Quin és l’origen del nom de la ciutat de Castalla.
El nom de la ciutat de Castalla, situada a la província d’Alacant (País Valencià, Espanya), té un origen que es remunta a èpoques antigues i està vinculat a la seva història com a assentament estratègic.
Posibles orígens del nom de Castalla
- L’arrel kast- o kasta- apareix en hidrònims i topònims antics de la Península, possiblement relacionada amb “terreny humit” o “lloc amb aigua”.
- La Foia de Castalla és un nom d’origen ibèric i no prové del llatí Castellum.
- Per molt que s’assembli a Castell, no tenen res a veure l’un amb l’altre.
• Podria derivar del terme àrab “Qastalla” (قَصْتَلَة), que al mateix temps provenia del llatí “Castellum” (petit castell o fortificació). • Durant l’època andalusina (segles VIII–XIII), la localitat era coneguda com a “Hisn Qastalla” (حصن قَصْتَلَة), és a dir, “fortalesa de Castalla”.
3. Teoria llatina:• Alternativament, podria procedir directament del llatí “Castellum”, que significa castell o fortalesa, reflectint la importància del castell que domina la ciutat des de dalt d’un turó.
Evolucionant fonèticament a través del mossàrab o el romanç medieval.
Context Històric del topònim
La Foia de Castalla, una depressió amb antics brolladors i rierols.
- La presència d’un castell al cim de la localitat (construït al segle XI durant la taifa de Dénia) reforça la connexió amb termes relacionats amb fortificacions.
- Època ibera i romana: La zona de Castalla va estar poblada des d’èpoques iberes i posteriorment romanes. La seva posició elevada tenia un alt valor defensiu.
- Període islàmic: Durant la dominació musulmana, es va construir una fortalesa al turó on avui es troba el castell actual.
- Reconquesta cristiana: A partir del segle XIII, després de la conquesta per part de les tropes cristianes del Regne d’Aragó, el lloc va continuar anomenant-se de forma derivada del terme llatí castellum, reforçant el seu caràcter de plaça forta.
- Després de la Reconquesta (1244), el topònim es va adaptar al català/valencià com a “Castalla”, conservant-se fins avui.
Representaciò gràfica dels ullals i el assarp major de la marjal d’Onil
Font: ARV, Mapas y Planos, 207.
© Generalitat Valenciana.
Arxiu del Regne de Valencia
Origen lingüístic i evolució
- Antigament aquests noms identificaven un «aiguamoll amb fonts», i tenien denominació pre indoeuropea cast/tala, que popularment, en llatinitzar-se la població, es va confondre amb el castellum llatí.
- La llengua ibera no està totalment desxifrada, i molts topònims es van reinterpretar en època romana/àrab.
- El nom actual sembla derivar de l’àrab andalusí “Qastalla” (قَصْتَلَة), registrat en cròniques del segle XII.
- Aquest terme, alhora, vindria del llatí “Castellum” (diminutiu de castrum, “fortificació”), adaptat a l’àrab amb el prefix “Hisn” (حصن, “fortalesa“). Exemple: “Hisn Qastalla” (fortalesa de Castalla).
- Prova documental: Apareix en textos com el “Kitab al-Rawd al-Mitar” (segle XIV), on s’esmenta com un punt defensiu clau entre València i Múrcia.
- Els parlants de romanç sota domini musulmà van poder pronunciar-ho com a “Castalya“, facilitant la transició a l’actual “Castalla” després de la Reconquesta.
- Al “Llibre del Repartiment” de Jaume I (1244), apareix com a “Castayla“, confirmant l’adaptació al català medieval.
Autor de la Foto de la cava: blog Masets d’onil
Context històric i arqueològic
Neolític
- La història d’aquest monticle de 758 m d’alçada, rematat per un gran penyal, va començar al Neolític. Oferia resguard i vigilància, dominant tota la foia. Aquesta oferia un espectacular aiguamoll, avui dessecat, amb aigües molt abundants i variades fonts que rajaven en superfície i que van originar la marjal.
- Fins fa pocs anys, i malgrat els canals de drenatge existents, els agricultors trobaven aigua a qualsevol zona dessecada només aprofundir un metre.
- L’aiguamoll cobria bona part del fons de la Foia, que oferia herba fresca als cérvols, isards i cavalls que, al seu torn, servien d’exquisit menjar als grans felins. L’home del neolític va aprofitar l’abundància de caça i l’agricultura, afavorida per un microclima temperat i abrigat, però fresc a l’hivern.
- Els assentaments humans es van multiplicar, com mostren les restes arqueològiques de l’edat del Bronze i les d’època ibèrica: a Ibi (Fernoveta i Ermita San Miguel) i naturalment al Castell de Castalla.
Època islàmica (segles VIII–XIII):
- El castell de Castalla (segle XI) va ser estratègic per a la taifa de Dénia i després per als almohades. El seu nom àrab reflecteix la funció militar.
- Troballes arqueològiques: Ceràmica i monedes amb inscripcions àrabs vinculades al topònim.
Reconquesta i cristianització:
- El 1244, el Tractat d’Almizra entre Aragó i Castella cedeix Castalla a la Corona d’Aragó.
