Jaume I i Castalla

 EL REI EN JAIME I, ENAMORAT DE CASTALLA

Per RAMÓN SEMPERE QUILIS

Cronista oficial de la Vila d’ Onil

ABANS que Pere IV, Rei d’Aragó i descendent del Rei Conquesta per Jaume, Rei d’Aragó i València, cedís a favor de Raimundo de Vilanova, en infeudació Castalla , i Onil la seva jurisdicció, ja havia estat objecte Castalla de privilegis reials, franquícies i prebendes de la mà de Jaume I, que aquest li va atorgar pels serveis que la Vila havia prestat a les seves lluites contra Castella. En l’ocasió que relatarem, ho fa promulgant decrets des d’Alacant l’any 1297. Aquestes franquícies, més tard, vindrien a ser confirmades per donar-li vigor d’època, i en part augmentades, pel Rei Martin, L’Humà, el 1356. Confirmacions que anirien dirigides a aquests privilegis, poguessin ser —com ho van ser— també propis per a la Baronia de Don Baltasar Lladró, és a dir, per a Onil i Tibi.

Les disposicions del Rei en Jaume, estan contingudes en els documents que reproduïm al final d’aquest treball, de l’Arxiu del Regne de València, del contingut del qual, traiem el text següent:

“Ens Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, Mallorca, València i Múrcia, comte de Barcelona i vexiliari de la Santa Romana Església, almirall i capità general, atenent al mal que vosaltres els nostres homes de Castalla per raó de la guerra que es va seguir i segueix entre els nostres regnes i Castella i que també vau sostenir per els nostres successors us enfranquegem i alliberem i fem francs i immunes a perpetuïtat a vosaltres tots els predits homes de Castalla , presents i futurs habitants i habitadors del predit lloc de tota contribució, peita , subsidi, servei, sopar, monedazgo , exèrcit i cavalcada, de lleda, peça exacció i dret real que pugui imposar-se o ser demandat i els seus rèdits. Igualment, a vosaltres i als vostres habitants i habitadors del dit lloc no tindreu en cap temps ni a Ens ni als nostres que paguen allò que s’ha dit abans o qualsevol altra cosa ja que així mateix us enfranquem i immunitzem sota aquesta condició que vós i els vostres, presents o futurs, hagueu de poblar o habitar i morar en el raval d’aquest lloc i si per qualsevol causa en el futur no hàgiu poblat o habitat aquest raval ho poseu en coneixement del nostre Ball general del regne de València prometent fermament que poblareu i habitareu a la nostra vila i predit lloc i igualment en el dit raval i no en cap altre lloc del indicat pel nostre ball i sota la nostra supervisió. Manant els procuradors, justícies, balls, porters, col·lectors, lezders, peatgers, i qualssevol oficials nostres, presents i futurs, que la predita concessió tingui per ferma i observin i no contravinguin ni permetin a ningú contravenir per cap raó. Donat a Alacant el sisè idus de febrer de l’any del Senyor de mil dos-cents noranta-set”

Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, Mallorca, València i Múrcia, comte de Barcelona, i de la Santa Romana Església vexiliari , almirall i capità general.

Són testimonis Jaime Pedro, Jasperto de Castronovo , Gonzalo Gimeno d’Arenoso, Felip de Salucio i Dalrnacio de Castronovo .,

Pedro Martin, escrivà del senyor rei que pel seu comandament això es va fer escriure i tancar el dia i any sobreescrit.

Aquests privilegis, com abans apuntàvem, van ser confirmats en un altre document, pel rei Martin I, fill de Pere IV, document que així mateix inserim al final d’aquest treball que, traduït així diu:

