Ahir vaig rebre una carta d’un dels nostres lectors que he publicat íntegra davall. Victor ens parla i ens planteja sobre la qüestió de quin és l’origen del Himne de la Mare Deú, perquè hi ha divereses versions que ronden per poble, i no sap quina és la vertadera. Per aquest motiu he publicat el escrit, perquè així, a vore si entre tots el castelluts arribem a una conclució final històrica. D’aquesta forma vos convide a buscar i investigar, per a descobrir quins van ser els origens d’aquest himne. Per tant espere les vostres reflexions, ací als cometaris, fruit de la vostra mini investigació. Gràcies.
Aquesta és la pregraria a la verge
Deu vos salve, oh Maria Inmaculada
Mare de la Soledat;
Gireu vostres ulls, Regina, apiadada
Sobre la vostra ciutat.
Vos sou tota nostra vida i esperança,
De nostres cors, dols remei
A vos prega i suspira, ben confiada,
Tota Castalla fidel.
Per nos a vostre fill pregeu, ben amorosa,
Mare de la Soledat.
I vinga la grasia de Deu, ben abundosa
sobre la nostra ciutat.
CARTA DE VICTOR FAJARDO RICO A CASTALLA EN EL RECORD:
Benvolguts castelluts
Vull comentar-vos una cosa al voltant de l’Himne de la Mare de Déu, el “Déu vos salve”, a veure si m’ho sabeu solventar, ja que estic una mica confòs. Jo creia que era un himne molt antic, i certs patrons lingüístics que hi apareixen m’ho confirmaven, com ara:
1.- A l’himne conservem la pronúncia de les “d” intervocàliques, que com sabeu en valencià general cauen. Així, cantem “Deú vos salve Maria Inmaculada”, i no “Inmaculà”, i com aquests hi ha altres casos. La pèrdua de la “d” es va generalitzar en valencià al llarg del s.XIX, la qual cosa em feia pensar que l’himne era anterior i havia quedat com a recialla aquesta pronúncia.
2.- El tractament de Vos: en l’himne, a la Mare de Déu ens hi adrecem parlant-li de Vos: “Déu vos salve”… “gireu vostres ulls”. El tractament de vos es va perdre fa un parell de segles al domini català, només es conserva en l’actualitat a les Illes Balears. Fins i tot apareix a la cançó el vers “per nos al vostre fill pregueu”, on s’utilitza la forma “nos” del pronom nosaltres, forma arcaica en català actual.
Aquestes apreciacions, juntament amb la utilització d’un vocabulari prou perdut en la parla de Castalla actual (“pregueu” en compte de “reseu”, forma que recorde que la meua àvia feia servir de tant en tant però que al nostre parlar actual ja està totalment fora d’ús) em feien pensar que teníem una petita joia que havia quedat fosilitzada en el nostre poble, una mena de mostra viva de la pronúncia i el parlar del valencià del s.XIX o abans.
Els meus dubtes van començar a sorgir quan algú del poble, ara no recorde qui, em va comentar que aquest himne no era antic, que l’havia fet Don Toribio, l’històric rector del poble. Després algú més em va dir que no el va fer ell, sinó que el va adaptar a partir d’uns himnes de no sé quina Mare de Déu de Catalunya. Quan em van dir això també ho vaig creure, ja que explicaria per què està escrit amb un català literari tan perfecte. Per tant, ja no sabia què pensar.
El cas és que no vaig averiguar molt més, i ho vaig deixar córrer una temporadeta. Fins fa un parell d’anys, que vaig anar a la boda d’uns amics a Utiel. La patrona d’Utiel és la Mare de Déu del Remei, i quasi em caic de tòs quan després de la missa, igual com en Castalla, la gent es posa a cantar-li l’himne a la seua patrona, i era idèntic al de Castalla només que en castellà! (no hem d’oblidar que Utiel és zona castellano-parlant). Realment em vaig quedar pasmat. Vaig intentar averiguar més coses, ja que pense que això no pot ser casualitat. Els meus amics, però, no em van saber aclarir molta cosa més, i de nou se me’n va anar del cap el tema.
Veient les fotos que heu penjat de la Mare de Déu a la vostra pàgina m’ha tornat al cap. Potser no és el lloc, però igual em podeu solventar el dubte, igual pot ser curiós per a la gent del poble conèixer la història d’aquest himne tant del nostre poble. Si és veritat que és un himne antic seria una passada que s’hagués preservat tant bé al nostre poble. Si el va adaptar Don Toribio, olé per ell, algú que en ple franquisme, -règim no massa favorable a la nostra llengua per dir-ho suau-, es va atrevir a fer-ho en català, i a més amb un català correctíssim, cosa que dóna a entendre que probablement era una persona prou formada i coneixedora de la gramàtica i les regles de la nostra llengua. I, al mateix temps, resoldre el misteri de la relació del nostre himne amb el d’Utiel. Hi haurà més pobles que el tenen? No deixa de ser curiós, -i això ho dic com a apreciació-, que de tots els pobles del voltant Castalla és l’únic on es canta l’himne de la seua patrona (o patró) en la nostra llengua: a Onil, Biar, Ibi, etc.. es canta en castellà.
