant de “ponxe El Caballero”. |
| Torera | Consuelo Torera, dona de “El Torero”. |
| Lloma | Tio Lloma. Llaurador, el malnom li ve d'haver estat treballant a la finca la Lloma el Carro. Tio Quico de la Lloma el Carro, llaurador. |
| Cepelin | Tio Toni Cepelin. Treballadors de camp, conegut per que tocava els platillos en la música. |
| Cervera | Familia Cervera, eren de Valencia i venien a castalla a estiuar. |
| Espardenyer | Espardenyer de Banyeres, també conegut com Rasina, fabricava espardenyes. |
| Carnera | Adolfo Carnera, espardenyer, en 1947 Pipo li va canviar una radio "Invicta" per sis porquets. El malnom li ve per que va voler ser boxejador, en l'època que l'italià Primo Carnera va ser campió del mon de boxa. |
| Xona, Chona | Julian Xona, pastor en les Barraques  i Forcalls.Maria Xona filla de Julian i viuda de Adolfo Carnera. |
| Gorrí, els Gorrits, Gorrit | Pepe Gorrí i María Jesús Vidal, vivien a la pedania d'Almarra. Fidel Gorrit. |
| Vidala | Tomàs Payà García va nàixer en 1839. Tico Quico Vidala. Treballador de camp. |
| Gotera | Fontaner, supose que li ve d'uns còmics que apareixien dos personatges (Pepe Gotera y Otilio). |
| Guillo | |
| el tio Guillet | |
| Guilleta | Vicente Rico Pérez va nàixer el 22/11/1840. |
| Guitarra | |
| Huevo duro | |
| Jero | Vicent Galvañ Domenech |
| Jesucristo | Crespo |
| Albardera | que feia albardes per als burros i mules |
| Albañil | José Cerdà |
| John | Llumener |
| Jolivert | |
| Denteta | Tio Denteta. Treballador de camp. |
| Calabres | Tio Calabres. Llaurador, vivia en el carrer Empedrat. |
| Jota | Jota, llaurador i ramader a la finca les Barraques. |
| Kenedi | el de Helados Avidesa, al costat de ca Pana. Transportista, el malnom li es per que li tenia semble al president EEUU. |
| el Tio Gos | Agutzil del jutjat, el malnom li ve de que quan anava a correus i tenia que arreplegar un sobre feia que li'l posaren davall el braç per tal de no traure les mans de la butxaca. |
| Pasos Largos | Ginés Pasos Largos, també conegut per l'Arrossero, el malnom li ve per la seua forma de caminar. |
| l'Arrossera, l'Arrossero | Ginés "l'Arrossero" també conegut com "Pasos largos" es dedicava a fer algeps amb el seus fills i el seu germà David "l'Arrossero". Virgilio Pérez "l'Arrossero" llaurador i Masero en 1929. |
| l'Escombrador | |
| Xaca, Jaca? | Quico Xaca. Jornaler del camp. |
| Esquiladora, Esquilador | Paca l'Esquiladora. Tomàs l’esquilador. |
| l'Onzelleta | |
| la Bellota | Camen la Bellota, ve del seu cognom Bellot |
| les Bellotetes | Familia acomodada, propietaris de finques. |
| la Blanca | tenia una tenda de roba |
| El Maestro | El Maestro. Li deien Giliberto Attademno, italià, cuidaba als sagals dels Marianos, encara que també era rellotger. Va vindre despres de la guerra Abisinia en 1896, va pasar per Túnez, Africa i després a Espanya per la costa fins arribar a Castalla. |
| els Marianos | Encara conserven una carnisseria, tenien taxis, eren retratistes i industrials, Juan Blanco era portaveu de les ambaixades de Moros i Cristians. El malnom les ve per que al pare li deien Mariano i cap fill va portar el nom. Son originaris d’Ayora. |
| el Blanc | Tona el Blanc |
| Blanes | Francisco Rico Esteve va nàixer el 17/08/1827. |
| la Bola, les Boles | Toni la bola o Toni les Boles era fill de la Tia Joaquina i Toni l'Auela. Al faltar son pare va seguir el negoci de la cantina dels jugadors de Bola amb sa mare la Tía Joaquina. El Xato les boles, xofer de furgó, les seves aficions, jugar a bola i torejar la vaca. |
| la Botitgeta | |
| Furgaestores | El Tio Furgaestores. |
| de la Bola | José Guill Rico va nàixer el 22/12/1863. |
| la Faixera, Faixero | Tomas Faixero, llaurador i transportista de llenya per a forns de panaders. |
| la Gargola | |
| la Indieta | |
| la Llebre | |
| la Reina | |
| Rollo, Rotllo | Batiste el Rollo, mestre nacional. Pepito Rotllo. Tio de Pipo, ha viscut en Ibi, Onil, Alacant, Castalla, Elda, treballador en el calçat i després Barman en Alacant on treballaven els seus fills, va arribar a anar a América però va tornar enseguida. |
| la Rotllera | |
| Gasolinera | Quico la Gasolinera. Era l’encarregat de l’única gasolinera que hi havia en la porta de la Venta la Paloma, també era treballador de camp i després se’n va anar a Alcoi, |
| la Sal | Pepe la Sal, fill del tio pepe el Moli, taxista però abans va ser moliner en Terol, va pedre a l’unic fill que tenia encenen llenya en la habitació on dormia per posar en marxa un cotxe de gasogen. Un cotxe de gasogen és un vehicle que funciona amb un aparell anomenat gasogen, el qual transforma materials sòlids com la fusta o el carbó en un gas combustible per moure el motor. Com funciona
Història i context
|
| la Sang | El tio Pere la Sang, mecànic i fontaner, la seua afició era caçar amb perdius de reclam. Pere la Sang, fill de l'anterior, també fontaner i aficionat a la caça. Tio Batiste la Sang. |
| Pebrello | Llaurador. |
| Freda | Tia Freda. Dona del tio Fredo dedicats a les llavors del camp. |
| Fredo | Tio Fredo, home de la tia Freda, s’auelo Pepe tenia un Molí, ell transportava farina amb carro de 3 cavalleries, després llaurador en la finca Sarganella, se’n va anar a Barcelona. |
| Alfonso | Toni Alfonso i la Tia Elvira. Matrimoni sense fills, ell era pare de llet del tio Pepito el Rotllo. |
| Paquitu | Paquitu. Fill del tio Paco el Sabater, el malnom era perquè va vindre de Barcelona i tenia una entonació catalana quan deia el seu nom, va treballar en la fabrica del calçat, desprès va anar a viure a Valencia. |
| Aracil | Pepe Aracil, casat amb Carmela, era mestre en una escola de parvulitos, va ser Alcalde de Castalla de gener del 1914 a setembre del mateix any. |
| Sarandera | Soledad la Sarandera, germana de Tona Sarandera, mare de Paco el Negre. Tona Sarandera. Serventa en la casa dels auelos de Pipo, després ajudant de carnissera en el Matador del poble. |
Sarapia | Familia Sarapia. Vivien en el camp de la “Horteta”. |
| Sabaterico | El Sabaterico. El seu fill era Rafael amic de Pipo, se’n van anar a Elda i després en Elx va tindre taller de patrons i costura. |
| Sarandero menor | Tomàs Rico Rico va nàixer el 24/05/1842. José Ramón Rico Rico va nàixer el 01/12/1859. |
| Sarandero mayor | Tomàs Rico Rico va nàixer el 09/08/1819. |
| Sarandero | Juan Bª Rico Rico va nàixer el 20/01/1853. Francisco Rico Rico va nàixer el 02/04/1850. Coixo Sarandero, junt a la seua familía va emigrar a Catalunya |
| Sastre | Joaquín Rico Rico va nàixer el 18/11/1859. José Bellot Rico va anixer el 10/07/1823. Guillermo Sastre. L’unic Sastre a Castalla. Sastre de Saix. Industrial, després es va fer sastre, molt aficionat a jugar a les cartes. |
| Febrer | Tomàs Rico Pérez va nàixer el 02/03/1810. |
| El Sant Isidre | El Sant Isidre. Agricultor i treballador de camp. |
| Franco | Pepe Franco, natural de l'Alcudia de Crespins. |
| la Sénia | Juanma el de la Senia Torro. Vicent Juan Mira Masero en 1929. |
| la Serra | Paco la Serra, el pare del Coto. Germàn la Serra. Quico la Serra. Treballador en fàbrica de fusta de pi i feia caixes per a nines. |
| Pas | Hermenegildo el Pas. El malnom li ve per que va viure o treballava en la finca el Pas. Miguel el Pas, llaurador. |
| Novelda | Angel Novelda. Treballava a la industria de la nina, era original de Novelda. |
| Pepíu | José Tomàs Rico Guill "Pepíu", va nàixer el 27/09/1902, va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 11/04/1939. Va obtindre la llibertat condicional el 19/03/1944 i l'indult el 10/10/1948. |
| Gordo | Pepito el Gordo. Quico el Gordo. Fill del Tio Daniel Leal, pare de Pepito el Gordo, de ahi el malnom. En este cas el malnom passa de fill a pare. |
| Lilo | Pepito Lilo |
| la Sucra, el sucre | La Sucra. Viuda, el malnom li ve perquè l’home era el Sucre i treballava en l’algepsar. |
| la Tigra | Paquito la Tigra |
| Torices | D. Francisco Torices. Tenia un bigot prou gran, era propietari de terres i llaurador. |
| la Venta | Julio la Venta, també li deien el Seguidet. El malnom de “la venta”, era per haver treballat a la finca la venta de Flores.
