El cognom Domènech (o Doménech) és un dels més emblemàtics i significatius per a entendre la història de la repoblació de Castalla i de tota la Foia de Castalla.
El seu origen és molt clar i directament relacionat amb l’arribada de nous pobladors després de la conquesta.
1. Origen Etimològic i Històric del Cognom “Domènech”
El cognom Domènech és un cognom patronímic d’origen català amb un significat molt concret:
- Domingo (Domingue en occità) / Diumenge (en català): El nom propi del qual deriva. Aquest nom, al seu torn, prové del llatí “Dominicus”, que significa “pertanyent al Senyor” (Dominus), és a dir, “el que va nàixer en diumenge”, el dia del Senyor.
- Sufix -ech/-ènech: Aquesta és la forma característica i antiga del sufix patronímic occità que significa “fill de”. És l’equivalent als sufixos català -eu (com en Bernabeu) o castellà -ez.
Per tant, Domènech significa literalment “fill de Domingo” o “fill de Diumenge”.
Aquest tipus de formació és típicament de l’àmbit lingüístic occitanocatalà, propi dels territoris de la Corona d’Aragó on es parlaven aquestes llengües. És un cognom que es va originar i estendre durant l’edat mitjana, quan els fills van començar a heretar el nom del pare com a cognom fixe.
2. La Presència de Domènech a Castalla: La Clau de la Repoblació
La presència i importància d’aquest cognom a Castalla està directament lligada a l’origen dels seus repobladors.
- Repoblació amb Població d’Occitània i Catalunya: Després de la conquesta de Jaume I el 1244, el rei va atorgar la Carta de Població i va començar a repoblar les terres amb cristians vells. A Castalla i tota la comarca de la Foia (Ibi, Tibi, Onil, etc.), els nous pobladors van arribar majoritàriament de territoris de parla catalana i, especialment, de parla occitana (del sud de l’actual França). Aquests pobladors, anomenats “francs” en els documents de l’època, eren sovint occitans.
- Un Cognom que Delata l’Origen: El cognom Domènech és, en si mateix, una petjada lingüística que indica que la família que el va portar per primera vegada a Castalla tenia origen occità o, en tot cas, d’àrees fortament influïdes per aquesta cultura dins de la Corona d’Aragó.
- Antiguitat i Arrelament: El llinatge Domènech està, per tant, entre les famílies fundadores o de les primeres generacions de repobladors de Castalla. Van ser una peça clau en la repoblació i l’estructuració social i econòmica de la vila medieval. Es van dedicar a l’agricultura, la ramaderia i els oficis, consolidant-se com una nissaga ben arrelada al territori.
- Expansió i Presència Actual: Com a llinatge ben establert, els Domènech es van anar expandint al llarg dels segles per Castalla i esdevenint una de les famílies tradicionals del poble. Avui dia, és un cognom molt comú i característic de la zona, un reflex directe de les arrels medievals occitanes de la seva població.
Resum i Conclusió
- Origen del Cognom: Domènech és un patronímic occità que significa “Fill de Domingo/Diumenge”. La seva terminació és la marca inequívoca del seu origen en territoris d’Occitània o d’influència occitana.
- A Castalla: El cognom va ser portat pels repobladors occitans (o “francs”) que van rebre terres i cases després de la conquesta de Jaume I el Conqueridor al segle XIII. És un testimoni vivent de l’origen d’aquests primers pobladors.
- Significat Històric: La presència del cognom Domènech a Castalla és una prova clara i directa de la repoblació d’origen occità de la vila. És un llinatge fundacional que parla de la història més antiga del poble.
Si voleu investigar la vostra genealogia, el cognom Domènech us dóna una pista molt forta: heu de buscar en els arxius locals i parroquials de Castalla, que es remunten als segles de la repoblació. És molt probable que trobeu els vostres avantpassats entre les primeres famílies que van construir la Castalla cristiana.
Fonts per investigar:
- Arxiu Històric Municipal de Castalla.
- Arxiu Parroquial de l’Església de la Sang de Castalla (registres de bateigs, matrimonis i defuncions).
- Arxiu del Regne de València (per a documents generals sobre la repoblació).
