Onil preocupat pel seu paisatge urbà, i a Castalla què?

 

Hola a tots, ahir llegint el cormarcal.net vaig vore aquesta notícia relativa a Onil i els seus edificis històrics:

El ayuntamiento de Onil busca fondos para recuperar el paisaje arquitectónico urbano

El 19 de junio se acaba el plazo para que los ciudadanos que lo deseen presenten propuestas


Desde el Ayuntamiento de Onil, se ha informado que al amparo de una subvención convocada por la Generalitat Valenciana, ha sido iniciada la redacción de varios instrumentos de gestión y protección del paisaje, con la finalidad de poder acceder a la captación de fondos de financiación destinados a actuaciones para la recuperación paisajística, medioambiental, de recursos naturales o acciones de gestión municipal tendentes al mantenimiento, mejora y recuperación del paisaje arquitectónico urbano…

La recuperación del edificio y el futuro uso del mismo está en estos momentos en manos de todos los ciudadanos de Onil, dado que hasta el próximo día 19 de junio podrán colaborar con el equipo redactor del PROGRAMA DE PAISAJE PARA LA RESTAURACIÓN DEL CONVENTO DE NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT Y SU REUTILIZACIÓN COMO MUSEO, en el que se deberán definir una serie de actuaciones tendentes a la reconstrucción y puesta en valor de este edificio…

CONTINUAR LLEGINT LA NOTÍCIA COMPLETA

Quan ho vaig vore em va passar per la ment preguntes com:

Ací per què no hi participació ciutadana igual que allí?
L’ajuntament de Castalla no pot buscar diners igual que els colivencs per a recuperar el nostre paisatge arquitectònic urbà?
O els diners que hi han els inverteixen en altres obres “més necessàries”?

Amb la notícia aquesta vull reflectir que Castalla no soles té un bonic Castell que visitar, té moltísimes coses més. Esta bé, la rehabilitació de la façana de l’església però no hem de parar-nos ahí. A vore si poc a poc posem el nostre patrimoni en valor perquè la gent de Castalla el puga disfrutar i els forasters que visiten el nostre poble tingen un turisme de qualitat. I és que al cap i a la fi, si els nostres veïns poden, per què no nosaltres?