Hola estimats:
El nostre amic J.M. Disla, fa uns dies ens va escriure i ens va contar un episodi, un de tants, entre les relacions Castalla i Onil. I és que els “rifirafes” entre els dos pobles sempre han estat presents en la nostra història. De fet segur que heu escoltat alguna vegada comentaris com: “Els colivencs són uns bafaners sempre volen destacar i presumir” “Pos mira que els de Castalla que són tots uns viciosos i jugaors”
Hi ha molts més, però tampoc anem a generar ací la tercera guerra mundial.
Bromes a part, cal dir que a l’any 1945 es va organitzar un certamen de cant dedicat a la marjal d’Onil. En aquell concurs, com no, va anar a participar alguns de Castalla. La polèmica es fa servir quan un castellut fa recitar aquesta bonica poesia:
Querido pueblo de Onil,
mira que eres colosal
que se de un premio en un
certamen de cante a la marjal.No se si serà marjal,
los siete palmos de tierra ,
que conreáis por milagro
a la falda de la sierra.
Porque la marjal entera, si pitágoras no falla,
lapiz i escritura en mano
los dueños son de Castalla.
Podeis cantarla y bailarla, serà honor
hermosa y vuestra, pero tocando a segarla
compañeros, eso es cosa nuestra
Y en tal de que agais las fiestas para disfrutar
nosotros hos damos permiso y fueros
para que nos sigais llamando
que somos los bacoreros.
Oy nadie os profana
en vuestra profesión vana
porque todos los de Onil,
teneis mucha tierra ALLÀ EN LA HAVANA.
El ventorrillo i al fons la marjal. Anys 70.
En aquell moment, quasi estalla un conflicte bèlic. Però per sort ni es va arribar a agafar les armes ni la sang va anar a parar al riu, tan sols va haver intercanvi de paraules i no massa boniques. Segur que aquest episodi condionà encara més l’ enfrentament entre les dos poblacions.
Salutacions i gràcies.