Com també era llaurador, el malnom de “Seguidet” era perquè feia els solcs al bancal molt rectes. Luis Vicent la Venta. Luis la Venta. Llaurador i president a la cooperativa de Castalla i també va ser assessor en la finca Casa Torices. Tia Soledad de la Venta, familia dels Sories. Tio Pepe la venta. Auelo de la dona de Pipo, va viure en la finca venta las Flores, va ser un temps venta de Carreteros per estar situada prop de la carretera de Villena a Alcoi, van estar molts anys allí fins que en la guerra de 1936 ocuparen la finca les del partit comunista. |
| De la Viuda | Toni la Viuda, fuster i viudo, després es ca casar amb Sagrario. Pedro Pérez Rico va nàixer el 16/03/1835. |
| l'Avaiol | El tio l'Avaiol, llaurador i caser en la finca Llentisclar. Segurament el malnom li ve d'haver tingut relació amb una finca de Petrer anomenada l'Avaiol (ubicació: 38.52552108088801, -0.7522354878031161). |
| la Xina | Dolo la Xina. |
| el Viudo | Pepe El Viudo. Llaurador i també tenia tenda de menjar. |
| California | Lino Califòrnia. Llaurador, el malnom li ve de que sempre deia “a Califòrnia tenim que anar, per menjar i beure i no treballar”. |
| la Xoco | Isa la Xoco, filla de Maria la Xocolatera |
| la Xocolatera | Maria la Xocolatera, filla del tio Paulino. La Tia Xocolatera germana del tio Paulino. |
| Paulino | El Tio Paulino. Llaurador, pare del Quadrao i germà de la Tia Xocolatera. |
| Xocolater | Francisco Durà Rico va anixer el 21/05/1844. |
| l'Auela | Toni l'Auela, llaurador, tenia una tenda d’espardenyes i deien que feia el millor vi de Castalla. Toni l'Auela junt amb la seua dona la Tía Joaquina regentaven la cantina de jugar a la bola. Vaig escoltar una anècdota fa molts anys, deien que Espavila i Toni l’Auela van anar a servir junts (fer la mili), i no volien que allí es coneguera els seus malnoms. Un dia fent unes maniobres algun superior li va dir “más rápido, venga espabila”, i ell va contestar “ jo soc Espavila i a este li diuen Toni l’Auela”, pensava que'l company l’avia delatat, i deixa forma tota la companyia es va assabentar dels seus malnoms. |
| Laver | Josep-Luís Rico i Verdú, conegut com el Laver, germà de Wivi, Virginia, Pepejo, Manin Faseura. Laver de jovenet era molt aficionat a llegir les aventures d'Ernest Laverdure, que és un dels personatges principals de la cèlebre sèrie de còmic franco-belga Les Aventures de Tanguy et Laverdure. És el contrapunt còmic, impulsiu i floquet —però excel·lent pilot— del l'heroi seriós, Michel Tanguy, d'ací va eixir el malnom. |
| Senent | Francisco Esteve Cerdà va nàixer el 18/08/1829. Manolo "Senent" Masero en 1929. L'auelo Senent. Aguelo de la dona de Pipo, llaurador. Manuel Senen. Fill de l’anterior llaurador i del comerç de la cavalleria. |
| Líria | Paco Líria, el malnom li ve com a altres tants del nom de sa mare, a sa mare li deien Liria, a ell per a distinguir-lo de altres Pacos li dien "Paco el de Líria", però, per abreviar se li ha quedat "Paco Líria". |
| Litri | |
| Llauro | |
| Llonganisa | |
| Llúpia | |
| Mestre Pipa | Mestre Pipa. Era mestre i el malnom li ve de que anava sempre amb pipa de fumar. |
| Lulú | |
| Andreuet | Andrés Brotons Durà, music i Moro Groc de cap a peus. |
| Penya | Penya. Llaurador de la partida dels Alfasos, després va tindre ganao d’ovelles. El tio Penya. Llaurador i molt bon jugador de trinquet al carrer. |
| Balubera | Juan "Balubera" o Juan "el Music", xofer de l'Alcoiana que es va despenyar en el Barranc de la Batalla, sen va anar a viure a Valencia, era comercial de sabates i roba pa xiquets. |
| Machín | Joaquin Bernabeu Berbegal, va ser re fundador de la comparsa Cristians en l'any 1964 uns anys desprès també va desfilar de Moro Groc. El malnom li ve per que solia cantar cançons de Antonio Machín, i cal dir que ho feia molt bé. |
| Macoca | Sembla que quan es quedava dormint al sofa la dona li deia, "m'ha quina Macoca". Pepe Macoca. Conten que tenia molta aficio a beure palometa i sempre duia 10 cèntims a la butxaca, que es lo que valia, i que abans de morir va demanar una palometa i després de beure va morir tranquil. Salvador Macoca. Treballava a la notaria. Pepico Macoca. Tenia una fàbrica de mosaics, quan es va deixar la fàbrica, esta va desaparèixer. Joaquín Macoca. Tenia comerç de teles en Ibi. Julián Macoca. Va ser Jutge de Pau durant molts anys a Castalla, encara que també va treballar en la fàbrica de calçat, com anècdota que va ser uns dels pocs supervivents en la guerra d'Àfrica. Tony Macoca. Era barber, Va morir en guerra i la família no va poder recuperar el cos. Pepito Macoca. Fill de Pepico Macoca, es creu que es l'únic que continua duent el malnom. Pepica i Maria Macoca. Salvador, Elia i Maricruz Macoca. Pipo Macoca. El malnom li’l va posar Pepe l’Estanquer, per ser un gran lector de la revista l’estampa, “aventura de Pipo i Pipa” d’aquell entonces. En 1952 s’en va anar de Castalla a Elda i va traballar en la fàbrica del calçat, d’alli va saltar a Valencia on va traure amb molt esforç l’examen per a trens. Conta que el seu amic Ramón Bellod el va apoyar molt, ja que Pipo no contaba amb ajuda familiar per conflictes amb ells. En un any va pasar a ser jefe d’estacio i per completar la feina va ser també Agent Comercial. |
| Madriles | |
| Ruta | Els de Ruta. Família de llauradors que eren d’Alacant, el malnom es perquè van ser mitgers de la finca Ruta de Pinós. María Ruta, era mestra de primaria. |
| Masianets | Els Masianets. Agricultors, teníen camió a Alacant i alguns va ser taxistes, vivien al Racó de les Campanes. Sels coneixa també per les “Ruta” per haver treballat en la finca Ruta de Pinós. |
| Mampara | Germà de Juanito Veta |
| Mandarina | Manolo Mandarina |
| Mano | Un fill de Luis el de la Torreta |
| Pierre | Quan era xicotet al riu-se semblava "Patán" el gos de Pierre Nodoyuna, d'ahí li ve el nom, encara que per no posar-li Patán li van posar Pierre. |
| Mans | |
| Frediquet | |
| Manteta | De xiquets per anar a l'escola en dies de fred, s'abrigaven amb una manta y els veïns per saber quina hora era preguntaven "han passat ja les Mantetes?". |
| Manta | Antonio Berenguer Manta, va ser Alcalde de Castalla 20/2/1936 al 17/09/1936, en temps de “els passejos” lo que li va costar la vida, era original d’Elda però va vindre a viure a Castalla i ací tenia una impremta. |
| Manyaco, Manyaca | Roberto el Manyaco. Dolores Juan Bernegal "Manyaca", als 33 anys va ser condemnada a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonada l' 01/04/1939, va ser afusellada i enterrada el 20/07/1940 en Alacant. En abril de 1945 el fiscal proposa la perdua total de bens lo que se li comunica al seu marit Antonio Bernabeu Bernabeu, però en juny de 1945 declaren el sobreseïment, se li comunica als familiars en 1946.Jose Juan Berbegal "Manyaco", als 40 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 02/12/1939, va quedar en llibertat el 03/07/1945. Virgilio Juan Berbegal "Manyaco", als 43 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat en 1939, va complir condena en Algèria, sebla que va escapar per què el 25/05/1948 s'ordena la crida i cerca. Luis Juan Berbegal "Osos / Manyaco", als 23 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/04/1939. Va obtindre la llibertat definitiva el 22/10/1946. Família de geladors per distints punts d'Espanya. |
| Manyana | Al seu avi li deien Kiko Madruga, a son pare pa diferencialo li van dir Kiko Manyana, i a ell li diuen Paco Manyana. El tio Manyana, treballador de camp, emigrava cada sis mesos a França on es dedicava a la vinya, va ser Alcalde de Castalla del 15/7/1938 a 18/1/1939. |
| Madruga | Era el pare de Kiko Manyana i l'avi de Paco Manyana. |
