LA REPRESSIÓ DE POSTGUERRA

 
Al treball anterior he parlat un poc sobre la repressió franquista. Ara bé, aquesta repressió es va dividir en dos: Una és la més directa com els afusellaments, camps de concentració i presons. I una segona que és la indirecta, relacionada amb la censura en la vida diària entre altres. Hui parlaré de la directa de forma breu.

Molts dels presoners que va fer l'exèrcit franquista a Castalla, els van traslladar a Alacant. Allí els introduïen a les presons creades per l’ocasió. S’habilità el castell de Santa Bàrbara i el de San Fernando, inclòs es creà la de J. Antonio. Podíem dir que la vida dins dels murs era un autèntic infern, era tan tràgic com no saber si al dia següent estaries viu, perquè en qualsevol moment se’ls podia reclamar per a afusellar. A banda d’aquesta incertesa, les condicions allí eren insuportables, sobretot, perquè hi havia gran abarrotament de gent, que unida a la fam de la postguerra, creava de les presons un lloc on malviure.
Francisco Pérez,veí de Castalla, m’ha enviat aquestes fotos familiars de l’any 43, on s’observa la vida a les presons d’ Alacant, Madrid i Màlaga. A més em feia referència a les barbaritats i les vexacions que van patir els seus familiars durant el temps que van ser presoners. Unes fotos molt interessants. (Gràcies per la vostra participació ciutadana)









Malgrat el problema de les presons, encara s’emprà un mètode pitjor d’administrar la justícia franquista, eren els camps de concentració i els “paseillos”, precedits d’interrogatoris forçats. Aquelles persones que eren acusades de rebels, se les interrogava de forma forçosa, fins al punt de morir per palises, perquè confessaren la veritat. I respecte al fenomen dels paseos, als acusats de militància comunista se’ls anava a buscar a casa i se’ls assassinava. Després els seus cossos eren abandonats en qualsevol lloc.

Per últim, els camps de concentració es crearen com a centres provisionals de control de la dissidència. Els seus objectius eren claus, pretenien atemorir a la població, a més de provocar la humiliació dels captius allí reclosos. A Castalla no va existir cap presó(seguint el model de presó estable com les d'Alacant, encara que si hi havia al Convent) ni camps de concentració, però al poble de Albatera si. Per conèixer testimoni de com era el de Albatera, ací teniu uns vídeos:

Deixa un comentari