Navegant per la pàgina de la UA he trobat una cançò molt castelluda. Aquesta es troba dins de la Revista de la Permanente de l' associació d'alumnes i ex-alumnes de la Universitat d'Alacant. I la va enviar Milagros Rico López de Atalaya. Click ací per a entrar a la revista.
Sé que hi ha grups ací a Castalla que la toquen. El que passa és que no sé si esta gravada en un disc o en altre registre. Si, algú la tinguera cantada pels castelluts, doncs que l'envie i la penje. De moment ací teniu la versió que va fer Al Tall en el seu disc "Cançons de la mediterrània".
Pel carrer de les tronetes
quantes voltes he passat!
i les hauré de passar,
castelluda meua,
si no me'n vaig de soldat.
Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que passar
agarrà del meu braç.
El dia que jo et vaig vore
em vaig quedar admirat
pensant si series xica,
castelluda meua,
o àngel del cel baixat.
Al cantar la despedida
les llàgrimes m'han caigut,
perquè és molt trist de deixar,
castelluda meua,
la jota del castellut.
Un plaer per a les oïdes i una gran emoció en escoltar la versió de la Jota del Castellut de la veu del gran Miquel Gil. Gràcies.
ENHORABONA a la gent i families que viu al carrer major que a pesar de ser pocs ja fan prou per conservar les majestuoses cases i renovar el carrer, si al contrast, si a la restauració i mils aplaudiments per a tots ells/es.
LA DEL CARRER MAJOR.
QUANTES VOLTES QUE T’HA DIT
QUE PEL MEU CARRER NO PASES
QUE T’HE S’HA FET EL COLL TORT
CASTELLUDA MEUA
D’ARRASTRAR LES CARABASES
Aquesta estrofa es canta la primera a la Jota del Castellut que es toca al Grup de Danses d’Ibi, en el que per cert ja hi havem cinc castelluts.
Enhorabona per el blog.
Un membre del Grup de Danses d’Ibi