| Coixo, Coixa, Coixet, Coixeta | Crida la atenció el gran número de coixos en aquella època, fins a 15: Carmen la Coixeta, tenia una tenda de xuxes a on ara estan els moros verds. Coixo Matxaqui, home de la tia Rosario Soria. El Coixo Mollana. El coixo de l’oli, Carlos, era advocat (advocat del dimoni), se'l coneixia com "el coixo de l'oli", per un problema que tenia al caminar, va deixar a més d'una família arruïnada. Coixo Sarandero. El Municipalet Coixet, era un municipal de Castalla. Vicentet el Municipalet Coixet, també era conegut com "Capellanet", el terror dels xiquets malos, es creia una autoritat. El Coixo la Parroja, llaurador i propietari. El Coixo la Parra, era llaurador i després va obrir una tendeta de menjar. Vicent el Coixo. Pere el Coixo, Pedro Rico Mira. Soria el Coixo, tenia un taller de carros. Coixet de German, llaurador. Coixo Pepiu, transportava algeps en el seu carro de Castalla a Alcoi. Coixet de Cabanyes, Toni Cabanyes. La tia Tona la Coixa del carrer Biar. El Coixo del Teular. Pardines Coixo treballador de la fabrica de calçat, i barber en temps lliure, participava al cor de l’església. |
| Marxena, Marchena | Pepe Marchena. Xofer de Camió, agricultor, el malnom li ve perque plorava molt i son pare li día que anava a ser com Pepe Marchena (cantaor flamenc) de la veu que tenia al plorar. |
| Gepa | Pepa Gepa, mare del Poll de les Eres. |
| Pepiu | Tomás Pepiu. Va ser municipal en guerra, després es va dedicar al camp. Pepe Pepiu, home de Soledat la Rallà. Pepiu també li deien (el Vuit, el Ocho). Treballador d’algepsar amb el seu carro, tenia varies cavalleries i feia transport de algpes per Alcoi. |
| Vuit, Ocho | El Ocho, també li deien (Pepiu). Treballador d’algepsar amb el seu carro, tenia varies cavalleries i feia transport de algpes per Alcoi. |
| Pepote | Pepote, família dels Faldons, majordom de confiança en la casa de Soler, era xofer, carreter i colombari. |
| Soler | Pepe Soler. Fill de la Sra. Sola, dona que va morir d’un infart quan es va proclamar la república en 1931, ell era propietari i Llaurador, de les famílies en dines de Castalla, però li agradava juntar-se amb gent del poble per parlar de qualsevol tema relacionat amb la caça, el camp i de columbicultura. Ramón Soler. era fill de Ramón Xeixa, el malnom li ve per que ell ila seua familia vivien i treballaven en la finca de D. Vicente Soler. |
| Ojato | Tio Ojato, Fuster i artista de la fusta, aficionat a la musica, tocava el fiscorn (un instrument de vent paregut a la trompeta), també va ser porter del cine que es suposa va fer la família Torices. |
| el Cartero de Tibi | Abans de la guerra Castalla va tindre un cartero que era de Tibi. |
| Masa | Bautista Fuster Alfàs "Lenin, Masa", als 25 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 16/01/1940. |
| Lenin | Bautista Fuster Alfàs "Lenin, Masa", als 25 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 16/01/1940. El malnom li ve per les idees d'esquerra que tenia. |
| Matagueles, Mata Agueles | |
| Aguelet | Tio Pepe "l'Aguelet", llaurador, emigrava en la sega a Aragó i en la poda a Àfrica. Tenia molt geni i era molt formal, republicà, va salvar la vida a molts detinguts de la presó de Castalla, al acabar la guerra li van fer un reconeixement pel seu esforç. |
| Devanit | Francisco Leal Rico "Devanit", als 29 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939, va ser afusellat i enterrat el 19/08/1941 en Alacant. es guanyava la vida fent llenya i carbó. |
| Forcall | José Durà Pérez va nàixer el 19/03/1837. Francisco Rico Juan va nàixer el 10/05/1824. José Gisbert Guill "del Forcall", als 29 anys va ser condemnat a 8 anys de presó durant la repressió franquista. Quico Forcall, home de la tia Dolores Carrión, mitger de la finca el Forcall, cultivant la terra i mantenint el bestiar a canvi de repartir després la collita o les beneficis amb l’amo. Tio Vicent el Forcall mitger de la finca del mateix nom. Ubicació de la finca el Forcall(38.56618717271292, -0.6060457235009348) |
| de Chima | Francisco Rico Payà va nàixer el 30/03/1834. |
| Menguiso | |
| el Forcallet | Tomàs Vidal "el Forcallet", l'1 de setembre de 1933 va guanyar la carrera ciclista de la volta als Masests. mitgers en la finca el Forcallet. |
| Matxaco, Machaco | Lluís Guill "Matxaco" va ser un ciclista castellut que va brillar en la postguerra, convertint-se en un símbol de l'esforç i la passió pel ciclisme. El fet que li dediquessin un carrer és una mostra del profund afecte i l'orgull que el poble sentia cap a ell. El tio Maxaco, traballador a les canteres d’algeps. En 1930 va córrer la volta Levante a peu i va quedar en la posició 9, va ser dels pocs que van poder finalitzar la carrera. (Durant la dècada de 1920 i 1930, l'atletisme va viure una autèntica edat d'or a València. La mítica Volta a Peu de València (fundada el 1924) es va convertir en l'esdeveniment a peu més massiu i important d'Espanya en aquella época). Hermenegildo Guill Leal "Matxaco", als 30 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 23/11/1940, va quedar en llibertat condicional el 23/07/1941 i la definitiva el 21/04/1945. |
| Machaqui, Matxaqui | José Esteve Juàn va nàixer el 15/05/1837.
Pepe Machaqui. Agricultor, també tenia un taller de bicicletes. Coixo Matxaqui home de la tia Rosario Soria. |
| Canetes | Manolo Canetes (El Valent). Era Sargent de l’ejercit, en guerra va ser Capità de l’Estat Major, va poder ficar a reclamats per la guerra, al Tribunal del seu Cos d’Ejercit sent una salvació per a ells. Nebot de Quico el Valent. |
| Lloviso | Va morir en guerra, era carreter d'algeps a Alcoi. |
| Soria | Rosario Soria, de la família Soria. Familia Soria. Familia de “Coixo Soria” a la auela li deien Soledad amb prou geni, després tenen a la tia Rosario Soria, el tio Benjamin, ferrer de tota la vida, el tio Victoriano fuster, el tio Tomas que vivia a Alcoi i era Carnisser amb la mania de tindre que tocar les mans dels homes que saludava. |
| Mollana | El Coixo Mollana. Ismael Brotons Guillén "Mollana", als 35 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 13/07/1939. va quedar en llibertat condicional el 16/04/194. Manolo Mollana. Treballa a la casa de Soler, després se'n va anar a Alcoi. El negre Mollana. Germà de Ismael Brotons Guillén "Mollana", va treballar en França on també va intentar ser ciclista. |
| Masaera | Antonio Esteve Rico va nàixer el 15/08/1819. Francisco Esteve Rico va nàixer el 04/04/1813. Teresa Leal Rico "Rasahera, la Masaera", als 22 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada en juny de 1939, Va obtindre la llibertat condicional el 30/05/1945. Van sobreseure l'expedient en agost de 1945, se li va comunicar en 1948. La tia Masaera. Arreglava braços i cames dislocades. |
| Rasahera | Teresa Leal Rico "Rasahera, la Masaera", als 22 anys va ser condemnada a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada en juny de 1939, Va obtindre la llibertat condicional el 30/05/1945. Van sobreseure l'expedient en agost de 1945, se li va comunicar en 1948. |
| De la escala | Juan Esteve Rico va nàixer el 03/01/1827. |
| Negrita | Sara la Negrita. Fillola del tio Meló, molt festera, el malnom li ve perquè la seua família era del “Negre del Rotllo” d’Elda. |
| La Mala | Quica la Mala. Sembla que el malnom no la definia, era més be activa e inquieta. |
| Moraques | Luis Moraques. Agricultor, vivía en la casa “Parador”. . |
| Calandraca | Ramón Calandraca, treballador del camp. |
| Llusia | Manolo la Llusia. Vivia a la plaçeta del Barri les Eres. Pere la Llusia o Argilar, llaurador i mitger en el mas la Llusia i també en el mas l'Argilar. La Llusia es un mas que está en la zona de la bassa d'Almarra. |
| Argilar | Pere l'Argilar o la Llusia, llaurador i mitger en el mas la Llusia i també en el mas l'Argilar. L'Argilar esta en el terme d'Onil al peu del reconco. |
| Escaleta | Gaspar Bernabeu Payà va nàixer el 14/06/1840. |
| Melalça, Melalsa | Batiste Melalsa. Era xic d'encàrrecs abans de la guerra en la casa de D. José Jover, després va treballar en la fàbrica de calçat i d’ahí va treballar reparant carreteres, convertint-se en contractista. Isa Melalça. Federo Melalça. Silio Melalça. Soledad Melalsa. Germana de Baptiste, viuda molt jove. |
| Meló | Segons m'han dit, "meló" era una forma afectuosa de dir "Xa mira que ets torpe".