“Ens davant la súplica del cavaller Baltasar Lladró, disposats favorablement, confirmem a perpetuïtat el predit privilegi i totes i cadascuna de les coses que en ell es contenen per a vosaltres, prohoms de l’aquest lloc de Castalla, i perquè això i allò, millor i més plenament tingueu declarant i ampliant tot el que en aquest privilegi es conté incloent sopar i absència pertanyents als nostres cònjuges i tots els nostres successors, també els drets anomenats de montazgo, i que vosaltres prohoms pugueu allí solament en aquest lloc i els seus termes gaudir; d’aquesta manera quedeu obligats i constrets a prendre la gabela de la sal de la ciutat de Xàtiva i de cap altre lloc la vostra lliure voluntat dins d’aquest lloc i els seus termes. Manem, així mateix, amb el present il·lustríssim príncep Martin, per la gràcia de Déu, rei de Sicília, duc d’Atenes i Neopatria el nostre benvolgut primogènit i, després dels nostres feliços i longeus dies, hereu legítim i universal de tots els nostres regnes i territoris, obtinguts sota la nostra paterna benedicció, al Governador, Ball general del regne de València, justícies, balls, lezderos, peatgers, comissaris, porters, col·lectors dels predits drets i altres tots i cadascun dels oficials i súbdits nostres, presents i futurs, que aquests oficials nomenats caiguen en la nostra ira i indignació si incorren per primera i segon vegada en contra de les nostres presents confirmacions, declaracions i ampliacions, tenint i observant i fent observar inviolablement per qualsevol d’ells i no contravinga ni permeta a ningú contravindre per cap raó. En testimoniatge de la qual cosa aquesta carta vam fer escriure i manar segellar amb el nostre segell real pendent.

Donat a València el dia quinze del mes de novembre de l’any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents tres. Huité del nostre regnat.

Dalmaci va veure .

Martin, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona Rosselló i Sardenya.

Són testimonis Pedro, cardenal de Catània. Hugo, bisbe de València. Gimeno Pedro de Arenoso. Berenguer Arnaldo de Cervellón . Olfo de Proxida .

Guillermo Pons, secretari del sereníssim senyor rei d’Aragó sobredit, pel mandat del qual això va fer escriure i tancar.

Venerable Antonio Pérez, justícia de la vila de Castalla, qui va veure, l’original del sobredit privilegi i certifique per la seva autoritat.

Andrés Bernat, per autoritat real, notari públic per a tots els territoris i dominis del sereníssim rei d’Aragó i escrivà de la cúria de la vila de Castalla, qui el present trasllat del privilegi original va declarar fidelment copiat i així mateix l’original examina i va comprovar literalment i per mandat i orde del venerable Antonio Pérez, justícia d’aquesta vila de Castalla, aquest instrument i trasllat per la seua autoritat decretat, signatura, i va tancar en el lloc dia i any continguts en la primera línia.

 Declarant corregit i esmenat en la sisena Línia on es veuen interdiccions del senyor Jaume i en la línia XXII on demostra interdiccions, igual que a dalt, signat en presència de vós aquest noble, humilment suplicat, que ens dignem no sols confirmar i ratificar el privilegi preinserit, sinó també de nou concedir, verdaderament, l’ampliació i franquesa dels nostres drets descrits més a baix, per als homes i habitants del lloc de Castalla Ens, en veritat, tenint gran respecte i grata memòria dels dignes serveis, de vós Baltasar, que gran retribució mereixen, lloem, aprovem i confirmem el preinscrit privilegi i totes i cadascuna de les coses que en ell s’expressen per als prohoms del predit lloc, presents i futurs, per a, el seu millor ús. Pel tenor del present i deliberat per Ens i els nostres perpetus hereus i successors i desitjant que el nostre privilegi valga per sempre, ampliem, enfranquecemos i fem lliures, francs i immunes novament a perpetuïtat als homes, veïns i habitants, tant presents com futurs, com a dita és, d’aquest lloc els vostres vassalls, tant en la mar com en la terra, per a tots els drets i costums de l’anomenada duana, moxerifat, almodinatge, pontatge i passatge. Així mateix que els veïns d’aquest lloc i habitants mai hagen de pagar ni donar res pels drets anteriorment descrits igual que ens i els nostres successors mantindrem lliures de cens, és a dir, francs i exempts perpètuament, donant poder de nomenar i governar en aquest lloc de Castalla.”

Orgullosa ha de sentir-se la Vila de Castalla , per les múltiples atencions que aquest gran Rei valencià, va tenir per als seus habitants. Atencions que rubriquen el fet d’haver conviscut amb els seus homes quan la seva preocupació era la conquesta del Castell i Vila de Biar .

