Les batalles de Castalla 1812-1813

Guerra de la independència 1812

En 1812 l’exèrcit francès va derrotar a l’espanyol i l’any següent l’exèrcit aliat hispà britànic va derrotar a les tropes de Napoleó.
El municipi ocupa el centre de la Foia de Castalla, un espai estratègic del País Valencià que connecta la comarca d’Alcoi amb la ruta d’accés a La Manxa.
Al començament de 1812 el Mariscal Suchet que controlava la majoria del territori Valencià tenia ací les seues posicions més avançades.
Alacant era l’única ciutat no ocupada i el nucli de la resistència en l’est Peninsular.

Amb el seu triomf en 1812, els francesos van romandre en la Foia de Castalla durant quasi un any, però en l’hivern de 1813 els reforços aliats desembarcats en Alacant, van pressionar a l’exèrcit francès i van prendre Castalla.

Des del Cabeço del Pla es pot contemplar els escenaris de les dues batalles, la primera es va desenvolupar al sud i a l’est de Castalla, entorn de la zona del riu Verd i la segona va tindre lloc en els turons que s’eleven a l’oest de Castalla.

A l’abril de 1812, Wellington va conquistar Badajoz i va sol•licitar una acció de distracció sobre l’exèrcit de Suchet, el Mariscal anglès volia evitar que les tropes franceses situades a València reforçaren aquell front, així podria continuar la seua campanya en l’oest de la península.

Seguint el pla, a mitjan juliol, el general José O’Donell al capdavant de l’exèrcit espanyol en llevant, va emprendre l’ofensiva contra l’avantguarda francesa dirigida pel general Delort.

En el carrer major de Castalla es troba la casa de la família Rico.

És un edifici singular que va ser construït en el segle 16 i que va tindre un paper important durant l’any 1812, ja que va ser el lloc on el general Delort va establir la seua caserna general, la caserna general de l’avantguarda de l’exèrcit d’Aragó.

El pla d’O’Donell que comptava amb uns 10.000 homes consistia en un moviment envolupant sobre Castalla, amb quatre columnes procedents de Biar, Saix, Ibi i Xixona, Delort a penes podia oposar 4.000 soldats situats en diversos acantonaments de la Foia de Castalla.

En els camps d’oliveres que hi havia en 1812 van arribar a l’alba del 21 de juliol els homes de l’exèrcit espanyol, l’avantguarda comandada pel Brigadier Don Luis Michelena.

El seu objectiu era entrar a Castalla i allí va convergir amb una segona columna dirigida pel general Miyares que venia des de Saix, per l’oest. Totes dues tropes van espentar als francesos fora del poble i els van obligar a retirar-se cap a l’est, en direcció al riu Verd.

En el cabeço el Pla el general Delort va establir el seu lloc de comandament en aquell calorós matí de juliol.

Allí va col•locar un dispositiu defensiu amb una bateria de 4 canons, amb els quals va realitzar un foc sostingut contra els batallons espanyols que havien travessat el riu en persecució de les tropes franceses. Els espanyols finalment van haver de detindres i a causa de la intensitat del foc es van veure obligats a replegar-se per on havien vingut.

Va ser el moment en el qual va ordenar a la seua infanteria i cavalleria, Dracs i Coraceros, que van convergir sobre Castalla des dels seus emplaçaments en els pròxims municipis de Biar, Onil i Ibi.
La lluita no sols es va donar en el pla situat entre el riu i el poble, sinó que va arribar fins al caseriu, davant mateix de l’ajuntament de Castalla.

A la ciutat de Castalla van tindre lloc els moments finals de la batalla de 1812 quan els espanyols en retirada i alguns en desbandada van haver de lluitar per la seua vida enfront de la infanteria i sobretot els Dracs, la cavalleria francesa.

Una part dels espanyols, soldats del regiment de la corona van intentar refugiar-se en les ruïnes del castell de Castalla, però sense èxit, ja que els francesos els van obligar a la rendició, cosa que van fer en poc temps.

Així va concloure la batalla de Castalla, que va anar una derrota important per a l’exèrcit espanyol.

Guerra de la independència 1813

En 1813 Wellington va ordenar a l’exèrcit aliat situat en l’est d’Espanya que expulsarà a Suchet de valència, no obstant això va ser el mariscal francès qui va prendre la iniciativa.

Al començament d’abril va desallotjar a britànics i espanyols de Villena i Biar, i el dia 13 es va enfrontar a les tropes dirigides pel general John Murray a Castalla.