Tomàs Esteve Rico va nàixer el 15/12/1839. Vicente Esteve Gimeno "Meló", als 39 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonat el 01/08/1939, va ser afusellat i enterrat en Alacant el 05/11/1940. Casat amb Antonia Durà Mollà "Borreta" que també va ser afusellada i enterrada en Alacant.Antonio Esteve Gimeno "Meló", va nàixer el 10/7/1907, als 33 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonat el 21/01/1940, va quedar en llibertat el 03/07/1945, i el mateix any el van tornar a detindre i jutjar. Treballaven a l'obra. |
| Melona | Pepe Melona, llaurador.
Avantpassat patern, avi o besavi de Pep durà "el de les fotos", de xicotet era menudet i tenia panxeta, al mirar-lo li deien que semblava una meloneta, al fer-se major li deien melona, (una melona es un melo gran). Vicente Durà Esteve va nàixer el 23/06/1845. José Durà Mira "Melona", als 31 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista. Empresonat en juliol de 1939. En 1944 estava en la presó de Carabanchel. María Durà Mira "Melona", als 28 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada en juny de 1939, en juny de 1945 declaren el sobreseïment, se li comunica en 1948. |
| Mesilo | |
| Panxo | Toni Panxo, llaurador i empeltador. |
| Pancheta | Juan Sarganellas Rico "Pancheta", als 22 anys va ser condemnat a 16 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940. van sobreseure el cas en agost de 1945. |
| Mela | Carmen Bernabeu Juan |
| Miga | Jose Luis Berbegal Rico va nàixer el 02/08/1949. Pepe Miga. Rafael Miga. Era treballador d'indústria encara que també emigrava per treballar en el gelat. |
| Milego | Bautista Sempere Vidal "Milego", als 58 anys va ser detingut durant la repressió franquista, i posteriorment posat en llibertat. |
| Roig de Milego | Roig de Milego, llaurador. |
| Secallet | José Secallet. Treballador de camp, va emigrar a Alcoi i allí va ser infermer en l’hospital. |
| Secanet | El Secanet. Femater i enterrador en Castalla. |
| Ramón Bellod el de la Tia Pura | Ramón Bellod el de la Tia Pura. Metge en Valencia, va ser 20 anys Secretari del Col•legi de Metges a Valencia. |
| Mola | Manolo Mola, fester de la comparsa Pirates. Toni Mola. Juan Bª Rico Rico va naixer el 10/11/1831. Antonio Verdú Candela "Mola", va nàixer el 13/03/1913, va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. Va obtindre l'indult el 09/01/1946. José Verdú Candela "Mola", als 31 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. Va ser afusellat i enterrat en Alacant el 12/07/1940. En abril de 1945 li comuniquen a la viuda la pèrdua total de bens, però el 10/06/1945 declaren el sobreseïment.Manuel Verdú Candela "Mola", va nàixer en 1916, va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939. va quedar en llibertat el 06/06/1946. Eren llauradors encara que emigraven quan es tractava de faena. |
| Morgan | Tomàs el del Sogall |
| Sogall | Sogall. Treballador en l’Algepsar, es va instal·lar en Petrer on tenia un Moli d’Algeps, aficionat al trinquet, tots els diumenges venia a Castalla per gaudir de les partides, el seu germà treballava amb ell i era el que transportava l’algeps. |
| Casa Nova | Batiste de la Casa Nova familia de llauradors. |
| Tomasot | Pere "Tomasot", germà de "Toni Penaesa" i "Batistot" |
| Tomasot | Tomazo. Fill del Tio Paulino. |
| Batistot | Bautista Bernabeu Leal "Batistot", germà de "Toni Penaesa" i "Tomasot". Sen va anar a viure a Alcoi i l'1 de setembre vestit de Moro Groc pujava en la bicicleta i pedalava fins arribar a Castalla pa desfilar en les festes.  |
| Mosia | fill de Tasaro |
| Metèria | Conxa Rico Bernabeu "Metèria" |
| Mota, Motes | Pepica Mota, Ricardo, Ismael i Luis Bernabeu eren germans i coneguts amb el malnom de "Motes". Francisco Guill Bernabeu "Quico Mota" naixcut al 1922. Als 31 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939. va quedar en llibertat condicional el 03/03/1945, el 22/06/1945 declaren el sobreseïment. Luis i Quico Mota. Agricultor, Quico va estar en el Front de guerra en Terol de cuiner. Ricardo Mota. Agricultor, era netejador de vàters amb el carro, després se'n va anar a Igualada i va continuar l'ofici. Tia Tona Mota. Mare de les motes, era l'única dona al poble que duia bigot. |
| Motxi | |
| Motxo | el tio Motxo, el sogre del Fumi, el pare de Angels. Segons em conta Àngels, a son pare li diuen "Motxo" perquè al seu rebesavi ja li deien "Motxo". En Onil a les persones surdes li diuen "Motxos" i sembla que algun avantpassat era surdo i d'ahí que li posaren de malnom "Motxo". A sa casa el Motxo és son pare i al pal de fregar li diuen el drap de llavar el piso. En quasi totes les cases de Castalla li diuen Motxo al pal de fregar el piso (la fregona), però, en sa casa esquiven dir-li Motxo a aquesta ferramenta i prefereixen dir-li el drap de fregar el piso. En el joc de la pilota valenciana, al jugador que utilitza la ma esquerra li diuen Motxo. Ismael Moxo, mestre nacional, persona important ja que va ser qui va crear l’himne de Castalla, va morir prou jove. |
| Música | Tio Quico Música pare de Paco Botifarreta. Ramader, també media el vi a les bodegues per a quan es tenia que traure. El malnom li ve de que li agradava molt la música i sempre estava cantant. |
| Farruat | Pepe Farruat, família de Castalla i també família important i de les antigues de Valencia, parents del Baró de Càrcer. |
| Nadal | la venta Nadal |
| Nadalos | |
| Balbotín | de la familia dels "Nadalos", llauradors, jornalers i quasi ciclista profesional. |
| Balbo | Manuel "Balbo", farmaceutic i jugador de "txamelo". |
| Nini | Javier Rico Cerdà |
| Niuet | Joande el de Maniquis Sempere |
| Oliveta | Salvador Llinares i Quiles |
| Oliva | Oliva el pintor |
| el Pintoret | Àngel Gironés Císcar "el Pintoret", als 44 anys va ser condemnat a 3 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/10/1939, va obtindre la llibertat condicional el 27/02/1941 i la definitiva el 03/10/1942. |
| Païnya | |
| el Primo | Antonio Rico Cerdà "el Primo", als 43 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 11/11/1942, va obtindre la llibertat condicional el 20/12/1943 i l'indult el 13/05/1948. |
| Pallisa, Palliseta | José Mira Sempere "Pallisa". Jornaler, va portar el banderí dels Moros Grocs des de 1955 fins a 1986.
Francisco Rico Rico "Palliseta", als 26 anys va ser processat per la justícia militar en 1939. |
| Pana, Paneta | Gelats Pana. Claudio Prats, el rebesavi de Rafa Pana, l'actual gelador 2026, va obrir una geladeria en el carrer Mig que es deia Claudio Prats, front a la tendeta de ca Teresa la del Mercat. En aquella època el seu cosí feia temps que tenia una geladería (La Glacial) en Alacant en el carrer Girona, i tenia un carret per a vendre gelats pels carrers d'Alacant. Claudio li va comprar el carro i se'l va emportar a Castalla, sense canviar-li el lletrero. Per un capritx de la vida podem vorer una foto en la que està el carro del gelat la Glacial just a la porta d'on està ara la geladeria de Pana. La família es dedicava a la venda de gelat, va anar a Xixona per ensenyar-se a fer terró, durant la guerra va estar al front de Extremadura, i també en Sierra Trapera en la província de Córdoba. Va seguir el negoci familiar de la fabricació i venda de gelats. "Pana", el malnom li'l van posar en la guerra quan estava servint, era habitual que la família enviara roba, i al revisar les prendes va vorer que estaven acartonades i va exclamar, ¡açò està mes dur que la pana!, i va ser suficient pa que'l batejaren. Este es un cas atípic, ja que el malnom va passar de fill a pare i a germà.
