MASOS: EL LITERO

 
Este cap de setmana em vaig deixar caure per les terres del Litero, i l'experiència no va ser gens de gratificant. De fet, vaig tenir que baixar per la senda del pi cap a la Foia amb el cap baix i pensatiu, (ja que poc a poc els masos de Castalla van desàpareixent i endorracant-se). Jo em preguntava si les autoritats podien fer alguna cosa al respecte, com per exemple fer un refugi o zona d'acampada, però la lògica em diu que comprar una d'aquestes finques per aquest ús seria molt improbable...

Ara bé, en entrar pel camí, després d'abandonar els forns d'"algeps" de la pujada, vaig vore un gran cartell on posava que estava en venda la finca, i a més, fraccionable (bona oportunitat de comprar-ho i reconvertir-ho). Després vaig entrar dins de la casa, i la veritat és que dona autèntica llàstima, perquè està practiment enderrocada, -supose que és el destí de tots aquells masos que no es cuiden-. Les fotos parlen soles sobre l'estat de la finca.

Finalment em vaig tindre que consolar amb les vistes des del pi, encara que em vaig quedar bocabadat mentre observava les nombroses casetes que es dibuixen pel territori. Però a pesar d'això es pot gaudir durant una estona tranquila del paisatge de Castalla i el seu entorn.


















CUIDAR EL NOSTRE PATRIMONI ÉS TASCA DE TOTS. GRÀCIES.

Deixa un comentari