Suchet va desplegar als seus 10.000 homes davant uns 19.000 soldats aliats, el front hispà-britànic es va estendre per uns tres quilòmetres i el *castell de Castalla va quedar en el centre del dispositiu.

Murray va fer un desplegament defensiu en la línia de turons situats a l’oest de Castalla, ací va construir barricades i murs de pedra, “l’alt de guerra, les Bateries”

Des de la falda del castell de Castalla es pot observar molt ben bona part del camp de batalla de 1813, en concret totes les destil•lacions que es troben a l’oest del municipi i en les quals es troba l’alt de guerra.

En l’alt de guerra es van desplegar les tropes hispà-britàniques del general Willingham i va ser l’espai on van tindre lloc els principals combats de la batalla de 1813.

En 1812 la derrota espanyola en terres valencianes va ser tractada en les Corts de Cadis a causa de la gran diferència en les baixes patides pels dos exèrcits, però sobretot perquè va quedar en evidència, comparada amb la victòria de Wellington just l’endemà 22 de juliol en la batalla dels Arapiles.

El general José O’Donell va ser destituït i el seu germà Enrique que era un dels regents va dimitir.

Enfront d’això, Suchet va demanar a Napoleó ascensos i condecoracions per als oficials i soldats francesos que van participar en Castalla, anys després la memòria de la victòria francesa va quedar representada en un llenç.

En 1977 li encarrega l’ajuntament de Castalla al pintor local Eliseo Esteve Candela, una còpia d’un quadre anterior del segle 19, concretament de 1836 que realitza el pintor francès Jean-Charles Langlois per encàrrec directe del Rei Louis-Philippe d’Orléans.

L’obra de Langlois, segueix de manera exacta els plantejaments de Gross en les seues pintures de batalla realitzades especialment en època napoleònica. En elles veiem la configuració de tres plans; un primer pla on sempre situa a les víctimes, als ferits de la guerra, especificant d’eixa manera la crueltat de la batalla o de la pròpia guerra, un registre principal congelat a mode teatral, com un escenari on se situen els personatges principals.

Donant-los eixe caràcter simbolista heroic juntament amb el desplegament, de l’acció bèl•lica especialment tenint de nou un exercici d’aproximació als perdedors, a les víctimes i per tant a eixa crueltat de la guerra, i finalment un escenari que serveix de fons de composició, on transcorre l’acció bèl•lica.

En el quadre es pot contemplar a través del camp de batalla, concretament amb l’escenari del castell, la fortificació de Castalla, però especialment, la vila el caseriu i el carrer major que s’endinsa cap a l’església, on sempre les accions bèl•liques transcorren en un focus allunyat del protagonista principal que en aquest cas és el general victoriós en 1812.

Respecte al combat de 1813 Suchet mai va reconèixer el seu error, en canvi quan la notícia de la batalla va arribar a Alacant el cap polític Patiño va ordenar un Tedeum amb tres dies d’il•luminació i gaubances públiques, donant nostres reverents gràcies a la divina provisió.

D’altra banda Whittingham va demanar a Wellington diversos ascensos i reconeixements per als seus homes, però va quedar sense resposta, va ser en acabar la guerra, quan Fernando setè va crear la creu de Castalla. Amb ella premi als soldats espanyols que van integrar aquesta divisió.

Monument commemoratiu de les dues batalles

En 2005 es construís un monument en commemoració de les dues batalles de Castalla amb una idea molt clara, que la memòria d’aquests esdeveniments serveixi per a la millor entesa entre pobles i nacions.

La memòria de la guerra segueix present a Castalla, en 2005 va tindre lloc la primera recreació històrica i es va erigir un monument als soldats morts en les dues batalles, a més el municipi compta amb cinc carrers commemoratius de fets i personatges de la guerra.

L’alt de guerra i els contraforts muntanyencs que es troben al voltant d’aquest, formen part del paisatge protegit de la Serra del Sit i del Maigmo.

Aquest fet ha permès que bona part de l’escenari del camp de batalla de 1813 es conserve bastant bé, sense profundes transformacions.

El paisatge de guerra de Castalla és un actiu patrimonial imprescindible per a entendre la història, es tracta d’un bé que els ciutadans tenen dret a conèixer i que l’administració pot convertir en un interessant producte per a dinamitzar el turisme cultural i fomentar una cultura de la pau.