|
| Empletaor | Alejo Cerdà Cerdà "Empletaor", als 57 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/04/1939, se li commuta la pena per la de 12 anys de presó, va obtindre l'indult el 16/02/1948. Va ser Tinent Alcalde i Alcalde fins setembre de 1936. |
| Pantorrilla, Panto | Pantorrilla, transportista d’algeps fins Alcoi i més tard es va dedicar a fer serveis de transport amb el camió. |
| la Dula, el Dos | Soledad Rico Bodi "la Dula, el Dos", als 24 anys va ser condemnada a 30 anys de presó durant la repressió franquista. Empresonada l' 01/07/1939, va quedar en llibertat condicional i desterrament en Alcoi el 01/04/1944. Se li commuta la pena per la de 12 anys de presó. Va obtindre l'indult el 23/10/1947. |
| Pardalí | Pepito Mati Pardalí, era Barber, després va treballar en la fusta, jugava al trinquet, el malnom era per jugar a pilota. |
| Pardal | Ricardo el Pardal. Treballador en casa de Manuel Conill en la rama del vi. |
| Pardala, Pardales | La Pardala. Mare de Luis el Manquet, treballava en la fàbrica de Bordats de Lluis Arques. Les Pardales, vivien al carrer Mig. |
| Aduaneta | Paco l’Aduaneta. Un home molt alt, administratiu, fill del Tio Luis Caparra, se’n va anar a viure a Madrid. |
| Matona | María Pérez Vidal "la Matona", als 35 anys va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista. Empresonada el 10/01/1940, va quedar en llibertat condicional el 06/07/1943 i la definitiva el 05/11/1947. Va donar allum en la presó. Sen va anar a viure a Penàguila. Tona Matona, família de llauradors. |
| Pardal | Ricardo Guill Jimeno |
| Plaça | Paco la Plaça, mestre nacional de música, se’n va anar a viure a Alacant. |
| Angelo | Pere Angelo, llaurador, vivia al carrer el convent. |
| Panyero | Antonio Panyero. Gendre del Tio Clemente l’Hostal, venia panyeria per les cases, d’ahí el malnom i després ja va posar un comerç en Castalla. |
| Justicia | Pepe Plà Justicia, treballador del jutjat a Castalla. |
| Saurí | Jose María Sauri. Tenia com a passatemps pronosticar l’oratge. Un saurí és la persona que té la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, com a aigua subterrània, usant una vareta o un pèndol. |
| Pasqua, Pascua, Pasques | Milio Pasqua, empresari. Pepe "Pasqua" Masero en 1929. Trinitario Durà Vidal "Pasqua", llaurador, natural de Sant Vicent del Raspeig va nàixer el 03/01/1921 un consell de guerra el 11/11/1942 el va absoldre durant la repressió franquista. Francisco Antón Esteve "Paco Aspe" masero i capità en 1942 i 1975 |
| Pasqualot | Pedro "Pasqualot" Masero en 1929. Tio Pasqual Pasqualot, llaurador. |
| Rinyita, Riñita | Germàn Leal Juan "Riñita", als 50 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 16/01/1940, Va obtindre la llibertat condicional el 02/09/1943 i l'indult el 17/12/1947. |
| Pedro Piqués | Masero en 1929. |
| Pepet | Pepet, era picapedrer artesà amb molt de gust especialitzat en fer portalades. |
| Pouet | Pasqual Esteve Paya Pasqual "Pouet". La seua familia havia viscut en la finca "La casa el Pouet" en la carretera de Saix. |
| Pastera | Toni Pastera |
| Patxi | fill de Maria Casetes |
| Peixo | |
| Roig de la Pelailla | Tenia un ramat d'ovelles. |
| Roig de la Torreta | Roig de la Torreta. Mitger en la finca la Torreta. |
| Xop, Chop | Elvira Xop, Segons el seu fill Javier Rico (Nini, també conegut com a Briales) la familia de s'ha mare eren molt alts, tan alts com un xop, i d'ahí li ve el mal nom. Anselmo Xop, era molt gran, amb el seu burro es dedicava a portar llenya per als forns de pa, mulero del tio Sixto en l'Alfàs. Toni Xop, sabater, una volta junt als seus amics va fer una paella, però abans de fer-la els amics li van dir fes una paella neta i curiosa, els amics sen van anar a caçar i al tornar la paella ja estava feta, però, el tio Xop estava cuinant-la despullat, li van preguntar si es trobava bé, i ell va contestar, no volíeu una paella curiosa, pos ahí la teniu. |
| Xorrillos | Pep Xorrillos, fill de Batiste cap llarg va ser el successor de son pare com a administrador de les finques de la família dels Valorets. Juan Bernabeu Pérez Xorrillosva nàixer el 10/04/1835. Pere Xorrillos. Treballador de la fàbrica el Punt, era conegut per ser bon ballaor de dançes. Teodora família Xorrillos. Treballava en la casa de Pepe Soler on li tenia molta confiança. |
| Xulla, Chulla | Paco Xulla Marieta Xulla. Francisco Mira Amorós va nàixer el 15/03/1822. Francisco Mira va nàixer el 12/05/1803. Pedro Mira Juan "Chulla", als 38 anys va ser condemnat a 6 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 08/10/1939, va ser lliberat el 02/10/1945. Batiste Xulla comparsista dels Mariners, pastador d'algeps. Emiliano Xulla panader i colombari. Diuen que venen de Pinós i de Petrer. |
| Empeltador | Alejos Cerdà "Empeltador", va ser alcalde accidental de Castalla des del 17/09/1936 fins al 13/10/1936 i efectiu fins el 25/02/1937 |
| Botella | Antonio Carbonell "Botella", ciclista dels anys 30. Pere Botella, carreter de pedres i fusta, després va ser llaurador, els fills es van convertir en lleters "els Lecheros", tenien el corral de vaques al final del carrer Punta la Penya, a la part de baix de la carretera. |
| Colaor | Rafael Rico Bernabeu "Colaor", als 27 anys va ser condemnat a 3 anys de presó durant la repressió franquista. Vicent Colaor, llaurador va emigrar a una finca en Xixona. El tio Colaor, llaurador i mitger en la finca Cabanyes, abans tenia ganao d'ovelles. El Colaor, llaurador i mitger en finca "la casa el Pont", després se'n va anar a Xixona a un altra finca. |
| Colmer | Antonio Rico cerdà "Colmer", als 23 anys va ser condemnat a 12 anys de presó durant la repressió franquista. |
| Dit Tallat | Tio Dit Tallat. Llaurador. |
| Corral Nou | Tio Camilo Corral Nou, llaurador. |
| el Front | Perfecto el Front. Llaurador i administrador de la Casa José Jover. |
| Paelleta | Quico Paelleta. Treballava al moli de Terol com a carreter. |
| Canalejas | Francisco "Canalejas", ciclista dels anys 30, va quedar cec al explotar-li un barreno. |
| Carreter | Pepe Carreter, fabricant de carros. |
| Carro Gros | Isidoro Carro Gros, llaurador.
Isidro Sempere Vidal "Carro Gros", als 48 anys va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 01/04/1939, va obtindre la llibertat condicional el 24/10/1943 i la llibertat definitiva 19/12/1947. Va ser regidor i alcalde de Castalla. |
| Caputxinet, Caputxi | Pepe "Caputxinet", fuster en Ibi i ciclista dels anys 30. Tio Quico Capuxi. Taxista empleat dels Marianos. Finca Caputxí. |
| Alfàs | Hermenegildo Alfàs. Sixto l'Alfàs. Quica l’Alfàs. Bautista Fuster Alfàs també conegut per "Lenin, Masa". Concepción Alfàs també coneguda per “Puseta”. Vicente Alfàs també conegut com “Pusero”. Toni l’Alfàs, llaurador. La paraula alfàs prové de l'àrab al-faḥṣ, que originàriament significa «el camp sembrat» o «terra fèrtil». Al Pais Valencià es refereix a una zona de terres cultivades o planes. |
| Maera | Maera, treballava en la fabrica de portes Lustro. |
| Terremoto | Pepe Terremoto. Descendents de Beniganim on tenien un molí de farina, era amic de festa del Tio Tremendo i Gabrielo. |
| Rascalio | |
| Litero | Salvador "Litero", ciclista dels anys 30. Quico Litero. Llaurador i mitger en la finca del Litero. |
| el Pintxe de l'Escaló | |
| l'Erbero | Es dedicava a l'algeps. |
| Terolet | el Tio Terolet |
| Foia | el Tio Batiste Foia (segurament va viure a la Foia Catalina). Paco Foia, llaurador, fabricava algeps i era molt aficionat a torejar la vaca. Pedrito la foia. Empleat en magatzem de begudes, era un home molt corpulent. Tomás Foia. Fill de Tomàs Lina, transportava algeps a Ibi. |
| Foies | Pepe Foies, pare de Pepe Melia. Toni Foies, mitger dels Campellos. |
| Melia | Pepe Melia. El malnom li ve per que la seua germana li deien Amelia. Va ser Barber i després Sereno, va acabar fent feina a la fàbrica de Lustro (fabrica de portes, darrere del poli). |
| Vito | el Tio Vito, Es dedicava a l'algeps. |
| serenet | El Serenet. Treballador i contractista de llenya i carbó. |
| Oreja | Ismael Oreja, tenia un taller de carros, el malnom li ve per que tenia les orelles grans, aquest malnom sembla no li agradava gens i perseguia a qui li’l deia. |
| Carraspes | El Tio Carraspes. |
| Culet | el Tio Culet, llaurador. |
| Manetes | el Tio Manetes. |