La preocupació per la Foia , la que considerava clau en les seves topades amb Castella, el va fer pactar primerament amb Zeit Abu Zeit , el seu aliat, perquè li cedís les Viles de la Foia i com sigui que aquests pobles havien estat regals de casament en el matrimoni de la seva filla Alda amb el cavaller aragonès Perez de Arenis desitjos, concedint-li el Rei a canvi de la Foia , Cheste i Villamarchante , en les seves posicions valencianes.

Confirmada la permuta, va establir un cordó de seguretat al llarg del camí Reial a Biar , amb un nucli de vigilància permanent a « Els Ginets , que va funcionar de bon grat del Rei fins a la concòrdia d’ Almirra entre ell i el seu futur gendre Alfons, més tard Alfons X “el savi”.

En el document manuscrit que reproduïm —com queda dit al final d’aquest treball— hi ha una segona concessió que podrà comprovar el curiós lector, que es refereix a Onil i Tibi doncs el noble Baró de Castalla , Baltasar Ladro, suplico al Rei Martin I, que els privilegis atorgats a Castalla pel Rei Jaume I, també ratificats per les les viles d’ Onil i Tibi, com així va passar, els detalls del qual podrà assaborir el lector que enamorat de la nostra Història, llegís el programa de festes abrilenyes d’ Onil d’aquest any 1998, o si li fos més còmode, tradueixi la darrera part del document inserit al final.

EXPLICACIÓ D’ALGUNES FRANQUÍCIES

SOPAR .— Impost d’origen feudal que pagaven al monarca per a la seva manutenció, les viles o ciutats en què aquell s’asseia en els desplaçaments.

CAVALCADA.— A les expedicions de càstig contra territoris enemics, de curta durada, els pobles per on es desenvolupaven aquestes incursions, haurien de contribuir a l’èxit en certs elements entre materials i diners .

DRETS .— Eren certs impostos a pagar a la Corona en algunes transaccions que requeien sobre els Senyors. Aquests els exigien a les corporacions municipals.

ENFRANQUEJAR .— Consistia en franc o lliure, qualsevol impost.

EXERCIT. S’ordenava a l’obligació de proveir els tropes en els seus desplaçaments, de diners i queviures com a homes.

GABELA .— Nom genèric aplicat a determinats impostos que, en règim de monopoli cobrava el monarca. El més conegut era la gabela de la sal, taxa imposada sobre el consum del producte. Distribuïda per capitació, s’establia una quantitat fixa per municipi, i normalment era arrendada la seva recaptació.

IMMUNITAT .— Privilegi local concedit als temples i esglésies, en virtut de la qual, els delinqüents que s’hi acollien no eren castigats amb pena corporal en certs casos.

LEZDA .— Tribut especial que es pagava pel trànsit de mercaderies.

ONTAÇ .— Tribut que pagaven els ramaders per traslladar el seu ramat a través d’una muntanya.

MONEDATGE-MORABATI .— Impost que s’abonava a gairebé tots els països de l’Europa Occidental durant l’Edat mitjana. A Espanya va ser conegut amb les denominacions de moneda foranea ( Monedatge ). A València, l’origen es vincula amb l’obligació real de no devaluar la moneda. Com a contrapartida percebien una quantitat en metàl·lic. Creada la moneda cristiana valenciana el 1266, s’establia un nou pagament de sous totes aquelles persones que tinguessin béns superiors a 105 sous .

MESURA-MESURATGE .— Impost municipal que grava la mesura dels grans i farines que entraven a la ciutat, a raó d’una barcella per arrova.

PEATGE .— Pagament que s’havia de fer per qualsevol trasllat que el veí efectuava.

PONTAG .— Arbitri per passar un pont. També es coneixia amb el nom de Pontatge

BIBLIOGRAFIA

ARV Arxiu del Regne de València. Real Cancelleria n°. 396. Arxiu de l’autor.

Diccionari Històric de la Comunitat Valenciana 1992.

Diccionari d’autoritats. Edit. Gredos. Madrid 1984.

La nostra Història. Edicions Aramo . València 1980.

NOTA

VEXILARIO .— Sobre aquest vocable, El Diccionari d’Autoritats diu el següent: Vexilo . Estendard o Bandera. Del llatí Vexillum . A la seva mà està enarborat l’estendard i vexili de la Fe.