Hola a tots, ahir llegint el cormarcal.net vaig vore aquesta notícia relativa a Onil i els seus edificis històrics:
El ayuntamiento de Onil busca fondos para recuperar el paisaje arquitectónico urbano
Desde el Ayuntamiento de Onil, se ha informado que al amparo de una subvención convocada por la Generalitat Valenciana, ha sido iniciada la redacción de varios instrumentos de gestión y protección del paisaje, con la finalidad de poder acceder a la captación de fondos de financiación destinados a actuaciones para la recuperación paisajística, medioambiental, de recursos naturales o acciones de gestión municipal tendentes al mantenimiento, mejora y recuperación del paisaje arquitectónico urbano…
La recuperación del edificio y el futuro uso del mismo está en estos momentos en manos de todos los ciudadanos de Onil, dado que hasta el próximo día 19 de junio podrán colaborar con el equipo redactor del PROGRAMA DE PAISAJE PARA LA RESTAURACIÓN DEL CONVENTO DE NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT Y SU REUTILIZACIÓN COMO MUSEO, en el que se deberán definir una serie de actuaciones tendentes a la reconstrucción y puesta en valor de este edificio…
CONTINUAR LLEGINT LA NOTÍCIA COMPLETA
Quan ho vaig vore em va passar per la ment preguntes com:
Ací per què no hi participació ciutadana igual que allí?
L’ajuntament de Castalla no pot buscar diners igual que els colivencs per a recuperar el nostre paisatge arquitectònic urbà?
O els diners que hi han els inverteixen en altres obres “més necessàries”?
Una resposta
A Castalla tenim molta plata negra, joies oscures, brutes, asolades, esperan la netetja. Podem pensar en la emblemàtica Casa roja, i moltes altres cases del nucli antic que cauen literalment a troços, amb badalls que criden desesperats, intentant captar la atenciò, sense obtindrer mesures. Llocs màgics que queden oblidats i/o destruïts pel pas del temps. Pasem, mirem i pensem… Quina llàstima! L´ajuntament no fa rès, o no pot fer res. I nosaltres? Podríem fer alguna cosa per fer brillar les joies de CASTALLA i deixar-les com herència a les nostres generacions venideres. El passat mai torna i quan vas a buscar-lo ja no està!!