| el Tortet de Melendrujes. | |
| Fontes | el Tio Quico Fontes, llaurador. |
| Llentisclar, Gentisclar | el Tio Quico Llentisclar. Extracte d'una publicació de Josep-Lluís Rico i Verdú 1996 "el Laver" que explica el topònim nostre que alguns anomenen "gentisclar", "ventisclar", etc. Cal dir que la seua forma correcta és "llentisclar". A aquesta conclusió és fàcil arribar, ja que existeix una mata anomenada "llentiscle" que abunda al nostre terme. Açò m'ho va corroborar Pere Leal, qui investigant sobre la toponímia de Castalla entropessà amb un document datat del segle XV on ja figurava aquest nom, és a dir "llentisclar". |
| Celidonio | el Tio Celidonio. |
| Figuica | |
| el coixet de Litero | |
| Xufo, Chufo | Antonio Pérez "el Xufo", ciclista dels anys 30. Els Xufos, llauradors i propietaris. |
| Pinzellos | Quico "Pinzellos", ciclista dels anys 30. |
| Pintat | Francisco Leal Bellot va nàixer el 04/10/1832. |
| Pintao | Vincente Pintao. Llaurador i pastor d’ovelles en les Barraques. |
| els Tios dels Noguers | No van tindre descendencia. |
| el Vermell | el Vermell, també conegut com el Pavo. Gendre de la Tia Maria la Comare, home de Delia Castro Saez, va durar poc el matrimoni, un dia va eixir de casa i ja no va tornar. |
| el Pavo | el Pavo, també conegut com el Vermell. Gendre de la Tia Maria la Comare, home de Delia Castro Saez, va durar poc el matrimoni, un dia va eixir de casa i ja no va tornar. |
| Cipriano | Enrique Leal Vidal Cipriano, tenia bona veu i cantava en el cor de l'església i tocava l'orgue, una de les últimes restauracions va ser en 1923, considerat un dels millors orgues de la Arxidiòcesis de Valencia. En 1936 van cremar l'orgue, mobles i imatges catòliques de l'esglesia. Maria i Paula Cipriano. Filles de Cipriano el de la Barberia, Maria era mestra en Valencia i estiuava en Castalla. |
| el Roscat de Tibi | llaurador i tractant d'ametla. Va matar a la seua dona embarassada i desprès es va penjar de la carrutxa de pujar la palla al terrat pel carrer, Pipo i el Cabo de la Guardia Civil, van ser els primers en entrar a la casa a vorer que havia passat, abans de morir va deixar dos cartes a mode de testament. |
| Camagrossa | Jaume Camagrossa, era pastor i venia llet. |
| Rogelio de Tibi | Rogelio de Tibi. Treballava en llenya i després en el sector del carbó. |
| Pau | María Pau. Treballadora en la fàbrica de nines del seu tio Santiago. Davitet Pau. Germà de Maria Pau, se’n va anar al Monestir de Montserrat. |
| Paueta | Familia Paueta, llaurador i mitgers al Molinet de la pau. |
| Rodilla | Maria Rodilla. Germana d’Antonio Rodilla, vivien fora pero els estius els pasava en Castalla. . |
| el Camarada | Pascual Payà Rico "el Camarada", als 26 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 05/01/1940, va ser afusellat i enterrat el 19/08/1941 en Alacant. Va ser detingut en Saix, el van empresonar en Alacant, es va escapar eixint per la porta principal com si tal cosa, però, va tindre la desgracia de trobar-se amb un conegut i este el va delatar. Pascual Rico Payà "el Camarada", als 26 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 05/01/1940, va ser afusellat. (es possible que els dos Pasquals siguen el mateix) |
| Pinguino | Mamen la Pinguina, Tino el Pinguino. |
| Mamella | Tio Silvino Mamella. |
| Alborguero | Tio Alborguero. Treballador de camp. |
| Trosset de pa | Tio Trosset de pa. |
| Penàguila | Era fuster especialitzat en arreglar tonells. |
| Cabotons | Se'n van anar a viure a Petrer, el bar el Molí la Reixa en la partida de Puça el porta l'home de una castelluda, que no se com li diuen però es de la família els Cabotons. Els Cabotons eren Guillem el dels camions i Pepe la Gel |
| Pasqualet | Toni Pascualet, llaurador, tenia dos filles i un fill que va morir en la guerra en Africa en els anys 20. |
| Pasqual | Pepe Pascual. Mitger en el Carrascal. |
| la Gel | Pepe la Gel familia dels Cabotons, tenia una fabrica de gel en l'antiga Basseta, on es ara el bar "La Basseta" en front del parc gran. Recorde anar i comprar una barra de gel, anar a passar el dia a una caseta de camp, i trencar la barra de gel en troços dins dun vidó i ficar begudes pa que's refrescaren, i el gel durava quasi tot el dia. |
| Enterrador | Fernando l'Enterrador, treballava al cementeri, encara que també arreplegava brossa pel poble amb un carro. |
| Canyà | Paco Canyà, el malnom li ve per haver viscut en la finca La Canyà. |
| Alta | Pepa l'Alta |
| Bosli | Pepe, cunyat de Mael el Tete |
| Capa | el tio Capa, feia rifes pel poble, en eixa època no hi havia "Euromillon, ni el Cuponazo de la ONCE" rifava jocs de café i altres coses, per Nadal rifava un titot. |
| Tonglis | |
| Butxaquetes | Pepe Butxaquetes |
| Tintorer, Tintorera | Pepe el Tintorer. Oficial en l’Ajuntament de Castalla, el seu fill Pepito va heretar el lloc de treball. Pepito el Tintorer. Vito Tintorer. Va tindre una tintoreria a Castalla, després se’n va anar a Villena. Maria Tintorera. Cosina de Vito dona de Pedro Lledó, de la família dels Tintorers. |
| Pito | José Pérez Pérez va nàixer el 12/07/1827. |
| Tarzan | Tarzan. Treballador de camp, va ser guarda forestal de Llentisclar i Cantalades propietats de Pepe Soler. |
| Granero | Juan Vidal |
| Santiaguet, Santiaguito | Santiaguito Sempere. |
| el Sajeño | tenia un bar al carrer de les Ferreries, suposse que seria el mateix Sajeño que va obrir després el "bar Stop". |
| el Carreret | Emilio Bernabeu Bernabeu "el Carreret", va nàixer el 28/11/1916, va fugir a Mèxic abans que l'empresonaren durant la repressió franquista. Toni Carreret, va emigrar varies voltes a africa en la temporada de la poda, i a la sega en Aragó. |
| Goyo, Goyet | Antonio Guill Serrano, llaurador. |
| Sabanet, Sabano | Sabas Rico Fuster "Sabanet", als 32 anys va ser condemnat a 20 anys de presó durant la repressió franquista, va ser empresonada el 23/01/1939, Va obtindre la llibertat condicional el 20/12/1945. El tio Sabano. Treballador del camp. |
| Sabater | Pepet el Sabater, José Barceló, va ser cantant d'òpera i sarsuela. Familia dedicada al calçat d'ahí el malnom, se’n va anar a Valencia. Moro Groc del segle XIX. (Hi ha una casa de camp al peu de la serra Tella tocant el barranc de Xulla que li diuen "la caseta el Sabater", esta caseta la va restaurar Pinotxo). |
| Cantalaes | Tomàs Bravo Rico "Cantalaes", als 28 anys va ser condemnat a 20 anys i 1 dia de presó durant la repressió franquista, empresonat el 26/02/1940, va ser indultat el 13/01/1948. |
| Gatxamiga | Antonio Gimeno |
| Belet | Juan Belet, oficinista, acabada la guerra sen va anar a viure a Valencia amb el seu fill. |
| Music | Pascual el Music, era molt alt i músic, de ahi el malnom, era guàrdia i administrador de les propietats de D.Vicente Soler. |
| Banyó, Bañó | el Tio Banyó,llaurador i carnisser, es feia ell mateix el seu vi. |
| Peruli | Tomàs Cerdà Rico "Peruli", va anixer el 25/02/1921 va ser empresonat durant la repressió franquista, empresonat el 16/01/1940. L'11/11/1942 va ser absolt per ser menor de edat quan van ocorrer els fets de que se li acusava. El tio Perulí. Treballador al camp. Peruli fill. Amic de la quadrilla Seba. |
| Peralta | Tomàs García Ramón "Peralta", als 32 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 07/10/1939. Se li va commutar la pena per 30 anys de presó. Van sobreseure el cas el 22/06/1945, se li va comunicar en 1948. |
| Roch | José lino Rico |
| Lino Crescencia | familia de llauradors propietaris. |
| Piorla | tio Piorla. Ricardo Amorós Castelló "Piorla", llaurador, en temporada de sega i poda se’n anava fora a treballar. Als 46 anys va ser condemnat a 30 anys de presó durant la repressió franquista, empresonat el 02/12/1939. |
| Piorleta | La tia Piorleta, sogra del tio Boig. |
| Preciso | Adolfo Preciso, fill de D.Fermin Bernabeu, la família passava temporades en Madrid. |
| Boig | Gendre de la tia Piorleta. Quico Boig |
| Pesiga | Rosa Juan Vidal "Pesiga", als 36 anys va ser detesa durant la repressió franquista en juliol de 1939. |
| Sinmiedo | Torero de Castalla, germà de "Perenne". Paquito Sinmiedo. Carnicer quan era jove com son pare, després va passar a fer nines, de jovenet volia ser torero, el malnom li ve de lo contrari (tenia pànic). |
| Chicote | Juan Durà Cerdà |
