La jota del Castellut
Pel carrer de les Tronetes,
Quantes voltes he passat,
I les que tinc que passar,
Castelluda meua si no me’n vaig de soldat,
Ja voràs, ja voràs, que gustet li trobaràs,
Quan tingues que passar agarrada del meu braç
agarrada del meu braç, agarrada del meu braç
Ja voràs, ja voràs, que gustet li trobaràs,
A la porta de ta casa,
Hi ha un xarco i no ha plogut
Son llàgrimes del teu novio,
Castelluda meua, que diu que no l’has volgut
A ta mare que és lletja, jo no la vull
En tu que eres més guapa, casar-me vull
casar-me vull, casar-me vull,
a ta mare que és lletja, jo no la vull
Des del castell de Castalla,
Es divisa Alacant
I també els quatre pobles,
Castelluda meua que dins de la Foia estan
A la mar que te’n vages, no em dones pena
Dona’m farina i oli, diners i llenya
diners i llenya, diners i llenya
A la mar que te’n vages, no em dones pena
Al cantar la despedida,
Les llàgrimes m’han caigut
Perquè s’acaba la jota
Castelluda meua,
la jota del castellut.
3 respostes
Un plaer per a les oïdes i una gran emoció en escoltar la versió de la Jota del Castellut de la veu del gran Miquel Gil. Gràcies.
ENHORABONA a la gent i families que viu al carrer major que a pesar de ser pocs ja fan prou per conservar les majestuoses cases i renovar el carrer, si al contrast, si a la restauració i mils aplaudiments per a tots ells/es.
LA DEL CARRER MAJOR.
QUANTES VOLTES QUE T’HA DIT
QUE PEL MEU CARRER NO PASES
QUE T’HE S’HA FET EL COLL TORT
CASTELLUDA MEUA
D’ARRASTRAR LES CARABASES
Aquesta estrofa es canta la primera a la Jota del Castellut que es toca al Grup de Danses d’Ibi, en el que per cert ja hi havem cinc castelluts.
Enhorabona per el blog.
Un membre del Grup de Danses d’Ibi