- El nom es llatinitza parcialment (“Castalla” en documents del segle XIII), però conserva l’arrel arabo-llatina.
Teories alternatives (menys probables):
- Alguns historiadors suggereixen un origen preromà (ibèric), però no hi ha evidència arqueològica sòlida que el recolzi.
En resum:
El topònim Castalla va ser donat primer a l’olla i més tard al castell i la seva població.
Castalla significa literalment “lloc del castell” o “fortalesa”, i el seu nom reflecteix la importància històrica del castell de Castalla, que ha estat un element central en el desenvolupament del municipi des de temps antics.
Observacions:
- El nucli semàntic sempre és “castell” o “fortalesa”.
- S’alternen formes amb accents fonètics romanços (Castayla) i altres de més formals i llatinitzades (Castrum Altum).
- L’evolució fonètica simplifica i adapta el nom a l’ús oral fins a fixar-lo com a Castalla.
En alguns escrits es nomena com: Castayla, Castellum, Castaylla, Caztalla, Castrayla, Castralta, Castra Alta, Castyla, Kastalla, Castrum, castrum Altum, Castalla.
Origen i evolució en el temps
La varietat de formes antigues del nom de Castalla revela molt sobre la seva evolució lingüística i històrica. Aquestes variants reflecteixen el pas per diferents cultures, llengües i processos de documentació, des del llatí fins a les llengües romàniques peninsulars (com el valencià i el castellà).
Origen i evolució del topònim “Castalla” a partir de les formes històriques esmentades.
ORIGEN LLATÍ: CASTELLUM i CASTRUM
- Castellum = diminutiu de “castrum”, usat per a petites fortaleses o castells.
- Castrum = fortificació, campament militar (llatí clàssic).
Aquestes formes eren comunes a l’època romana i visigoda. La ubicació de Castalla, en una elevació estratègica, coincideix amb els patrons d’assentaments militars romans i visigots.
ÈPOCA ISLÀMICA (segles VIII-XIII)
Durant l’ocupació musulmana, l’ús dels termes llatins perviu a les cròniques àrabs mitjançant transliteracions fonètiques. Encara que no hi ha registres àrabs específics amb aquests noms, l’arrel llatina es va mantenir latent i va ser adaptada després pels conqueridors cristians.
RECONQUISTA I MITJÀ CRISTIÀ (segle XIII en endavant)
Durant i després de la conquesta cristiana per part del Regne d’Aragó (Jaume I), els escrivans documentaven els noms amb ortografies molt variables, ja que no existia una estandardització lingüística. Les variants reflecteixen tant la fonètica com la influència de diferents llengües: llatí medieval, romanç aragonès, castellà, valencià i català.
Variants i la seva evolució
Del topònim Castrum Altum a Castalla
| Variant | Època aproximada | Explicació |
|---|---|---|
| Castrum Altum | S. XII-XIII | “Castell alt”, forma llatina descriptiva. |
| Castralta | Evolució medieval | Contracció romanç de Castrum Altum. |
| Castra Alta | Alternativa llatina | “Campament alt”. Possible forma descriptiva tardana. |
| Castellum | Llatí clàssic | Fortalesa o castell. |
| Castrayla / Castayla / Castaylla / Castailla | S. XIII-XIV | Variants aragoneses o romanç medieval del llatí. Influència fonètica aragonesa. |
| Caztalla / Kastalla | S. XIV-XV | Transicions fonètiques cap al castellà medieval. |
| Castyla / Castalla | S. XV en endavant | Variant gairebé definitiva; reflecteix pronunciació moderna. |
| Castalla | Forma moderna | Normalitzada en valencià i castellà. |
Conclusió
El nom Castalla té origen en el llatí Castrum Altum (“fortalesa elevada“), que al llarg dels segles es va transformar a través de diferents formes intermèdies com Castralta, Castayla, Caztalla, fins a fixar-se com a Castalla a l’Edat Moderna.
Aquest procés reflecteix:
- Influència de llengües llatines i romanços.
- Canvis fonètics i ortogràfics naturals.
- Adaptacions segons les autoritats polítiques i lingüístiques (romans, àrabs, aragonesos, castellans).
LÍNIA CRONOLÒGICA DEL NOM “CASTALLA”
| Època | Forma del nom |
|---|---|
| Romana (s. I aC – V dC) | Castrum / Castellum |
| Visigoda (s. V – VIII) | Castrum Altum |
| Islàmica (s. VIII – XIII) | *Sense forma clara; perviu base llatina* Qastalla / Hisn Qastalla |
| Reconquesta (s. XIII) | Castrum Altum / Castralta / Castra Alta |
| Baixa Edat Mitjana (s. XIII–XIV) | Castayla / Castrayla / Castaylla |
| Edat Mitja Tarda (s. XIV–XV) | Caztalla / Kastalla / Castyla |
| Edat Moderna (s. XVI–XVIII) | Castalla (ja gairebé fix) |
| Actualitat (s. XIX–XXI) | Castalla |
Fonts acadèmiques
Si t’interessa aprofundir:
• Llibres: “Toponímia àrab de la província d’Alacant” (J. Sanmartín).
• Documents: “Llibre del Repartiment del Regne de València” (Arxiu de la Corona d’Aragó).