| Matildeta | tio Pepe Matildeta, del sector de les nines, era d’Onil, va ser Alcalde de festes en varies ocasions. |
| Balija | Tomàs Mira Durà va nàixer el 15/05/1847. Sen va anar a viure a Ibi, on va ser municipal fins que es va jubilar. Trino Balija, va servir en Àfrica. |
| Ulsaros | Francisco Rico Guill va nàixer el 08/12/1824. |
| Blanura | Ramón Beneito va nàixer el 14/05/1840. Tio Blanura, Treballador de camp. |
| Balijeta | José Mira Durà va nàixer el 15/03/1853. |
| Metxa, Mecha | el tio Metxa. Inés Metxa Celia Metxa Ismael Metxa, barber i practicant, abans era normal que els barbers foren practicants (que posaven injeccions als malalts). |
| el Terry | |
| Cinzano | |
| Piga linda | |
| Pont | Amparo el Pont, segurament el malnom li ve per que la seua família vivia en la finca el Pont. José el Pont, era l'encarregat dels treballadors de la finca el Pont (ubicació: 38.607164, -0.669960), home de confiança de la casa Alfredo Rico. |
| Rompe coches | |
| Paquinyo | Paquinyo. Cosí de Pipo, era Carnicer com son pare, després es va ficar en confecció en Benidorm i va tornar a Castalla per treballar en la industria del joguet, el malnom es perquè va nàixer en Sevilla i va viure uns anys amb els seus tios. |
| la Morena | Dolores la morena, el malnom li ve de son pare Primitivo el Moreno, encara que ella tenia la pell morena. |
| Moreno | Jaime Rico Bernabeu "el Moreno" va nàixer el 20/08/1825. Vicente Rico Rico "el Moreno" va nàixer el 09/07/1838. Agustín Rico Beneito "el Moreno", als 47 anys va ser condemnat a la pena de mort durant la repressió franquista, empresonat el 18/04/1939. Va ser afusellat i enterrat en Alacant el 05/11/1940. Va ser segon tinent d'alcalde de Castalla des de març de 1937 fins la "alliberació". Va ser alcalde de Castalla del 2 de abril al 3 de novembre de 1937 , afiliat a la C.N.T.Agustí "el Moreno" sen va anar a viure a Ibi, tenia una tenda de teles, va tindre tres fills; Agustí, Pepe, Joaquin i Carlos, este últim es va fer advocat (advocat del dimoni), se'l coneixia com "el coixo de l'oli", per un problema que tenia al caminar, va deixar a més d'una família arruïnada. Primitivo el Moreno, llaurador, pare de Dolores la morena i home de Dolores Missa Onze. El tio Moreno, ramader i carnisser (no se si correspon a algú dels anteriors). El Moreno del Forcall, sen va anar a viure a Ibi. Vicente moreno. Fill de Vicente Moreno de la Paloma, dedicat a la fàbrica de nines. |
| Rei, Rey | Pedro Rico Mollà "el Rei" va nàixer el 25/07/1833. Pepe Rei. Tenia terres, també era empresari, segons es conta, Pepe Rei quan anava al camp i feia sardines per a menjar després se les ficava en la butxaca. Rafael el Rey o Xarrell. Llaurador i mitger de la fina el xarrell, fundador de la comparsa de les Maseros. |
| Bardalonga | Diego Bardalonga, propietari agricola, va ajudar econòmicament en la construcció del Convent de Franciscans-Mínims de Castalla, esta ordre li va concedir el privilegi de "no començar la missa ni ofici públic si ell o algún representant no era present. |
| Alegria | Pepe "Alegria" |
| Sardina | Emilio Sardina. Jugador del Tutet de sis cartes. |
| Pinsellos, Pincello | Quico Pinsellos, llaurador i mitger, home de Maria Collons. Rafael Pinsello. Llaurador casat amb Tonica. |
| Tonica | Sra. Tonica de família acomodada del poble, casada amb Rafael Pinsello. |
| Micapà | Batiste Micapà, llaurador. |
| Pinyo | Joaquín pinyo, fuster oficial, els seus fill Joaquin i Lorenzo eren molt aficionat a la caça amb furons. |
| Pinyero | El tio Pinyero, llaurador, el seu malnom li ve de ser recol·lector de pinyes de pi, era coixo i es pensa que va ser per que va caure d’un pi. |
| Niño del Cajón | Niño del Cajón. Llaurador i també mulero. |
| Niño | Batiste el Niño. Llaurador però també se’n anava per tota espanya a fer feina de lo que eixia. |
| Capellà | Joaquín Pérez Rico va nàixer el 15/08/1825. |
| Capellàna | la tia Capellana, esposa del tio Sord, mare de tots els Capellans, venia llenya i carbó. |
| Capellanet | Quico Capellanet, comerciant de fusta, tocava el tambor en la Banda de Música. Vicentet Capellanet, també era conegut com "el Municipalet Coixet", el terror dels xiquets malos, es creia una autoritat. |
| Fransino | Tomàs Rico Rico va nàixer el 07/10/1818. Juan Rico Rico va nàixer el 24/06/1852. |
| Saturnino | Pere "Saturnino". Pedro Durà "Saturnino". Juan Frances Domenech "Saturnino" |
| Soviet | Higinio Soviet. Llaurador, jornaler, corredor de finques, el malnom es pel seu físic paregut als soviets. |
| Tomba | Manolo Tomba. De la industria del somier, després va treballar en la fàbrica de la nina. |
| El Penoso | El Penoso. Mulero en les Barraques en casa del tio Pepe el Sarafeig, va morir només començar la guerra. |
| Perenne | Luis Perenne. Tenia una furgoneta i treballava amb ella. |
| Xana, Chana | Facilitava xiques de companyia, tenia molt bona amistat amb la guardia Civil. |
| Ninos | Pepito els ninos, estaba en la fabrica de nines amb son pare, el malnom era per treballar amb ninos. |
| Tremendo | Avi de Josep Bernabeu Mira per part de mare (Joaquin Mira). El malnom també el va heretar un dels seus tres fills, Tomàs, germà de s'ha mare (Solita) i oncle. Joaquin Tremendo. Era administratiu en l’ajuntament, va se soci amb el Tio Gabriel el Molí. Vicentet el tremendo. Casat en una dona d’Alcoi i allí se’n va anar a viure. Mario Tremendo. Fill de Vicentet, comerciant en Ibi on tenia l’exclusiva del Gas Butano. |
Si trobes a faltar el malnom de la teua família, pots enviar un comentari i serà inclòs a esta fantàstica llista de castelluts que van deixar la seva empremta en la història del poble.
Si algú vol aportar informació o si per el contrari vol que eliminem qualsevol registre, pot deixar un comentari amb la aportació de dates qu’estime convenient.
Podeu escoltar el programa de radio en pròxima parada radio à punt.
Ús combinat de nom i cognom
L’ús combinat de nom i cognom no va néixer d’un dia per l’altre, sinó que va aparèixer en dos moments històrics clau per una simple necessitat administrativa i fiscal: l’Imperi Romà (on es va inventar el sistema) i l’Edat Mitjana (quan es va consolidar el model actual que fem servir avui dia).
Aquí tens l’evolució històrica resumida cronològicament:
El primer precedent: L’Imperi Romà (Segle III a.C.)
Els romans van ser els primers a crear un sistema organitzat de tres noms (conegut com la tria nomina):
- Praenomen: El nom propi (ex: Marcus).
- Nomen: El nom del clan o de la família, l’equivalent al cognom actual (ex: Tullius).
- Cognomen: Un sobrenom personal o de la branca familiar que solia fer referència a un tret físic o lloc (ex: Cicero, que significa «cigró»).
Quan l’Imperi Romà va caure (segle V d.C.), aquest sistema es va perdre completament i Europa va tornar a utilitzar un nom únic (com Jofre, Ermessenda o Ramon).
El naixement del cognom modern: L’Edat Mitjana (Segles X – XII)
Cap al segle X, la població a les ciutats europees va començar a créixer i hi havia massa persones amb el mateix nom. Per evitar confusions en els registres de propietat i en el cobrament d’impostos, es va començar a afegir un «segon nom» basat en quatre orígens:
- Patronímics (Fill de): Afegir el nom del pare. A Catalunya es feia amb la fórmula «fill de» (Ramon fill de Jaume) o afegint una «-is» (Pere d’Alis). En castellà utilitzaven el sufix -ez (Martínez, fill de Martín).
- Topònims (Lloc d’origen): El poble, ciutat o accident geogràfic d’on venien (ex: Vilafranca, Riba, Soler o del Rio).
- Oficis: La professió de la persona (ex: Ferrer, Fuster, Moliner).
- Sobrenoms o trets físics: Descripcions de la persona (ex: Gros, Blanc, Rico, Alegre).
Al principi, aquests cognoms canviaven a cada generació. No va ser fins als segles XIII i XIV que es van convertir en heretables de pares a fills.
L’obligatorietat legal: El Concili de Trento (1563)
El moment definitiu en què es va fer obligatori per a tothom tenir nom i cognom registrat va ser l’any 1563, durant el Concili de Trento de l’Església Catòlica.
Es va ordenar a totes les parròquies del món cristià portar un control estricte dels llibres de baptisme, matrimoni i defunció. A partir d’aquell moment, cap nen es podia batejar sense un nom i els cognoms fixos de la família per evitar, entre altres coses, matrimonis entre parents.
D'on prové el costum de portar DOS cognoms?
