Hola gent!
Rebuscant entre llibres he trobat una rondalleta del poble.
No m’ha resultat del tot indiferent, ja que encara que no sóc receptor directe, si que he escoltat a gent que diu que el seu avi o avia l’ha contava quan eren menuts.
El llibre on l’he llegit s’anomena “Los límites simbólicos. Hombres de la Foia de Castalla i la Vall de Xixona” de José Luis Bernabeu Rico, de Tibi.
Allà va la rondalla:
Això va anar i era una raboseta i un comparellop, i el comparellop li diu a la raboseta:
– Te’n vens a menjar figues?
– Quan?
– Demà de matí
– On?
– A la figuereta d’un “auelo”
– “Bueno”, be.
Al sendemà, va el comparellop i li diu:
– Raboseta, vinga anem!
– “Miranyàs” el bovo! Ara que ja he anat jo, i me les he menjat totes!
– Xica calla! mentirosa, anem i berenem!
– No t’ho creus? “Pos” fica, fica la mà en la gatereta i voràs tots els peçonets
– Ah! mala sorra, ja t’apanyaré jo a tu!
El comparellop, va pensar com li la tenia que tornar a la raboseta, així que va altre dia i li diu:
– Raboseta! Te’n vens en mi?
– On?
– A la boda de mon tio
– “Bueno” be, on és?
– Molt lluny, per allà per la lluna
– I com anem si jo no puc pujar?
– És igual! Jo, com tinc ales, es pujaré a l’esquena
– Be comparellop, i quan és?
– Ja t’avisaré jo raboseta
Arriba el dia de la boda, es muda ben mudà(da) la raboseta i, hala!, allà va el comparellop a buscar-la.
– Puja raboseta!
I cap amunt, cap amunt que van els dos, i portaven un bon “rato” pujant i el comparellop li diu:
– Raboseta, veus terra?
– Un rogle com una era
I seguixen pujant, cap amunt, cap amunt, i el comparellop pregunta:
– Raboseta, veus terra?
– Un rogle com una sarandeta
I el comparellop cap amunt:
– Raboseta, veus terra?
– Un rogle com el replanell de la mà
Al ratet:
– Raboseta, i ara? veus terra?
– No, ara no veig res!
Seguixen pujant i li diu el comparellop:
– Raboseta, veges qui es te que emparar que ja hem arribat!
Li pega una “aspercoida” el comparellop a la pobra, la tira cap avall i la raboseta diu:
– Pallús o segat, pallús o segat,
” si escapo i no muero
no quiero más bodas del cielo!”
“Cuento” acabat
ja s’ha arrematat
el que vulga més històries
que se’n vaja al terrat!