Mentre que a gran part del món (països anglosaxons, França, Alemanya) la gent només hereta oficialment el cognom del pare i les dones el canvien en casar-se, el món hispànic manté un sistema únic de dos cognoms.
Aquest costum té una evolució històrica molt curiosa:
Va néixer com un símbol de «classe alta» (Segle XVI)
A partir del segle XVI, les famílies de l’alta noblesa de Castella i d’altres regnes ibèrics van començar a utilitzar el cognom del pare i també el de la mare. El motiu no era la igualtat de gènere, sinó el prestigi i els diners: si la mare venia d’una família noble amb terres o títols, el fill no volia perdre l’oportunitat de demostrar que tenia sang d’aquell llinatge per poder reclamar herències.
La solució contra els «García» i els «Pérez» (Segle XIX)
Amb el pas del temps, el costum es va anar estenent, però el motiu pel qual es va convertir en llei obligatòria va ser el caos administratiu. Al segle XIX, hi havia tanta gent que es deia exactament igual (per exemple, milers de Juan Pérez o José García), que la policia, els jutges i els recaptadors d’impostos es tornaven bojos per saber qui era qui.
La solució definitiva va arribar amb el primer cens oficial de 1857 i, posteriorment, amb la creació del Registre Civil espanyol l’any 1870. L’Estat va decretar per llei que tots els ciutadans havien de registrar-se obligatòriament amb dos cognoms: el primer del pare i el primer de la mare.
Per què és un sistema excel·lent?
Aquest sistema (que després es va exportar a tota Amèrica Llatina durant la colonització) té dos grans avantatges culturals i pràctics:
- Identitat de la dona: A diferència de la cultura anglosaxona, les dones mai perden el seu cognom en casar-se; la mare transmet la seva identitat directament als fills.
- Reducció d’homònims: Permet que en un poble com Castalla es pugui distingir fàcilment entre un Francisco Rico Perez i un Francisco Rico Mira, evitant confusions legals.
(Com a dada moderna: l’any 2000 es va modificar la llei a Espanya i actualment els pares poden triar l’ordre de l’infant, decidint si col·loquen primer el cognom matern o el patern).
Agraïments
Li done les gràcies per les seues aportacions a:
Josep Bernabeu Mira, gràcies a ell hem superat els 400 malnoms.
Josep Lluis Bernabeu Rico, rebesnet de «Tabaquet«
Quico Mira «Canarra«, gracies a ell hem superat els 500 malnoms castelluts.
El podcast de Marta Pérez Bellot «Arrossero» “Veus de pedra“
Alfons Garcia Bernabeu «Mentiros, Asturiano«, amb ell hem superat els 600 malnoms castelluts.
Susana Rico Martínez «Susana Manyana», amb la seua ajuda hem passat els 1.000 malnoms (28/09/2026).
També vull agrair a tots els castelluts que al preguntar-los pel seu malnom m’han explicat el seu origen.
Fonts:
Memòria personal.
Memòria col·lectiva.
Cementeri de Castalla.
Llibres de festes, la historia de Castalla està escrita gràcies als llibres de festes.
El llibre del 130 aniversari dels Moros Grocs.
El llibre del 150 aniversari dels Moros Grocs.
El llibre del 75 aniversari dels Maseros.
Universitat d’Alacant, arxiu de la democràcia «Represaliats pel franquisme a la ciutat de Castalla«.
Llibre de José Payà (Pipo) «Cosas y hechos, Más de 1000 «mal noms» o apodos de Castalla y familias populares«
Quan portava 738 malnoms Quico Canarra em va mostrar esta joia escrita pel castellut Pipo.
He incorporat els que no tenia i he ampliat informació que desconeixia.
9 respostes
Berenguela (Luis Berenguer)
Berengue y Berenguela eren cosins i per a diferenciar-los en l’escola, a un li deien «Berengue» i a l’altre «Berenguela» (el meu pare)
Moltes gràcies Mila per la teva aportació.
Una abraçada.
Pepito «el Tintorer», «el Granero», «Santiaguet», «el Sajeño» (tenia un bar al carrer de les Ferreries), «Ovi» (OvidioVidal), tio Vives (Rafael Vives), «Goyo» (Antonio Guill Serrano), Pepet «el Sabater» (José Barceló, va ser cantant d’òpera i sarsuela), «Roch de Canals» (no Roig de Canals, com ho teniu escrit al web, malnom de Juan Canals Mira, que durant molts anys va tenir un restaurant on es feien moltes bodes), «Gachamiga» (Antonio Gimeno), «Roch» (José Lino Rico), «Sinmiedo» (torero de Castalla, germà de «Perene»), «Chicote» (Juan Durà Cerdà), tio Pepe «Matildeta», Tomàs «Balija» (Tomàs Mira), «tio Poma» (Tomàs Rico), tio Pere Saturnino» (Pedro Durà). Salutacions. JB
Moltes gràcies Josep Bernabeu per la teva aportació.
Quasi tots els que has aportat els havia escoltat, però, no els recordava.
Gràcies a tu hem superat els 400 malnoms Castelluts.
Gràcies a vosaltres per mantenir viva la memòria de la gent del poble. Abraçada.
JB
Hola de nou, repassant la llista de malnoms, he trobat a faltar alguns que jo tinc molt presents de la meva infància a Castalla com Miliet «el Llumener», Inés «Mecha», el «Moreno», Berengue, el «Soviet», «Tomba», «Perene»… Si en recorde algún més ja us ho diré. Salutacions.
Hola he estat mirant la secció de malnoms castelluts i he trobat a faltar el malnom»Tremendo», que era el meu avi per part de mare (Joaquin Mira). El malnom també el va heretar un dels seus tres fills, Tomàs, germà de ma mare (Solita) i oncle meu. Pel que fa al malnom «Llanda», veig que només l’atribuïu a Camilo i José Bernabeu, fills de José Bernabeu Rico. El seu germà, Joaquin Bernabeu Rico (el meu avi patern) també era Llanda, igual que dos dels seus tres fills Pepe (mon pare) i Joaquinet. La mare d’aquests dos últims llandes era Pepa Cerdà (la meva àvia paterna), coneguda al poble coma Pepa la «Pataca», altre malnom que no he trobat a la vostra llista. Si teniu algun dubte o voleu algun aclariment, estic a la vostra disposició. Salutacions cordials.
Jo també vaig fer un recull de malnoms castelluts, però sense tindre la informació de l’origen d’ells. Sí que et puc dir el del meu avi.
TABACO / TABAQUET: El meu rebesavi, Tomàs Rico, nascut el 1839, era ja de malnom Tabaco, així com el meu besavi, Toni Rico (1870 – 1925). Va tindre 7 fills, dos d’ells, els més menuts, Camilo Rico Galvañ (Tabaco), i Salvador Rico Galvañ (Tabaquet, el meu avi 1910 – 1996).
ALTRES MALNOMS RECOLLITS: Garranxo, Caranxa, Carapany, Bill, Rati, del Taboll, Penaesa, Torrià, Campana, Mola, el Roig, el Negre, el Xulo, Xarles (el meu avi patern), Taranyina, la Llebre, Pallissa, Caolla, el Llarg, el Soberano, Rama, Pana, Pota, Pelavius, Furtagossos, Manyaco, Líria, Bullós, Albatera, Catral, el Xato, Bajoqueta, Quilo, el Mosso, Bomba, Alzira, Poma, el Xixonenc, el Colivenc, el Bolat, Calitxe, el Viscaio, Litri, el Papis, el Vaquero, el Cabrero, Barranc, Pastera, el Gato, Canya, el Manxego, el Manyo, la Blanca, Rovellons, Farina, el Farinero, Capot, el Vell, la Coixeta, Canarra, Caparra, Racó, Farol, Coca, Macoca, Bresquilles, la Torreta, l’Escombrador, l’Onzelleta, l’Esquiladora, el Petito, Llúpia, el Gordo de Sarganella, Borra, Boira, el Bessó, Pujante, Llauro, Rastoll, Capllarg, Miga, el Pistolero, Xulla, el Poll, el Pollo, el Gallo, el Mut, Calé, Ganyà, Xorrillos, Geniva, Manteta, Meló, Melona, Son, el Sec, Bibiana, Aspe, els Palomos, Por, l’Arrossera, Coqui, el Xavo, el Cagó, de la Venta Pixera, Canela, el Xino, la Indieta, Motxi, Sitara, la Rotllera, Machín, de les Calces, el Noi, el Saco, el Surdo, Petit, Faldó, Cantó, Peüquet, Pasqua, el Moro, el Vicari, la Botitgeta, Música, la Sarandera, tio Mota, Alficòs, Llanda, el Retoret, Clek, el Misteri, Bonança, el Colorao, el Sucarrat, Jolivert, el Corretger, Puça, Caputxo, Oliveta, Fiscalia, Botifarra, Telman, Peixo, el Mardà, Cagastaques, el Pataco, el Rebollat, Guitarra, Calma, el Tibero, el tio Xaparro, Pantorrilla, Quadrao, el Vell, Païnya, Campetxano, el Drapero, Carretilla, Catí, Pototo, Putxero, Setrill, Xicote, el Xuli, la Faixera…
Moltes gràcies Josep Lluis per la teva aportació.
Vaig a preparar una taula on es puguen fer recerques.